per Ada Castells
A la Fira de Frankfurt del 2000 Jordi Vilajoana, aleshores nou conseller de Cultura, va anunciar que estudiava plantejar oficialment la candidatura de la cultura catalana al certamen. Quatre anys despr�s el primer director de l'Institut Ramon Llull en �poca del tripartit, Xavier Folch, anunciava que la fita s'havia aconseguit: la cultura catalana seria la convidada d'honor de Frankfurt el 2007. Doncs ja hi som. [�]
Per superar aquest repte hi ha 1.800 professionals de la nostra ind�stria editorial despla�ats a Frankfurt, 140 actes per seduir el m�n, un programa literari amb 124 autors implicats, m�s d'una desena d'exposicions entre els museus de la ciutat i l'espai firal, un pressupost de 12 milions d'euros, concerts del S�nar, nits gastron�miques i tot el que faci falta. Seran molts els qui es miraran la cultura catalana: l'any 2006 la Fira va tenir 286.000 visitants; aquest any les previsions s�n de 300.000 perqu� m�s ja no hi caben.
A m�s, hi haur� uns 12.000 periodistes d'arreu del m�n que en algun moment de les seves cr�niques, com a m�nim, esmentaran qui �s el convidat d'honor de la Fira aquest any. "Cultura catalana, qu� �s aix�?", es preguntaran els seus oients i lectors. El primer pas ja estar� fet, i fins diumenge tenim l'oportunitat de donar-los moltes respostes.
Traduccions
Per ara, una de les conseq��ncies objectives de la invitaci� de Frankfurt ha estat l'augment del nombre de traduccions. Si entre el 1998 i el 2003 es van traduir 29 obres catalanes a l'alemany, el volum de traduccions del 2007 superar� de llarg aquesta xifra i arribar� a la seixantena. La llengua que rep m�s traduccions del catal� �s el castell� i, a dist�ncia, el franc�s. Avui la tercera llengua en nombre de traduccions del catal� �s l'alemany, per damunt de l'angl�s i l'itali�.
A m�s de la quantitat, la Fira ha perm�s fer feina de qualitat, com donar a con�ixer El llibre de les meravelles, de Ramon Llull, difondre el Tirant lo Blanc, presentar la col�lecci� Bernat Metge i revifar cl�ssics contemporanis, com Salvador Espriu i V�ctor Catal�.
Grans figures
"Ens hem d'aprofitar del fet que la traducci� alemanya de La pla�a del Diamant, de Merc� Rodoreda, est� prologada per Garc�a M�rquez, que l'anglesa de Ferrater est� feta per Seamus Heaney, que Mario Vargas Llosa ha escrit sobre el Tirant lo Blanc i que Harold Bloom ha estudiat Ramon Llull. Com? Ja me n'estic aprofitant ara esmentant-los". S�n paraules del director de l'Institut Ramon Llull dites fa mig any. M�s concretament, Josep Bargall� va afirmar que s'havien comen�at les gestions per convidar els Nobel que donarien suport a la literatura catalana. "Dos ja els tenim gaireb� lligats", va dir aleshores. Malauradament, la pres�ncia dels Nobel ha quedat redu�da a una exposici� de litografies de l'Empord� de G�nter Grass. Les cinc mirades c�mplices amb qu� comptem a l'exposici� central sobre literatura catalana s�n les de Juan Goytisolo, Jorge Sempr�n, Colm T�ib�n, Tahar Ben Jelloun i Monika Zgustova.
Autors
En l'etapa del Ramon Llull presidida per Xavier Folch es va parlar de portar a Frankfurt nom�s els autors de pes, per� el prop�sit d'excel�l�ncia es va anar diluint i en temps del t�ndem impossible Mascarell-Manzano, a la conselleria es va parlar m�s d'autors a pes que de pes. Es va arribar a dir que els escollits serien uns 400. Despr�s de l'ensurt, es va aclarir que s'entenia que al llarg de tot l'any hi participarien 400 convidats, inclosos assagistes, professors i cr�tics. Fa un any la xifra es redu�a a 200 i, finalment, quan va sortir l'esperat llistat en van ser 101. Reajustaments, reclamacions, canvis electorals a les Illes i pressions diverses han deixat la llista en 124 autors vius i 13 de morts.
Reclams
Joan Oll� prepara un concert inaugural amb artistes de diferents disciplines a l'escenari; Perejaume fa una instal�laci� a l'espai central de l'�gora. Dos exemples m�s: actuen els castellers i S�nar produeix una s�rie d'espectacles amb barreja de gastronomia, disseny gr�fic i performances.
Feina de fons
La transformaci� de J�rgen Boos, director de la Fira de Frankfurt, �s un exemple del que podria passar amb tots els seus compatriotes en cas que la cultura catalana acabi sent un �xit a Frankfurt 2007. Si les seves primeres intervencions p�bliques van basar-se a citar escriptors catalans en llengua castellana, ara es declara un admirador del Tirant lo Blanc. Per�, naturalment, no es pot fer una feina porta per porta. A Alemanya fa temps que es fa una feinada de formigues des de les 23 universitats amb professorat i lectorats de catal� de la xarxa de l'Institut Ramon Llull, i n'hi ha tres m�s que imparteixen tamb� llengua i literatura catalanes. A m�s, aquest any hi ha una vuitantena de ciutats alemanyes on s'impartiran classes de catal� als instituts, els escriptors hi aniran a fer lectures o s'hi impartiran confer�ncies. �s una invasi� subtil; ja veurem si �s fruct�fera.
(article publicat per Ada Castells al diari Avui 8 octubre 2007)
Catalunya lidera el r�nquing europeu de t�tols publicats per cada 1.000 habitants
Coincidint amb l'inici de la Fira del Llibre de Frankfurt el Gremi d'Editors de Catalunya ha divulgat unes estad�stiques del 2006 segons les quals Catalunya �s la sisena pot�ncia editora d'Europa en facturaci� i la primera en t�tols publicats per cada 1.000 habitants. Les 278 empreses editorials associades al Gremi l'any 2006 van facturar 1.603 milions d'euros, que representen el 53% del total del sector editorial de l'estat espanyol. Segons les dades facilitades pel Gremi al 2005 es van publicar a Catalunya 30.708 t�tols, el que significa 4,38 t�tols per cada 1.000 habitants. Una mitjana que est� al capdavant del r�nquing per davant d'�ustria (3,92), Gran Bretanya (3,43) o Dinamarca (2,40), els �nics pa�sos europeus que superen un �ndex superior a dos llibres editats per cada 1.000 habitants.
El 2006 es va continuar registrant un proc�s de concentraci�. Aix�, el 28�3% de les editorials formen part d'un grup o holding, amb un lleuger increment en relaci� amb el 2007. El sector d�na feina a 6.541 persones, amb una mitjana de 24 empleats per empresa. De les 278 empreses agremiades 206 estaran presents a partir d'avui a la Fira de Frankfurt. La majoria d'estands es concentren en un espai col�lectiu al pavell� 5.1.
Cultura21, 9 octubre 2007
Barcelona, 7 juliol 2007. El dia de Sant Pere, 29 de juny, el catalan�fil alemany Til Stegmann va rebre el XVI Premi Internacional Ramon Llull, atorgat per la Fundaci� Congr�s de Cultura Catalana i l'Institut Ramon Llull. L�escriptora Eva Piquer li va fer una entrevista per a l�Avui.
A partir de l'octubre dirigir� l'Estudi d'Investigaci� Catalan�stica (EIC) de la Universitat de Frankfurt. Quins seran els objectius del nou centre?
�En realitat, ja existeix des de fa 25 anys. El que s'ha fet �s donar nom a una cosa que ha crescut org�nicament i que ara per primera vegada rebr� finan�ament. L'EIC s'inaugurar� de manera oficial el pr�xim 4 d'octubre, durant la Fira de Frankfurt.
Alemanya ostenta una xifra r�cord de lectorats de catal�. Quina part de m�rit hi t� Til Stegmann?
�El catal� s'estudia a 34 universitats de l'�rea alemanya, comptant �ustria i la zona alemanya de Su�ssa. Des de fa cent anys, la filologia rom�nica a Alemanya ha reservat un raconet per a totes les lleng�es rom�niques. Jo m'he dedicat a obrir aquest raconet, intentant que el catal� no qued�s tan distant del franc�s, l'espanyol o l'itali�. Avui el catal� est� a l'altura del portugu�s, i molt millor que el roman�s, pel que fa al volum d'atenci� que rep de part dels romanistes alemanys. S�, alguna cosa hi he tingut a veure. Que Joan Coromines estigu�s a Chicago va fer molt per la repercussi� del catal� a Nord-am�rica, aix� com Batista i Roca i Joan Gili van fer molt pel catal� a Anglaterra. A Alemanya guanyem estudiants de catal� gr�cies al m�tode EuroComRom, que forma un ambient pluriling�e: alumnes que havien arribat amb la intenci� d'estudiar espanyol o franc�s s'aboquen a estudiar catal�.
Aquest m�tode permet aprendre alhora diverses lleng�es?
�Permet que els estudiants transfereixin amb facilitat els seus coneixements sobre una llengua cap a una altra llengua emparentada que ells pensaven que desconeixien. I t'asseguro que el m�tode funciona.[...]
En qu� treballa amb vista a Frankfurt 2007?
�D'una banda, he proposat tot d'idees a l'Institut Ramon Llull, perqu� se les mirin i realitzin les que vulguin, jo no hi entro ni en surto. D'altra banda, des de l'EIC estem fent un recull exhaustiu de dades catalanes: traductors del catal� a l'alemany, museus i galeries amb obres d'artistes catalans, pres�ncia d'arquitectes i escultors catalans a Alemanya, tesis doctorals i tesines amb tem�tica catalana escrites en els �ltims 60 anys, ciutats agermanades... aquest who is who de la catalan�stica a Alemanya es penjar� a Internet i ajudar� a augmentar i fortificar les relacions entre Catalunya i Alemanya.
La cita de Frankfurt 2007 �s realment una oportunitat tan gran com ens sembla des de Catalunya?
�I tant. Els alemanys ens prenem molt seriosament el convidat d'honor a Frankfurt, no �s una simple floritura per donar color a la fira. L'any passat els coreans es van gastar deu milions d'euros per presentar-se a Frankfurt, i ells ho tenien molt m�s dif�cil que vosaltres. Pensa que els catalans no arribeu a un territori erm, sin� que el primer contacte ja est� fet: els Pa�sos Catalans s�n el principal dest� europeu dels turistes alemanys. Per� els milions d'alemanys que ja han posat els peus en terres catalanes buscant platja i sol es queden amb un coneixement superficial, desculturalitzat, de la realitat catalana. Si el 2007 sabeu donar-los un missatge cultural intel�ligent, l'efecte pot ser molt positiu. [...]
Com ho hem de fer per aprofitar al m�xim la cita de Frankfurt 2007?
�De moment els contactes amb els responsables alemanys s'estan fent molt b�, amb saviesa catalana. Potser s'ha arrencat una mica tard, per� no crec que aix� dificulti les coses. M'estranyaria molt�ssim que Frankfurt 2007 no acab�s anant b�.
Qu� passar� si es porten a Frankfurt els autors catalans que escriuen en castell�?
�Aix� ho heu de decidir els catalans. Heu de ser llestos i tenir present la idea que la literatura que necessita ajuda �s la que s'escriu en catal�. Vigileu, sou vosaltres els qui heu de defensar la literatura catalana a Frankfurt.
El director de la fira, J�rgen Boss, va insistir l'any passat que la pres�ncia catalana a Frankfurt passa necess�riament pels autors en espanyol.
�Els governants alemanys n'estan aprenent. El mateix J�rgen Boss ha reconegut que fins fa poc no sabia gran cosa de la cultura catalana. Per Sant Jordi vaig coincidir amb ell a Barcelona, a la recepci� presidencial, i ja el vaig veure m�s obert i receptiu. Aquest 2006 s'ha hagut d'informar molt sobre l'�ndia, i de cara al 2007 estar� molt ben informat sobre la realitat catalana. [...]
La catalan�stica a Alemanya s'acabar� amb la jubilaci� de Til Stegmann?
�Confio que no. He demanat al president Maragall que es cre� una c�tedra de catalan�stica a Frankfurt, perqu� jo em jubilo com a molt tard l'estiu del 2009, i seria molt trist que aleshores tot plegat es desinfl�s. [...]
Avui 30 juny 2006
Palma, 15 juliol 2005. L'Institut d'Estudis Bale�rics es dedicar� en exclusiva a difondre els autors en catal�. A Frankfurt i on sigui. Ho va deixar clar ahir el seu president, Gabriel Janer Manila. Alhora, Janer va qualificar d'indigna la posici� de la ministra de Cultura, Carmen Calvo, en pressionar perqu� el Llull porti autors en castell� a Frankfurt 2007.
Janer Manila va explicar que l'IEB est� fent tots els esfor�os per tal que l'Acad�mia Valenciana de la Llengua tamb� promocioni el catal� fora del territori del Pa�s Valenci�. L'IEB mant� uns contactes amb l'Acad�mia Valenciana que ja han donat els seus primers fruits, com ara la participaci� de l'entitat del Pa�s Valenc�� a les Cases de les Lleng�es, que l'escriptor Gabrier Janer va qualificar de "projecte molt important per donar a con�ixer a la resta de l'Estat la realitat pluriling�e, que ha de ser coneguda per tothom". Per� l'IEB vol anar m�s enll� i es proposa establir un marc estable de col�laboraci� i coordinaci� amb l'Institut Ramon Llull i l'Acad�mia Valenciana.
La primera cita conjunta ser� a Berl�n, on les tres institucions participaran en la defensa i promoci� de la creaci� liter�ria en catal� a la Fira Expolingua. Janer Manila va manifestar que "tots treballem en favor d'una mateixa llengua i una mateixa cultura, tot i que sigui des de tres administracions diferents".
Entre les activitats dutes a terme al llarg dels primers mesos de funcionament, hi ha la participaci� a la Fira del Llibre de Frankfurt, a la Fira Expolangues de Par�s, al London Book i a la Fira del Llibre de Bolonya. La commemoraci� del naixement de Miquel Costa i Llobera i de Joan Alcover s�n altres de les actuacions que ha volgut subratllar Janer Manila. L'escriptor i president de l'IEB explica que "nosaltres hem volgut presentar una feina feta per demostrar que hi ha una clara voluntat i una decisi� politicocultural de treballar en favor de la llengua i la cultura catalanes des de les Balears".
"Aquest primer any -va afegir- ha estat fonamental per dissenyar la traject�ria a seguir, guanyar credibilitat i prestigi i demostrar a la societat que l'Institut t� una gran tasca a fer. El primer repte era aconseguir que els creadors culturals del pa�s sabessin que estem fent tot aquest esfor�, per� ara el repte �s que la societat illenca assumeixi com a patrimoni propi aquesta tasca en favor de la llengua i la cultura catalanes a les Balears".
(Josep Pons , Avui 15 juliol 2005)
per �lex Broch
I. Principis.
1. Cap estrat�gia pol�tica �s innocent.
2. L'acci� pol�tica determina els camins de la hist�ria. La determinaci� d'una situaci� pol�tica de present no exclou l'an�lisi dels condicionants hist�rics que han determinat aquest present.
3. Les realitats ling��stiques s�n canviants. Les liter�ries tamb�.
4. La complexitat no es pot resoldre ni amagar amb una simplificaci�.
5. Catalunya -i la resta de la comunitat ling��stica- t� dos sistemes literaris, conseq��ncia de la seva her�ncia hist�rica i pol�tica que deriva en una realitat ling��stica i liter�ria asim�trica.
II. Sistemes literaris.
6. En el nostre context la relaci� en un mateix espai geogr�fic i nacional entre dos sistemes literaris �s d'interfer�ncia i no s'estableix des de la igualtat sin� des de la asimetria de les forces pol�tiques i ling��stiques que hi ha darrere de cada un dels dos sistemes.
7. Quan dos sistemes literaris s'interfereixen des d'una posici� d'asimetria es creen relacions de depend�ncia i subsidiarietat de l'un sobre l'altre.
8. Aquestes relacions de depend�ncia i subsidiarietat s�n fruit de les lleis sobre les quals s'articula el sistema literari i la instituci� liter�ria.
9. Aquestes lleis troben la seva legitimitat i la seva for�a social en els poders de l'Estat i tot el que representen. Tamb� formen part d'aquestes lleis la instituci� acad�mica i els mitjans de comunicaci� que articulen un discurs de poder que es fonamenta en el prestigi social, la utilitat i l'abast de la llengua, la internacionalitzaci� i la difusi� de les obres i la creaci� d'un imaginari i una simbologia cultural que es constitueixen com a referent i cohesionador de la comunitat.
10. En una situaci� d'interfer�ncia de sistemes literaris que representen poders pol�tics asim�trics el dominant pot arraconar a la perif�ria el subsidiari. Ho aconsegueix del tot quan el deslegitima del valor de representativitat social i del valor de prestigi intel�lectual.
11. L'an�lisi i l'estudi de la literatura universal mostren que a l'�poca de la colonitzaci� es produeix la superposici� de la llengua de la metr�poli i el pa�s colonitzador sobre la llengua i el pa�s colonitzat. Els processos hist�rics de descolonitzaci� al llarg dels segles XIX i XX han fet emergir noves literatures de pa�sos descolonitzats que encara han de lluitar contra els estigmes de la colonitzaci�.
12. Les lleng�es, literatures i cultures que no tenen un Estat que les assumeixi veritablement com a pr�pies i les representi -les cultures sense Estat- viuen processos socials i ling��stics semblants als descrits a l'apartat anterior. La llengua del poder central �s central, perqu� disposa de tots els recursos de la instituci� i el sistema literari, mentre que la pr�pia es converteix en perif�rica i subsidi�ria, perqu� no els t�.
13. Cada sistema desenvolupa i posseeix un "capital simb�lic". L'equival�ncia, la igualtat o la desproporci� de la massa de capital acumulat al llarg de la hist�ria ser� el que atorgar� major o menor import�ncia i prestigi social i literari a la producci� simb�lica de cada sistema.
14. En aquestes circumst�ncies la qualitat de les obres liter�ries i culturals del sistema d�bil no sempre �s determinant per obtenir el reconeixement necessari, perqu� el sobrep�s de la asimetria pol�tica, cultural i liter�ria no facilita l'emerg�ncia de la literatura subsidi�ria.
15. Les relacions entre sistemes literaris asim�trics s�n complexes. Es poden donar situacions de dominaci�, bel�liger�ncia, menyspreu i indifer�ncia, o b� de respecte, col�laboraci�, cooperaci� i transfer�ncia entre parts del sistema. Dif�cilment entre les totalitats dels dos sistemes, perqu� aix� significaria la substituci� o la desidentificaci� d'un en benefici de l'altre.
16. Es pot assajar la m�xima interrelaci� i col�laboraci� entre dos sistemes, per� nom�s la simetria pol�tica o el reequilibri entre el poder pol�tic que jerarquitza els dos sistemes podr� neutralitzar els conflictes i establir la m�xima igualtat. Poques vegades aquesta capacitat i aquesta possibilitat estan en mans dels escriptors, que s�n els qui formen la part activa i representativa dels sistemes.
17. Contra el seu inter�s i la seva voluntat el sistema feble es veur� obligat a desenvolupar actituds de defensa que poden absorbir un exc�s de forces i energies que, per desgast, actuen negativament contra el desenvolupament i la creativitat del sistema feble.
III. Conclusions.
18. En una situaci� d'interfer�ncia asim�trica de sistemes literaris qualsevol decisi� pol�tica t� una ideologia ling��stica i liter�ria.
19. Les autoritats pol�tiques i culturals han de saber quina opci� i quina actitud de defensa prenen dins de la relaci� entre els sistemes literaris.
20. Els poders pol�tics poden desenvolupar efectes correctors o potenciar les car�ncies del sistema literari feble.
21. La ideologia del biling�isme pret�n aconseguir una pau social i ling��stica. Per� aquest temps de pau no significa que els processos de substituci� ling��stica s'aturin -p�rdua d'�s social, p�rdua de representativitat, p�rdua de parlants dins de la territorialitat pr�pia, p�rdua de territorialitat ling��stica i geogr�fica. La llengua socialment minoritzada ho ha de saber, ha de reaccionar i ha d'utilitzar tots els recursos possibles que t� a favor seu.
22. La literatura, emanaci� d'aquesta llengua, es troba en la seva mateixa situaci� i ha de reaccionar de manera semblant.
23. Tota llengua i tota literatura han de fer el possible per eixamplar el seu mercat d'�s. Molt m�s quan el mercat (l'espai territorial) �s redu�t. �s una necessitat de superviv�ncia i creixement. �s una necessitat per neutralitzar els efectes negatius de la seva subsidiarietat en un mercat internacional.
24. Vulguem o no, formen part d'un sistema ling��stic i literari que ens defineix i ens explica. Tots tenim, doncs, una pertinen�a principal que actua de determinada manera dins del sistema i dins d'una relaci� d'interfer�ncia entre sistemes. La complexitat i la dificultat d'aquesta adscripci� a un sistema determinat no ens ha de privar del coneixement de les lleis que regulen el seu funcionament.
25. Saber-ho clarifica les posicions i les actituds i permet afirmar que cap estrat�gia pol�tica �s innocent.
�lex Broch. Editor i cr�tic literari
Avui 31 maig 2005
Matthew Tree
Escriptor
La literatura catalana �s la que est� escrita en aquesta llengua. No �s una q�esti� nacionalista o identit�ria, �s una q�esti� de coher�ncia cient�fica, d'una senzilla comprensi� de conceptes
Frankfurt s'ha convertit en un lloc pol�mic durant els �ltims mesos, per la coneguda ra� que Xavier Folch, el director de l'Institut Ramon Llull, va dir textualment, amb refer�ncia a la Fira del Llibre d'aquesta ciutat alemanya, a la qual la literatura catalana ser� la convidada d'honor l'any 2007: �A la fira hi haur� una major pres�ncia d'autors en catal�, per� no podem acceptar que els que utilitzen el castell� no formin part dels ciutadans catalans amb ple dret.� D'aleshores en�� hi ha hagut un debat intens sobre si els ciutadans catalans que escriuen en castell� haurien d'anar a Frankfurt o no.
S'han dit tota mena de coses sobre el tema: per exemple, s'ha parlat de la novel�lista residenta a Barcelona Jennifer Cros (que, tot i ser ciutadana catalana, pertany a la literatura anglesa, i que no anir� pas a Frankfurt); s'ha parlat de les obres catalanes escrites a l'estranger (el Nab� de Carner a M�xic, el Temperatura de Trabal a Xile, etc.) per� que no s�n, per aix�, considerades obres mexicanes o xilenes; s'ha parlat dels autors residents a la Catalunya Nord que escriuen en franc�s (per qu� ells no van a Frankfurt?). I aix� successivament.
Per contra, s'ha remarcat que, en els documents oficials es parla de �cultura catalana� i no pas de �literatura catalana� i que en aquella els escriptors catalans en castell� hi caben perfectament (com tamb� hi caben, per cert, els Xiquets de Valls, el grup de rock The Unfinished Sympathy i les penyes taurines d'Amposta). Per� curiosament tots aquests arguments, siguin a favor o en contra, no tenen en compte un factor que jo diria que �s imprescindible: la definici� internacional de les paraules �literatura catalana�.
Em sap greu haver d'assenyalar una cosa tan �bvia, per� des de fa molts anys les universitats i les editorials de tots els pa�sos del planeta s'han posat d'acord a l'hora de definir les literatures que estudien i publiquen i ho fan segons els idiomes en qu� aquestes s'escriuen: si es parla de �literatura txeca�, per exemple, s'ent�n que es refereix a tots els llibres escrits en llengua txeca a qualsevol pa�s del m�n (de manera que Kafka, que vivia a Praga, no en forma part, de la literatura txeca i Milan Kundera, ciutad� franc�s des de fa molts anys, s�).
L'Arthur Terry, a A Companion To Catalan Literature, l'�ltim monogr�fic en angl�s sobre la literatura catalana, �s mod�lic en aquest sentit: quan parla de Ramon Llull, Anselm Turmeda i Terenci Moix, comenta, discretament, que una part important de les obres d'aquests autors s'ha escrit en altres idiomes (llat�, �rab i castell�) i despr�s es limita a parlar �nicament del que han fet en catal�. La literatura catalana �s aix�, per Terry i tothom de m�s. No �s una q�esti� nacionalista o identit�ria, �s una q�esti� de coher�ncia cient�fica, d'una senzilla comprensi� de conceptes.
Francament incomprensible
Sembla francament incomprensible, per tant, que els de l'Institut Ramon Llull vulguin desafiar aquesta norma universal. Ara b�, �s cert que alguns han recalcat el fet que a Catalunya el castell� �s cooficial amb el catal�, i per tant, tan representatiu de la literatura del pa�s que aquest; ara b�, si hagu�ssim de tenir aquest factor en compte, sempre podr�em rec�rrer a la soluci� dels finlandesos pel que fa als seus escriptors en el tamb� cooficial suec. Per exemple, es refereixen a Lars Huld�n (un finland�s que escriu en suec) com a �autor finland�s en llengua sueca�.
Aquest sistema, tan diplom�tic, es podria copiar perfectament aqu�. Per� com reaccionaria Juan Mars�, posem per cas, si, en comptes de ser un escriptor espanyol (que �s com el coneix la comunitat acad�mica internacional) pass�s a ser un mer �escriptor catal� en llengua castellana�, �s a dir, una mena d'afegit� a la literatura principal del pa�s, la catalana? Ho acceptaria? Ho dubto. Per tant, que es quedi a casa aquest octubre, juntament amb tots els altres ciutadans catalans que escriuen en castell� (o angl�s, o urd� o el que sigui), i que es deixi regnar el sentit com� a la Fira del Llibre de Frankfurt, �s a dir, que es permeti que la literatura en llengua catalana sigui reina per un dia. O quatre. Abans de tornar a caure, segurament, en l'oblit habitual.
El Punt, 20 maig 2005
El director de VilaWeb, Vicent Partal, interv� en la pol�mica sobre la participaci� catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt de l�any 2007. Com se sap, tant des de l�Institut Ramon Llull, cada cop m�s pr�xim a l�Instituto Cervantes de Madrid, com des de la Conselleria de Cultura que presideix Caterina Mieras, s�aposta per portar a la Fira de Frankfurt no sols els escriptors catalans, sin� tamb� els castellans, amb la qual cosa es diluir� el protagonisme del catal� que era en un principi la ra� principal dels esfor�os per aconseguir la invitaci� dels editors alemanys. Partal, amb molt bon criteri, pregunta si tamb� convidaran a Frankfurt Deborah Symmons, una escriptora d�origen canadenc, per� nascuda a Barcelona, que escriu en angl�s�
Escriu Partal:
�La discussi� encetada per l'Associaci� d'Escriptors en Llengua Catalana sobre qui ha de representar la nostra cultura a la Fira de Frankfurt �s molt apropiada. L'AELC reclama que nom�s hi vagen els escriptors en llengua catalana. �s l'opci� m�s l�gica si acceptem que l'element definitori d'una cultura �s la llengua, com s'accepta en totes les cultures del m�n. Hi ha una segona opci�, a parer meu menys clara per� igual de v�lida: convidar tothom que escriu i viu al nostre pa�s, siga en catal�, en castell�, en franc�s (al Nord) o en qualsevol llengua. Per� em tem que la proposta �s incloure en la delegaci� nom�s escriptors en castell�, al costat dels escriptors en catal�, que no els poden evitar. I la pregunta aleshores �s: quina representativitat de la catalanitat t� un escriptor en castell� resident a Barcelona que no tinga Jennifer Cross. Per exemple. Jennifer �s una escriptora americana, que viu a Barcelona i que est� acabant ara mateix una novel�la. Deborah Symmons, un altre exemple, �s una escriptora canadenca nascuda, fins i tot nascuda, a Barcelona. Hi ha tamb� Greta Paa-Kerner que viu a Sitges. O la sueca Deirdre Abrahamsson, que ha escrit relats sobre la ciutat. O l'anglesa Valerie Collins. Per dir alguns noms nom�s. I segur que hi ha molts m�s escriptors i escriptores que usen el franc�s o l'urd�, l'�rab o el portugu�s i viuen a qualsevol de les nostres ciutats. Encara m�s: al nord hi ha escriptors que escriuen en franc�s aplicant la mateixa l�gica que apliquen aquells que al sud escriuen en castell�. Per� seguint la l�gica que el departament de cultura de la Generalitat va aplicar a la Fira de Guadalajara i que ara temem que vulga aplicar a la Fira de Frankfurt la representaci� de la cultura catalana ser� els escriptors en castell�, sobretot, i marginalment els escriptors en catal�. La ideologia que hi ha al darrere d'aix� �s molt transparent. Per a ells el catal� no �s una llengua ni una cultura normals. No creuen que puga servir per explicar el m�n, amb traduccions a qualsevol llengua. La veuen com un reducte i prou. Inservible en la pr�ctica. I per aix� no pot acudir a Frankfurt o a Guadalajara simplement com el que �s. No creuen que la llengua definisca la cultura. Perqu� en tot cas la defineix, ai, l'estat. Aquesta �s l'�nica ra� que explica que la cultura que es fa a la "Catalunya francesa" no es tinga en compte exactament com es tindr� en compte la que es fa a la "Catalunya espanyola". O �s l'�nica ra� que explica perqu� no es tindran en compte les aportacions que facen escriptors residents al nostre pa�s per� que no tenen el passaport adequat. Dit aix� ja ens poden cantar la milonga que toque...
Vicent Partal, VilaWeb 11 abril 2005.�
�s un fenomen que no �s nou sin� que fa molt que es produeix, i que personalment sempre m'ha intrigat. El fet �s que hi ha una colla de persones d'aquest pa�s que, a difer�ncia del que els ocorre als seus conciutadans, s�n sistem�ticament identificats per bona part de la premsa (tant audiovisual com escrita) com a barcelonins i, en canvi, molt rarament com a catalans, a pesar que, �bviament, la primera categoria comporta indefectiblement la segona. D'aix� en s�n v�ctimes sobretot -o almenys aix� m'ho sembla- intel�lectuals i creadors. Eugenio Trias, Pedro Zarraluki, Joan Mars�, Carlos Ruiz Zaf�n, o Maruja Torres s�n alguns dels exemples que ara em v�nen al cap, per� n'hi ha for�a m�s. Contr�riament al que es podria deduir, els que m�s insisteixen a escamotejar-los l'etiqueta de catalans s�n periodistes i mitjans de comunicaci� que, d'altra banda, tothora proclamen la seva molt sincera estima per l'obra i els punts de vista dels seus damnificats. A mi, la veritat, �s que em fa molta mandra examinar a fons la mandonguilla de clix�s, complexos i traumes que propicien aquesta conducta period�stica. Estaria b�, tanmateix, que algun llicenciat en psicologia, aix� s�, anim�s i curat d'espants, tingu�s el valor de capbussar-se en l'obscur enigma, i, fins i tot, per qu� no, dedicar-hi la tesi doctoral.
Mar�al Sintes , Avui 11 gener 2005
Barcelonins
El senyor Mar�al Sintes, que llegeixo di�riament, igual que els seus companys de p�gina, es preguntava en el seu article del dimarts 11 de gener per quina ra� els mitjans de comunicaci� de tot ordre anomenaven barcelonins una s�rie de personatges que s�n catalans i escriptors o professors, etc. Doncs, la resposta �s f�cil: perqu� no s�n catalans. �s coneguda la constataci� per part d'escriptors que "la p�tria d'un escriptor �s la seva llengua". Per tant, si tota aquesta colla que anomenava, o insinuava, l'articulista escriu en espanyol �s perqu� s�n i se senten espanyols -i que no donin l'excusa que no van aprendre la llengua catalana a l'escola (prohibida pel franquisme, �s clar) i, per tant, com que s�n analfabets, no poden escriure les seves obres en la llengua pr�pia de Catalunya-. En Matthew Tree o la Monika Zgustov� no la van aprendre a la seva escola, sin� que han tingut inter�s pel nostre idioma i s'han integrat perfectament amb nosaltres. L'inter�s i la voluntat fan miracles..., si un vol, �s clar. Conseg�entment, per quins set sous se'ls hauria de considerar catalans? En qu� es nota que ho s�n? Qu� fan a favor de la nostra llengua i la nostra cultura? �bviament, no se'l pot considerar catalans. Jo, almenys, no els hi considero. No s�c com els espanyols que donen per descomptat que els catalans s�n espanyols, vulguis o no vulguis. A m�s, a les llistes d'escriptors espanyols que es fan a l'Estat on s�n els autors d'expressi� catalana? No els inclouen pas; en canvi, s� que hi s�n els que escriuen en castell�, encara que siguin nats al Principat. I ho fan perqu� pertanyen a la seva llengua i cultura; no pas a la nostra. I �s tamb� p�blic i notori que els llibres escrits en catal� i tradu�ts al castell� s�n rebutjats pels espanyols. Ells s� que tenen clar qui s�n els uns i els altres. I nosaltres, quan ho tindrem? Ja seria hora, oi?
Maruixa de Siles, Avui 31 gener 2005
Cercador d'autors i obres en llengua catalana