rac� de la llengua
per Xavier Valls
Llegim la paraula gr�cies en cinc lleng�es planificades ideades al marge dels parlants: dankon (esperanto), danko (ido), gratias (interlingua), sia (loglan) i sol ti (solresol). La invenci� no t� l�mits. Sabeu quantes n�hi ha, d�aquestes lleng�es? M�s de mil. Gr�cies als seus creadors, el panorama ling��stic internacional avui �s molt m�s ric. I ple de curiositats. Coneguem-ne algunes.
Corria l�any 1887 quan Luwik Lejzer Zamenhof va crear l�esperanto, una nova llengua fraternal amb vocaci� de convertir-se en eina de comunicaci� entre els pobles del m�n. Va n�ixer en el context adequat, en els anys de les grans utopies universals i de l�internacionalisme obrer. Aix� li va permetre tenir for�a �xit. Es tracta, de fet, de l��nica llengua planificada que ha assolit una xifra important de parlants i coneixedors.
Per� abans, des de l�edat mitjana, ja hi havia hagut altres projectes; tamb� despr�s de l�esperanto s�han creat noves lleng�es, i avui encara en neixen. Aquest �s el panorama que ens interessa. El dibuix �s immens i ca�tic, el mateix concepte de llengua planificada �s conf�s i la bibliografia, escassa. Qui ens ajuda a posar-hi llum?
Els ling�istes, �s clar. La falta d�implantaci� d�aquestes lleng�es entre els parlants ha fet que, en general, els ling�istes hi hagin parat poca atenci�. S�han dedicat a les lleng�es naturals. A Catalunya, els nostres erudits preferits, Jes�s Tuson i Carme Junyent, confessen saber-ne poc, per� gr�cies a ells i estirant el fil, arribem fins a H�ctor Al�s, un dels pocs ling�istes catalans avesats en la mat�ria. Ell ens ajuda a comen�ar a entendre la disciplina.
En primer lloc, xifres
Tot i que �s impossible de con�ixer amb exactitud, Aleksandr Dulicenko estableix que fins l�any 1973 s�havien ideat 917 projectes de lleng�es i despr�s, afegeix Al�s, �se�n poden sumar uns 250 m�s�. Aix� significa que fins avui hi ha gaireb� mil dues-centes lleng�es planificades en total. La primera meitat del segle XX va ser l�etapa m�s prol�fica; entre els anys 1900 i 1950 se�n van arribar a crear gaireb� quatre-centes.
Les raons del seu naixement s�n d�all� m�s variades. H�ctor Al�s n�exposa unes quantes: �Alguns, com Zamenhof amb l�esperanto, han buscat combatre desigualtats entre les persones. D�altres, com Couturat, m�s aviat intentaven crear un instrument as�ptic de comunicaci�, com el tel�graf o el tel�fon. Tamb�, �s clar, n�hi ha que ho han fet per pur divertiment, aix� passa fins i tot amb els nens. I, de manera m�s infreq�ent, tamb� s�han dissenyat lleng�es nom�s per investigar-les.�
I amb tantes raons de ser, �s l�gic que els models a qu� han donat lloc tamb� siguin molt diversos. Entre les lleng�es planificades que han volgut ser lleng�es usades hi ha, per exemple, el volap�k, que pren vocabulari de l�angl�s i de l�alemany, encara que molt transformat. Inventat pel clergue alemany Johann Martin Schleyer l�any 1897, el seu lema �s menefe bal, p�ki bal, �s a dir, �una llengua per a una humanitat�. Tamb� hi ha l�ido, que �s una reforma de l�esperanto per facilitar-ne l�aprenentatge. Cal recordar que la majoria de lleng�es constru�des aspiren a ser m�s regulars (sense excepcions) i f�cils d�aprendre que les lleng�es naturals.
Entre les lleng�es anomenades l�giques (de regularitat absoluta), el loglan va ser un experiment cient�fic important: es proposava demostrar que el tipus de llengua usada influ�a en el pensament de les persones.
Un exemple curios�ssim dels projectes que han nascut com a instruments freds �s el solresol, basat en les set notes musicals. Es pot xiular �com el silbo gomero! [vegeu xiulet�]� o tocar amb un instrument musical, a m�s de parlar. Un tret singular del solresol �s que alguns ant�nims s�obtenen dient les notes a l�inrev�s: d�aquesta manera, fala vol dir �bo� i lafa vol dir �dolent�. La imaginaci� �s infinita. I espereu, que ara v�nen les mostres m�s l�diques.
Hamlet i el klingon
Les creacions art�stiques i l�diques s�n un altre m�n. Cal destacar les de dos productes amb �xit que tenen una muni� de seguidors: El senyor dels anells i Star Trek. D�aqu� n�han derivat tres lleng�es, que van n�ixer per embellir les obres de ficci� i despr�s han seguit la seva pr�pia evoluci�.
J.R.R. Tolkien va crear dues lleng�es parlades pels elfs: el sindarin i el quenya. S�inspiraven de manera subtil en els models fin�s i gal�l�s, respectivament, encara que la majoria de paraules eren de creaci� pr�pia.
Pel que fa al klingon, de Star Trek, poca broma. Perqu� probablement �s, despr�s de l�esperanto, la llengua creada de manera artificial amb m�s seguidors. Originalment �s l�idioma de la ra�a klingon, que apareix a la s�rie, i el va crear Marc Okrand per a la Paramount. Encara que refusat per la classe intel�lectual �aix� era previsible�, el klingon actualment t� una demanda continuada de noves habilitats i registres. A internet hi ha centenars de recursos en actiu del projecte i, fins i tot, �s un dels 124 idiomes a qu� est� tradu�da la interf�cie de Google! Aix� ens recorda que l�esperanto tamb� va arrencar amb m�s for�a que els intents precedents pel factor identitari, justament perqu� va trobar un sector de la societat sensible a all� que oferia. En aquest cas, el sector sensible s�n els fidels trekkies, que s�n una legi� a tot el m�n. Tenir una identitat, d�aix� es tracta. �Ser o no ser, aquesta �s la q�esti�, que en klingon �s �taH pagh taHbe�, DaH mu�tlheghvam vlqulnlS�.
Planificades versus naturals?
Arribats a aquest extrem, �s el moment de mirar d�aclarir seriosament qu� �s una llengua planificada i qu� no. La visi� d�Al�s �s ben contundent: �De fet, totes les lleng�es escrites �i encara m�s les normativitzades� s�n lleng�es planificades. La planificaci� �s una q�esti� de grau; fins i tot entre les lleng�es planificades n�hi ha que ho estan m�s que altres.� �s a dir, que seguint aquest c�non una llengua cent per cent planificada seria el solresol, per citar un exemple que hem vist abans. Contr�riament, com m�s base i evoluci� natural tingui una llengua, menys planificada �s. Per� de ser-ho, ho s�n totes les escrites.
Carme Junyent tamb� ens recorda amb lucidesa que �l��nic que ha de passar perqu� una llengua artificial sigui una llengua natural �s que la gent la comenci a parlar. Que es transmeti de pares a fills.� �s el cas de l�hebreu contemporani. Qu� va fer Ben Yehuda sin� tornar a planificar una llengua escrita, que nom�s es feia servir en l��mbit lit�rgic, per recuperar-la per al seu �s modern, ple i quotidi�? En aquest sentit, �s interessant el testimoni del semi�leg Umberto Eco sobre la seva experi�ncia amb l�esperanto: �Abans que tingu�s una idea m�s clara de l�esperanto, la seva artificialitat, per descomptat, em molestava, per� despr�s d�haver-lo comen�at a estudiar gaireb� el considerava una llengua natural, de manera que l�artificialitat de l�esperanto pesa sobre la seva hist�ria i el seu origen, per� no necess�riament sobre la seva gram�tica. Sempre es pensa que una llengua artificial �s una llengua menys valuosa, una llengua com �Jo Tarzan, tu Jane�, i aix� no �s cert amb l�esperanto.�
Ara toca fer una reflexi� final. Si, com diu Al�s, totes les lleng�es es planifiquen, i sobretot les que es normativitzen, la pregunta �s: el catal�, despr�s de la normativa fabriana, �s una llengua molt o poc planificada? Riu-te�n, ara, del klingon.
Una possible classificaci�
La classificaci� m�s estesa diferencia lleng�es a priori, lleng�es a posteriori i sistemes mixtos:
Lleng�es a priori
No es basen en les lleng�es nacionals. La seva gram�tica �s molt regular, per� dif�cilment podrien arribar a ser lleng�es vives. Exemples: projecte de Dalgarno (1661), projecte de Wilkins (1668), solresol (Sudre, 1866).
Lleng�es a posteriori
Segueixen models de lleng�es nacional. La gram�tica �s regular, per� menys. S�n la gran majoria. Exemples: esperanto (Zamenhof, 1887), latino sine flexione (Peano, 1903), ido (Couturat, 1907), occidental-interlingue (De Wahl, 1922), novial (Jespersen, 1928), interlingua (Gode, 1951).
Sistemes mixtos
Barregen trets dels dos grups anteriors. El m�s conegut �s el volap�k.
L�aportaci� catalana
La lingua franca era una llengua que es va parlar des de l�edat mitjana fins a principis del segle XX en molts ports mediterranis. La feien servir sobretot els mercaders per entendre�s entre ells i es va forjar amb aportacions del catal�, el castell�, l�itali�, el franc�s, el grec, l��rab i el turc. Era la llengua del negocis del mar.
Anglesos llatins?
Entre les lleng�es l�diques m�s originals hi ha l�experiment del brithenig, que �s la llengua que es parlaria a l�oest de la Gran Bretanya si el llat� hi hagu�s perviscut fins a l�actualitat. La va crear l�any 1996 el neozeland�s Andrew Smith i va ser la primera recerca de l�evoluci� alternativa d�una llengua. Un tastet del seu vocabulari: busc �s �fusta�, ew �s �ou�, genygl �s �genoll� i llafr, �llavi�.
(Xavier Valls, Plaers d�Avui, 15 febrer 2009)