infoReflex
Sent�ncies m�ximes
�L�escriptura [�s] una manera de viure destins diversos, de penetrar en els altres, de comunicar-nos-hi, d�evadir-nos dels l�mits habituals de la identitat. (Sens dubte, hi ha una altra mena d�escriptors, individualistes, que nom�s cerquen la pr�pia afirmaci� i s�n incapa�os de veure el m�n si no �s a trav�s d�ells mateixos.)�
Victor Serge, Diari, mar� 1944

�Entre tots, hem convertit la pol�tica en la professi� d�uns senyors que mai no se senten obligats a recon�ixer que s�han equivocat�
Almudena Grandes, El Pa�s 21 juliol 2008

�Mai no diguis a ning� que saps com se sent tret que en el mateix moment tu tamb� t�estiguis clavant el mateix punyal, en la mateixa circumst�ncia i en el mateix cor.�
Richard Ford, The Lay of the Land, 2006

�De qui perd l�esposa o el marit se�n diu viudo, qui perd els pares �s orfe, perdre un fill no t� nom.�
�El m�n sense dolor �s inconcebible. Per� el podem reciclar en combustible que ens ajudi a cr�ixer i a aprofundir en el coneixement de nosaltres mateixos. Les arts �la poesia i la m�sica, sobretot�, la filosofia i certa manera d'entendre la religi� s�n eines �tils per transformar el dolor en una altra cosa.�
Joan Margarit, poeta
(El Peri�dico 28 juliol 2007)


�Dona: �Tu creus que els homes i les dones som iguals? Home: �No ho s�, nom�s conec nou homes i set dones. Dona: �I potser no els coneixes b�. Home: �A m�s a m�s aix�.�
M�ximo, humorista
(El Pais, 27 juliol 2007)


�Pobra Madrid. Ancorada al mig d�Espanya, durant molt de temps la ciutat s�ha vist com la germana ensopida i provinciana de Barcelona.�
(The New York Times, 28 gener 2007)


�N�hi ha que han nascut perqu� hi hagi de tot�
Desclot, pseud�nim del director de l'Avui
(Avui 3 febrer 2007)


�Les coses m�s importants no s�n coses.�
Ester Parteg�s, 2006


�L�esc�ndol t� la mateixa caducitat que el peix fresc: al tercer dia, cap dels dos no val res; l�un, perqu� ha comen�at a fer pudor, l�altre, perqu� n�ha deixat de fer.�
Donna Leon, Uniform justice, 2003


�...Parlo de l�amor, del respecte, de l�estimaci�. I dels petons: que pocs petons ens fem! Li tenim m�s afecte al gos que a la nostra fam�lia! Falta estimaci�. Jo dedico sempre una can�� en els concerts a les mares del p�blic. I sento pocs aplaudiments... Perqu� falla aquesta estima: sento els joves queixar-se dels pares�, per� qu� fas tu per ells, tros d�ase, qu� fas a casa seva? La teva mare no �s un objecte, t�ha donat la vida! Cal estar m�s agra�ts.�
Daniel Mart�n Garc�a (El Canto del Loco)
(entrevista de V�ctor M. Amela a La Vanguardia, 7 octubre 2006)


�Comprar el cos d�una altra persona �s una forma de viol�ncia, perqu� no �s un negoci entre iguals, sin� una venda des d�una posici� d�inferioritat�
Jens Orbacks, ministre d'Igualtat i Immigraci� del Govern suec


�En el meu pa�s no pots beure alcohol fins als 21 anys i en canvi als 18 et donen carta blanca per matar .�
Kayla Williams, sergent de l'ex�rcit dels EUA
(La Vanguardia 3 nov. 2005)


�Aquesta nit, sopeu el que sopeu, obriu una ampolla de cava catal�. Quan feu saltar el tap tindreu la impressi� que feu una gran festa, el gust del cava far� que el menjar us sembli m�s bo i el preu moderat que haureu pagat us far� sentir molt i molt intel�ligents.�
(The Wall Street Journal 15 juliol 2005)

-Si a Nova York brinden amb cava, a Madrid que s�hi posin fulles.


�Com seria el m�n sense el sofriment? Ben senzill: no seria. I per qu� no seria? Perqu� no hi hauria sofriment. I per qu� no hi hauria sofriment? Perqu� no seria el m�n ni res. I per qu� no seria el m�n ni res? Mira, maco, calla una miqueta.�
M�rius Sampere i Passarell, poeta
(Avui 6 juliol 2005)


�A l�home sempre se li han obert tres possibilitats davant la trobada amb l�Altre: triar la guerra, a�llar-se rere una muralla o entaular un di�leg.�
Ryszard Kapuscinski, escriptor
(Barcelona, 17 juny 2005)


�Abans, el peix gran es menjava el petit, ara �s el peix r�pid que es menja el lent.�
(an�nim?) recollit d'un comentari de premsa, abril 2005


�TV3 s�ha convertit en una televisi� espanyola en catal�.�
Llu�s Gavald�, m�sic (Els Pets)
8 abril 2005, declaracions a la premsa

�En aquest pa�s tenim una tend�ncia molt est�pida que �s anar a buscar l�enemic a fora i en la q�esti� de l'idioma hi ha una esp�cie de cicatritzaci� maniquea per la qual els culpables que el catal� no sobrevisqui s�n els immigrants, que no l'aprenen. Aix� �s una mentida, a ells tant els fa aprendre una llengua com una altra, nom�s volen sobreviure.�
Llu�s Gavald�
, m�sic, Els Pets
8 abril 2005, declaracions a la premsa


�La societat internacional s'organitza en estats. Viu en estats. S'ent�n entre estats. Es reconeix en els estats. �s el cam� m�s f�cil. Amb estat ning� no discutir� que el precari malt�s siga llengua oficial a Europa.�
Vicent Partal
, periodista
Vilaweb, 7 abril 2005


�Si vas pel carrer i creues la mirada amb alg� i sorgeix un somriure... s�ha esdevingut un acte creatiu.�
Marianne Costa
, escriptora
4 abril 2005, declaracions a la premsa


�Quan escric, ho faig en polon�s. La llengua materna �s insubstitu�ble.�
Joan Pau II
, papa, 1920-2005


�Si una cosa �s bonica, li perdones que no sigui del tot pr�ctica, i si una cosa �s funcional, li perdones la seva relativa lletjor.�
Ron Arad
, dissenyador
El Peri�dico, 16 mar� 2005


�Algun dia caldria parlar de la dist�ncia abismal entre els ciutadans i certa casta intel�lectual pretesament progressista i suposadament posse�dora de la ra�.�
Francesc-Marc �lvaro, periodista
La Vanguardia, 9 mar� 2005


�En aquest pa�s les �niques coses que duren s�n les que es fan amb la idea que siguin provisionals.�
Fabian Estap�, economista
La Vanguardia 6 mar� 2005


�Rectificar �s de savis. No rectificar �s de comit� de savis.�
Sergi P�mies, escriptor
cf.
El Pa�s 27 febrer 2005 p. 67


�Un llibre �s un amant. Cada nit, a la tauleta, m'espera la passi� d'un amant diferent.�
Amos Oz, escriptor
22 febrer 2005, declaracions a la premsa


�Els qui ens voldr�em servir habitualment del catal� estam sotmesos a una discriminaci� permanent.�
Professor Grimalt, fil�leg
Diari de Balears 23 gener 2005


�Tot va comen�ar a anar malament quan van posar rellotges a les places dels pobles. Es van imposar lleis per estructurar l'horari. El temps va comen�ar a mesurar-nos a nosaltres.�
Carl Honor�, redactor de The Economist
gener 2005, declaracions a la premsa


�Ning� no pot canviar el m�n ni salvar la humanitat, per� tots podem plantar unes roses en un balc� que alegrin qualsevol persona que passi per all�.�
Antoine Gallimard , president d'�ditions Gallimard
La Vanguardia 8 juliol 2004


�Per escriure s'ha de patir, enamorar-se fins al moll de l'os, veure morir un �sser estimat, experimentar la soledat i la mesquinesa humana.�
Olga Merino, periodista, autora de Las espuelas de papel
El Peri�dico 20 abril 2004


�Qu� ha fet que ens sigui impossible viure en el temps com peix a l'aigua, com ocells en l'aire o com nens? �s culpa de l'Imperi.�
John M. Coetzee, premi Nobel de Literatura 2003



Fora de temporada:

�Vosaltres prediqueu en castell� i la gent es condemna en catal�.�
Antoni M. Claret, 1807-1870

�Hi ha D�u, perqu� no hi ha rellotge sense rellotger.�
Voltaire, 1694-1778

�L��ltim pas de la ra� �s recon�ixer que hi ha una infinitat de coses que la superen.�
B. Pascal, citat per H. K�ng a Existeix D�u?

�Jo escric perqu� no s� ni tan sols cordar-me les sabates.�
Giorgio Manganelli, escriptor (1922-1990)

�Qui pret�n defensar D�u recorrent a la viol�ncia, nom�s per aquest sol fet s�hi enfronta.�
Joseph Ratzinger, Gott und die Welt, 2000

�Si no hi ha D�u,
no tot �s perm�s a l�home,
que continua sent guardi� del seu germ�,
i no li �s perm�s d�entristir-lo�
dient-li que no hi ha D�u.�

Czeslaw Milosz, premi Nobel de Literatura 1980

�Una �pera �s un lloc on apunyalen un paio i ell, en comptes de sagnar, canta.�
Ed Gardner, actor estatunidenc, data incerta

�Hi ha dues paraules en catal� sense equivalent en cap altra llengua: seny i enraonar.�
Francesc Pujols, escriptor (1884-1962)

�El temps existeix perqu� les coses no passin totes alhora.�
Albert Einstein, gran entre els mes savis (1879-1955)

�Escrius per a la posteritat un cop que tots els editors han desestimat la teva obra.�
George Ade, dramaturg estatunidenc (1866-1944)

�Pobre del qui quan acaba una guerra troba que no s�n v�lids els motius pels quals va iniciar-la! �
Otto von Bismarck, canceller alemany (1815-1898)

�L��sser hum� neix, en realitat, quan per primer cop mormola davant un cad�ver: �Per qu�?��
Andr� Malraux, escriptor franc�s (1901-1976)

�Short words are best, and old words when short are the best of all.�
Winston Churchill

�La democr�cia �s el sistema que garanteix que no siguem governats per pol�tics millors dels que mereixem�
George B. Shaw

�Actuar �s f�cil i pensar �s dif�cil... per� actuar d�acord amb el que un pensa �s molt m�s dif�cil�
Goethe

�D�u no mou les criatures com si fossin titelles, sin� que els d�na capacitat de moure�s per elles mateixes�
Tom�s d�Aquino, te�leg

�Lo bien dicho se dice presto.�
Baltasar Graci�n

�Hom pot enganyar-ne uns quants tota la vida, i pot enganyar tothom una temporada, per� no pot enganyar tothom tota la vida.�
(pensament an�nim)

�Qui coneix l'exterior �s erudit; qui �s coneix a si mateix �s savi; qui conquista els altres �s poder�s, i qui �s conquista a si mateix �s invencible�
Lao Tze, pensador del segle VI aC
(vegeu tamb�: bons pensaments)
(vegeu tamb�: La cama del mal)
Hosted by www.Geocities.ws

1