rac� de la llengua
M�s sobre aquest tema: Mantenir la llengua
Jo fa 10 anys que parlo sempre en catal� a tothom, arreu dels Pa�sos Catalans.
L�experi�ncia ha estat, sense pal�liatius, extraordin�riament bona! En contra del que es diu tot sovint, parlar en catal� arreu i amb tothom no nom�s �s possible, sin� francament gratificant. I no visc a Olot ni a Banyoles: visc a Barcelona, i faig vida al Poble Sec i al Raval, on a hores d�ara ben b� la meitat dels habitants s�n immigrants recents, i encara de l�altra meitat la majoria s�n castellanoparlants. Els catalanoparlants nadius hi som una migrada minoria. Per� viure en catal� �s possible: jo ho he pogut comprovar dia a dia, al llarg d�una d�cada. Com ho he pogut comprovar tamb� a llocs que d�entrada semblarien inversemblants, com ara Montcada i Reixac i Alacant.
He tingut algunes experi�ncies positives, i d�altres de negatives, per� tampoc no voldria ara perdre�m en an�cdotes. M�agradaria, en canvi, comentar alguns aspectes generals que penso que podrien ser d�utilitat.
Despr�s de deu anys m�he anat fent normes b�siques que em faciliten tenir les coses clares i no desviar-me del meu objectiu de contribuir a la superviv�ncia de la nostra llengua �que d�aix� i no de res m�s es tracta. S�n les meves guies, i cadasc� es fa les seves, �s clar, per� m�agradaria compartir-les per si s�n d�inter�s per a alg�.
1) Parlo sempre en catal� a tothom, facin la cara que facin, tinguin el color que tinguin, responguin com responguin. Nom�s faig excepci� amb els turistes, i nom�s si ells fan evident que no m�entenen i sol�liciten una altra llengua: si no, els parlo en catal�. �s sorprenent la de coses que entenen els turistes si s�acompanyen amb gestos i amabilitat. Per� tot aquell o aquella que visqui aqu�, fins i tot si acaba d�arribar �corregeixo: sobretot si acaba d�arribar�, nom�s em sentir� parlar catal� des del primer dia. Si ho faig aix�, he comprovat que mai no s�estranyen ni mai em demanen que canvi�. Curi�s, oi?
2) Mai comento ni dic res sobre la llengua que els altres parlen: els altres que parlin el que vulguin, mentre a mi em respectin la meva llengua. Ni tan sols els animo que parlin catal�, deixo que siguin els fets que parlin per mi, i penso que �s molt m�s potent que em sentin parlar catal� sense que els pressioni que no que els intenti conv�ncer.
3) Quan alg� que fins ara no ha parlat catal� s�atreveix a fer-ho, faig cara de p�quer i segueixo parlant normal com si res: no em meravello ni els adulo dient falsament que el parlen molt b�. Ni tan sols comento el fet. Sembla contradictori, per� he comprovat que aquesta �s la millor resposta, aix� sembla que els d�na seguretat i els anima a seguir. En canvi quan en feia escarafalls, i em mostrava content del canvi, o ho comentava amb d�altres davant d�ells, etc., aix� tendia a avergonyir-los: els �fa tall� i de seguida ho deixen c�rrer i tornen al castell�. (De fet, ben mirat no ho �s, de contradictori: si afirmem que el normal seria que tothom parl�s en catal�, inclosos els nouvinguts, per qu� en fem escarafalls? Fent-los festes nom�s demostrem que, de fet, no ho �s gens de normal, ni tan sols per a nosaltres, i ells ho capten de seguida! A ning� no li agrada ser un ninot de fira...)
4) No m�enfado mai, ni discuteixo mai sobre si tinc o no dret a parlar catal�. �s una q�esti� que no est� en discussi�, i punt. Els drets no es discuteixen, s�exerceixen. Si alg� m�intenta provocar, senzillament no responc: si em pressiona molt, li dic que potser t� ra�, o potser no. I prou. Una sortida molt �til en aquest sentit �s dir senzillament: �Si tu ho dius...� seguida del silenci. �s pura m�gia! Ah, i sobretot, sobretot, mai discuteixo en castell� el meu dret a parlar catal�: fer aix� �s haver perdut la discussi� abans de comen�ar.
5) Quan alg� fa conyeta sobre el meu catal�, els responc amb la mateixa moneda, tombant la truita. Per exemple, uns paquistanesos del barri al principi reien quan m�hi dirigia en catal�, tot dient �hi hi hi, catalan, hi hi hi�...i jo els responia sempre dient, en to burleta �hi hi hi, urdu, hi hi hi�... I la conyeta es va acabar ben aviat. Avui no diuen res, i un d�ells m�ha comen�at a parlar en catal�! Si no veig manera de tombar la truita, senzillament no responc, com si sent�s ploure.
6) No tolero els �int�rprets� ni els intermediaris. Ja ho sabeu: aquells que quan et senten parlar en catal� amb un immigrant es fiquen pel mig i et critiquen perqu�, �pobrets�, ells no en saben, o els que tradueixen el que dius al castell�, tot cofois de ser m�s simp�tics, �oberts i solidaris� que tu, etc. etc. Amb aquesta gent s� que no tinc cap mena de mirament, i els faig saber, molt seriosament �sempre sense enfadar-me ni discutir� que jo ja s�c grandet i que ja em defenso tot solet pel m�n, o b� els dic que el meu interlocutor sembla prou intel�ligent, que aquesta conversa �s entre ell i jo, i que em sembla una falta de respecte que el tractin de subnormal com ho estan fent.
Res m�s, amb aix� sol haver-n�hi prou. La immensa majoria de les vegades, el �traductor espontani� ho deixa c�rrer, i l�immigrant ho agraeix: probablement no dir� res, per� somriur� mentre ignora al �salvador� espanyolista. No �s broma, proveu-ho!
7) Quan alg� em diu que no ent�n el catal�, responc amb una senzilla pregunta, i sempre amb amabilitat: �Per qu�?� Aix� normalment li trenca totes les defenses, es queda de pasta de moniato perqu� no s�ho espera, �s probablement la primera vegada que li ho pregunten aix� sense embuts. Per� gaireb� mai s�of�n, si no �s que es tracta d�un militant anticatal�, que sol defensar-se amb el rotllo de �estamos en Espa�a y a mi nadie me puede obligar bla bla bla�. I jo els dic, novament amb tota amabilitat, que t� ra�, que ning� no els pot obligar a tenir m�s cultura de la que tenen. I �s quan s�enfaden per aix� que ja els tinc enganxats: �Ho veus, com s� que m�entens?� I si es posen molt idiotes, passo d�ells: ad�u, ja trobar� un altre bar, botiga o el que sigui on la gent sigui m�s educada, i els ho faig saber mentre me�n vaig. Pel que fa als que realment no entenen el catal� perqu� porten molt poc temps aqu� o veritablement no han tingut oportunitat d�estar-hi en contacte, normalment no s�enfaden i responen explicant-ho amb naturalitat. I aleshores la meva resposta, en catal� sempre, �s �b�, sempre ets a temps per comen�ar, no?� o �tranquil, ja l�anir�s entenent, �s molt f�cil�, o alguna cosa per l�estil. I un somriure. I aleshores segueixo amb all� que havia comen�at �demanar un caf� o el que sigui� acompanyat de gestos. I ho repeteixo tantes vegades com cal, sempre sense enfadar-me: la immensa majoria de la gent m�acaba entenent o crida alg� que m�entengui. Quan aix� passa, no m�oblido mai de dir ad�u amablement al nouvingut. Si m�s no, aix� apr�n les seves primeres paraules en catal�: �ad�u i gr�cies�!
Doncs aquestes s�n les meves normes o guies generals per poder sobreviure en catal�. A mi em van for�a b�, espero que a alg� li puguin ser �tils. Agrairia saber altres t�cniques o guies que feu servir vosaltres que jo pugui aplicar.
(Experi�ncies aportades al f�rum Catal� Sempre per Llu�s Gon Saga)