infoReflex
Can Felip
La not�cia ha passat, entre nosaltres, sense pena ni gl�ria. El passat 28 de juliol el Canad� va commemorar el Dia de la Gran Commoci�. Aquesta celebraci� ha estat decretada pel governador general en nom de la reina Isabel -cap d'Estat del Canad�-. A partir d'ara commemoraran cada any la sagnant expulsi� del acadians (colonitzadors francesos del que avui �s Nova Brunswick i Nova Esc�cia) decretada el 28 de juliol del 1755, quan all� eren col�nies brit�niques. Fa temps, la Corona brit�nica va recon�ixer que aquell havia estat un "cap�tol negre" de la seva hist�ria. Ara instaura un dia de reflexi� sobre la seva pr�pia falta.

L'afer crida especialment l'atenci� en arribar la commemoraci� de l'Onze de Setembre, una data que va significar l'inici d'una altra commoci�, aquesta provocada per un Borb�. Sorpr�n la insensibilitat que la Corona espanyola demostra respecte als perjudicis que ha com�s al llarg dels darrers tres-cents anys. M�s encara quan se'ns presenta la figura de Joan Carles com la d'un rei constitucional que pret�n representar la sensibilitat de tots els s�bdits. I �s que, juntament amb d'altres aspectes de la Transici�, la figura de Joan Carles com a monarca sensible al fet catal�, ha estat una de les aixecades de camisa m�s not�ries. No nom�s es tractaria que, en un moment determinat, el monarca espanyol hagu�s demanat disculpes pel Decret de Nova Planta -i per altres delictes que la Corona espanyola ha dut a terme repetidament contra Catalunya-. El seu comportament quotidi� transpira volguda ignor�ncia, menfotisme i manca de consideraci� vers els fets diferencials. Ho ha demostrat abans de l'arribada de la democr�cia, per� tamb� despr�s. Nom�s des de l'arrog�ncia i el menyspreu es pot batejar l'hereu de la Corona amb el nom de Felip. Per�, ja en democr�cia, la desconsideraci� de la fam�lia reial vers Catalunya ha estat una constant. La Corona espanyola no compleix, ni de lluny, el paper constitucional de representant de tots. Servidor no creu en les institucions que s�n gestionades gr�cies a l'her�ncia -ni la intel�lig�ncia ni les capacitats s�n transmeses pels gens-. No crec que el dret de sang legitimi aquells que han de gestionar un Estat, com tampoc crec que avalin la bondat d'aquells que gestionen un negoci familiar -per aix� les nostres empreses tenen tan dif�cil superviv�ncia-. Per� seria caure en una trampa fer una an�lisi apassionada o ideol�gica de la monarquia. Cal una reflexi� basada en els fets. �Parlen, escriuen i llegeixen catal�, basc i gallec (amb naturalitat, �s clar) tots i cadascun dels membres de la Corona que viuen dels nostres impostos? Quantes vegades ha sortit en defensa del catal� (internacionalment, com ho fa amb el castell�) el monarca espanyol? Si la figura de moderador no s'evidencia quan, descaradament, apareixen intents de genocidi cultural com els que es porten a terme al Pa�s Valenci�, �per a qu� serveix? No es defensen els interessos d'una col�lectivitat venint els caps de setmana a fer xerinola en vaixells finan�ats per rics i provincians empresaris catalans, minoria especialista a fer el llepa i el renegat.

Amb l'Onze de Setembre a les portes, ara que la consellera Tura demostra tantes �nsies de dignitat institucional, suggereixo que la Generalitat convidi el monarca a la celebraci� dels actes de la propera edici�. Perqu� encara que molts no siguem mon�rquics, som bones persones. Alguns ho som tant que, malgrat no haver-nos demanat disculpes, fins i tot tenim a casa un indret dedicat al record d'una Corona que, a partir de l'Onze de Setembre del 1714, ens va voler aniquilar.

Xavier Roig. Enginyer i escriptor
(Avui 8 setembre 2005)
Hosted by www.Geocities.ws

1