| info-reflex rac� de la llengua |
|||||
| �Xiulet� | |||||
| Una llengua com una altra Els xiulits utilitzats pels pastors de les Illes Can�ries per a comunicar-se des de llargues dist�ncies desencadenen en el cervell de l�oient la mateixa activitat que si es tract�s d�una llengua, segons un estudi fet per un grup d�investigadors de la Universitat de La Laguna. Els xiulaires de l�illa de la Gomera utilitzen un ventall de diferents xiulades com si fossin paraules distintes que corresponguessin a mots de l�espanyol. Aquest llenguatge, el �xiulet�, anomenat en l�espanyol original �silbo�, segurament el van dur a les Can�ries els berbers nord-africans. Condensa l�espanyol en dues vocals i quatre consonants i s�utilitza per a dir coses com "obre la porta", "s�ha perdut una ovella" i altres frases senzilles del mateix estil. Per tal de comprendre el proc�s en el cervell, un equip de tres investigadors de la Universitat de La Laguna dirigits pel cient�fic espanyol Manuel Carreiras i el psic�leg estatunidenc David Corina, de la Universitat de Seattle (Washington), va estudiar cinc xiulaires i cinc hispanoparlants que no entenien aquest llenguatge. El descobriment de l�equip, del qual parla la revista Nature en el darrer n�mero, indica que hi ha regions de l�hemisferi esquerre del cervell especialment adaptades per a la comunicaci� amb independ�ncia del tipus de llenguatge emprat. El cervell dels individus integrats en tots dos grups va ser sotm�s a un esc�ner mentre feien tasques de comprensi� dels sons. Primer, els van fer escoltar frases completes en espanyol i en �xiulet� i els van demanar que demostressin que entenien el que els havien dit. Despr�s, van sentir blocs de paraules en espanyol que denotaven distints colors d�animals, i tamb� els sons equivalents en �xiulet�. A continuaci� els van instar a recordar quantes vegades apareixia una paraula o un xiulit determinats en una sessi� d�assaig. Quan els xiulaires sentien frases en �xiulet� entraven en acci� les regions del hemisferi cerebral esquerre involucrades en la comprensi� i producci� del llenguatge. Tamb� s�observava determinada activitat en el l�bul temporal de l�hemisferi dret, que se suposa que fa un paper en el processament del llenguatge. Els cervells tant dels xiulaires com dels hispanoparlants mostraven el mateix tipus d�activitat quan sentien frases constru�des en espanyol. Per� quan els hispanoparlants sentien el �xiulet�, els seus cervells reaccionaven de manera diferent: s�activaven diverses regions, per� cap de les involucrades espec�ficament en el processament del llenguatge, la qual cosa indica que no reconeixien el �xiulet� com a tal. Al contrari, en els xiulaires, aquests sons desencadenaven una activitat cerebral similar a la desenvolupada en el cas del llenguatge hum�. Segons els investigadors, el cervell �s adaptable o molt pl�stic i per tant capa� d�entendre una gran varietat de formes de comunicaci�. El �xiulet� canari no �s un cas �nic al m�n. Hi ha altres llenguatges xiulats tamb� a Gr�cia, Turquia, la Xina i M�xic. (Font: elaboraci� pr�pia, a partir d�informacions d�ag�ncia, 5 gener 2005) |
|||||
| Congr�s Internacional de Llenguatges Xiulats L�abril del 2003 [�] es va fer a l�illa can�ria de La Gomera un Congr�s Internacional de Llenguatges Xiulats, arran del llenguatge xiulat que preserven els pastors gomerencs. Hi van participar, entre xiuladors i xiulaires, 130 estudiosos de sis pa�sos. Es considera que el xiulet gomerenc, nom�s viu en aquesta illa, �s una de les manifestacions m�s antigues de la cultura can�ria. Hi ha evid�ncies que el xiulet tamb� va existir a El Hierro i potser en altres illes de l�arxip�lag. Els seus estridents siulos van constituir un ancestral sistema de comunicaci� de l��poca prehisp�nica, i avui hi ha un moviment que lluita per donar-hi impuls. El congr�s del 2003 va servir, entre altres coses, per con�ixer que el xiulet gomerenc conviu, en aquests temps de telefonia m�bil desfermada, amb el siulo articulat dels indis mazateques a M�xic, o amb diversos codis xiulats que encara usen els pastors marroquins de l�Atlas, els francesos de la Vall d�Aas, els grecs d��ntia o els turcs de Kuskoy. M�rius Serra La Vanguardia 7 octubre 2004 |
|||||