infoReflex
La revista catalana d'informaci� i reflexi�
Ens traslladem.
Diu Geocities que tancar� aquestes p�gines (tot el web) a final d�any.

Trobareu nous continguts
(i tot el que puguem salvar, si tenim temps, del que hi ha ara aqu�) al bloc Inforeflexi�.Cat.

I el vigilant del far sembla que de moment no es cansa de continuar escrivint el seu altre bloc.
Darreres modificacions del web
infoReflex �s un �web de gran qualitat informativa general, societat, pol�tica, hist�ria, cultura, amb apartats especialment dedicats a la llengua�
(WICCAC, 27 nov. 2006)
Rac� de la llengua: Lleng�es de laboratori
Rac� de la llengua: Pol�mica sobre l'alguer�s
Lleng�es: La llengua sarda
Psicologia: �Cadasc� decideix ser v�ctima o protagonista�
Societat: �Catalunya amateur�
Europa: El Consell d'Europa renya Espanya
Barcelona: La ciutat dels prodigis editorials
Sexes: La fornicamenta
Madrid vs. Catalunya: La crisi resitua Madrid i Barcelona
Escriptors: Aix� es couen els Nobel de literatura
Espanyol: �El nacionalisme espanyol �s el m�s excloent�
Citacions: �Ja no vull formatge, nom�s eixir de la ratera�
Comunicaci�: �Google ha descol�locat tothom�
Hist�ria: Els fillols de Himmler
Bons pensaments: Per qu� Hannah Arendt?
�El catal� �s una llengua global�
(Vicent Partal, director de Vilaweb, 16 nov. 2005)
�Catalunya ja �s independent, de fet, a internet�
(Sa�l Gordillo, 18 abril 2009)
El vigilant
del far
Qui remena les cireres a Catalunya
Els VIP del 2009
(nova edici�)
a
Miscel�l�nia Miscel�l�nia
a Novetats a
a
a
a
Record imprescriptible d'una inj�ria
Lleng�es
a
Figueres
Capital de la Cultura Catalana 2009
�Lleng�es de laboratori�
�Nunca fue, la nuestra, lengua de imposici�n sino de encuentro; a nadie se le oblig� nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos m�s diversos quienes hicieron suyo por voluntad lib�rrima el idioma de Cervantes.�
(
Juan Carlos I, rei d'Espanya, 23 d'abril del 2001)
�Les raons del naixement de les lleng�es planificades s�n d�all� m�s diverses: alguns, com Zamenhof amb l�esperanto, han buscat combatre desigualtats entre les persones. D�altres, com Couturat, m�s aviat intentaven crear un instrument as�ptic de comunicaci�, com el tel�graf o el tel�fon. Tamb�, �s clar, n�hi ha que ho han fet per pur divertiment, aix� passa fins i tot amb els nens. I, de manera m�s infreq�ent, tamb� s�han dissenyat lleng�es nom�s per investigar-les.� (reportatge de Xavier Valls) (+)
Citacions

�Mai no diguis a ning� que saps com se sent tret que en el mateix moment tu tamb� t�estiguis clavant el mateix punyal, en la mateixa circumst�ncia i en el mateix cor.�

(Richard Ford, The Lay of the Land, 2006)

(m�s
sent�ncies)
Felipe V
a
Han passat vuit anys...
i quasi tres segles, i ning� no ha demanat encara cap mena de disculpes.

I mentrestant,
Felipe VI, successor d'aquell Felipe V de 1714, es prepara per regnar, i tothom content.

I n'hi ha que s'estranyen que molts catalans tinguem
una pe�a de la casa dedicada a la il�lustre fam�lia.
Alguer�s
Pol�mica sobre l'alguer�s
Juan Carlos I amb el seu predecessor
Article d'Isabel Olesti a l'Avui dient que �a l'Alguer la gent sap catal� per� ning� el parla normalment� i r�pliques de Luca Scala (�Jo que pensava que alguns centenars de persones que conec i amb qui tract cada dia normalment en catal�, i uns milers m�s que no conec personalment, �rem 'alg�'! Ara resulta que no sem 'ning�'�) i Joaquim Arenas (�dels m�s de 40.000 algueresos, 18.000 saben alguer�s�) (+)

�L��ltim pas de la ra� �s recon�ixer que hi ha una infinitat de coses que la superen.�

(B. Pascal, citat per H. K�ng a Existeix D�u?)

(m�s
sent�ncies)
Felipe VI
Lleng�es

�Entre tots, hem convertit la pol�tica en la professi� d�uns senyors que mai no se senten obligats a recon�ixer que s�han equivocat�

(Almudena Grandes, El Pa�s 21 juliol 2008)

(m�s sent�ncies)
La llengua sarda
�Avui tota l'illa �s italian�fona, esclar. Per� la pr�ctica totalitat dels habitants parlen encara o comprenen el sard (o el catal�). Els sard�fons minven, esclar, en proporci� inversa a l'edat i al grau d'instrucci�, per� les dones sempre van per darrere dels homes en l'�s de les lleng�es locals: �m�s necessitat de defensar-se a base d'una parla de m�s prestigi?...� (article de Joan Sol�) (+)
a

�L�escriptura [�s] una manera de viure destins diversos, de penetrar en els altres, de comunicar-nos-hi, d�evadir-nos dels l�mits habituals de la identitat. (Sens dubte, hi ha una altra mena d�escriptors, individualistes, que nom�s cerquen la pr�pia afirmaci� i s�n incapa�os de veure el m�n si no �s a trav�s d�ells mateixos.)�

(Victor Serge, Diari, mar� 1944)

(m�s sent�ncies)
Rac� de la
Psicologia
�Cadasc� decideix ser v�ctima o protagonista�
LLENGUA
�Oblidi�s de l�hauria i concentri�s en el puc. Vost� pot elegir ser m�s efica�. I prou. Faci�s responsable, no culpable del seu aprenentatge. Si alguna cosa no funciona, vost� reconeix la disfunci�; assumeix que pot corregir-la i la corregeix. Amb naturalitat, sense culpes, drames ni escarafalls...� (entrevista de Llu�s Amiguet a Fred Kofman) (+)
Q�estions de socioling��stica
Europa sense nosaltres
bloc personal de Cristina C.
Societat
criccat.blogspot
�Catalunya amateur�
Publicitat
�Els pol�tics estan tan ocupats vetllant per emportar-se el m�rit o perqu� no se l'emporti l'altre que s'obliden del m�s important: fer que all� sigui un �xit. Llavors procuren que el frac�s no els esquitxi a ells i reboti al m�xim en l'altre, i en paus...� (article de Carles Capdevila) (+)
a
Perqu� no es queixi ning�, hi posem tamb� l'ase, apa.
Europa
El Consell d�Europa renya Espanya per no protegir el catal�
El Consell reclama que �hauria de quedar clar� que les autoritats judicials penals, civils i administratives de Catalunya han de dur a terme els procediments en catal� d�ofici, o almenys a petici� d�una de les parts. Aquest organisme europeu manifesta el seu desig que el nou Estatut d�autonomia augmenti l��s del catal� en la vida p�blica, i lloa la creaci� de les oficines de garanties ling��stiques i tamb� les mesures per promocionar aquesta llengua amb incentius econ�mics... (+)
La veritat del 'cas Lloret'
Sexes
La fornicamenta
�Fa setmanes una televisi� p�blica va emetre un reportatge breu sobre els anuncis de contactes que apareixen en la majoria dels diaris espanyols, tant d�esquerres com de dretes, clericals o laics. En un o dos minuts van esgranar dades que em van deixar perplex i pensar�s. Espanya �s l��nic estat de la Uni� Europea que mant� encara aquesta mena de reclams. Ni tan sols hi ha hagut un gran debat aqu� sobre l�eticitat de publicar-los o no, tal vegada perqu� no hi ha tampoc gaires persones disposades a parlar-ne o perqu� potser, havent-n�hi, els ho han destorbat justament els diaris, sent com s�n els primers interessats en el contrari...� (article d'Andr�s Trapiello) (+)
a
Madrid vs. Catalunya
La crisi resitua Madrid i Barcelona
�Objectivament, Barcelona ha flirtejat menys amb el totxo que Madrid aquests anys al capdamunt del trampol� de l�abundor. �No hi haur� retallades ni en els plans d�inversions ni en els programes socials. Almenys el 2009. Ja veurem qu� farem el 2010, per� ara com ara podem seguir al mateix ritme�, assegura el regidor d�Hisenda de Barcelona...� (reportatge de Jaume V. Aroca) (+)
a
  info      1 informaci�   2 opini� que informa sobre qui opina
qu� �s
  reflex    1 reflexi�    2 sistema fotogr�fic en qu� es recull la imatge a trav�s d'un mirall
qui som
                  3 remei farmac�utic d'�s t�pic per alleugerir estomacades
que hi ha alg�?
contactes i suggeriments   cat       'gat', en angl�s
a
catal�
Hosted by www.Geocities.ws

1