Q�estions de sociopol�tica ling��stica
de la nostra llengua comuna:
La llengua mediterr�nia
No crec que la soluci� "valencianocatalana", com a nom de la nostra llengua comuna, pugui reeixir de cap manera, i certament es pot interpretar com una cessi�, ni que sigui nominalista, que podria comportar temptacions de secessi� prou serioses i altres problemes m�s endavant. No veig clar que sigui necess�riament millor "valenci�-catal�" que no que al PV se'n digui "valenci�" a seques. Perqu� el fet que se'n digui "valenci�" es pot defensar sense transcendentalismes dient que �s el nom que all� donen a la mateixa llengua, igual com canvien de comarca en comarca els noms dels bolets, dels peixos i de moltes bestioles... En canvi, potser l'oficialitzaci� de "valenci�-catal�" implica, per a alguns, una simple voluntat pol�tica d'unificar artificialment el que �s separat. Acceptarien mai els castellans que el seu idioma es digu�s castellanoandal�s o manxegoespanyol o aragonesocastell�? No, la composici� del nom ja implica d'alguna manera com el reconeixement d'una diversitat d'origen, com si dues lleng�es diferents s'haguessin volgut ajuntar. I, en canvi, cap castell� no es posa nervi�s si sent a dir que a Sevilla es parla andal�s... Llavors? Tindria cap sentit que a partir d'un determinat moment decid�ssim anomenar un tubercle comestible amb el nom de cre�lla-patata? No sabem tots -tots els que sabem qu� �s i l'hem tastada- que la patata i la cre�lla s�n la mateixa cosa? Ja s� que hi ha gent que diu que la quera�lla �s diferent de la patata, per� s�n gent que no saben qu� �s la cre�lla ni qu� �s la patata, parlen per parlar i fan bocades. I als ignorants, no els convencer� pas que alg� -qui tindria prou autoritat?- els digui que a partir d'ara s'ha de dir cre�lla-patata, perqu� ells continuaran dient que la quera�lla �s d'ac� i la patata d'all� o a l'inrev�s. I, en canvi, amb el nom cre�lla-patata, des de fora -justament en el terreny on es vol empeltar la denominaci� composta!- es veur� com una cosa artificial, com una creaci� de l'enginyeria gen�tica aplicada a la llengua.
Vull dir: la soluci� de dir-ne "valencianocatal�" �s una soluci� que potser implica un reconeixement d'unitat, per� que alhora altres poden interpretar com que s'hi afirma que existeixen pr�viament dues realitats distintes que fins ara estaven separades i que s'uneixen per una voluntat pol�tica que ser� dif�cil no considerar artificial.
I a m�s, aquesta hipot�tica denominaci� internacional no resol el problema del nom cient�fic de la llengua i el seu nom codificat: ctv?, vct?, vac?
Jo proposo autoadjudicar-nos, amb el perm�s d'Andorra, el nom del nostre mar com�: el Mediterrani.
Em direu: hi ha moltes lleng�es, al Mediterrani. Tant se val. No hi ha cap llengua que hagi adoptat aquest nom per a la seva. I no hi ha cap inconvenient, em penso, amb una mica de pressi� popular i de voluntat pol�tica, per fer que a poc a poc es vagi imposant una nova denominaci�. Nova, s�, per� ben natural.
La definici� dels diccionaris podria anar per ac�:
mediterrani, �nia. 1. Relatiu al mar Mediterrani i a les terres amb qu� est� en contacte. 2. Llengua que, amb diverses variants com s�n el catal� i el valenci�, l'alguer�s, el tortos�, les diverses varietats balears, etc., es parla en terres de l'oest de la Mediterr�nia... (B�, ho deixo per als lexic�grafs)
Aix� permetria que tothom pogu�s dir que parlava la "seva" llengua (catal�, valenci�, mallorqu�, alguerenc, rossellon�s o el que sigui) sense sentir-se inc�mode, quan vulgui dir la varietat dialectal, i alhora es podria recon�ixer en el nom d'una llengua comuna tamb� sense sentir-se inc�mode.
Caldria canviar el nom del IEC i d'algunes altres coses, no cal dir-ho.
Evidentment, variaria la meva proposta si tir�s endavant alguna altra soluci� com la del din�mic promotor cultural d'Elx Joan-Carles Mart�, de dir-ne "oriol�" o un altre nom nou que no fos pol�mic per ning�, i que garant�s, per tant, la unitat futura de la denominaci� de la nostra llengua comuna.
Pere Saumell
La primera versi� d'aquest text es va publicar a Migjorn, 29 abril 2003
Balear
Catal� del mig
Nord-occidental
Rossellon�s
Tortos�
Valenci�
i tamb�:
Biling�isme
Els Pa�sos "Catalans"
universal
dels drets
ling��stics
Proposta de Til Stegmann
Recull fet per Llu�s Gon Saga
per Joan F. Mira
(ressenya d�una exposici�)
(resum de premsa)
per Josep Saborit
per Bill Phillips i Joan Busquet
per Ferran Suay
per Joan Sol� i Pere Saumell
per Albert Rossich
(Declaraci� de l'Institut d'Estudis Catalans, 21 octubre 2004)
per Juli� Garcia i Soler
per Eugeni S. Reig
per Joan Sol�, Joan F. Mira, Josep Faul�, Toni Sala i Narc�s Garolera
L'est�mul de Fabra, per Joan Sol�
Parlar amb accent [espanyol], per Gabriel Bibiloni
Un vici freq�ent�ssim, per Professor Grimalt
Queixar-se del temps present, per Joan Mascarell
Alguns dies i diversos llocs d'Albert Jan�, per Joaquim Carb�
Com �s pronuncien correctament els noms de Michael Schumacher, Adriana Skleranikova, Mahmud Ahmadineyad o Gwyneth Paltrow? O el de Gdansk, la ciutat polonesa? Per qu� a Tom Cruise se�l va con�ixer per ac� durant molt de temps com a Cruis, en comptes de Crus?
Molts noms i paraules es diuen malament per desconeixement de la pron�ncia en l�idioma original o b� perqu� s�hi apliquen les normes fon�tiques d�altres idiomes estrangers m�s coneguts. Per exemple, �s un error pronunciar a l�anglesa el neerland�s, perqu� t� unes normes fon�tiques diferents.
Aquestes dificultats pr�ctiques han sigut el punt de partida dels promotors de Forvo.com, una web tot just encetada que intenta resoldre els dubtes sobre la pronunciaci� correcta dels noms propis. �Hi ha moltes paraules que apareixen a internet i als mitjans i que ning� no sap com es pronuncien; per exemple, Flickr�, diuen els creadors del lloc, en refer�ncia al popular servei d�intercanvi de fotografies.
Internet els permet mostrar la pron�ncia de la manera m�s intu�tiva, amb arxius de so que mostren com es diu. Aix�, per als estudiants d�idiomes ser� un complement imprescindible dels s�mbols fon�tics habituals dels diccionaris. Ara com ara, la base de dades de Forvo.com presenta paraules en angl�s, franc�s, catal�, espanyol, euskera, �rab, neerland�s o polon�s, entre d�altres, i aviat comen�aran amb el xin�s, el rus i el japon�s.
Els usuaris graven els sons
L�enfocament de Forvo.com enlla�a amb les darreres tend�ncies a internet. Els usuaris proveeixen els continguts a trav�s d�un proc�s senzill: tant poden demanar la pron�ncia d�un mot en un idioma determinat com gravar ells mateixos paraules de la seva llengua. Per diferenciar i primar les pron�ncies m�s bones, en cas que n�hi hagi m�s d�una d�una mateixa paraula, els usuaris voten la que els sembla millor.
Els noms propis constitueixen ara la gran majoria de les paraules del lloc, per� els autors anuncien que en el futur no hi haur� l�mit a les propostes. Les paraules es classifiquen per categories (esports, famosos, indrets...) i l�usuari pot sentir all� mateix els arxius de so i tamb� descarregar-los al seu ordinador. �Farem un carret� per categories, perqu� l�usuari hi fiqui totes les paraules que vulgui i les pugui descarregar alhora al reproductor port�til�, expliquen els creadors.
Entre les tasques que desplegaran ara els promotors hi ha el desenvolupament de l��rea d�usuaris, la creaci� de llistes i la traducci� de la mateixa p�gina (de moment nom�s �s en angl�s). A mitj� termini, han pensat crear una versi� per als tel�fons m�bils.
(Adaptaci� del reportatge de Benyi Arregoc�s apareguda a P�blico, 18 abril 2008)
per Joan Abril Espa�ol
La gram�tica hist�rica* de Francesc de B. Moll, d'un rigor i una claredat impagables, ha estat reeditada amb gran encert per la Universitat de Val�ncia, corregida i anotada en profunditat perqu� continu� essent, durant molts anys m�s, una obra imprescindible per als estudiosos de la gram�tica hist�rica i perqu� serveixi de refer�ncia obligada per a treballs de recerca futurs.
La llengua catalana ha viscut amb orgull �poques d'esplendor cient�fica i de grans autoritats en les diverses especialitats d'hist�ria de la llengua, etimologia, dialectologia, lexicografia, gram�tica hist�rica. Des de principis del segle XX, la gran obra de Fabra ha ocupat un espai imprescindible, per� tamb� el treball gegant� de Joan Coromines, l'edici� del mai ben pagat Diccionari catal�-valenci�-balear d'Alcover i Moll, i a principis de la d�cada de 1950: la Gram�tica hist�rica catalana d'Antoni M. Badia i Margarit i de Francesc de B. Moll. La caracter�stica comuna d'aquests treballs editats o reeditats �s l'empresa d'una sola autoria, cosa que ara seria dif�cilment assumible en treballs d'una rigorositat excel�lent. Aix�, la Gram�tica del catal� contemporani, la 2� edici� del DIEC (que ha d'apar�ixer pel Sant Jordi del 2007) o la complexa gram�tica normativa de l'IEC en proc�s d'elaboraci�.
La Gram�tica hist�rica catalana de Francesc de B. Moll va ser editada per primera vegada per l'Editorial Gredos l'any 1952 en castell�. L'any 1991, la Universitat de Val�ncia va publicar-ne la traducci� al catal� com a n�mero vuit� de la col�lecci� "Honoris Causa", per� sense que l'autor el 1984 n'autoritz�s les addicions ni correccions que tant hauria desitjat veure a la llum, malgrat totes les observacions que havia anotat en el seu exemplar de treball. El manual del 1991 va ser molt ben acollit per la comunitat universit�ria, que en continua valorant la claredat expositiva de molts dels temes tractats: or�gens i formaci� del catal�, el consonantisme ar�bigo-catal�, la formaci� de mots, la sintaxi hist�rica. Tot plegat ha fet que la Universitat de Val�ncia consider�s convenient reeditar-lo, per� com una revisi� en profunditat de la versi� catalana del 1991.
El manual ha fet un salt qualitatiu -gr�cies, �s clar, a la versi� original de partida- en aspectes com la substituci� de les representacions fon�tiques de Moll pels signes de l'Alfabet Fon�tic Internacional, o la compleci� del repertori bibliogr�fic citat per l'autor. La gran novetat de l'edici� del 2006 �s l'aportaci� de Joaquim Mart� Mestre, amb les seves breus per� denses notes a peu de p�gina identificades amb claud�tors. I aqu� �s on es troben una de les claus -a m�s de la qualitat original de Moll, naturalment- per concebre aquesta gram�tica hist�rica com una gram�tica per al futur: aquestes valuos�ssimes notes permeten als estudiosos i als acad�mics posar-se al dia en l'estat de la q�esti� de cadascun dels temes tractats, per tal com posa a disposici� del consultant la contribuci� bibliogr�fica m�s rellevant dels darrers cinquanta anys, i substanciosament comentada. Aix�, no podien passar desapercebudes les aportacions etimol�giques de Joan Coromines, les gram�tiques hist�riques de Carles Duarte/�lex Alsina i d'Eduard Blasco o els estudis i monografies d'especialistes com Joseph Gulsoy, Philip Rasico, Germ� Colon, Joan Miralles, A. M. Badia i Margarit, Joan Veny, Joaquim Rafel, Joan Mart�, Emili Casanova, Jordi Bruguera, Max Wheeler, Josep Moran, Manuel P�rez Saldanya, Josep Martines i del mateix Joaquim Mart�.
Disposem ara, en el centenari de la naixen�a de l'autor, d'una obra reeditada amb un prestigi�s elenc de refer�ncies i la col�laboraci� de diversos experts sota el guiatge de Joaquim Mestre. Aquest renovat manual, una pe�a ling��stica de tarann� obert, permet, encara durant molts anys m�s, la continuaci� de l'esperit cient�fic rigor�s i innovador tan necessari per refermar la confian�a de Moll en la perviv�ncia de la nostra llengua. �Per molts anys!
Joan Abril Espa�ol �s fil�leg
*Moll, Francesc de B. (2006). Gram�tica hist�rica catalana. Val�ncia: Universitat de Val�ncia. Col�lecci� �Biblioteca Ling��stica Catalana� n�m. 31.
(Article publicat a Car�cters, n. 38, segona �poca, gener del 2007, Publicacions de la Universitat de Val�ncia)
La professora Anna Maria Torrent, del Grup Llengua i M�dia de la UAB, ha publicat una crida amb motiu de la Diada de Catalunya, per recuperar els pronoms �en� i �hi� en els missatges publicitaris que es fan en catal�, ja que �ltimament es bandeja for�a aquest tret caracter�stic de la nostra llengua en molts dels lemes que utilitzen els diferents productes per fer-se con�ixer. Es tracta, diu Torrent, d�una conseq��ncia funesta de la mimetitzaci� del catal� del carrer amb els usos del castell�. �La influ�ncia de la llengua castellana en aquest cas �diu Torrent� ha deixat una forta petja i observem amb des�nim que fins i tot els �catalans de tota la vida� se'ls deixen sense adonar-se'n. Qui no ha sentit dir a un d'aquests catalans �Vaig anar per� no vaig trobar ning�� o �Havent tanta gent, no quedaran cadires�?�
Aix�, diu Torrent, �com que els anuncis s�n breus, la selecci� de les paraules t� molt en compte la seva densitat sem�ntica i el seu poder d'evocaci�. I els pobres pronoms �en� i �hi� no poden competir amb noms, adjectius, adverbis o verbs: per aix� expressions com �pensar-hi� o �parlem-ne� es converteixen en �pensar� i �parlem�. Perqu� �en� i �hi� ocupen un espai que no �s rendible: no venen.�
El problema gros, per�, afegeix la professora de la UAB, �s que �en� i �hi� �han desaparegut ja de la parla de molts catalans i, per tant, la seva abs�ncia, a la conversa o als anuncis, passa cada cop m�s desapercebuda�.
De la constataci� dels fets, la professora Torrent passa a la den�ncia amb noms i cognoms: �Estant aix� les coses, no ens ha de sobtar que la publicitat difongui esl�gans com �Parlar, veure, sentir� (Nokia); �Protegir-se del sol i veure al mateix temps� (Cottet); �No ens miris. Uneix-te� (Digital +); �Vols m�s?� (Perfumeries J�lia).�
Per aix�, Torrent fa una crida als publicitaris per aprofitar la mateixa for�a dels creatius i donar un tomb a la situaci�: �Hem d'aconseguir canviar aquesta situaci� fent una croada per salvar aquests elements en vies d'extinci�. La publicitat t� un gran poder de seducci� i els esl�gans m�s encertats s�n memoritzats pels receptors i repetits quan parlen correntment. Necessitem, doncs, esl�gans amb ganxo i sobretot que incloguin un �en�o un �hi�. I l'esl�gan per a aquests esl�gans �s: �Posi un EN o un HI al seu esl�gan, i contribuir� a recuperar un pronom en extinci�.�
Els gram�tics, almenys des de Fabra en��, i no sembla que la normativa sobre aquest punt haja canviat, condemnen el que anomenen de posterioritat, gerundi copulatiu i, amb cert humor, gerundi d'aiguacuit. Qu� vol dir, aix�? Vol dir que un gerundi no ha de representar una acci� posterior, sin� simult�nia, a l'expressada pel verb que complementa. Exemple: "un obrer va caure d'un quart pis, morint despr�s a l'hospital". Aquest "morint" �s impropi perqu� l'obrer no va morir quan queia del quart pis, sin� m�s tard, quan ja era a l'hospital. La frase correcta seria: "va caure... i va morir...".
S� que �s correcte el gerundi de la frase seg�ent: "discuteixen passejant", perqu� l'acci� de discutir i la de passejar se produeixen alhora. Igualment podr�em dir: "discuteixen mentre es passegen". En canvi, els gram�tics no han tractat gaire d'una construcci� que la nostra premsa di�ria repeteix un dia i un altre. En podria esser un exemple aquesta frase: "un obrer mor en caure d'un vuit� pis". Per la mateixa ra� per la qual rebutjam el gerundi de posterioritat, haur�em d'evitar aquest complement expressat per un infinitiu precedit e la preposici� "en". Tant en un cas com en l'altre, es tracta d'una determinaci� temporal inadequada: l'obrer no mor quan cau, sin� despr�s. �s ben genu�na, i les gram�tiques l'accepten expl�citament, la construcci� "en + infinitiu" que representa una acci� anterior a la del verb que complementa. La Gram�tica catalana de Moll en posa aquests exemples: "En sortir d'escola, anirem a passejar", "Tots v�nen ac� en acabar la feina". Pareix que seria m�s l�gic dir "en haver sortit", "en haver acabat". Ho solem dir aix� precisament quan volem destacar que les dues accions no poden esser simult�nies: una mare podria dir al seu fill: "anir�s a jugar en haver fet els exercicis", �s a dir, "mentre no hagis complit l'obligaci�, no jugar�s".
Per� quan aquella gram�tica posa els exemples transcrits, �s per tractar sobre quina preposici� cal emprar davant l'infinitiu que representa una determinaci� circumstancial de temps. Els professors de gram�tica i els correctors consideraven incorrecta la construcci� "al + infinitiu", com ara "al veure aquella feta, tothom s'indign�", perqu� la consideraven d'influ�ncia castellana (el castell� sempre usa "al" davant infinitiu per expressar una circumst�ncia de temps, i no "en"). Moll la considera ben acceptable i l'avala amb citacions de cl�ssics, una de les quals �s de la Cr�nica de Ramon Muntaner: "al ferir passarense al rey Carles". La Gram�tica catalana de Badia Margarit (Ed. Gredos) d�na per bones les dues solucions: "a l'arribar el president" i "en arribar el president".
Professor Grimalt
Diari de Mallorca, 6 mar� 2005
Hi ha algunes regles de cortesia elementals sobre el parlar, com la que estableix l�orde en qu� pertoca anomenar les persones. No digueu �jo, na Maria i tu�, sin� �tu, na Maria i jo�; �s a dir, primer cal anomenar els presents, despr�s els absents i finalment a un mateix. Aix� ho vaig aprendre a l�escola i de ca nostra. Una altra regla [�] diu que, quan un s�incorpora a una reuni�, a una tert�lia, ha de saludar en general i no adre�ant-se a un dels components en particular.
Professor Grimalt
Diario de Mallorca, 20 mar� 2005
Les lleng�es [�] no s�n homog�nies. Varien segons l'�poca: el catal� d'avui no �s igual que el de les Cr�niques medievals; segons el lloc: un mallorqu� no parla igual que un lleidat�; segons la classe social: un moss� no parla igual que un botifarra; i segons l'ocasi�: un pol�tic no parla igual quan discuteix de futbol en el caf� que quan fa un discurs en el Parlament. I encara trobar�em m�s variants, per� les assenyalades s�n les que els ling�istes solen destacar: per ra� de temps (diacr�niques), de lloc (diat�piques), de classe social (diastr�tiques) i de classe de discurs (diaf�siques).
Professor Grimalt
Diari de Balears 30 gener 2005
[...] Joshua Fishman ha afirmat reiteradament que la transmissi� ling��stica familiar juga un paper cabdal en el manteniment d'un idioma. Arribats a aquest punt la pregunta �s clara: a la RMB [Regi� Metropolitana de Barcelona] es transmet el catal� als fills?
[Segons l�Enquesta de la RMB de l'any 2000] En termes generals, es transmet m�s el castell� que el catal� (55,3% davant del 38,4%). Amb tot, hi ha indicis que afavoreixen aquesta darrera llengua. Per exemple, les parelles en qu� tots dos membres parlen o parlaven �nicament en catal� o castell� als seus progenitors tendeixen a transmetre la seva llengua familiar als fills, per� amb difer�ncies notables entre els dos principals grups ling��stics: en els catalanoparlants, la mitjana de transmissi� del catal� se situa prop del 94%; en els castellanoparlants, la del castell� est� prop del 82%. Entre els enquestats que diuen cessar la transmissi� ling��stica de la seva llengua familiar, els procedents de nuclis catalan�fons es reparteixen entre el castell� i l'opci� biling�e, mentre que els procedents de nuclis castellan�fons es decanten sobretot pel catal�. D'altra banda, els enquestats de llars ling��sticament mixtes opten preferentment per l'�s del catal� amb els seus fills.
[�] Un segon indici que cal retenir �s que la franja de 30 a 39 anys �s la que transmet m�s el catal�. Aquesta dada �s especialment remarcable a Barcelona ciutat, on per primer cop en molts anys l'�ndex de transmissi� del catal� supera el del castell�. D'acord amb les tend�ncies observades, la pr�xima edici� de l'Enquesta podria reflectir un fet similar per a la segona corona [Granollers, Sabadell, Terrassa, etc.]. A la primera corona [Badalona, l�Hospitalet, Cornell�...], la difer�ncia entre les dues lleng�es continua sent enorme i, malgrat que el 1995 el catal� va experimentar un cert augment, l'any 2000 la transmissi� ling��stica intergeneracional es va estancar.
Mireia Galindo i Carles de Rossell� (Grup Catal� de Socioling��stica)
Avui 14 gener 2005
Cada onada tecnol�gica ens endinsa una mica m�s a la panxa del bou, on potser encara no hi neva, per� ben segur que ja hi plou. Per no tenir fils volem tel�fons inal�mbrics. Bufem, encara, per� ja fem anar el soplet. Escombrem, s�, per� comprem escobilles. Tanquem l'aixeta, per� abans canviem la griferia. Anem a cal fuster, per� ens decantem per la carpinteria met�l�lica. Exercim de vianants tot passejant per les zones peatonals.
M�rius Serra
Avui 20 maig 2004
"El principal problema �s l'escriptura"
Merc� Lorente (coordinadora de les proves d'acc�s a la universitat de la UPF): "Es veu molt clar, els joves tenen un domini passiu de les dues lleng�es, per� acaben expressant-se en la castellana. El principal problema es reflecteix en la llengua escrita."
"Estudien el mateix dues vegades"
Jaume Aulet (professor de Literatura Catalana de la UAB): "A l'ESO s'estudien els mateixos continguts gramaticals en l'un i en l'altre idioma i al Batxillerat, una altra vegada. Els alumnes acaben, doncs, fastiguejats. No m'estranya que no vulguin cursar Filologia. Segur que temen que els tornaran a explicar el mateix [...] Als instituts [el castell�] �s la llengua m�s habitual. Als passadissos de la universitat passa una cosa semblant. Als Ferrocarrils Catalans, per exemple, el 80% dels viatgers que llegeixen ho fan en castell�."
"Ignoren l'estructura interna de l'idioma"
Rosa Soler (responsable del Servei de Llengua Catalana de la Facultat de Ci�ncies de l'Educaci� de la URL: "El nivell de l'alumnat �s baix, aix� �s constatable. Fan falta m�s estudis per poder determinar amb certesa les raons, per� la relaxaci� socioling��stica de l'�s social del catal� ha emp�s el biling�isme i segurament t� la seva traducci� en les proves d'acc�s. [...] [Els alumnes] no coneixen l'estructura interna de la llengua [que serveix] per ordenar les idees, saber expressar el pensament i aprendre m�s f�cilment altres idiomes, que per als universitaris �s molt important."
"No es corregeix el catal� a les altres mat�ries"
Carles Mata (catedr�tic a l'institut Salvador Espriu de Barcelona): "No hi ha una correcci� transversal del catal� a l'ensenyament secundari. L'alumne ha d'interioritzar que no pot cometre errors gramaticals, sint�ctics o de l�xic i els professors de les mat�ries no ling��stiques els ho han de fer notar. Amb el castell� est� m�s assumit, hi ha m�s exig�ncia a l'hora de tolerar les faltes en un treball d'Hist�ria, per exemple."
"El catal� no �s la llengua d'oci"
Jaume Aym� (professor de Filologia Catalana a la URV de Tarragona): "El catal� no �s la llengua de l'oci, ni de la m�sica. El castell� est� de moda, respira, en treu profit, est� en auge"
Informaci� extractada d'El Peri�dico 12 juliol 2004
Joan Sol� �s, des del meu punt de vista i el de qualsevol que s'hagi preocupat per estudiar un xic la nostra llengua, el ling�ista catal� m�s important despr�s de Coromines. Qui hagi estat a les seves classes, l'ha de recordar com un professor apassionat, enamorat de les lleng�es i de la seva en particular. Un savi que harmonitza el propi sentit cient�fic de la professi� (i de la vocaci�) amb un irreductible amor envers all� que ensenya. Sol�, a m�s, �s d'aquells que no els passen la m� per la cara. Sap que el catal� �s una llengua amena�ada, ho avisa. Coneix la necessitat de defensar pol�ticament un idioma minoritzat com aquest -que ja t� en proc�s de traducci� el llibret de la Carta Magna europea: quina broma-, i ho diu i ho escriu una vegada i una altra. La seva lluita particular consisteix a engrossir, any rere any, una bibliografia aclaparant, feta d'un seguit interminable de contribucions crucials sobre sintaxi, normativa, lexicografia (ell �s l'art�fex de la superba Gram�tica del catal� contemporani). El seu estil literari -si se'm passa l'expressi�- s'ha anat afinant amb els anys. Des d'all� que ell mateix va titllar de "paradigma de foscor" (aquells Estudis de sintaxi catalana de 1972) fins a la seva prosa actual, magn�ficament modulada, encertada i clara, i tot sovint -sobretot en els seus aplaudits articles- dotada d'aquella precisa dosi d'ironia que de vegades es capgira en sarcasme. Un intel�lectual d'upa, per� encara m�s una persona d'upa.
Jordi Llavina
La Vanguardia 7 juliol 2004
El catal� �s un idioma sense pronom neutre, poc apte per l'abstracci�, i per tant per la filosofia. En canvi, �s monosil�l�bic i prec�s en les pronominalitzacions, perqu� no hi hagi errors sobre a qui ens referim; �s idioma de comerciants. L'eina i la Hist�ria es donen la ra� de forma rec�proca.
Miquel de Palol
Els proverbis, ed. Ara Llibres, 2003
[...] Ens enfrontem a un dels punts m�s controvertits dels mitjans de comunicaci� en catal�: un model de llengua basat en la subordinaci� ling��stica del castell� si partim exclusivament del catal� de l'�rea de Barcelona o un model de llengua que comparteixi els diversos est�ndards regionals per construir un espai comunicatiu amb participaci� de tots els territoris de parla catalana.
En aquest sentit, les llistes de distribuci� electr�niques com ara Z�fir i Migjorn, en qu� estan subscrits exclusivament professionals de la llengua d'arreu dels Pa�sos Catalans, s'han de tenir ben en compte a l'hora de decidir el model de llengua d'un diari. Esmentar� uns quants exemples apareguts en algun rotatiu en catal� en qu� la proposta del mot o l'expressi� depassa els l�mits del respecte per l'�s habitual que es d�na en altres comarques catalanes (poso entre par�ntesis la soluci� o les solucions alternatives): "cony�s" ('persona insuportable o molesta': "perepunyeta", "pesat", "pereguitza", "mosca de setembre"...), "cariny�s" ("afectu�s", "amor�s", "manyac", "tendre", "fest�s"...), "aguantar el tipus" ('mantenir-se ferm en una actitud, raonable o no': "no baixar del burro"), "coba" ('adulaci�': "raspallada", "ensabonada"), "tonteria" ("ximpleria", "beneiteria", "bestiesa", "poca-soltada"...), "armar un ciri" ('armar un embolic, un enrenou': "armar o muntar un sidral", "un esc�ndol", "un daltabaix"...), "xivato" ("bocamoll", "delator", "espieta", "xerraire").
En canvi, he d'elogiar les solucions provisionals de casos com "xuleta" 'apunts d'amagat en un examen', "de cara a" 'amb vista a', "bastanta" 'femen� de bastant', l'�s dels pronoms possessius, dels pronoms febles o dels relatius (llevat d'alguns detalls que no comparteixo)...
Els ling�istes, els escriptors, els traductors, els periodistes..., tots els professionals de la llengua, han de vetllar perqu� el catal� sigui una llengua aut�noma -i no pas mediatitzada per una altra-, i aix� nom�s es pot aconseguir si l'ensenyament i els mitjans de comunicaci� s�n prou conscients que la subordinaci� generalitzada d'una llengua fa que es dialectalitzi, es disgregui i finalment s'extingeixi. Que l'�s habitual de mots aparentment catalans no arraconi els usos veritablement genu�ns de la llengua.
Joan Abril
El Punt (3-9-2003)
(vegeu tamb� a��)
Ells diuen �perro viejo� o �zorro� all� on nosaltres diem �gat vell� i �gata maula�.
La sort m�xima de la rifa �s all� un mascul�, �el gordo�, i aqu� �s un femen�, �la grossa�.
De la dona de sant Josep els espanyols destaquen que sigui �Virgen� i nosaltres que sigui �Mare (de D�u)�.
Ells paguen �impuestos�, que ve d'�imponer�, i nosaltres �contribucions� que ve de �contribuir�.
Els espanyols desvergonyits ho s�n del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que s�n uns �sinverg�enzas�, mentre que els corresponents catalans s�n, nom�s, uns �poca-vergonyes�.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen �madera� quan nosaltres toquem �ferro�.
All� celebren cada any �las Navidades� mentre que aqu� amb un sol �Nadal� anual ja en tenim prou, com en tenim prou tamb� amb un �bon dia� i una �bona nit� cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus m�ltiples �buenos d�as� i �buenas noches� diaris.
A Espanya es veu que ho donen tot: �dar besos, abrazos, pena, paseos ...�, mentre que als Pa�sos Catalans, com tothom sap, donem m�s aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: �fer petons, abra�ades, pena, un tomb...�.
All� diuen ��oiga!� quan aqu� filem mes prim amb un �escolti!�.
Dels ous de gallina que no s�n blancs, ells en diuen �morenos� i nosaltres �rossos�, colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Mentre ells �hablan� -i ho fan!- aqu� �enraonem�, �s a dir, fem anar la ra� -sense �xit, tanmateix.
All�, per ensenyar alguna cosa a alg�, �adiestran�, i aqu� �ensinistrem�. M�s enll� dels conceptes pol�tics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la �destra� (dreta) i els altres sobre la �sinistra� (esquerra)...
I aix�...
Tota una concepci� del m�n, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perqu� la llengua �s l'expressi� d'un comportament col�lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseq��ncia, de traduir, nom�s, sin� d'entendre.
Per aix�, tots els qui canvien de llengua, a casa, al carrer, a la feina, no �nicament canvien de llengua sin� que tamb� canvien de punt de vista.
(An�nim d'internet)
Segons un estudi del catedr�tic de la Universitat de Girona Albert Rossich, els noms de les lletres en la nostra llengua van ser durant m�s de set segles diferents dels que coneixem ara. L'estudi de Rossich fa veure que el nostre abecedari tradicional era: a, be, ce, de, e, ef, ge, hac, i, jota, ca, el, em, en, o, pe, cu, er, es, te, u, ve, xeix o ecs, i grega, itzeta. Aquestes denominacions es van mantenir vives, almenys en la llengua escrita (amb algunes variacions que l'estudi de Rossich detalla), gaireb� fins a tombant del segle XX als pa�sos de parla catalana. Pompeu Fabra, per�, va decidir canviar la grafia (potser guiant-se per la manera de pronunciar de la gent del seu voltant) i acostar-la en alguns casos a la formulaci� castellana, de manera que ef, el, em, en, er, es van passar a escriure's efa, ela, ema, ena, erra, essa, amb "a" final per deixar clar que la pron�ncia havia de ser diferent (tot i que molta gent va continuar pronunciant-les com si acabessin amb "e").
Vilaweb 7 gener 2004
Els ep�nims s�n paraules que provenen d'un nom propi. Si condueixes molt de pressa la consellera Tura et pot multar per fittipaldi (tot i que, anys enrere, potser t'haurien titllat de nuvolari) perqu� abans hi ha hagut pilots d'autom�bil tan velo�os com el brasiler Emerson Fittipaldi (fa tres d�cades) i l'itali� Tazio Nuvolari (en fa vuit). De vegades els ep�nims tenen una vida curta, com algunes paraules de l'argot, per� tamb� n'hi ha que triomfen tant que ja queden integrats en el l�xic habitual d'una llengua, fins al punt d'admetre tota mena de derivacions. �s el cas d'adjectius tan corrents com ara kafki�, dantesc, maquiav�l�lic i fins i tot rocambolesc, terme provinent d'un personatge de fullet� franc�s del segle XIX anomenat Rocambole i conegut pels seus enrevessats avatars. Els diccionaris d'ep�nims permeten descobrir personatges tan espectaculars com ara el trapezista Jules L�otard (1842-1870), que actuava amb mitges de llana, el controlador general de finances �tienne de Silhouette (1709-1767), funcionari impopular que dur� tan poc en el seu c�rrec que tothom va comen�ar a parlar d'ell per al�ludir a una cosa incompleta, com un retrat nom�s esbossat, i el diplom�tic Jean Nicot (1530-1600), el primer que va enviar tabac en pols a la reina Caterina de M�dicis.
Alguns ep�nims arriben a conjugar-se, com per exemple els verbs boicotejar i linxar, que provenen respectivament de l'agent angl�s a Irlanda Charles Boycott (1873-1886) i del granger virgini� Charles Lynch (1736-1796), autor d'una llei hom�nima famosa per la seva particular visi� sobre la just�cia r�pida. Quan aix� passa el terme es consolida, entre altres coses perqu� es camufla. Per� el camuflatge no en garanteix la posteritat.
M�rius Serra
Avui 28 octubre 2004
El verb estimar �s un dels m�s dif�cils de conjugar: el seu passat no �s pas simple, el seu present nom�s �s indicatiu i el seu futur �s sempre condicional.
Jean Cocteau
Tarragona
7 d'abril de 2003
(text �ntegre)
Comen�ar� fort, s�. Haig de confessar que defenso el programa del Buenafuente. No perqu� m'agradi especialment (no me'l miro gaireb� mai), sin� perqu� crec que respon a una estrat�gia...
(continuarllegint)
Em sembla que no treu cap a res elpessimisme, pel que fa a la situaci� actual de la llengua, i que almenys �ntimament haur�em d'estar m�s o menys esperan�ats que ens en sortirem, si no nosaltres, els nostres fills o els nostres n�ts o...
(continuar llegint)
ELS DRETS LING��STICS DELS CATALANOPARLANTS
Francesc Ferrer i Giron�s
Josep Cruanyes
Edicions 62
FELIV V CONTRA CATALUNYA
Josep Maria Torras i Rib�
Rafael Dalmau Editor
2005
Manuel Castells
14 juliol 2004, diada oficial de Fran�
Tip, el pastor ara far� rots a ple pit