| infoReflex | |||||
| Sent�ncies m�ximes | |||||
| �L�escriptura [�s] una manera de viure destins diversos, de penetrar en els altres, de comunicar-nos-hi, d�evadir-nos dels l�mits habituals de la identitat. (Sens dubte, hi ha una altra mena d�escriptors, individualistes, que nom�s cerquen la pr�pia afirmaci� i s�n incapa�os de veure el m�n si no �s a trav�s d�ells mateixos.)�
Victor Serge, Diari, mar� 1944 �Entre tots, hem convertit la pol�tica en la professi� d�uns senyors que mai no se senten obligats a recon�ixer que s�han equivocat� Almudena Grandes, El Pa�s 21 juliol 2008 �Mai no diguis a ning� que saps com se sent tret que en el mateix moment tu tamb� t�estiguis clavant el mateix punyal, en la mateixa circumst�ncia i en el mateix cor.� Richard Ford, The Lay of the Land, 2006 �De qui perd l�esposa o el marit se�n diu viudo, qui perd els pares �s orfe, perdre un fill no t� nom.� �El m�n sense dolor �s inconcebible. Per� el podem reciclar en combustible que ens ajudi a cr�ixer i a aprofundir en el coneixement de nosaltres mateixos. Les arts �la poesia i la m�sica, sobretot�, la filosofia i certa manera d'entendre la religi� s�n eines �tils per transformar el dolor en una altra cosa.� Joan Margarit, poeta (El Peri�dico 28 juliol 2007) �Dona: �Tu creus que els homes i les dones som iguals? Home: �No ho s�, nom�s conec nou homes i set dones. Dona: �I potser no els coneixes b�. Home: �A m�s a m�s aix�.� M�ximo, humorista (El Pais, 27 juliol 2007) �Pobra Madrid. Ancorada al mig d�Espanya, durant molt de temps la ciutat s�ha vist com la germana ensopida i provinciana de Barcelona.� (The New York Times, 28 gener 2007) �N�hi ha que han nascut perqu� hi hagi de tot� Desclot, pseud�nim del director de l'Avui (Avui 3 febrer 2007) �Les coses m�s importants no s�n coses.� Ester Parteg�s, 2006 �L�esc�ndol t� la mateixa caducitat que el peix fresc: al tercer dia, cap dels dos no val res; l�un, perqu� ha comen�at a fer pudor, l�altre, perqu� n�ha deixat de fer.� Donna Leon, Uniform justice, 2003 �...Parlo de l�amor, del respecte, de l�estimaci�. I dels petons: que pocs petons ens fem! Li tenim m�s afecte al gos que a la nostra fam�lia! Falta estimaci�. Jo dedico sempre una can�� en els concerts a les mares del p�blic. I sento pocs aplaudiments... Perqu� falla aquesta estima: sento els joves queixar-se dels pares�, per� qu� fas tu per ells, tros d�ase, qu� fas a casa seva? La teva mare no �s un objecte, t�ha donat la vida! Cal estar m�s agra�ts.� Daniel Mart�n Garc�a (El Canto del Loco) (entrevista de V�ctor M. Amela a La Vanguardia, 7 octubre 2006) �Comprar el cos d�una altra persona �s una forma de viol�ncia, perqu� no �s un negoci entre iguals, sin� una venda des d�una posici� d�inferioritat� Jens Orbacks, ministre d'Igualtat i Immigraci� del Govern suec �En el meu pa�s no pots beure alcohol fins als 21 anys i en canvi als 18 et donen carta blanca per matar .� Kayla Williams, sergent de l'ex�rcit dels EUA (La Vanguardia 3 nov. 2005) �Aquesta nit, sopeu el que sopeu, obriu una ampolla de cava catal�. Quan feu saltar el tap tindreu la impressi� que feu una gran festa, el gust del cava far� que el menjar us sembli m�s bo i el preu moderat que haureu pagat us far� sentir molt i molt intel�ligents.� (The Wall Street Journal 15 juliol 2005) -Si a Nova York brinden amb cava, a Madrid que s�hi posin fulles. �Com seria el m�n sense el sofriment? Ben senzill: no seria. I per qu� no seria? Perqu� no hi hauria sofriment. I per qu� no hi hauria sofriment? Perqu� no seria el m�n ni res. I per qu� no seria el m�n ni res? Mira, maco, calla una miqueta.� M�rius Sampere i Passarell, poeta (Avui 6 juliol 2005) �A l�home sempre se li han obert tres possibilitats davant la trobada amb l�Altre: triar la guerra, a�llar-se rere una muralla o entaular un di�leg.� Ryszard Kapuscinski, escriptor (Barcelona, 17 juny 2005) �Abans, el peix gran es menjava el petit, ara �s el peix r�pid que es menja el lent.� (an�nim?) recollit d'un comentari de premsa, abril 2005 �TV3 s�ha convertit en una televisi� espanyola en catal�.� Llu�s Gavald�, m�sic (Els Pets) 8 abril 2005, declaracions a la premsa �En aquest pa�s tenim una tend�ncia molt est�pida que �s anar a buscar l�enemic a fora i en la q�esti� de l'idioma hi ha una esp�cie de cicatritzaci� maniquea per la qual els culpables que el catal� no sobrevisqui s�n els immigrants, que no l'aprenen. Aix� �s una mentida, a ells tant els fa aprendre una llengua com una altra, nom�s volen sobreviure.� Llu�s Gavald�, m�sic, Els Pets 8 abril 2005, declaracions a la premsa �La societat internacional s'organitza en estats. Viu en estats. S'ent�n entre estats. Es reconeix en els estats. �s el cam� m�s f�cil. Amb estat ning� no discutir� que el precari malt�s siga llengua oficial a Europa.� Vicent Partal, periodista Vilaweb, 7 abril 2005 �Si vas pel carrer i creues la mirada amb alg� i sorgeix un somriure... s�ha esdevingut un acte creatiu.� Marianne Costa, escriptora 4 abril 2005, declaracions a la premsa �Quan escric, ho faig en polon�s. La llengua materna �s insubstitu�ble.� Joan Pau II, papa, 1920-2005 �Si una cosa �s bonica, li perdones que no sigui del tot pr�ctica, i si una cosa �s funcional, li perdones la seva relativa lletjor.� Ron Arad, dissenyador El Peri�dico, 16 mar� 2005 �Algun dia caldria parlar de la dist�ncia abismal entre els ciutadans i certa casta intel�lectual pretesament progressista i suposadament posse�dora de la ra�.� Francesc-Marc �lvaro, periodista La Vanguardia, 9 mar� 2005 �En aquest pa�s les �niques coses que duren s�n les que es fan amb la idea que siguin provisionals.� Fabian Estap�, economista La Vanguardia 6 mar� 2005 �Rectificar �s de savis. No rectificar �s de comit� de savis.� Sergi P�mies, escriptor cf. El Pa�s 27 febrer 2005 p. 67 �Un llibre �s un amant. Cada nit, a la tauleta, m'espera la passi� d'un amant diferent.� Amos Oz, escriptor 22 febrer 2005, declaracions a la premsa �Els qui ens voldr�em servir habitualment del catal� estam sotmesos a una discriminaci� permanent.� Professor Grimalt, fil�leg Diari de Balears 23 gener 2005 �Tot va comen�ar a anar malament quan van posar rellotges a les places dels pobles. Es van imposar lleis per estructurar l'horari. El temps va comen�ar a mesurar-nos a nosaltres.� Carl Honor�, redactor de The Economist gener 2005, declaracions a la premsa �Ning� no pot canviar el m�n ni salvar la humanitat, per� tots podem plantar unes roses en un balc� que alegrin qualsevol persona que passi per all�.� Antoine Gallimard , president d'�ditions Gallimard La Vanguardia 8 juliol 2004 �Per escriure s'ha de patir, enamorar-se fins al moll de l'os, veure morir un �sser estimat, experimentar la soledat i la mesquinesa humana.� Olga Merino, periodista, autora de Las espuelas de papel El Peri�dico 20 abril 2004 �Qu� ha fet que ens sigui impossible viure en el temps com peix a l'aigua, com ocells en l'aire o com nens? �s culpa de l'Imperi.� John M. Coetzee, premi Nobel de Literatura 2003 Fora de temporada: �Vosaltres prediqueu en castell� i la gent es condemna en catal�.� Antoni M. Claret, 1807-1870 �Hi ha D�u, perqu� no hi ha rellotge sense rellotger.� Voltaire, 1694-1778 �L��ltim pas de la ra� �s recon�ixer que hi ha una infinitat de coses que la superen.� B. Pascal, citat per H. K�ng a Existeix D�u? �Jo escric perqu� no s� ni tan sols cordar-me les sabates.� Giorgio Manganelli, escriptor (1922-1990) �Qui pret�n defensar D�u recorrent a la viol�ncia, nom�s per aquest sol fet s�hi enfronta.� Joseph Ratzinger, Gott und die Welt, 2000 �Si no hi ha D�u, no tot �s perm�s a l�home, que continua sent guardi� del seu germ�, i no li �s perm�s d�entristir-lo� dient-li que no hi ha D�u.� Czeslaw Milosz, premi Nobel de Literatura 1980 �Una �pera �s un lloc on apunyalen un paio i ell, en comptes de sagnar, canta.� Ed Gardner, actor estatunidenc, data incerta �Hi ha dues paraules en catal� sense equivalent en cap altra llengua: seny i enraonar.� Francesc Pujols, escriptor (1884-1962) �El temps existeix perqu� les coses no passin totes alhora.� Albert Einstein, gran entre els mes savis (1879-1955) �Escrius per a la posteritat un cop que tots els editors han desestimat la teva obra.� George Ade, dramaturg estatunidenc (1866-1944) �Pobre del qui quan acaba una guerra troba que no s�n v�lids els motius pels quals va iniciar-la! � Otto von Bismarck, canceller alemany (1815-1898) �L��sser hum� neix, en realitat, quan per primer cop mormola davant un cad�ver: �Per qu�?�� Andr� Malraux, escriptor franc�s (1901-1976) �Short words are best, and old words when short are the best of all.� Winston Churchill �La democr�cia �s el sistema que garanteix que no siguem governats per pol�tics millors dels que mereixem� George B. Shaw �Actuar �s f�cil i pensar �s dif�cil... per� actuar d�acord amb el que un pensa �s molt m�s dif�cil� Goethe �D�u no mou les criatures com si fossin titelles, sin� que els d�na capacitat de moure�s per elles mateixes� Tom�s d�Aquino, te�leg �Lo bien dicho se dice presto.� Baltasar Graci�n �Hom pot enganyar-ne uns quants tota la vida, i pot enganyar tothom una temporada, per� no pot enganyar tothom tota la vida.� (pensament an�nim) �Qui coneix l'exterior �s erudit; qui �s coneix a si mateix �s savi; qui conquista els altres �s poder�s, i qui �s conquista a si mateix �s invencible� Lao Tze, pensador del segle VI aC |
|||||
| (vegeu tamb�: bons pensaments) | |||||
| (vegeu tamb�: La cama del mal) | |||||