rac� de la llengua
Da la banda da punent
hi ha una terra llunya, llunya;
�s nostra Catarunya,
bella, folta i ranaixent.
An all� nostrus jalmans,
rarimits da la gran prova,
van cantant la can�� nova
ca travessa mons i prans.
�s un crit atrunar�
par la terra catalana
ca mil �nimas anserra
an un lla� da jalman�.
Aquest crit �s arribat
fins a nostra plaja
Catarans de l'Alguer, curatja!
no ublirem nostru passat.
An lo sou gruri�s cam�
Catarunya sempre avan�a
i paltot on passa llan�a
la llav� ca da frur�.
Oh, jalmans no disparem
Catarunya est� fent via.
Prest arribar� lu dia
an ca tots ranaixerem!
per Isabel Olesti
L'inici de primavera ens enganxa al mig de Sardenya. Comprovem que a l'Alguer la gent sap catal� per� ning� el parla normalment, com passar� a Barcelona d'aqu� uns anys. Ens endinsem a la Sardenya m�s antiga, al segle XVI a.C. Som al nuraghe Santu Antine, voltats de petits volcans extingits fa milers d'anys, en una gran esplanada on comen�a a despuntar un tou d'herba d'un verd intens. De lluny ja destaca la immensa torre circular de m�s de disset metres d'al�ada, feta de blocs de pedra bas�ltica, amb forats que els coloms aprofiten. Al voltant, les restes de les cabanes. Fa un no s� qu� entrar a la torre central i passejar pel laberint de corredors. Pugem fins a l'�ltim pis, que permet veure tota l'esplanada, amb els bastions que formen el complex arqueol�gic. El cel �s d'un blau cegador, l'aire tebi. Se sent olor d'herba humida i d�na gust omplir els pulmons d'aire fins que sembla que rebentin. Per� hi ha una cosa que destaca per damunt de tot: �s la piuladissa d'ocells que planen per damunt dels nostres caps i que de tant en tant desapareixen pels forats de les mil�len�ries pedres del nuraghe. S�n merles que s'aturen confiades damunt la torre i fan un concert espectacular amb tota mena de sons. Un estol de corbs les acompanyen amb els seus crits mentre els coloms fan el seu particular parrupeig. La simfonia mereix el silenci absolut. I quedem imm�bils, absorts, escoltant l'improvisat concert. Aqu� l'aplaudiment no s'hi adiu, per� els donem les gr�cies i pensem que la primavera no podria comen�ar millor.
(Avui, 2 abril 2009 )
L'Alguer i la llengua
per Luca Scala
Llig amb sorpresa l'articlet Concert d'ocells a Di�leg (AVUI del 2 d'abril) notant-hi una coseta (b�, pareix una sent�ncia del Suprem, vaja!) expressada molt de passada sobre l'Alguer: "Comprovem que a l'Alguer la gent sap catal� per� ning� el parla normalment". Ui! Jo que pensava que alguns centenars de persones que conec i amb qui tract cada dia normalment en catal� a casa, pels carrers, botigues, oficines, gimn�s, mercat etc. (i uns milers m�s que no conec personalment) �rem "alg�"! Ara resulta que no sem "ning�". O potser no ho sem "normalment", ves a saber tu. Haurem d'adaptar-nos a la realitat a corrida feta, com en diem, i comen�ar a emprar l'itali� definitivament, all� que la gent gran nostra encara defineix com "parlar en senyor". B�, a part de la ironia, dissortadament des d'aqu� constatem una manca d'informaci� sobre l'Alguer molt gran.
Crec saber d'on naix l'equ�voc. La gent que ve a l'Alguer s'est� sobretot al casc antic, perqu� �s m�s bonic, amb els carrers enginquetats (amb c�dols), les esgl�sies i els palaus, restaurants i bars, torres i muralles, amens passejos amb l'escenari del mar i del Cap de la Ca�a de fons. Al casc antic d'algueresos en viuen molt pocs (qui escriu n'�s un), el barri est� despoblat despr�s de la gran migraci� als barris perif�rics comen�ada massivament als anys 70. Ara hi ha poc m�s d'un miler de residents que majorit�riament s�n nats fora, sobre uns 45.000 habitants de la ciutat. Aix�, si es vol sentir parlar catal� pel centre hist�ric, cal esperar potser les tardes, quan els algueresos, com els turistes, hi baixen a passejar despr�s de la feina. Pensau, per�, que als algueresos que han anat a Barcelona els succeeix el mateix: quan hi van, no senten ning� que parla catal�! Per acabar, deixau que afegeixi una breu cosa relativa al que s'hi diu de Sardenya: la construcci� megal�tica tan po�tica t� nom catal�. Els algueresos, des de fa segles, l'anomenem nurag, amb so [k] final. Als diccionaris hi �s.
(Avui, 5 abril 2009)
L�Alguer
per Joaquim Arenas i Sampera
A la columna d'Isabel Olesti de dijous dia 2 d'abril s'afirma que a l'Alguer la gent sap catal�, per� que ning� no el parla normalment. Sortosament, les paraules d'Olesti no es corresponen del tot amb la realitat, ja que per saber la situaci� socioling��stica de l'Alguer cal con�ixer els barris perif�rics de la ciutat i no nom�s el centre hist�ric, on la poblaci� algueresa resident �s escassa.
Dels m�s de 40.000 algueresos, estimaci� que he pogut fer al llarg de molts anys de contacte, 18.000 saben alguer�s, i la majoria l'entenen. D'aquests, 13.000 saben parlar el catal� de l'Alguer, per� nom�s l'usen si la circumst�ncia ho exigeix o si l'interlocutor catal� persisteix, en el di�leg, en la llengua que li �s pr�pia. Els altres 5.000 restants s�n els que parlen el catal� de l'Alguer normalment, �s a dir a casa i al carrer. El conjunt de coneixedors de l'alguer�s creix, des de fa uns anys, per la pres�ncia de classes d'aquesta llengua a l'escola, gr�cies a �mnium Cultural, al Centre Montessori, i a l'escola maternal en alguer�s, la Costura i a altres activitats associatives que es fan en el mateix sentit.. A l'Alguer, la gent sap parlar catal� i hi ha un contingent, no menyspreable, que el parla usualment.
(Avui, 6 abril 2009)
per Ernest Farr�s Junyent
�Where are you from?, diu un.
�From Southampton. And you?, s�hi torna l�altre.
�I�m from New Orleans. My name is Mateu, respon el primer.
�I'm Hugo, diu l�altre.
-Do you speak Catalan?, demana l�un.
-Yes, of course, respon l�altre, i enceta un somriure.
-Me too, diu el primer.
-Good. Qu� et sembla si parlem en catal�?, diu el segon en catal�.
-S�, i tant, assegura el primer, tamb� en catal�.
-I dius que ets de Nova Orleans?, la veu del segon no aconseguix dissimular el seu inter�s.
L�escena (que seguix i seguix...) s�esdev� entre les parets carregades d�hist�ria de l�Ateneu Alguer�s del carrer del Carme, quan dos angloparlants que tot just s�han conegut, estatunidenc l�un (Matthew, si b�, tot i no tenir cap vincle amb Catalunya, es fa dir Mateu), angl�s l�altre (Hugo), decidixen prosseguir la conversaci� en un perfecte catal� normatiu caracteritzat per un lleu accent anglosax�.
B�, he esmentat el carrer del Carme que, tanmateix, �s conegut en itali� per... Via Cavour. La incre�ble doble personalitat de l�Alguer es reflectix sense frens en el nomencl�tor del centre hist�ric, on els carrers i les places tenen dos o fins a tres noms diferents alhora: el carrer de la Merc� �s al mateix temps la Via Roma, la pla�a del Pou Vell �s la Piazza Civica o el carrer Major �s la Via Carlo Alberto, per� tamb�... el carrer de Sant Francesc!, i no �s broma.
Estem a Sardenya, potser la desapareguda Atl�ntida segons tan suggestives com indemostrables hip�tesis que circulen per l�illa, el bressol de la civilitzaci� nur�gica i avui en dia regi� aut�noma d�It�lia, en concret en el quadrant nord-occidental de l�illa orientat vers l�antiga Corona Catalanoaragonesa d�on a partir de 1372 arribaren contingents de ciutadans catalanoparlants que repoblaren sobretot la ciutat de l�Alguer despr�s d�ordenar el rei Pere III l�expulsi� dels primitius habitants.
Per arribar a calibrar eixa especial osmosi �s alli�onador rec�rrer Sardocatalana, d�Agust� Bover i Font. Amb el subt�tol de Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya, el llibre agrupa un conjunt d�assaigs acad�mics de filologia i literatura relatius als vincles culturals entre Catalunya i Sardenya que referixen temes d��ndole diversa que abasten des de la gram�tica de Joan Palomba o la poesia de Rafael Caria fins a l�actual situaci� ling��stica.
Llegim en les seues p�gines que en la llarga cadena d�encontres i topades entre la cultura castellana i les cultures perif�riques peninsulars des del final del segle XV fins avui (i que Portugal interromp en aconseguir la independ�ncia en el XVII) es pot inscriure la situaci� ling��stica de la Sardenya catalanoparlant (considerada per motius de llengua el l�mit de l�expansi� medieval catalana pel Mediterrani) i tamb� la coexist�ncia del catal�, el castell�, el sard i l�itali�. �s interessant constatar com el catal�, que va fer sentir el seu pes en les ciutats sardes, va patir primer els efectes de la penetraci� del castell� entre els segles XVI i XVIII, culminada amb l�anorreament de la Corona d�Arag� despr�s de la vict�ria borb�nica en la Guerra de Successi�, i despr�s la imposici� de l�itali� amb l�edicte de Carlo Felice al comen�ament del XIX. Desapareguda la metr�poli, els catalans acabaren per oblidar-se fins i tot de l�antiga col�nia fins a l�arribada de la Renaixen�a, al final del XIX, per� Primo de Rivera, Franco, Mussolini i les guerres d�Espanya i d�Europa no contribu�ren precisament en el segle XX a la recuperaci� d�unes relacions normalitzades entre les dos comunitats catalanoparlants.
La moral d�esta hist�ria? Doncs que el poder castell� que estigu� a punt de polvoritzar el catal� a Sardenya acab� sent esborrat a continuaci� pel nou poder itali�, mentre que el catal� quedava recl�s en la ciutat de l�Alguer, on sobrevisqu� en fer-se�l seu generaci� rere generaci� no nom�s els descendents dels antics pobladors catalans sin� especialment la poblaci� forana que va anar instal�lant-s�hi. Perqu� despr�s diguen que els poders estatals no poden fer i desfer a pler.
Un pont trencat
Si un catalanoparlant viatja ara a l�Alguer, qu� hi trobar�? Li ho demane a Matthew L. Juge, a qui hem conegut al principi d�este reportatge departint amb un ciutad� angl�s (hi ha molts estrangers a l�Alguer). Matthew (o Mateu) �s professor en el Departament de Lleng�es Modernes de la Universitat Texas State i fa un treball de recerca sobre les difer�ncies existents entre el tipus de contacte que ha tingut el catal� continental amb les altres lleng�es rom�niques i l�experi�ncia de l�alguer�s (o siga, la variant dialectal del catal� que ha perdurat fins als nostres dies a Sardenya) amb relaci� a l�itali� i al sard. I Matthew m�ho exposa clar i catal�, per usar el t�pic: �Un aspecte important�ssim del contacte ling��stic connecta amb les relacions socials entre els parlants dels idiomes d�una regi�. La vergonya de parlar alguer�s que impedia que les generacions anteriors el parlassen als fills es reflectix en el predomini de l�itali�. Aix� descobrim moltes paraules alguereses d�origen itali�. En general, la situaci� socioling��stica de l�Alguer �s un clar exemple de com una llengua patix quan n�hi ha una altra de m�s parlada.�
En done fe un divendres al vespre, assegut en una agradable terrassa d�un bar alguer�s en companyia d�Hugo (l�angl�s catalanoparlant de Southampton), Iban (valenci�, impartix classes de catal� a l�Ateneu), Emanuela (napolitana, parla tamb� a la perfecci� la llengua d�Ausi�s Marc), Irene (presidenta del Centre Excursionista Alguer�s) i dos pesos pesants de la ciutat, el granger Martinelli i l�hoteler Lubrano. �s la pera: ac� em veuen, prenent una cervesa italiana en un t�pic bar itali� envoltat de sards, anglesos, napolitans i valencians acaronats per la c�lida llum d�un crepuscle itali�... i xerrant en catal�. Sent els aut�ctons Martinelli i Lubrano advocant per promoure intercanvis entre j�vens algueresos i dels Pa�sos Catalans a fi de fomentar el coneixement mutu i comprove com el seu alguer�s �s en efecte un argot que, salvant totes les dist�ncies!, em porta a la mem�ria Gaff, aquell peculiar personatge de la unitat policial de la pel�l�cula Blade Runner interpretat per Edward James Olmos que parlava una barreja de japon�s, espanyol i alemany entre altres lleng�es. A l'Alguer parlen un catal� arcaic sobre el qual s�han afegit adstrats italians i sards i tamb� paraules genoveses i napolitanes, tot a�� convenientment assaonat amb la gestualitat caracter�stica dels parlants italians i, entre els j�vens, amb els anglicismes de rigor: nom�s ac�, per exemple, vocables com minyons i computers poden conviure en perfecta harmonia.
De la concorreguda vetlada en el bar em quedo amb la seg�ent frase d�Iban L. Llop, fruit de la seua experi�ncia com a professor, en conson�ncia amb el que exposava abans Matthew L. Juge: �El gran problema �s que des del punt de vista socioling��stic s�ha trencat el pont entre els avis i els n�ts. Els pares han perdut l�alguer�s perqu� els avis han canviat de llengua per parlar amb els seus fills. Tanmateix, per a reconstruir el pont bastaria un poc d�entusiasme i faena ben feta.�
L�Alguer acull pessimistes i optimistes i entre els primers destaquem una veu acreditada, la del poeta i estudi�s de la topon�mia i la lexicografia alguereses Rafael Caria, autor de l�article El catal� a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc, en el quasi centenar de p�gines del qual pinta un panorama... bastant negre. Molt cr�tic amb la passivitat regnant, advoca per passar sense m�s demora a l�acci�: o es restitu�x l��s social de la llengua, o preparem-nos per a acudir al seu soterrament.
La tur�stica Alguer i els voltants s�n indrets agradables: un paisatge vent�s de plan�ries inacabables, abundant flora mediterr�nia, vinyes i oliveres, aig�es blau turqu�, vaques, senglars, garses, merles. Els carrers del centre tenen un inconfusible gust, amb els agradosos carrerons medievals o les esgl�sies d�estil goticocatal� com la de Santa Maria. En un dels locals de moda de la ciutat, el Poco Loco de la via Gramsci, fora de la muralla costera i prop de la torre de l�Esper� Reial, on de nits et donen delicioses pizzes per metres (s�, gegantines!) amenitzades amb m�sica en directe, pots ensopegar amb Franca Masu, una de les dames de la can�� mediterr�nia amb �lbums com Algu�mia (que bo aquest creuament entre Alguer i alqu�mia!) o Aquamare, tot just arribada d�un concert.
El testimoni de la cantant �s valu�s per entendre l�actual situaci� ling��stica: �Jo vaig n�ixer a l�Alguer, de pares no algueresos, i si la llengua que parlava sempre a casa era l�itali�, com a int�rpret de jazz vaig comen�ar a cantar en angl�s. Per� va ser despr�s d�un concert de Maria del Mar Bonet l�any 1996 que mon amic l�alcalde em sugger� que ho prov�s amb el catal�. Aquell va ser el meu desvetlament a la cultura algueresa i des de llavors tot ha anat rodat, perqu� la gent m�ha demanat que cantara en la seva llengua.�
Franca Masu �s optimista, d�acord amb el propi cam� recorregut: �El nostre problema �s la insularitat, som un indret massa xicotet, per� alhora estem enmig del Mediterrani, en una cru�lla de lleng�es i cultures, i aquest avantatge ha d�ajudar-nos a cr�ixer. Els algueresos posse�m un l�xic molt redu�t, les nostres paraules s�n les de la faena, les de la vida marinera, les de la quotidianitat, per� per obrir-nos a l�exterior ens urgix el l�xic catal� continental: �s tan imprescindible preservar les particularitats de la nostra parla com aprendre el catal� que parleu als Pa�sos Catalans com a vehicle de comunicaci� amb vosaltres.�
I conclou: �El drama �s que els nostres j�vens han deixat de parlat l�alguer�s. El parla la gent gran i ara els m�s xiquets, que els anem escolaritzant en catal�, per� la joventut ha sofert la ruptura de la transmissi� de la llengua. I perqu� es reconcilien amb la nostra cultura �s vital que la llengua els siga �til, que els divertisca, que hi aprenguen, i per a aix� hem d�apostar per la cultura en catal�: portar teatre, poesia i rock en catal�, incentivar els j�vens a llegir llibres i diaris en catal�, a veure i escoltar televisi� i r�dio en catal�. S�c optimista i aposte que l�Alguer ser� capa� d�aconseguir-ho.�
Hi ha futur (m�s o menys)
En resum, el catal� de l�Alguer va fent la viu-viu, abocada a un caos que, no ens enganyem, tampoc diferix tant de la situaci� a Catalunya i a les altres zones del domini ling��stic: arriba als nostres dies socialment afeblida per la llengua castellana (ac�) i la italiana (all�) i tanmateix, alleujada per la seva infinita capacitat de sobreviure a empentes i rodolons al llarg dels segles a totes les adversitats que se li planten davant, continua bellugant. Valguen ac� com a corol�lari uns versos emocionats del poeta male�t Alfons Costafreda: �Ardent i viva, la llengua catalana, / com roca indestructible, / �s m�s real i tot que el poble que la fera, / que la posse�x i la defensa, i sap / que sobreviur� contra el foc / d�un holocaust inexplicable / d�odi i bogeria d�enderroc. / Intacta est�, va travessar indemne la viciosa / maresma de les decad�ncies. // No la combaten, no, que no podrien, / perqu� n��s secreta l�arrel / i �s immortal i viu.� Doncs aix�.
(Reportatge d�Ernest Farr�s Junyent, Cultura/s 05/09/2007)
Joaquim Arenas i Sampera
L' Alguer potser viu la seva �ltima agonia", hav�em sentit dir a Mn. Manunta a principis dels 90. Si la mort, frustradora eterna d'il�lusions, no hagu�s segat el ramat de projectes d'aquell alguer�s exemplar, avui tanmateix podria comprovar com l'agonia temuda i anunciadora d'una fi indefectible s'ha trasmudat en una situaci� de salut ling��stica diagnosticable d'estat greu per� molt millor del que hom podia esperar dotze anys enrere.
Aix� com no �s cre�ble de manera absoluta que la guerra la guanyen els poetes o que, a darrera hora, s�n quatre soldats herois els que salven el pa�s de l'ensulsiada, amb el redre�ament ling��stic i cultural que viu l'Alguer i que es palpa tampoc es poden practicar simplificacions. Per b� que massa sovint no es fa perceptible l'exist�ncia d'una empresa cultural associativa i la imatge que s'intenta prodigar no sigui precisament d'unitat d'acci�, la realitat, la viv�ncia popular de la identitat algueresa, el sentit de la hist�ria superen la possible imatge equ�voca, perqu� no en el fons, sin� que en el mateix trespol de la vida ciutadana, a l'Alguer, totes les inquietuds catalanistes apunten a un sol objectiu: recuperar la llengua i treballar per al seu �s i mantenir la persist�ncia dels trets culturals que identifiquen la ciutat com a catalana.
El programa de cursos de catal� de l'Alguer, nom oficial de la variant algueresa, �s promogut per dues associacions i compta amb una assist�ncia d'alumnes ben satisfact�ria. Al centre Montessori (CM) s'hi imparteixen cinc nivells de catal� est�ndard, amb prop de cent alumnes.
A les escoles, el Projecte Palomba del mateix CM ha aconseguit enguany que prop de dos mil alumnes segueixin classes d'alguer�s a les escoles i instituts. Aix� vol dir que 350 alumnes cada mat� de cada un dels dies laborals de la setmana (6) rebran una hora de classe de catal�.
No s'aturen aqu� les possibilitats d'aprenentatge de l'alguer�s i de l'est�ndard. Des de fa quatre cursos es pot fer a l'Alguer una carrera sencera en catal�. Un ensenyament a dist�ncia per mitj� de la Universitat Oberta de Catalunya.
S'est� a punt de constituir dins del mateix Centre Montessori una escola de mestres per formar ling��sticament i did�ctica futurs ensenyants d'alguer�s.
Si comentant l'acci� en l'�mbit de l'ensenyament hem desp�s gaireb� tot l'espai que la prud�ncia aconsellava omplir, seria igualment convenient esmentar les publicacions, grups de treball, festes populars i manifestacions a l'Alguer avui dia.
El dissabte dia 1 de mar� es va viure una efem�ride que per als algueristes esdevindr� hist�rica. La sala del convent de Sant Francesc de l'Alguer acollia amb les seves formes senzilles, per� amorosides, la presentaci� oficial del treball Catal� de l'Alguer. Criteris de llengua escrita.
L'obra en q�esti� �s el fruit d'un treball, iniciat fa deu anys, de recerca, discussi� i estudi. Una obra treballada en col�lectivitat i que, amb rigor i saviesa, ha transformat en paper escrit el ling�ista Luca Scala.
L'elaboraci� del treball obe�a a una necessitat ineludible. Una llengua o la seva variant en un territori concret necessita un model de refer�ncia, un registre que aporti seguretat de correcci� en el seu �s, especialment quan la variant dialectal �s ensenyada a l'escola i en altres cercles culturals. L'alguer�s, doncs, disposa ara d'aquest instrument, validat el dia 22 d'abril del 2002 per la Secci� Filol�gica de l'Institut d'Estudis Catalans.
La concurr�ncia va ser abundosa aquell dissabte a la tarda, el primer dia de mar�. Presidia el s�ndic de l'Alguer, Sr. Marco Tedde, i l'acompanyaven autoritats pol�tiques i acad�miques catalanes, entre les darreres el Dr. Joan Mart�, president de la Filol�gica de l'IEC. Va ser per a �mnium Cultural de l'Alguer i per a Enlla� tota una celebraci�, i ambd�s presidents hi ocupaven llocs de prefer�ncia.
Avui 14 maig 2003
Heu escoltat la can�� de Maria del Mar Bonet Des de Mallorca a l�Alguer? Jo l�he escoltat moltes vegades. Vaig n�ixer a Mallorca i somniava amb l�Alguer, un lloc que sabia voltat de mar. Un lloc on es parlava amb les paraules que estim, on es deien els mots que s�n tamb� els meus mots. Per aix� l�Alguer tenia una certa dimensi� m�gica, un punt de misteri grat. Fa anys, vaig viatjar-hi. Era un viatge que empren�em un grup d�amics, amb ganes de descobrir aquella terra germana. Em sedu�ren els colors de l�Alguer real, i vaig perseguir-hi les meves paraules.
A vegades, trobar-les no era senzill. El catal� tamb� a l�Alguer ha estat v�ctima de la indifer�ncia i de l�oblit. Vaig sentir parlar catal� sobretot als vells. Els joves que en sabien no volien parlar-lo. Els feia vergonya adre�ar-se a nosaltres amb les paraules comunes. Era una situaci� trista, que em va saber greu.
M�alegra l�anunci de la posada en marxa per al curs vinent de la primera escola de l�Alguer que far� immersi� ling��stica en catal�. Es diu La Costura i t� com a objectiu �aconseguir una escola en la llengua minorit�ria que prestigi� aquesta llengua i que serveixi de model per a altres escoles�. La meta �s clara i resulta clau: nom�s des del prestigi una llengua assoleix la normalitat. Quan els parlants d�aquesta llengua s�avergonyeixen d�emprar-la, ha comen�at el seu cam� de destrucci�.
Maria de la Pau Janer
Avui 20 juliol 2004
Catalan TV neix a l�Alguer per promoure la cultura catalana
L�Alguer tindr� a partir de la setmana entrant una televisi� local que neix amb l�objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes. Catalan TV, canal d�iniciativa privada, emetr� de moment sis hores d�emissions di�ries, el 50 per cent en catal� i l�altre 50 per cent en itali�.
Segons explica el director de Catalan TV, Dom�nico Giorico, l�objectiu principal de la televisi� local �s �promoure entre els algueresos la llengua i la cultura catalanes�. De moment, la programaci� en catal� constar� de s�ries, dibuixos animats i programes documentals i culturals que Televisi� de Catalunya (TVC) ha cedit a Catalan TV de forma gratu�ta a trav�s d�un conveni de col�laboraci�, entre els quals hi ha Plats bruts, Secrets de fam�lia, L�oblit del passat, Tarasca i Aleph.
A m�s, de cara al setembre, Giorico assegura que ampliaran fins a nou hores les emissions, que a l�hivern augmentaran fins a setze hores di�ries. A partir del setembre, la intenci� del director �s comen�ar a oferir programaci� pr�pia en catal�, com ara un informatiu diari -de moment nom�s els falta trobar el presentador-, i en itali�.
Un projecte familiar
El projecte de Catalan TV sorgeix a partir d�una iniciativa totalment privada impulsada per Dom�nico i dos germans seus. Tot i que Giorico explica que la seva generaci� no parla catal�, remarca que la dels seus pares s� i tamb� la dels m�s petits, que ara aprenen el catal� a l�escola. �s per aquest motiu que quan els va sortir l�oportunitat de crear una emissora local privada no van dubtar a posar entre els seus principals objectius �la promoci� de la cultura, la hist�ria i els costums socials dels algueresos�, que, com recorda Dom�nico, tenen una estreta col�laboraci� amb diferents entitats i institucions d�arreu dels Pa�sos Catalans.
De fet, el director de la nova televisi� de l�Alguer assegura que abans d�engegar el projecte van fer una enquesta entre la poblaci� local per saber si volien una cadena en itali� o en catal� i itali�. �La majoria de la gent -assegura- va respondre de forma positiva a la segona opci�.
Es calcula que un quaranta per cent dels habitants de l�Alguer, on hi ha uns 50.000 habitants, parlen el catal�. Catalan TV, segons Giorico, arribar� a tot l�Alguer i tamb� a les poblacions del voltants -prop de 12.000 habitants-. En un futur, es podria ampliar el senyal de l�emissora per fer arribar Catalan TV encara m�s lluny.
Tot i que la cadena de Giorico es convertir� en la primera televisi� local que ofereix una programaci� en catal�, els algueresos, segons explica el director, poden veure els canals de TVC a trav�s del sat�l�lit.
M. Ferrando
Avui 27 juliol 2004