Rac� de la Llengua
Ferran Suay
per Ferran Suay
Darrerament s'han sentit moltes veus queixant-se de la poca fermesa dels valencianoparlants per a expressar-nos en la nostra llengua, malgrat que �formalment� les lleis ja no ens ho prohibeixen. Fa poc, en Joan Tudela deia: "Fa anys vaig haver de fer �aix� s� el petit esfor� psicoling��stic d'adquirir el costum de no passar-me innecess�riament al castell� i ara, molt de tant en tant, em toca gestionar algun petit conflicte idiom�tic. Si els que vivim plenament en catal�, que ara som una petita minoria, f�ssim una gran minoria, la vitalitat del catal� seria imparable." (Avui, 16/01/07).
Si acceptem �i crec que molts ho farem de grat� que t� una bona part de ra�, la seg�ent pregunta seria: i com ho fem, aix�? Com adquirim aquest nou h�bit? Tot i que la resposta �s m�ltiple, podem comen�ar per un dels aspectes m�s importants que �s all� que pensem, o m�s concretament, all� que ens diem a nosaltres mateixos.
La investigaci� en psicologia ha mostrat que les persones ens resistim a fer coses que violenten la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Aix�, si a mi m'agrada �posem per cas� veure'm com una persona oberta, acollidora i solid�ria, em resistir� a fer coses que puguen trencar aquesta autopercepci�. I resulta que ens han fet aprendre �amb m�todes que van des de la m�s salvatge coerci� fins a la manipulaci� emocional m�s subtil� que tot aix�, nom�s ho podem ser en castell�. De manera que si parlem amb alg� que �s foraster o que ho sembla, sovint pensem que per tal de ser hospitalaris i ben educats, li hem de parlar en espanyol.
Doncs b�, si no canviem aquesta manera de pensar, si no ens convencem que la solidaritat, l'obertura, l'hospitalitat o la bona educaci� depenen molt m�s de qu� fem i de com ho fem que de quin idioma parlem, no hi haur� res a fer.
I fer aix�, canviar aquestes creences que, a banda de ser profundament err�nies, s�n molt i molt limitadores, est� en les nostres mans.
Des d'avui mateix podem comen�ar a pensar que, ben al contrari del que ens volen fer creure des de fa segles, parlar a un foraster en la mateixa llengua en qu� parles amb ta mare no pot ser cap altra cosa que hospitalitat i voluntat d'integrar. I m�s encara, que podem ser ben educats i respectuosos amb tothom parlant en valenci�, que �s tant com oferir el bo i millor que tenim.
(El Punt, Val�ncia, 11 mar� 2007)
Ferran Suay, Societat Valenciana de Psicologia
L�Oriol va n�ixer en un poble de la Catalunya central, per� treballa i viu a Barcelona. Al mat� esmorza en un bar on, com que el cambrer �s sud-americ�, ell demana les consumicions en castell�. A la feina t� una companya que, tot i ser d�origen murci�, ha viscut tota la vida a Catalunya; amb ella, per�, l�Oriol tamb� hi parla en castell�, perqu� assumeix que li resulta m�s c�mode (a ella). Tanmateix, l�Oriol no se sent obertament avergonyit d��sser catal�, ni en renega. De fet, parla catal� amb la seua fam�lia i amb els amics, compra llibres i revistes en catal�, i quan s�ha d�adre�ar a alg� pel carrer, sol fer-ho en catal�. Aix� s�, si li responen en castell�, ell canvia amablement de llengua, i quan li sembla que l�interlocutor t� aspecte de nouvingut, fa servir el castell�.
Tot i que aquestes descripcions s�n inventades, probablement hi ha molta gent que es pot recon�ixer en la conducta de l�Oriol. Com ell, no s�n anticatalans. Molts, fins i tot, es definirien com a catalanistes. Senzillament, adopten una conducta ling��stica que els socioling�istes anomenen �norma de converg�ncia al castell�. No cal dir que les conseq��ncies de l�aplicaci� d�aquesta norma apunten directament contra la l�nia de flotaci� del catal�, perqu� en fan in�til tant l��s com el coneixement. Aquesta norma de subordinaci� del catal� tamb� afecta, per�, i molt negativament, el benestar individual, perqu� atempta contra una necessitat b�sica com �s l�expressi� desacomplexada de la identitat. La cosa que resulta m�s curiosa �absurda!� �s la quantitat de gent que renuncia alegrement a exercir el seu dret d�expressar-se en la seua llengua i, sistem�ticament, es plega a la dels seus interlocutors. Sembla que m�s del 70% de la poblaci� catalanoparlant exhibeix habitualment aquesta conducta de subordinaci�, i l�aplica de manera m�s o menys autom�tica.
La perspectiva psicol�gica
Deixant de banda aquells que estan �obertament o encoberta� a favor de l�extermini del catal�, molts catalanoparlants accepten amb tota normalitat que no poden exercir el dret de viure �ntegrament en la seua llengua, com s� que pot fer-ho un ciutad� castellanoparlant, no ja en el seu territori ling��stic, sin� tamb� en el nostre. �s a dir, que una persona de Conca o de C�rdova, no tan sols t� m�s drets ling��stics a casa seua, sin� que tamb� en t� m�s que qualsevol catalanoparlant, fins i tot quan s�est� a Catalunya, al Pa�s Valenci� o a les Illes. Mentre aquestes persones poden viure les vint-i-quatre hores del dia en castell�, i anar pertot arreu sense canviar de llengua (i aix� inclou anar al cine o al teatre i tractar amb tota mena d�organismes p�blics i privats), la major part dels catalanoparlants canvien de llengua en el moment en qu� l'interlocutor els respon en castell�. Uns altres potser ho fan nom�s en determinades situacions; per�, pr�cticament, tothom ho fa en un moment o altre, cada dia. Aix� dibuixa una realitat social de profundes desigualtats entre els contribuents de l�Estat espanyol, en funci� de quin siga el seu origen i quina la seua llengua.
El que volem abordar ara, per�, no �s una an�lisi sociol�gica d�aquesta situaci�, sin� una altra de caire psicol�gic, �s a dir, centrada en l�an�lisi de la conducta individual. Des d�aquest punt de vista, l�h�bit de girar al castell�, que t�cnicament anomenem submissi� ling��stica, �s, senzillament, una conducta apresa. I l�hem apresa com aprenem pr�cticament tot all� que fem: d�una banda, per imitaci� (tal com fem tots els primats, incloent-hi els humans), i de l�altra, per condicionament, �s a dir, experimentant en carn pr�pia les conseq��ncies d�expressar-nos en una o altra llengua. Tot aix� vindr� despr�s embolcallat i arrodonit pel conjunt de discursos, arguments i justificacions que el nostre cervell, a difer�ncia del dels altres primats, �s capa� de produir, i que contribuiran a fixar l�aprenentatge i a generalitzar-lo a noves situacions. Aix�, molts catalanoparlants, tot i haver apr�s a casa la seua llengua amb una certa normalitat, han vist com els seus pares en feien servir una altra quan s�adre�aven a determinades persones. Quan han anat creixent, han continuat observant com les persones que els podien servir de models (mestres, artistes, cantants, esportistes, pol�tics...) feien all� mateix. A part d�aix�, pr�cticament tots els catalanoparlants ens hem trobat alguna vegada en una situaci� inc�moda o conflictiva, pel fet d�haver-nos expressat en catal�, i, d�una manera o altra, hem rebut un c�stig per haver-ho fet. Per acabar-ho d�adobar, un conjunt de prejudicis bastant generalitzats sostenen idees com ara que �parlar en catal� �s de mala educaci� o que �en castell� �s m�s modern, m�s cosmopolita o m�s integrador�, que contribueixen en gran mesura a bastir i sustentar l�artifici�s entramat de valors socials i creences que, no tan sols mant� la discriminaci�, sin� que, m�s encara, sovint la invisibilitza, fent passar bou per b�stia grossa, �s a dir, presentant com a normal all� que �s profundament an�mal i indesitjable.
Aquestes s�n algunes de les variables que els psic�legs analitzem a l�hora d�estudiar el fenomen de la submissi� ling��stica.
�s nom�s consci�ncia ling��stica, el que ens cal?
De vegades, aquesta submissi� va acompanyada d'un discurs de supeditaci� nacional, que inclou l'acceptaci� d'una inferioritat de la nostra cultura respecte de l'espanyola o la francesa (i, per tant, de nosaltres respecte d'aquestes altres). No sempre, per�, �s aix�. La submissi� tamb� �s habitual entre persones amb un cert grau de consci�ncia nacional, que no desitgen la substituci� ling��stica ni la justifiquen. I tanmateix, tot sovint canvien a la llengua imposada, senzillament perqu� han apr�s a fer-ho aix�, i perqu� creuen que se sentiran inc�modes si no ho fan.
Tots els qui hem pensat en el problema de la substituci� ling��stica hem arribat, en un moment o altre, a la conclusi� que �s imprescindible que les persones catalanoparlants assolesquen un cert grau de consci�ncia ling��stica. I segurament aix� �s cert; per� tamb� sabem que amb aix� no n�hi ha prou, perqu� hem vist com gent amb una gran consci�ncia ling��stica poden practicar regularment la submissi�. Aquesta presa de consci�ncia �s, sens dubte, necess�ria perqu� les persones que practiquen la defecci� ling��stica deixen de fer-ho i passen a proposar-se exercir de catalanoparlants; sembla insuficient, per�, perqu� aquests parlants conscients deixen de sentir-se inc�modes quan s�expressen en catal� davant de persones no catalanoparlants.
Per a entendre a quina actitud aspirem, n�hi ha prou de pensar en alguna persona castellanoparlant que, de ben segur, tots coneixem: si ho vol, parlar� castell� tothora, amb independ�ncia de quina llengua utilitze el seu interlocutor, i sense donar mostres de cap engavanyament o incomoditat, ni pensar-hi, de sentir-se incorrecta o maleducada pel fet d�expressar-se en la seua llengua. I encara m�s, aix� ho fa amb total independ�ncia de si viu al seu poble o al centre d�Igualada. Doncs aix� mateix, ni m�s ni menys, �s all� a qu� podem aspirar els catalanoparlants; aix� s�, nom�s quan som al nostre territori. Les lleis, en principi, ens en reconeixen el dret. El que falta ara �s que nosaltres mateixos ens el reconeguem, i, fonamentalment, que passem a exercir-lo amb desimboltura i comoditat.
De la consci�ncia a la conducta
Per tal de canviar aquest proc�s en el nivell individual, podem analitzar la conducta de submissi� ling��stica i mirar d'establir les condicions necess�ries per a modificar-la. No se'ns escapa que no �s aquest l��nic nivell decisiu, i que, a l'hora de provocar canvis importants, les accions de car�cter social, legal i institucional seran imprescindibles. No pretenem pas �treure la q�esti� de la llengua de l��mbit p�blic i portar-la a l��mbit privat� (Berrio 2004). I tanmateix, com a psic�legs, ens interessa l��mbit de la conducta individual, i �s ac� on podem fer les nostres aportacions espec�fiques. Finalment, s�n els parlants individuals els qui s'enfronten a cada situaci� comunicativa, i els qui seleccionen la llengua que hi faran servir. Per tant, qualsevol intent d'augmentar la pres�ncia social del catal� haur� d'abordar la tasca d'aconseguir que els catalanoparlants s'expressen en la seua llengua, tamb� quan el seu interlocutor no ho fa, configurant aix� el seu espai ling��stic personal. Sabem que aquest concepte �s una contradicci� en si mateix, perqu� la llengua �s (tamb�) un instrument per a comunicar-se amb els altres, i, per tant, l�espai que defineix no pot �sser personal, sin� interpersonal. De fet, en una comunitat socioling��sticament normal, els parlants individuals no tenen cap necessitat de definir un espai personal, perqu� l�espai de la llengua ja est� definit socialment, legalment i institucionalment. �s en la nostra societat, hist�ricament anormalitzada, on l�espai normal est� ocupat per la llengua imposada. Aix�, cada catalanoparlant es veu obligat a fer un esfor� personal suplementari, si �s que pret�n utilitzar la seua llengua, perqu�, per defecte, ser� l�altra la que ser� considerada llengua vehicular.
Hi ha qui, en aquestes condicions, opta per resoldre el problema renunciant a l��s normal de la seua llengua (defecci�), mentre que uns altres s'estimen m�s enfrontar-se al malestar sense abandonar-la (fidelitat). Cal dir, per�, que els primers tampoc no queden lliures de malestar. La defecci� �s, en si mateixa, una conducta de submissi�, i �s dif�cil de creure que alg� que se sotmet sistem�ticament als seus interlocutors siga capa� de mantenir intacta la seua autoestima. Tot i que el conjunt de prejudicis i creences a qu� ja ens hem referit (�canviar de llengua �s un gest de cortesia�; �no s�ha de ser radical o tancat, el castell� �s una llengua neutra�, etc.) els ajuda a acceptar la seua submissi�, la seua incomoditat es manifesta ben clarament quan alg� altre adopta una actitud insubmisa i mant� la llengua en pres�ncia de persones no catalanoparlants. Tot sovint, en aquestes ocasions, s�n els catalanoparlants submisos els primers que expressen el malestar; i �s freq�ent que siguen m�s bel�ligerants (en contra de la seua pr�pia llengua) que no els mateixos parlants de la llengua dominant.
D�altra banda, les persones que opten per la fidelitat s�enfronten a dificultats evidents. D�entrada, han de compensar el pes de l�educaci� rebuda, i dels esmentats prejudicis i creences, per tal d�atrevir-se a fer servir la seua llengua regularment. A m�s, molt freq�entment, veuen q�estionada la seua actitud per part dels interlocutors, des del cl�ssic (i encara ben viu a la Franja o al Pa�s Valenci�) ��Haga el favor de hablarme en cristiano!� fins a l�aparentment m�s amable �Per qu� no parlem en espanyol, i aix� ho entenem tots?�.
Un enfocament complementari del de la consci�ncia ling��stica per a resoldre aquesta situaci� �s el que se centra en els recursos que els parlants posseeixen per a fer front a les situacions en qu� es troben regularment. La idea central �s que �s possible d�incrementar la visibilitat social del catal� intervenint no solament sobre les actituds sin� tamb� sobre les aptituds dels parlants individuals. Si aquests es doten de m�s recursos efica�os, seran capa�os de sentir-se b� quan s�expressen en la seua llengua i, per tant, la faran servir m�s sovint. I �s aix�, l��s despreocupat i natural de la llengua, el que pot convidar altres persones a sumar-s�hi. Per contra, mentre expressar-se en catal� siga sistem�ticament sin�nim de lluitar, discutir o sentir-se inc�mode, es fa dif�cil de creure que hi haja molta gent interessada a sumar-s�hi.
Potser caldria recordar que tamb� les persones que mantenen la llengua obtenen algunes recompenses, fonamentalment relacionades amb l�autosatisfacci�, que no estan a l�abast dels qui practiquen la submissi�. Molts dels manuals d�autoajuda que proliferen en el mercat editorial insisteixen en el fet que una actitud assertiva resulta essencial per a assolir un nivell acceptable de benestar personal. I la conducta de mantenir la pr�pia llengua �s, en ess�ncia, una actitud assertiva que, a m�s a m�s, ens proporciona l�oportunitat de sentir que, d�una manera consistent i quotidiana, estem fent alguna cosa pel nostre pa�s i, en conseq��ncia, per nosaltres mateixos.
�s per aix� que l'espai ling��stic personal �s un concepte per a situacions d�excepci�, com les que vivim a hores d�ara al nostre territori. Per b� que, en bona part del nostre pa�s, el dret d'expressar-nos en catal� ens �s reconegut per les lleis, fer-lo efectiu implica enfrontar-se a m�ltiples situacions de conflicte de distintes intensitats, que solen provocarnos sensacions de malestar, que van des de la simple incomoditat fins a la irritaci�, la frustraci� i la fatiga vital. I s�n aquestes sensacions desagradables les que abonen el cam� de la baixa autoestima i dificulten, en el nivell individual, l'assoliment de la normalitat ling��stica.
Aix�, doncs, definir el nostre espai ling��stic personal �s una reivindicaci� de l�autoestima, una actitud assertiva que implica �sser capa�os d�elegir quina conducta ling��stica mantindrem sense experimentar malestar i sense sotmetre�ns autom�ticament a la llengua de l�interlocutor. I aquest objectiu nom�s pot assolir-se si, a m�s d'estar-hi ideol�gicament a favor, ens dotem dels recursos conductuals que ens permeten no �nicament d�expressar-nos en catal�, sin� tamb� sentir-nos b� quan ho fem. Resumidament podem dir que es tracta de recursos de diversos tipus (cognitius, de comunicaci�, de control emocional...), que poden aprendre's en unes poques hores i que, una vegada apresos, continuen desenvolupant-se i generant-ne de nous a mesura que els anem aplicant dia a dia.
Aix� no hauria de ser pas tan dif�cil. Despr�s de tot, es tracta d'assolir simplement, per a nosaltres, un estat de normalitat de qu� ja gaudeix, per exemple, qualsevol ciutad� de Terol o de Sevilla: el dret efectiu i inq�estionat de parlar en la seua llengua, sense entrebancs ni preocupacions afegides.
Font: revista Llengua Nacional
(Nota: la negreta �s de la redacci� d'InfoReflex)