��s convenient que el traductor visqui la realitat del pa�s on es llegir� el llibre.� (Volker Neumann, director de la Fira del Llibre de Frankfurt, 2001-2005)
De seguida que es coneix un guanyador, l�Acad�mia Sueca demana nous candidats a prop de 700 persones i institucions d�arreu del m�n. Aix�, 200 noms passen a ser objecte d�estudi per part del Comit� Nobel, un grup de cinc membres encarregat de reduir la llista a una altres tants autors. Aquests cinc s�n els que abans de l�estiu queden en mans dels 18 acad�mics [...] que decideixen qui engreixar� un palmar�s que el 1901 inaugur� el franc�s Sully Prudhomme.
[...] Kjell Epsmark [...] �s acad�mic de fa m�s de 20 anys i els vuitanta va ser president del Comit� Nobel. Ara b�, sobre els centenars de documents �informes, contrainformes, llistes, cartes� que el premi produeix pesa un secret de mig segle. [...] A El Premi Nobel de Literatura, Espmark ha resumit m�s d�un segle en quasi 400 p�gines plenes de grans gestos i petites mis�ries.
- Un testament. Epsmark insisteix que la hist�ria de la distinci� liter�ria m�s important del m�n �s gaireb� la d��un intent d�interpretaci� d�un testament poc clar�. El del mateix Alfred Nobel, que abans de morir el 1896 dict� una cl�usula espec�fica per al guard� de lletres: que es conced�s a qui hagu�s produ�t �el millor en sentit ideal�. Els mals de cap van venir sempre de la paraula ideal.
- El candidat perfecte. L�Acad�mia Sueca tenia un segle llarg quan va rebre l�enc�rrec de gestionar el premi. Era un reducte conservador, d�aqu� que diversos membres votessin en contra d�acceptar la donaci� de Nobel. D�aqu� tamb� que la traducci� que durant m�s d�una d�cada es va fer anar per a ideal fos D�u. Aix�, Tolst�i i Zola van ser descartats per her�tics i pessimistes. El �candidat quasi perfecte�, diu Epsmark, era el brit�nic Rudyard Kipling. Abanderat de la fe, les lleis i la disciplina, va guanyar el 1907.
- El Nobel global. Conscient que la literatura anava per un costat (la ruptura) i el Nobel per un altre (la tradici�), l�acad�mia es va renovar despr�s de les incerteses de la I Guerra Mundial i, els anys trenta, va interpretar ideal com popular. Va ser el moment de grans �xits estatunidencs com Sinclair Lewis i Pearl S. Buck. La II Guerra va aturar el premi durant quatre anys, per� va marcar el moment de compensar els innovadors (Gide, Eliot, Faulkner). Els setanta, en canvi, van establir uns criteris d�utilitat que duren fins avui. A banda de la qualitat, que es pressuposa, el guard� ha d�assenyalar g�ners literaris, idiomes o �mbits culturals tradicionalment postergats. Arribava el Nobel global i s�obria la porta a l��sia i l��frica. I a les dones, nom�s 11 en 106 anys d�hist�ria. Cinc, els dos decennis darrers. La m�s recent, Doris Lessing, el 2007.
- L�escriptor de l�any. Tot i que ara el Nobel premia tota una carrera, els estatuts demanen que es valorin els treballs realitzats �durant l�any anterior�. Tamb� la idea de literatura �s el�stica. L�han guanyat historiadors (Theodor Mommsen), fil�sofs (Bertrand Russell) i fins pol�tics (Churchill). Aix� s�, Freud va ser rebutjat per cient�fic. Els anys setanta, l�acad�mia va deixar per escrit que el seu premi no era a l�escriptor m�s bo del m�n ��una cosa aix� no existeix��, sin� �a un de molt bo�.
- Els rebuigs. El catal� �ngel Guimer�, candidat el 1919, va ser rebutjat per no ofendre els castellanoparlants. Joyce i Ibsen van pagar la seva aud�cia davant una acad�mia tradicionalista, i Paul Val�ry va ser l�etern finalista els anys trenta. El 1945 l�hi volien donar, per� es va morir. Unamuno era ferm candidat el 1935 i aquell any no hi va haver Nobel. Sartre va jugar, el 1964, el paper contrari: rebutj� el guard�. Despr�s va reclamar els diners.
- Els pol�tics. La I Guerra Mundial ompl� el palmar�s d�escandinaus. Aix�, un premi marcadament francoalemany evitava alinear-se. Les lleng�es minorit�ries sempre han sigut un tema espin�s, per� Espmark recorda que de vegades van ser decisives les traduccions fetes en edici� de 18 exemplars. Igual com Pasternak (1958), Solzhenitsin (1970) o Brodsky (1987) van tocar el voraviu de l�URSS, Gao Xingjian el va tocar a la Xina el 2000. L�acad�mia no respon a les queixes oficials. En paraules del seu secretari: �Amb les decisions del premi passa com amb els petons, no cal demanar perm�s abans ni disculpes despr�s.�
(Extracte de l�article de Javier Rodr�guez Marcos a El Pa�s, 9 octubre 2008)
Anna Gavalda (1970) ha venut m�s de deu milions d'exemplars arreu del m�n de les seves obres: M'agradaria que alg� m'esper�s en algun lloc, 1999; L'estimava, 2002; i Junts i prou, 2004. D�aquesta es va fer una adaptaci� cinematogr�fica, que van anar a veure m�s de dos milions d'espectadors a Fran�a. L��ltima obra publicada �s El consol, publicada en catal� per Edicions 62. No li agraden les entrevistes i l��xit li ha arribat sense esperar-s�ho. El periodista Ramon Palomeras la va entrevistar per a l�Avui (6 juliol 2008) :
No heu rebut cap oferta per abandonar Le Dilettante? �s un segell molt petit. De ben segur que podria fer molts diners en una altra editorial m�s important...
S�, per� no tinc cap necessitat de canviar d'editorial. No em calen els diners per ser m�s feli�. Prefereixo anar al cinema al migdia que comprar abrics de pell. El meu editor �s un gran editor. Encara no he trobat cap motiu per allunyar-me'n. A m�s, no m'obliga a fer promoci�, ni a sortir per la televisi�, ni a altres tipus d'actes, i em deixa participar en el disseny de les portades dels llibres. Ent�n que els meus fills s�n la meva prioritat. Le Dilettante �s l'�nic segell que em va donar suport amb el meu primer llibre. M'encanta. No m'emprenyen. Altres m'han ofert molts diners, per� Le Dilettante m'ofereix la llibertat.
La darrera novel�la de Paul Auster, Un home a les fosques, fa uns mesos que es ven en algunes llibreries, per� per a la majoria dels fidels lectors les seves p�gines segueixen sent un misteri. Nom�s saben el poc que l�escriptor estatunidenc ha avan�at sobre l�obra, escrita excepcionalment en tres mesos i mig: un llibre complicat, una hist�ria dins d�una altra, una Am�rica imagin�ria en la qual les torres bessones no van caure per� que acab� en una guerra civil despr�s de les eleccions del 2000...
Aquest nou home d�Auster continua en la foscor perqu� les primeres edicions de la novel�la no han vist la llum en la llengua original, l�angl�s, sin� en dues petites lleng�es europees: dan�s i neerland�s �per aix� la tirada ha sigut m�s aviat modesta, 10.500 exemplars. Abans de publicar la versi� original, l�escriptor estatunidenc ha decidit tenir cura primer dels seus lectors de Dinamarca, Holanda i la B�lgica neerland�fona, i publicar abans les traduccions (Mand i m�rke [dan�s] i Man in het duister [neerland�s]). [�]
�He volgut fer un regal als meus editors de Dinamarca i Holanda�, va explicar Auster en una entrevista amb el diari La Libre Belgique durant la darrera visita a Europa. �Em van explicar que all� tothom llegeix l�angl�s i que si el meu llibre eixia primer en l�idioma original ells quasi no venien traduccions. Quan vaig avan�ar-los l�anterior llibre en dan�s, el meu editor en va vendre deu cops m�s.� Ho va fer, efectivament, per primer cop l�any 2002 amb El llibre de les il�lusions, un detall que els seus lectors deuen a l�amistat de l�escriptor amb l�editor dan�s Per Kofod. Anys abans li havia explicat que les traduccions dels seus llibres, com els d�altres autors d��xit de llengua anglesa, amb prou feines venien dins els mercats escandinaus i neerland�s. En aquests pa�sos, els lectors compren directament la versi� original en angl�s, una llengua que estan avesats a parlar i a llegir.
�Entre els lectors d�Auster hi ha molt estudiant i gent jove que estan acostumats a llegir en angl�s. Ocorre el mateix a Su�cia, Noruega o Finl�ndia�, explica Kofod per tel�fon des de Copenhaguen, i matisa lleugerament la versi� de la hist�ria d�Auster: ven m�s que abans, per� no deu vegades m�s.
La sensibilitat d�Auster per les lleng�es minorit�ries davant l�angl�s �s paradigm�tica, per� no �s l��nic autor que premia un grapat de lectors amb una traducci� pr�via a la versi� original. �N�hi hay molts altres que ho fan, a Holanda, tot i que �s veritat que han de ser autors molt consagrats; si no, no cal. Per exemple, John Irving o John Coetzee, per� n�hi ha molts m�s�, explica una portaveu d�Arbeiderspers, l�editorial d�Auster a Holanda.
Tamb� John Le Carr� ha accedit a avan�ar les traduccions dels seus llibres a Dinamarca, apunta Kofod. �Crec que aquest tipus d�iniciativa �s bona per a la llengua danesa i per a qualsevol altra llengua xicoteta. I no parlo com a editor�, afegeix amb el mateix entusiasme que segurament va encomanar a Auster.
(Extracte de la informaci� publicada per Beatriz Navarro a La Vanguardia, 31 juliol 2008)
Una den�ncia destinada a les empreses distribu�dores dels llibres, de les quals gaireb� ning� no en parla mai per� que s�n la clau de moltes coses en aquest �mbit: �S�c propiet�ria d'una llibreria i, dos dies abans de Sant Jordi, ja m'havia adonat que no tindria llibres en catal� perqu� no m'havien arribat. I tampoc a la majoria de les llibreries del poble. Mai en 12 anys de professi� m'havia trobat en un cas semblant. No podem llegir en catal� per molts motius, per� ara cal afegir que �s perqu� no s'edita (prou?) en aquest idioma. Aix� pot semblar exagerat, per� els posar� un exemple molt clar: de tots els t�tols que he demanat per Sant Jordi que estan tradu�ts a ambdues lleng�es, nom�s m'ha arribat la versi� en castell�, mentre que de la versi� en catal�, de la qual n'he demanat tres vegades m�s, n'he rebut unes quantitats irris�ries per afrontar la venda de Sant Jordi. Pensaran que encara em quedava l'opci� de poder vendre els llibres d'autors catalans que, evidentment, nom�s hi s�n en catal�. Doncs tampoc. �s clar que la venda assegurada �s l'edici� en castell�, perqu� el mercat �s m�s gran, per� no s� si aquests grans grups editorials en catal� que han sorgit �ltimament, als quals jo anomeno Can Seixanta, es plantegen que estan sabotejant aquestes llibreries mitjanes i petites que el que volem �s tenir el client content, i que resulta que aquest vol llegir en catal�. Si en un dia com Sant Jordi, en qu� les vendes estan assegurades, no tenim res per vendre, malament rai. Les llibreries s'aguanten per tres grans campanyes a l'any: Nadal, Sant Jordi i els llibres de text. La pol�tica que impera �ltimament en el llibre de text amb el lliure descompte (cosa que aprofiten les grans superf�cies) ha obligat a tancar moltes llibreries del nostre pa�s. Nom�s falta ara que ens aixafin la campanya de Sant Jordi. Marta Rocafort Vidal, Sant Pol de Mar.� (El Peri�dico 24 abril 2007)
I m�s: �Ahir [24 d�abril] el Gremi de Llibreters havia rebut nombroses queixes i ja en tenia 14 de formalitzades per escrit. David Terrades, de Bada Llibres, de Cardedeu, �s un dels impulsors de la protesta: "Tot el que hem demanat no ens ha estat servit a temps; tampoc els llibres medi�tics com el de Pol�nia o el d'en Buenafuente, que s�n els que es venen per Sant Jordi, o ens arribava una desena part de la quantitat que deman�vem. Ja fa temps que dura el desgavell, i quan et queixes hi ha una falta d'informaci� total. Aix� passa amb les llibreries petites, de poble, i despr�s vas a les grans superf�cies i hi ha de tot". Per Terrades, aquest fet afecta molt el llibre en catal�: "Nosaltres sempre oferim la traducci� catalana, per� molts cops no la tenim, i el lector s'acaba enduent la castellana, que ja ens ha estat ben servida un mes i mig abans de Sant Jordi".
�La llibretera d'El Faristol, de Calella, Marta Rocafort, ho detalla: "Se'n ressenten tots els llibres, tant els distribu�ts per Enlace, com els de L'Arc de Ber�, com els de Les Punxes o Digec, i de totes les editorials: Angle, La Campana, les del Grup 62. Fins i tot d'un mateix llibre com La clau de Gaud�, de Random House Mondadori, en vaig demanar 10 en castell�, que em van arribar a l'hora, i 40 en catal� dels quals vaig rebre'n 4. El desastre d'aquest any no l'havia vist mai".
�El seu col�lega, Joan Balaguer, d'El Tramvia de Matar�, apunta nom�s a una distribu�dora, L'Arc de Ber�: "Els qui acaben rebent s�n els llibres en catal� perqu� ells en tenen la majoria". L'Arc de Ber� distribueix a 1.300 punts de Catalunya i s'encarrega de 140 segells editorials, entre els quals tres dels m�s grans: Columna, Destino i Planeta en catal�. [...]
�Per Imma Bellafont, del Gremi de Llibreters, el que ha passat �s un s�mptoma que "els llibreters han apostat pel llibre en catal�, i el client els els ha trets de les mans, per aix� hi ha hagut aquest decalatge". Aix� mateix creu que els editors en catal� haurien de ser "m�s atrevits" en els tiratges. El seu col�lega, Eduard Carbonell, considera que la soluci� �s que "amb vista a l'any vinent, editors i llibreters vagin m�s d'acord". Sigui com sigui, tots volen que l'�xit en catal� es repeteixi.� (Ada Castells, Avui 25 abril 2007)
I m�s: �Estem dolguts per la falta total d�informaci� de quan i com rebr�s els llibres. En catal� ens arriben tard.� (DavidTerrades, Bada Llibres, Cardedeu). �Em sap greu perqu� aix� va en detriment del llibre en catal�. Els editors haurien de ser m�s atrevits.� (ImmaBellafont, llibreria La Tralla, Vic, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya).
I un testimoni personal: �Una vegada, fa temps, em van proposar la direcci� editorial d�una llibreria. O sigui, orientar-los, assessorar-los. El primer que els vaig demanar �s amb quines distribu�dores tenien contactes i si jo podria variar els acords que hi tinguessin establerts. Em van dir que no, que el sistema era intocable i que el meu paper es limitaria a orientar sobre les prefer�ncies pel que fa a continguts, comptant amb la distribu�dora amb que ells treballaven �des de sempre�. Vaig declinar amablement l�oferiment.�
(Elaboraci� personal, a partir de les fonts esmentades)
El nombre d'exemplars de llibres i fulletons publicats en catal� va cr�ixer un 5,2% el 2006 i es va situar en els 19,72 milions, gaireb� un mili� per sobre que el 2005, any en qu� el catal� va estar present en 18,78 milions d'exemplars editats. S�n dades de l'Estad�stica de Producci� Editorial de l'Instituto Nacional de Estad�stica (INE) espanyol, que assenyala tamb� que la ind�stria editorial catalana �s responsable de la publicaci� de 105 milions d'exemplars i d'un de cada tres llibres i fulletons que apareixen a l'Estat espanyol.
Segons les dades, el catal� es mant� amb tend�ncia a la baixa pel que fa al nombre de t�tols en qu� �s present, per� guanya terreny en nombre d'exemplars.
(Diari de Girona, 20 mar� 2007)
per Monika Zgustova
Rumiar ha sigut sempre posar en q�esti� l�ordre del m�n. I el m�n l�ordena el poder. Qui rumia q�estiona, doncs, el poder. D�aqu� que rumiar sigui una activitat perillosa. L�assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaia �s un exemple recent d�aix� que dic [...]
Des del segle XIX, rumiar i escriure, a m�s de cercar just�cia i reformes, a R�ssia ha volgut dir jugar-se la vida (per ordre dels seus censors, Puixkin passa anys en un exili for�at; tamb� Turguenev, militant de l�abolici� de l�esclavatge a R�ssia, es veu obligat a exiliar-se; Dostoievski, sentenciat a mort, passa anys recl�s a Sib�ria; Gumiliov �s afusellat; Mandelstam i Babel, entre d�altres, moren al gulag). [...]
Alg� pot creure �sens dubte ho deuen fer els que defensen el xoc de civilitzacions� que eixa tr�gica tradici� russa de castigar, sentenciar o assassinar els seus pensadors deriva del component asi�tic de la seva �nima. Per� no ens deixem arrossegar en aquesta trampa. No hi ha tradici� m�s essencialment occidental que la grega i llatina, i en eixa S�crates va ser condemnat a morir, Xenofont i Ovidi desterrats, Plat� venut com a esclau. Sense oblidar els crims de la Inquisici� i altres institucions repressores del pensament.
Podr�em deixar-nos endur tamb� pel bonjanisme que tant impera en la majoria de les nostres institucions internacionals i creure, com s�hi creu, que l�assassinat de periodistes i escriptors desperta un rebuig clar en la societat. Si ho f�iem aix�, cometr�em un altre greu error de percepci�. En una de les taules redones de Kosmopolis, una jove autora russa de novel�les supervendes, Lilia Kim, va declarar que ella i els seus amics estan satisfets amb Putin, a qui sempre han votat. [...] S�, va dir Lilia sense vacil�lar: l�ordre �s el primer, i si per a mantenir-lo cal matar, qu� hi farem.
Aix�, doncs, per a gran part dels russos l�assassinat de Politkovskaia i de desenes d�altres intel�lectuals �s un mal menor i necessari. I �s que una gran part de la societat russa s�ha cansat de la democr�cia i d�na el vistiplau als anomenats silovik�, els for�uts. Una gran part dels russos aposta per la for�a com a motor de l�Estat. Fins una de les can�ons m�s populars de rock dur rus est� dedicada a Putin i els seus for�uts: �Vull un home com Putin, ple de for�a�, canten les adolescents Larissa, Nataixa i Ira. Els que avui reprimeixen a trav�s de l�assassinat i altres pr�ctiques �la funesta mania de rumiar� reben l�aquiesc�ncia de bona part de la societat, incloent-hi les generacions m�s joves. [...]
El que ocorre avui a R�ssia no �s un cas a�llat, circumscrit en aquell pa�s. No. R�ssia anticipa una tend�ncia creixent dels poders que avui dissenyen l�ordre del nostre m�n: la tend�ncia a fer callar per diversos m�todes els qui posen en q�esti� l�ordenament vigent. Els m�todes, aix� s�, solen ser m�s subtils que els utilitzats a R�ssia: retirar-los les subvencions, no programar-los en espais oficials, tancar-los les portes dels mitjans de comunicaci� d�un grup.
Octavio Paz ja va prevenir que en uns quants decennis els escriptors i pensadors haurien de refugiar-se en monestirs remots, lluny dels ulls d�un m�n hostil, per a conservar la tradici� del saber, com van fer els monjos a la Irlanda del segle VII. Si volem evitar que el temor de Paz es faci realitat i que rumiar no sigui una professi� perillosa, �s imprescindible assumir la diversitat i el conflicte com a fets constitutius de les societats humanes i defensar el dret de cada ciutad� a posar en q�esti� les tradicions heretades, a riure�s de qualsevol veritat comunament acceptada, com a ant�dot per a evitar que es desvetlli la b�stia obscurantista i recelosa que nia en cadascun de nosaltres.
Monika Zgustova �s escriptora i traductora catalana, nascuda a Praga (Tx�quia)
(Aquest text �s un extracte d�un article publicat per l�autora a El Pa�s, 23 novembre 2006)
Honor als traductors
�En quina solapa o contraportada d�un llibre heu trobat dades sobre el traductor de l�obra, un breu curr�culum, alguna refer�ncia als seus coneixements i experi�ncia? Encara m�s, quants cops us heu fixat en el nom de la persona que ha abocat a un idioma comprensible per a nosaltres tot el talent, la m�gia, la intel�lig�ncia o la saviesa d�un autor, tant si �s poeta com si �s narrador, historiador, jurista, fil�sof o cient�fic?
�No, la delicada feina dels traductors no est� valorada. No sols intel�lectualment, sin� tampoc des del punt de vista econ�mic: jo, que ho he fet alguna vegada, puc donar-ne fe. Com si la mod�stia amb qu� han de relacionar-se amb l�escriptor original els torn�s opacs i fins inexistents als ulls dels lectors (i dels editors, sospito). I tanmateix, qu� seria del m�n sense la tasca de totes aquestes persones que al llarg dels segles han dedicat hores i hores a copsar el buf vital que batega en qualsevol text? Com hauria anat la hist�ria si no hagu�ssim pogut con�ixer amb el nostre propi enteniment l�omnipot�ncia de Jehov�, la saviesa de Plat�, el rigor de la llei romana, la fond�ria humana de Shakespeare, l�esperit lliure de Voltaire, la llum vacil�lant de Goethe, el desassossec de Kafka?
�Fa poc vaig llegir un article d�un col�lega que escometia contra els traductors dolents, que, segons deia, abunden tant els darrers temps. D�acord, s�, diguem f�stics d�ells, com de qualsevol que faci malament la seva feina. Per�, ja que no sembla que ning� els hagi de premiar amb bons comptes bancaris ni amb noms de carrers, col�loquem almenys una corona de llorer liter�ria sobre el front de tots els qui fent de la humilitat una companya imprescindible, han procurat felicitat i tremolor a les nostres vides.�
�ngeles Caso, escriptora
Magazine 7 maig 2006
Barcelona, 31 desembre 2005. Bufen not�cies dolentes per a la diversitat i tamb� per al llibre en catal�. Les llibreries petites i mitjanes, que s�n les que venen majorit�riament llibres en la nostra llengua, o s�especialitzen molt i alhora es posen d�acord amb elles mateixes per unificar esfor�os, o tenen mala pe�a al teler. N�hi ha que ja han comen�at a fer-ho, per sort, com la iniciativa www.totselsllibres.com. Perqu� els grans magatzems dominen ja m�s del 50% de la distribuci� de llibres a l�Estat espanyol, i el percentatge puja any rere any. Nom�s la p�gina web d�una d�aquestes grans distribu�dores ha venut enguany m�s de set milions de llibres. Aix� vol dir que aquests distribu�dors tenen ja a les seves mans la ind�stria del llibre, perqu� gaireb� ja no hi ha cases editorials que no adeq�in la seva pol�tica de publicacions a les conveni�ncies de qui els pot fer vendre la meitat de la producci�, encara que l�editor hagi de fer a aquests distribu�dors, que els collen molt, fins a un 40% de descompte sobre el preu que costa el mateix llibre al llibreter de la cantonada. Per�, aix� s�, despr�s la pol�tica del preu �nic per al p�blic fa que les grans superf�cies sumin aquest 40% extra als seus guanys per cada venda, mentre que els llibreters normals s�han de conformar amb el marge habitual. I paradoxalment, els llibreters normals han d�aplaudir la pol�tica del preu �nic, perqu� �s el que els permet sobreviure. En canvi els llibres de text no estan subjectes al preu �nic, i ja s�ha vist el que ha passat: que gaireb� han desaparegut de les llibreries mitjanes i petites. Les grans superf�cies, si poguessin fer-ho, vendrien molts llibres a preus rid�culs amb els quals ells encara farien l�agost �pels preus tan minsos que paguen als editors� per� amb els quals els llibreters petits no podrien competir de cap manera. Editorials petites per� selectes que venen majorit�riament els llibres en llibreries cl�ssiques podrien tenir els dies comptats� I un munt de llibreries van liquidant el negoci, molts cops malvenent el local, on s�instal�la de seguida una immobili�ria, un tot a cent o un sex-shop. L'�ltima que ha tancat ho fa avui mateix, la bicenten�ria Viladrich, de Tortosa.
No s�ha esmentat fins ara en aquesta informaci� ni una sola vegada cap d�aquestes grans superf�cies. S�ha fet expressament, per no contribuir encara m�s a fer-ne propaganda. La veritat �s que fan compet�ncia deslleial als petits i mitjans comerciants, amb les seves exig�ncies cont�nues perqu� les lleis, els horaris comercials i l�organitzaci� ciutadana s�adapti a les seves conveni�ncies. I encara amb l�argument c�nic que ells nom�s fan el que vol la gent. �s clar, com quan les emissores de televisi� es dediquen a emetre pit i cuixa i assoleixen audi�ncies milion�ries. No cal que ens convencin que si apel�len a la comoditat de la gent a curt termini, sempre hi sortiran guanyant. El problema ser� quan aquesta mateixa gent que ara els d�na suport comprant-hi massivament despr�s vegi com va desapareixent la vida al seu voltant, com es van convertint les ciutats i pobles en deserts amb un oasi de moltes coloraines al mig, i com, al capdavall, tots esdevenim m�s pobres, des del punt de vista ciutad� i tamb� des del punt de vista de la llibertat. Nom�s hi haur� la llibertat del m�s fort. I llavors els que ara aplaudeixen la llibertat de les grans superf�cies diran que alg� faci alguna cosa. Doncs, �s ara que s�ha de fer alguna cosa, no d�aqu� a vint anys.
Dues dades. Cal tenir en compte que les grans superf�cies nom�s distribueixen el 30 per cent de tots els t�tols que s�editen, perqu� passa com amb les cadenes de cine, que a tot arreu tens les mateixes pel�l�cules i a tot arreu tens els mateixos llibres. O sigui, un munt d�exemplars, per� pocs t�tols. Si les llibreries petites i mitjanes pleguen, doncs, perdrem un 70% de llibertat i varietat quant a la mat�ria primera que es posar� a la venda. Una altra dada: les llibreries cl�ssiques venen fins al 90 per cent de tots els llibres que es venen en catal�, la qual cosa vol dir que les grans superf�cies venen molt poca cosa en catal�.
No �s que el sector comercial minorista hagi d�estar lliure de preocupacions i extremament protegit. Els llibreters han d�organitzar-se, federar-se, unificar esfor�os, fer descomptes comuns... s�han de posar les piles. Per� cal donar-los l�oportunitat que ho puguin fer. Si els planten de sobte quatre monstres al costat i no els oferim una via d�acc�s i una altra d�eixida, no podran tenir clients. No es tracta de protegir els petits, sin� de no afavorir cont�nuament els grans. I de protegir la ciutadania i la llibertat d�elecci�.
(Font: elaboraci� pr�pia, a partir d�informacions de premsa, del Gremi de Llibreters de Catalunya, de la Confederaci� de Comer� de Catalunya , de l�Agrupaci� de Botiguers i Comerciants de Catalunya i fins i tot de la monstruosa ANGED , que l�gicament est� molt orgullosa dels seus aven�os, ni que sigui a costa de la desaparici� dels febles.)
L�amic discret
Malgrat l�auge dels llibres-fenomen, m�s destinats a promoure macroesdeveniments que a ser llegits i pensats, encara hi ha llibres dels quals el lector pot eixir bullint de pensaments nous i fascinat per haver viscut el prodigi de llegir dins una ment aliena. Es pot sospitar que en el futur el contingut dels llibres vagi minvant gradualment fins que hagin de reomplir-los amb alguna cosa tangible com un raspall de dents o un obrellaunes. D�aqu� el meu esfor� per destacar les virtuts d�aquest artefacte encisador.
Ficada en aquest afany, fa un parell de dies vaig descobrir una qualitat del llibre-de-llegir en la qual fins ara no havia caigut. �s justament la seva capacitat per passar inadvertit. El llibre �s una criatura discreta. No crida encara que contingui xiscles de dolor. No brama encara que estigui ple d�ira. No llan�a sonores riallades encara que vagi atape�t d�humor. Silenci�s i secret, el contingut del llibre nom�s s�escampa davant els ulls delerosos del lector que decideix fer-lo riure, plorar, cridar. Fins i tot aleshores, nom�s riu, plora i crida dins el cap d�aquest �nic lector i no a plena veu, la qual cosa d�na idea de la seva educaci� exquisida.
Entre les formes de comunicaci� de masses (de massetes, en aquest cas), el llibre �s una de les m�s elegants. Entre les formes d�expressi� art�stica, �s una de les m�s reservades: no s�imposa a la vista com un quadro, no s�exhibeix com una escultura majestuosa enmig d�una pla�a. O, per posar un exemple musical, no proclama les seves desgr�cies en forma mel�dica tot d�una i sense venir a tomb.
Imma Mons�
La Vanguardia
17 desembre 2005
Barcelona, 26 octubre 2005. Les dades de la ind�stria editorial a Catalunya i a l�Estat corresponents al 2004, que acaben de fer-se con�ixer, marquen una tend�ncia est�tica en gaireb� tots els par�metres m�s significatius. L�any 2004 es van editar a l�Estat espanyol 67.822 t�tols diferents de llibres, dels quals el 51,2% eren nous �s�ent�n per noves les obres fins ara in�dites o descatalogades�, i el 48,8%, reimpressions o reedicions. A la Comunitat de Madrid es van publicar 29.652 t�tols i a Catalunya, 29.259. Catalunya, per�, supera de llarg Madrid en el volum de facturaci�: 1.555,70 milions d�euros, enfront dels 1.146 milions facturats a Madrid, amb la qual cosa es fa pal�s que un bon nombre dels exemplars distribu�ts a Madrid s�n difusi� comercial de les mateixes editorials o dels grups medi�tics dels quals formen part. Han estat poc m�s de 10.000 els t�tols publicats en catal� (a Catalunya, Pa�s Valenci� i les Balears).
La xifra actual de t�tols vius �en cat�leg� �s actualment de 309.000. Es pot deduir d�aquesta dada que un llibre aguanta en cat�leg un m�xim de cinc anys. Actualment, doncs, un llibre de l�any 2000 �s un llibre antic, dif�cil de trobar, encara que tingu�s �xit en el seu moment. Hi ha excepcions, �s clar, per� no s�n gaires.
El nombre total d�exemplars venuts durant l�any passat a l�Estat va ser de 237 milions (766 exemplars de mitjana, comptant llibres nous i antics), i el preu mitj�, poc m�s de 12,16 euros (12,16), amb la qual cosa s�ent�n que un bon percentatge d�exemplars venuts s�n llibres de butxaca.
Pel que fa a la distribuci� dels llibres editats segons les diverses lleng�es de l�Estat, el 77,8% de les obres eren en castell�, llengua oficial, obligat�ria i per descomptat constitucional a tot l'Estat; el 15%, en catal�; el 2,5%, en euskera; i el 2,3%, en gallec.
Baltasar Porcel, segurament l�escriptor viu m�s premiat de les lletres catalanes, respon en un dels seus articles al diari La Vanguardia als qui es queixen permanentment que a la literatura del pa�s li falta empenta i que aquesta mancan�a �s deguda al poc suport institucional que reben els nostres autors.
I diu Porcel (tradu�m de l�original castell�):
�Sembla que s�oblida que des de fa un quart de segle hi ha pel cap baix una quinzena d�autors que han estat tradu�ts a quatre o a catorze idiomes, en uns quants casos amb un relatiu �xit de venda i de cr�tica, i fins amb premis, la qual cosa articula un quadre notable si es compara proporcionalment, per exemple, amb la projecci� exterior de la literatura peninsular en castell� o amb les traduccions a Espanya d�autors holandesos, romanesos, suecs, etc�tera, malgrat que compten amb un Estat protector que aqu� gaireb� no tastem. I protegida est� la literatura espanyola �i que duri� amb lleis que emparen l�idioma, amb grans premis i institucions com el Cervantes, guard� i institut, que aqu� nom�s treuen el cap, i amb els seus milers d�assignatures universit�ries i de secund�ria a Espanya i a l�estranger, Catalunya inclosa, mentre la catalana amb prou feines figura als seus centres docents. ��s que s�entenen com a subvencions els quatre rals que destina l�Administraci� auton�mica a l�edici� i que nom�s beneficien llibres marginals? Per a la Generalitat i les classes rectores l�escriptor en catal� quasi ni compta, mentre es complimenta el castell�, el llatinoameric� o el portugu�s, per no sortir-nos de la �raza�.
�Aqu� a l�autor catal� nom�s el lloen gaireb� quan es mor de c�ncer, se su�cida o queda baldat, alhora que els autors joves normalment s�n esbatussats amb ra� o sense, en tots dos casos aprofitant-ho per carregar-se la cultura catalana sencera, com si tots f�ssim agents vicaris d�una degradaci� col�lectiva. Cosa a la qual contribu�m nosaltres mateixos quan ens silenciem els uns als altres, perqu� la petitesa del past�s catalanista ens fa rivals. Per� ni aix�: ens ho imaginem.�
(La Vanguardia, 13 setembre 2005)
Una de les novel�les m�s conegudes d�Arthur Conan Doyle (1859-1930), The hound of the Baskerville no era d�ell, segons sembla. Ja ho han reconegut parcialment fins i tot els membres de la Sherlock Holmes Society, que ara diuen que el mateix Doyle havia demanat a l�impressor de la primera edici� que el seu amic Bertram Fletcher Robinson, advocat i periodista, hi figur�s com a coautor. Sembla que l�editor s�hi va negar adduint que l�autoria compartida no aportaria prou vendes. Doyle es va limitar llavors a esmentar Robinson com a �inspirador� de l�obra en una nota a peu de p�gina de la primera edici�, i a partir d�aqu�, en les successives edicions i traduccions, el rastre de Robinson es va perdre.
El que �s m�s inversemblant �s la hist�ria que s�ha empescat ara un expolicia, segurament amb m�s ganes de protagonisme que cap altra cosa, segons la qual Doyle va fer que la seva suposada amant, que era la dona de Robinson, enverin�s el seu marit perqu� no s�arrib�s a con�ixer la veritable hist�ria de The hound of the Baskerville. Potser l'argument �s doyle�, per� una mica massa agafat per la punta dels cabells. Sobretot perqu� les dates no lliguen: The hound of the Baskerville �s del 1902 i Robinson no va traspassar fins l�any 1907.
Un amic meu fa uns dies em va enviar una curiosa not�cia apareguda en un diari franc�s. Intentant sintetitzar-ho, l'an�cdota al diari del cas era que una persona havia enviat a vint maisons d'�dition -que es corresponen a les nostres editorials- el suposat manuscrit de la versi� francesa de Mrs Dalloway, de Virginia Woolf, en vistes a la seva publicaci�. Totes i cadascuna d'aquelles editorials l'havien refusada, fins i tot Stock, l'editorial que t� al seu cat�leg la major part de les versions franceses de les obres de Woolf, des del 1929! Naturalment, el bromista (o v�s a saber si �s una persona molt seriosa) havia canviat el t�tol i el nom de l'autora. El t�tol, no s� per qu�, era Beauchemin i el nom de l'autora Virginie Lalou. Una de les cartes de ref�s per publicar el llibre deia, entre altres coses: "T�cnica narrativa insuficientment elaborada i dominada"!
[...] Una altra persona, i molt notable, fa uns anys va fer encara m�s subtilment la mateixa fac�cia que l'escriptor franc�s [...]. Em refereixo a Doris Lessing. Vint anys i escaig despr�s de la publicaci� del seu Quadern daurat, que marca un abans i un despr�s en la novel�la del segle XX, va enviar al seu editor brit�nic habitual (a trav�s del seu agent literari) el manuscrit d'un parell de novel�les d'una tal Jane Somers, suposadament una periodista de revista femenina [...], de mitjana edat, que s'estrenava en el m�n de la ficci�. El seu editor habitual, que era una editora, va refusar les dues novel�les, no s� sota quin pretext. Els manuscrits van anar a parar a diverses altres editorials fins a arribar a l'editor brit�nic de la primera novel�la, del 1949, de la Lessing, The Grass Is Singing [...]. Michael Joseph, que aquest �s el nom de l'editorial, va publicar les dues novel�les, que pr�cticament no van rebre cap cr�tica i es van vendre discretament (res a veure amb les vendes habituals d'una nova obra de Lessing). Passats uns anys, quan Lessing va confessar que Jane Somers era ella, naturalment li van preguntar la ra� de l'emmascarament sota el pseud�nim [...] per a aquelles dues novel�les. Si ho recordo b�, va donar tres raons: palesar la in�rcia del m�n editorial, que repercuteix en les dificultats dels autors novells, perqu� els editors volen anar i van sempre sobre segur; palesar la mandra dels cr�tics literaris, que segueixen el cam� promocional que els indiquen els editors; i, tamb�, palesar la poca iniciativa dels lectors, que, generalment, segueixen els dos primers, sense perdre ni un minut per agafar un llibre en una llibreria, fullejar-lo i decidir que, encara que no n'han llegit o escoltat cap opini�, el compren i el llegeixen. Chapeau, �s clar, una vegada m�s a Doris Lessing, per cert Premi Internacional Catalunya, cosa que ens honora m�s a nosaltres que no pas a ella, aclamada pel m�n mundial des de fa anys.
Marta Pessarrodona
Avui 16 mar� 2005
Qui t� �xit nota sovint una inclinaci� sense contrapesos a creure que el seu �xit no �s obra de l�atzar, sin� del m�rit. Aquesta �s la causa principal que els escriptors d��xit ens posem en rid�cul amb una freq��ncia innecess�ria i de maneres infinites: ens traiem en process� cada jorn, passem el dia dient bestieses interessants i fins i tot originals, per� bestieses; grufem en el nostre grotesc paperot de literats, creient que tothom ens copia, creient que tothom ens ataca (veladament o obertament), creient que tothom ens menyst� (veladament o obertament), creient que ning� no aprecia la nostra obra en la mesura justa, creient-nos Miguel de Cervantes, creient-nos Napole� Bonaparte, fent de tot text o declaraci� una apologia personal o un atac contra tothom que amenaci d�enfosquir el nostre �xit amb el seu, convertint-nos, al capdavall i sense que ning� no ens hi hagi obligat, en uns mamarratxos sense remei. Si ens hi fixem, aix� no �s sin� una altra manera �menys visible o m�s subtil� d�autodestrucci�: la prova �s la quantitat d�escriptors valuosos que un cop que han aconseguit l��xit, no fan altra cosa que mamarratxades.
Javier Cercas, El Pa�s 6 mar� 2005
Georg Simmel, 1906
Jo no el vaig veure, per� sabia que era all�.
Augusto Monterroso, 1959
Cuando despert�, el dinosaurio todav�a estaba all�.*
* Nombre de p�gines d'internet que diuen que el relat de Monterroso �s el "m�s curt", "m�s corto", "shortest", "tr�s bref", "mais curto" o "pi� breve" de la hist�ria de la literatura:
m�s de 2.000
(� de la descoberta: Pere Saumell, juny 2003)
Cercador d'autors i obres en llengua catalana
(Anna Aguil�, presidenta)
(Joan Amades)