raco de la llengua
per Joan Sol�
Va parlar del sard a l'IEC la setmana passada el professor Michel Contini, sard�fon (encara que de petit no ho era...) i ling�ista expert en molts altres aspectes. Aquesta llengua rom�nica entra a la hist�ria amb els primers documents p�nics dels fenicis (S. VIII a. C.), que han deixat a l'illa sobretot rastres en noms d'animals, plantes i top�nims: per exemple, el de la planta, important aleshores (per la mel), que nosaltres anomenem roman�.
Els superestrats importants s�n els provinents de les dominacions catalana al sud (el catal� hi continua m�s o menys viu fins al final del segle XVII) i castellana al nord (des de 1492). Aix�, per exemple, el sard [hi] t� catalanismes com ara tavella 'arruga', bofetada o trinas 'trenes'; i el catal� t� els corresponents sardismes frundza, ascavanata i tr�cias. I en alguer�s la frase �L'has vist? �s �Visti l'as? per influ�ncia sint�ctica i entonativa del sard Budu l'asa? A partir del segle XVIII s'hi instal�la el domini de l'itali�, i el sard anir� a poc a poc esllanguint-se com a llengua secund�ria (o patu�s). La primera guerra mundial va fer molt a profit de la unificaci� dels parlars de les terres pol�ticament italianes. Un exemple d'influ�ncia de l'itali�: el sard deia A l'ischis? ('�que ho saps?', amb una part�cula a inicial semblant al nostre que) i ara diu A lo sai? per causa de l'itali� Lo sai? Igualment, de A benis? ('�que v�ns?') ha passat a A ci vieni? per causa de Ci vieni?
Avui tota l'illa �s italian�fona, esclar. Per� la pr�ctica totalitat dels habitants parlen encara o comprenen el sard (o el catal�). Els sard�fons minven, esclar, en proporci� inversa a l'edat i al grau d'instrucci�, per� les dones sempre van per darrere dels homes en l'�s de les lleng�es locals: �m�s necessitat de defensar-se a base d'una parla de m�s prestigi? (Dic "esclar" per al lector a qui no li cal explicar que els nostres Estats no han protegit mai la seva riquesa ling��stica, sin� que han fet exactament i sempre el contrari, aplicant-hi m�todes de la m�xima contund�ncia f�sica, moral i mental.) I no cal deixar-se enganyar ni sorprendre amb les estad�stiques, que continuen dient que el sard �s un element identitari, que no �s pas un patu�s, etc. i que s'hauria d'ensenyar a l'escola: perqu� tot aix�, esclar, ho diuen els sard�fons; i perqu� el sard, com menys es parli, m�s "identitari" ser�, evidentment.
�Qu� s'hi pot fer? �Qu� s'hi pot fer, aclarim-ho b�, despr�s de d�cades d'aband� o destrucci� sistem�tica de la llengua? Una llengua en aquestes condicions t� grans entrebancs: el primer, la proliferaci� de variants (unes cinquanta en el cas del sard), que fa molt dif�cil de trobar el punt d'equilibri entre el nord i el sud; el segon, l'empresa �mproba d'actualitzar el l�xic (des d'un estadi antic agropecuari): mitjans de comunicaci�, ci�ncia, administraci�, argot, internet... De positiu hi ha, aclareix Contini, el fet que la llengua encara mant� prou vitalitat popular. Vitalitat que no �s suficient, per�.
(Avui 11 abril 2009)
Jaume Corbera, professor de la UIB
Amb la constituci� democr�tica aprovada despr�s de la II Guerra Mundial, Sardenya va obtenir dins la Rep�blica Italiana un Estatut d'autonomia com a regi� especial.
Era de qualque manera el reconeixement per l'estat itali� que l'illa, de 24.000 km2 i poc m�s d'un mili� d'habitants, tenia una certa especificitat que la feia mer�ixer aquesta autonomia especial.
Al mateix temps, aqueixa mateixa constituci� declarava, a l'article 6, que la Rep�blica protegia amb les normes pertinents les minories ling��stiques, i aquesta era una disposici� legal que tamb� afectava l'illa. Perqu�, efectivament, Sardenya tenia -i t�- l'especificitat de ser una comunitat humana ben diferenciada de la resta d'It�lia: la llengua hist�rica pr�pia dels sards no �s la llengua italiana, sin� la llengua anomenada precisament �sarda�, formada, com el catal�, de la descomposici� del llat�, amb el qual, per�, mant� una proximitat molt m�s estreta.
I dins les lleng�es rom�niques catal� i sard comparteixen una caracter�stica avui particular d'aquests dos idiomes: l'article original del llat� IPSE, IPSA, actualment es/es, sa/ses en catal�, i su o is / sos o is, sa/sas en sard (cat. es ca, sa muntanya; sard su o is cane, sa montagna). Per� Sardenya �s encara m�s complexa, i a m�s de la llengua sarda majorit�ria hi trobam parlars pr�xims al cors al nord (a les regions de S�sser i de la Gal�lura), el parlar catal� de l'Alguer (al nord-oest) i el parlar genov�s de Carloforte (al sud-oest).
Durant prop de cinquanta anys, tanmateix, el reconeixement legal de l'especificitat sarda va ser m�s te�ric que real: a l'Estatut d'Autonomia no es feia cap refer�ncia a la llengua (fins i tot anomenada generalment �dialecte� pels sards mateixos) i l'article 6 de la constituci� italiana no tenia desplegament normatiu, per la qual cosa era com a inexistent.
Fa uns anys, per�, gr�cies a la pressi� popular, la cosa comen�� a canviar: primer va ser una llei del parlament de Sardenya (1997) que va permetre l'�s del sard i de les altres modalitats ling��stiques minorit�ries a les institucions oficials -sense mai despla�ar l'itali�, per�; llavor va ser una llei italiana (1999) que reconeixia els drets de totes les lleng�es de les anomenades �minories� a ser usades institucionalment i a ser ensenyades a escola.
Varen ser unes fites important�ssimes: si el sard es podia usar oficialment i ser ensenyat, s'havia de menester una modalitat que fes les funcions de l'est�ndard, en la qual es poguessin recon�ixer tots els parlants, i aix� el govern regional encarreg� a una comissi� de ling�istes que proposassin una Limba Sarda Unificada, que el 2001 va ser aprovada i publicada.
Feta aquesta passa (tot i que encara hi ha resist�ncia per part d'alguns sectors a acceptar aquesta LSU), era important demostrar que servia per a all� per a qu� havia estat feta, i aix� sorgiren iniciatives com l'Ufitziu de sa Limba Sarda, que el govern provincial de Nuoro va posar en marxa el 2002 per a impulsar la difusi� social de la llengua dins el seu territori d'administraci�, i que recentment ha estat copiat per la prov�ncia d'Oristany. L'ULS, l'�nima del qual �s un lluitador hist�ric per la llengua, Diegu Corraine, ha estat molt ben rebut per la poblaci�, que el veu com una eina efica� de recuperaci� de la seva dignitat ling��stica: Inoghe faeddamus in sardu ('Aqu� parlam en sard') �s un lema que s'ha escampat per les botigues i locals p�blics de Nuoro, un gest que pareixia impossible fa nom�s 10 o 15 anys.
Diari de Balears, 17 agost 2004