| infoReflex rac� de la llengua |
|||||||
| Espanyol | |||||||
| �Lo bien dicho se dice presto� (Baltasar Graci�n) | |||||||
| �El nacionalisme espanyol �s el m�s excloent�
Entrevista de N�ria Navarro a Juan Carlos Moreno Cabrera, catedr�tic de ling��stica de Madrid i autor d'El nacionalismo ling��stico. Els firmants del Manifiesto por la lengua com�n s'equivoquen? No. S�n coherents amb una ideologia nacionalista: el nacionalisme ling��stic espanyol. Per� no diuen cap novetat... Qu� vol dir? El manifest t� uns fonaments similars als exposats per la Real Academia Espa�ola en un escrit que va elevar al president de les Corts el 1978. Demanava que, en l'article segon de la Constituci�, el que parla de les lleng�es espanyoles, hi const�s que el castell� �s la llengua espanyola per antonom�sia. La petici� no va ser acceptada. Per� s'actua com si ho hagu�s sigut! Les altres lleng�es espanyoles estan en un segon pla. Se les considera menys �tils, regionals, minorit�ries. Ara aix� es repeteix en el manifest, que comen�a dient que existeixen lleng�es espanyoles, per� que n'hi ha una que est� per sobre, que �s la llengua de la comunicaci�, la democr�cia, la ci�ncia. En la nova versi� fins i tot se li d�na un enfocament economicista, se l'associa a una "inversi� en capital cultural". El castell� guanya en parlants. Quan una llengua s'expandeix es deu a q�estions pol�tiques, no a raons ling��stiques. No �s m�s apta ni m�s rica ni millor. I com s'emmascara aix�? Dient que la llengua espanyola t� una s�rie de valors intr�nsecs superiors a les altres. El manifest insisteix en aix�. Al darrere hi ha Vargas Llosa, Pombo, Savater... Iker Casillas! No s'adonen que estan de part d'una ideologia ferotgement nacionalista. El gran problema d'aquesta ideologia nacionalista �s que no �s concebuda com a nacionalista. Se la concep com a ideologia c�vica. No t� valors �tnics, ni identitaris i, per aix�, s'associa l'espanyol amb "llibertat" i "democr�cia", cosa que desposseeix autom�ticament les altres lleng�es d'aquests valors. La manipulaci� �s terrible, per� el pitjor de tot �s que la gent no �s conscient d'aquesta manipulaci�. El nacionalisme espanyol �s el m�s radical i excloent. Ells diuen que els drets pertanyen als ciutadans, no als territoris. S�n els mateixos que veuen natural que l'espanyol sigui oficial a tot el territori. En la ideologia nacionalista espanyola, el castell� �s l'espanyol. I als que parlem espanyol ens sembla molt b�, per� el suport que li d�na el Govern no t� com a objectiu recolzar els espanyols sin� arraconar les altres lleng�es. Vost�, madrileny sense m�cula, admet haver tingut prejudicis. En vaig tenir, per� un coneixement m�s gran de la realitat ling��stica em va ajudar a eliminar-los. Em dol que els meus col�legues, que saben el mateix que jo, no lluitin en aquesta direcci�. La ci�ncia no �s una disciplina immune a les relacions de poder. Doni un argument inapel�lable. La llengua correcta, la de la RAE, la del diccionari i la gram�tica, no �s una llengua real. La gent pensa que la llengua col�loquial no �s m�s que una realitzaci� imprecisa d'aquest model. I no �s aix�. �s el model el que es basa en la llengua parlada. Segueixi. Es diu que l'espanyol t� 450 milions de parlants. Dominen tots la llengua est�ndard culta? No. T� molt�ssimes varietats. D'acord. No es pot dir que el catal� o el basc s�n un conjunt de parles, perqu� l'espanyol tamb� ho �s. Passa que, de totes les varietats, es va seleccionar el que se'n diu un dialecte, el castell�, i se'l va associar amb la construcci� d'un Estat supranacional, central i fort. Per tant, l'espanyol �s una esp�cie d'idea de car�cter pol�tic que es va establir basant- se en el dialecte castell�. Quan va comen�ar tot? Al segle XIII, el castell� va comen�ar a utilitzar-se a la cort d'Alfons X per a q�estions administratives. Aix� que es van anar unint els regnes i Castella va adquirir poder, el dialecte castell�, que no tenia valor literari, es va imposar com a model, associat al poder central. Ha passat massa temps. Hi veu alguna soluci�? Espanya �s un Estat multinacional i �s evident que hi ha un dret d'autodeterminaci� que �s absolutament necessari respectar. La situaci� millorar� quan els pobles basc, catal� i gallec decideixin com volen ser. El que no �s acceptable �s que el Parlament catal� estigui segrestat per l'espanyol. Cada vegada que pren una decisi�, el Parlament espanyol s'inventa articles d'inconstitucionalitat. Algun avantpassat catal�? No. Nom�s vull defensar la meva llengua [el castell�], que no se l'associ� a cap imposici� ni cap tipus d'imperialisme. Assenyali un error dels catalans al plantejar la defensa de la seva llengua. Els retrec que no hagin sigut m�s intransigents en el seu �s. Haurien de parlar-lo a Madrid. Al Congr�s. En les entrevistes. (Entrevista publicada a El Peri�dico 1 agost 2008) |
|||||||
| Igualtat ling��stica a Espanya
per Albert Rossich [...] Les al�legacions identit�ries estan tan profundament imbricades en creences i sentiments que tot sovint arguments que s�alcen com veritats irrefutables no s�n sin� reflexions superficials. Per exemple, l�afirmaci� que s�n els ciutadans els qui tenen drets ling��stics i no els territoris, frase que revela immediatament la seva inconsist�ncia si pensem en qu� queden els drets individuals dels castellanoparlants nom�s que travessin les fronteres del regne d�Espanya. [...] Com que per a una gran majoria d�espanyols el castell� �s el seu idioma, com que una gran majoria anomena aquest idioma espanyol �per antonom�sia�, �s f�cil autoconv�ncer-se que el castell� �s la llengua de tothom. Aix�, del concepte de llengua oficial comuna es passa insensiblement al de llengua compartida. Tanmateix, hi ha molts espanyols, milions d�espanyols, que han apr�s una altra llengua dels seus pares, que en aquesta altra llengua han rigut, han pregat o s�han enamorat. O simplement, que senten que aquest altre idioma �s la seva llengua, perqu� �s la que utilitzen per pensar, la que els representa, la que els singularitza. Aquestes persones tal vegada viuen en un ambient en qu� aquest idioma que alguns voldrien subordinat �s la llengua d��s majoritari, o v�s a saber si en el nostre m�n globalitzat es belluga en un entorn on la llengua de relaci� ni tan sols �s el castell�, sin� una llengua estrangera. Com poden creure que el castell� �s la llengua comuna i que la seva ha de resignar-se a ser una parla particular, confinada a usos cada cop m�s restringits? Es podr� arg�ir que comuna vol dir nom�s que, per raons pr�ctiques, catalans, bascos, etc�tera, usen el castell� en les seves relacions amb la resta dels espanyols (o amb els estrangers que no entenen el catal�). En aquest sup�sit, llengua comuna no significaria llengua compartida, sin� tan sols interllengua, llengua de comunicaci�. I es conclour� que aquesta necessitat justifica l�obligaci� constitucional de con�ixer el castell� i la impossibilitat de prescriure el mateix per a al catal�, ni tan sols en el seu propi territori, ja que el coneixement de l�espanyol pels catalans fa innecessari que els hispanoparlants coneguin el catal�. Sembla convincent, oi? Per� el mateix raonament rebota contra l�espanyol si el traslladem a una escala superior. Com el castell� a Espanya, avui l�angl�s ha esdevingut, de facto, la llengua a la qual es recorre en les comunicacions entre parlants de lleng�es diferents. Seria acceptable que, seguint la mateixa l�gica, la Constituci� europea prescriv�s un dia a tots els ciutadans comunitaris l�obligaci� de con�ixer l�angl�s i refus�s aquesta prerrogativa al castell� en el seu territori, amb l�argument que el coneixement de l�angl�s feia innecess�ria l�obligatorietat de la llengua espanyola? No sembla just. La soluci� pol�tica m�s raonable, aqu�, consisteix a avan�ar precisament en [...] la igualtat de les lleng�es que s�han desenvolupat secularment en el territori espanyol. La mateixa igualtat que sovint es branda ret�ricament per refusar els drets dels altres, confonent-los amb els propis. Avan�ar en la igualtat legal dels idiomes �s el bon cam�, i no cercar adhesions poc reflexives �sobretot en territoris on nom�s es reconeixen drets a una sola llengua� per limitar en altres la vitalitat, m�s o menys fr�gil, de les lleng�es distintes del castell�. Acceptem m�s aviat les lli�ons dels qui han legislat per a la conviv�ncia de m�s d�una llengua oficial. Deixem, en fi, que sigui cada comunitat aut�noma la que decideixi sobre els drets ling��stics dels seus ciutadans, amb criteris de reparaci� hist�rica, d�equilibri i de sostenibilitat. (Extracte de l�article publicat a La Vanguardia, 1 juliol 2008, per Albert Rossich, director de l�Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona) |
|||||||
| La unitat de l�espanyol
Salamanca, 15 setembre 2005. El notable aven� en l�assoliment del �gran prop�sit d�una pol�tica ling��stica panhisp�nica� s�ha assenyalat com l�aspecte m�s sobresortint durant la reuni� plen�ria que l�Asociaci�n de las Academias de la Lengua Espa�ola ha celebrat a Salamanca fins ahir. Es tracta de la decisi� de compartir projectes, de forma que �ja mai m�s les decisions i realitzacions siguin de l�Academia Espa�ola, sin� de totes les 22 acad�mies", tal com va dir V�ctor Garc�a de la Concha, director de la instituci� espanyola i president de l�Asociaci�n de Academias. Al final de les sessions de treball, V�ctor Garc�a de la Concha va comunicar que la reuni� plen�ria no ha aportat conclusions, sin� que s�han pres decisions que han impulsat els projectes compartits en qu� treballen les acad�mies i que curullen la seua capacitat de dedicaci� davant el pes d�eixos treballs. Aix�, matis� que s�ha analitzat el m�tode de comunicaci� de les acad�mies per a agilitzar la participaci� de cadascuna d�elles en les faenes, �perqu� l�ess�ncia de tot el que estem fent �s la unitat del que anomenem pol�tica ling��stica panhisp�nica�. Garc�a de la Concha precis� que eixa pol�tica, en primer lloc, �consistix que els tres grans codis en qu� se sustenta i expressa la llengua espanyola �el codi l�xic dels diccionaris, el codi gramatical i el codi ortogr�fic� siguen obra no sols de l�Academia Espa�ola, sin� del conjunt de les acad�mies�. En segon lloc, com l�altra cara de la moneda, se cerca que �es reflectixen i s�expressen no sols l�espanyol peninsular, sin� l�espanyol total�. El director de l�Academia Espa�ola assegur� que �creiem que amb aix� estem prestant un servici l�inter�s del qual depassa l�estrictament ling��stic per a situar-se en un valor important�ssim en la integraci� de la Comunidad Iberoamericana de Naciones, i creiem que aix� es realitza com el millor servici a l�enrobustiment de la unitat de l�espanyol, per� amb el respecte m�s absolut a les realitzacions variades que eixe espanyol unit t� en cadascuna de les regions�. (Ignacio Francia, El Pa�s 15 setembre 2005 [traducci� de Vicent Puig per a infoReflex]) |
|||||||
| Set maneres de demanar una beguda en espanyol
ARGENTINA Ana Mar�a Shua Entro al bar a tomar un feca y qu� veo: un jovato que se pide un submarino. Este chab�n est� de la nuca, pens�, el submarino ya fue, loco. Pero no, va el mozo y se lo trae: un vaso con leche caliente y una barra de chocolate. "Buen d�a, che", le digo al mozo. "�Puede ser una birra?". Me dice: "Quer�s chop, bal�n, lata...". "Traete un porroncito, macho", le pido yo. El jovato de la mesa de al lado comenta: "Cuando yo ten�a tu edad, cerveza se tomaba solamente en verano y en los munich". En eso entra al boliche una mina rebuena, medio fif�. Se sienta y le dice al mozo: "Se�or, �me trae una l�grima sin espuma?". "�En jarrito?", pregunta. "No, chiquita nom�s". Yo le sonr�o, pero la mina me corta el rostro. Se toma su cortadito con poco caf� y mucha leche y chau pichu, se las toma. CHILE Diamela Eltit Achurrascado, con la ca�a mala, reseco el guarg�ero, aguardo. Es la hora en que el carrete crece y se dispara. Yo aperro. Pareciera que el culiado no me ve o no quiere ojearme, se hace el huev�n y antes de seguir con los vasos y las botellas me dice: "S�, s�, al tiro, al tiro", y se larga como las velas. Tengo en el bolsillo (derecho) dos lucas. S�. Dos lucas. Un pipe�o o una chichita o un cola de mono. Y me trajino hasta que encuentro en el bolsillo (izquierdo) una, dos, tres, cuatro gambas. M�s las dos lucas. Me alcanza para enganchar un enguindado. El cabro gil que est� en la mesa de al lado se r�e con la jeta abierta y todos le podemos ver el manso hoyo, porque le falta uno de los chocleros de arriba. Dos lucas m�s cuatro gambas, sin micro, a pata. Ya viene de nuevo el huev�n, con su paso de huev�n, con su cara de pail�n huev�n: "Ya poh, huev�n", le digo, "por qu� no me tra�s de una vez por todas un pisquito, huev�n culiado, concha de tu madre". COLOMBIA Ricardo Silva Romero El tipo de corbata dice "buenas" cuando entra a la tienda de la esquina. No da un paso m�s, no se sienta en ninguna de las siete sillas vac�as, hasta que la due�a le responde un "�c�mo me le va?" que no necesita respuesta. Es temprano. En Bogot� siempre es temprano. Y el tipo dice el "�usted ser�a tan amable de regalarme un tintico para este fr�o?" que pronuncia todos los d�as antes de llegar a la oficina. La se�ora le pregunta si no quiere comer algo ("una empanadita, una arepita, unos huevitos: mire que no es bueno el caf� en ayunas", le recuerda). Y �l le contesta "mil gracias" en vez de contestarle "no" sobre las noticias que vienen de un peque�o radio de pl�stico. Se frota las manos como si se las estuviera cubriendo con una crema invisible. Sonr�e, convertido en un rey benigno, cuando ella le advierte "no se me vaya a quemar, mi amor, que est� bien caliente". Y grita "carajo" porque ten�a que quemarse. Entonces se queda ah� -mira por la ventana el d�a que viene, trata de revivir la punta de su lengua- dispuesto a reconocer que tiene hambre. CUBA Reynaldo Gonz�lez Yo s� que hay gente de caf� con leche, de chocolate con churro y esas pu�eter�as del desarrollo, pero lo m�o es lo menos, que es lo m�s, desde chiquito soy enfermo al guarapo, si hasta sue�o con que llego a una guarapera y me espera Nicolkipman con un vaso que se desborda, el guarapo es mi delirio y mi fatalidad, que no lo hallas ni en los centros espirituales, menos en La Habana, donde el guarapo es un milagro que ni los de F�tima, pero esa ma�ana, en cuanto puse un pie en la acera mir� pa'enfrente y aquello s� era un desembarque en la guarapera de la esquina, asere, dos camiones desbordaos de ca�as media luna, sudadas de lo pre�adas que iban y me dije esta tarde no hay quien te regatee el guarapo, mulato, y sal� a romper todas las metas, trabajador de vanguardia con tal de sentir por el gasnate el liquidito sabros�n, asssuca de Celia Cruz, sentirme Laurence de Arabia en un oasis, no me importaron los apretones del camello y el tirijala de los palestinos colaos, dicurpe compa�ero, as�, as�, machiembraos, como le decimos en Guant�namo, coompa�ero, un poco de solidarid�, y si aguant� al jefe de brigada fue por arrimarme al vasito sudao, as� que a las cinco en punto de la tarde, aterric� sin paraca�das en la esquina de la guarapera dici�ndome que yo s� soy patriota, que otros se fajan por el juisqui, la bebida del enemigo, pero yo lo doy todo por el guarapo, pero co��ooo, tremenda cola, �qu� dan?, nada, to lo venden, �quienrl�uultimo, caballero, no hay �uultimo?, ah, pero aqu� tengo guara con la guarapera, la culona, qui�n dice que en Cuba no hay carne, lo que no hay es c�mo envasarla, le bajo sonrisa de castigador, ya me dijo el tuerto que �sta quema petr�leo, pero qu� va, asere, como si con ella no fuera, me se�ala al administrador con cara de cevep� con estre�imiento, y viro pa'jon y all�, �a qui�n veo?, a Pepe el Maj� con cara de pasao con ficha, y salto y me le cuadro, mira que me debes una, Pepe, te doy una monja por un pepino de guarapo, mi hermano, que estoy como Pecos Bill en el desierto, no hay tema, asere, dice con una sola muela el eficaz del Monje, esc�rrete que te llevo en esta y al final, guarapito que t� conoces, con su tajadita de lim�n y fr�o de pel�cula sueca, ah, broder, t� eres el uno, el que tiene un amigo tiene un central, t� si eres un social de a buti, le digo cuando aparece y me suelta la condici�n, un chavito de a cinco por encima, que aqu� to'el mundo est� en la misma la batalla. Co�o, Pepe, desde el amago me saliste garrotero. GUATEMALA Horacio Castellanos Entro a la cervecer�a cuando reci�n abren. Cargo una goma perra; tres noches de chupar seguido es demasiado. Busco al culito nuevo. Le hago se�as para que sea ella quien me atienda. El culito nuevo me dice que al rato, como si la cervecer�a no estuviera vac�a. Est� a punto de entrarme la temblorina. Me jal� la paloma bajo la regadera para que me circulara la sangre, pero no logro nivelarme. La ruca timbona de siempre es la que viene a mi mesa. Le digo que me urge un vaso de cerveza; le pregunto qu� hay de boquita. Saca un papel shuco de su delantal y lee. La sopa de patas, le digo, pero corriendito, mi amor, que me palmo. "La sopa de patas todav�a no est�", me dice. Lo que sea, gimo. Me descubro empapado, asqueroso, como cuche que suda. Pero, ay, V�rgen Sant�sima, es el culito nuevo quien viene con mi vaso de cerveza. M�XICO Mario Bellatin La avenida de los Insurgentes, lo dicen los especialistas, quiz� sea la avenida m�s larga del mundo. Es dif�cil describir la congesti�n de tr�nsito de autos y personas que se forma en ella especialmente al atardecer. A esa hora abds salam y la califa m�lika corren esquivando a las personas que se les cruzan, pues deben llegar a la tekke para la ruptura de ramad�n. Han pasado todo el d�a en ayunas, trabajando en la escuela de escritores que dirigen, y con el cambio de hora por la llegada del invierno no advirtieron que deben estar en pocos minutos en la mezquita para celebrar la ruptura del d�a ofrendado a dios. En determinado momento se dan por vencidos. El sol se oculta. No llegar�n a tiempo. La mezquita est� ubicada en la colonia condesa. Deciden entrar en la primera taquer�a que encuentran. Junto a la puerta da vueltas la carne para los tacos al pastor, pero como se trata de cerdo advierten que es un manjar prohibido. Sentados en una mesa junto a la entrada miran sus relojes, se colocan sus taquias y sus mantas palestinas para luego agachar las cabezas y orar un Al Fatij�h. La mesera se les acerca, los mira extra�ada y pregunta qu� se van a servir. Piden un agua de jamaica y unas gringas con jam�n de pavo acompa�ados de sus respectivos guacamoles. Mientras esperan el pedido miran hacia fuera. Cientos de autom�viles, autobuses asestados. Curiosamente, mientras se fr�en los tacos de cecina que pidi� un comensal vecino, creen escuchar a lo lejos el llamado del im�n convocando a la oraci�n. PER� Iv�n Thays -Un par de chelas -le digo al chiquillo que atiende-. Pero al toque, que estoy apuradazo. Entra mi pata de la universidad. Me saluda. -Qu� ha sido de tu vida, huevonazo, te perdiste. -Nada que ver, el que se perdi� fuiste t�. -�Johny Pacheco? No seas pendejo, si te he buscado por todos lados. �Pediste las chelitas? -Ya. -Bueno, c�mo es la cosa jugador. �La hacemos o no la hacemos? -T� sabes que yo no arrugo nunca. Sirven las cervezas. El amigo la prueba y hace un mal gesto. -Est�n tibias, patita, la m�a s�rvemela bien helena, no jodas -luego mir�ndome a m�-. Entonces somos, compadre. -Somos -contest�, sin saber bien qu� chucha �ramos. Babelia 13 novembre 2004 |
|||||||
| Les dues ribes
Les vint-i-dues acad�mies de la llengua espanyola han dut a terme una treballosa feina de consens en un nombre important d�entrades del futur Diccionario panhisp�nico de dudas (DPD). A m�s, i com una iniciativa sense precedents, han volgut obtenir l�opini� dels responsables ling��stics dels principals diaris espanyols i americans sobre dues q�estions fonamentals: els top�nims i els neologismes. [�] Per damunt de tot, el m�s important per als hispanoparlants �s saber que totes les acad�mies s�han posat d�acord, cosa que demostra la vitalitat i la unitat de l�espanyol en tot el seu territori. Fins i tot als Estats Units, on, segons el director de la seva acad�mia, l�espanyol est� �contaminat i malm�s, per� molt viu�. Ara b�, tots dos m�ns, el vell i el nou, veuen les coses amb matisos, especialment pel que fa a l�angl�s. Uns quants rotatius espanyols no veuen de mal ull escriure piercing, camping o Sydney, mentre que a Hispanoam�rica es prefereix la hispanitzaci� gr�fica: pirsin, campin o S�dney, i aix� es reflecteix al DPD. L�argument �s que des de temps immemorial les lleng�es s�han nodrit de paraules d�altres idiomes, que han adaptat a la seva grafia sense problemes. Per� un segon argument, m�s subtil, �s l�amena�a de l�angl�s, especialment a Hispanoam�rica. Amb la hispanitzaci� de pirsin, per exemple, els acad�mics sostenen que l�espanyol fa pr�pia aquesta paraula, l�adopta i li d�na els seus cognoms. Tanmateix, molts parlants d�aquesta banda la consideren innecess�ria i destinada al frac�s. (En aquest punt sempre reapareix l�indigest g�isqui.) I �s llavors que alguns diaris clamen no tant per la hispanitzaci�, com per buscar termes propis de l�idioma: perforaci�n o anillado. Aquestes propostes estan en fase experimental, per descomptat, per� �s bo donar una oportunitat als parlants. Tamb� s�hi inclou balsismo, calc de rafting, en conson�ncia amb pirag�ismo o senderismo. Una cosa similar va passar en la sessi� dels top�nims. Alguns diaris espanyols consideren inneces�ries hispanitzacions del tipus S�dney o Haw�i, perqu� la grafia original �s coneguda pel parlant mitj�. La petici� period�stica fou que les acad�mies oferissin resposta r�pida en el cas de la topon�mia �rab. I llavors es va anunciar el projecte de la Fundaci�n del Espa�ol Urgente, constitu�da, junt amb l�ag�ncia Efe, per resoldre de manera immediata les urg�ncies de l�idioma. Seria bo aconseguir que no fossin les ag�ncies estrangeres, amb les seves transcripcions, les que marquessin la pauta. Mag� Camps Responsable ling��stic de La Vanguardia Una pol�tica panhisp�nica El director de la RAE, V�ctor Garc�a de la Concha, anunci� que este diccionario �responde a una pol�tica panhisp�nica�. �Las academias -a�adi�- tienen el deber de servir a la unidad del idioma y a partir de ahora todos los trabajos sobre el espa�ol, como la nueva gram�tica que estar� terminada en el 2005, ser�n consensuados por las 22 instituciones�. Unidad que no est� re�ida con la variedad, matiz� el secretario de la Asociaci�n de Academias de la Lengua Espa�ola, el puertorrique�o Humberto L�pez, pues �se quiere respetar la diversidad cultural de todos nuestros pueblos�. El acad�mico Juan Luis Cebri�n tambi�n prefiri� hablar de homogeneidad antes que de uniformidad, mientras Carmen Iglesias y Luis Mar�a Anson hablaron de la �unidad ejemplar de la lengua espa�ola�. �lvaro Pombo terci� que �el espa�ol ha sido unificado por los hablantes� y destac� �la variedad de la prosodia de esta habla�. El diccionario resolver� m�ltiples cuestiones �acentuaci�n, dicci�n, sintaxis, uso de may�sculas...� y ofrecer� asimismo notables sorpresas. Por ejemplo, entre los algo m�s de 130 extranjerismos de uso habitual en el idioma, se ha decidido espa�olizar los m�s cotidianos (as�, campin, yacusi, pirsin, ranquin, baip�s o vedet... ), y respetar los que no tienen equivalente, aunque recomienda escribirlos en cursiva (como jazz, blues o ballet). La Vanguardia, 14 octubre 2004 |
|||||||
| Samper Pizano a l'Akademia
Aquest estiu far� cinc anys que circula una �Urjente Rreforma Ortografika� que presumptament faria la Real Academia de la Lengua Espa�ola. �s un text impressionant que desplega un pla quinquennal (1999-2004) per simplificar l�ortografia del castell�. El millor �s que les propostes descrites en una frase ja s�n aplicades en la seg�ent. El primer punt proposa la supressi� de les difer�ncies entre c, s, z i k: �Como despegue del plan, todo sonido parecido al de la k ser� asumido por esa letra. En adelante, pues, se eskribir� kasa, keso, Kijote. Tambi�n se simplifikar� el sonido de la s en este �niko signo. Desapareser� la doble c y ser� reemplasada por x (Tuve un axidente en la Avenida Oxidental)�. El segon punt proposa dues fusions m�s: b-v i y-ll: �Por la kual, a partir del segundo a�o, desapareser� la v y beremos k�mo bastar� con la b para ke bibamos felises y kontentos. Pasa lo mismo kon la elle y la ye. Sobra la elle. Todo se eskribir� con y (Y�beme de paseo a Biya Luro, se�or Bayejos). Esta integrasi�n probokar� el agradesimiento general de kienes hablan casteyano, desde Balensia a Bolibia�. La proposta per al tercer any inclou la doble erra inicial, l�eliminaci� de la hac i la fusi� entre la ge i la jota: �Se akabar�n esas complikadas y umiyantes distinsiones entre echo y hecho. Ya no abr� ke desperdisiar m�s oras de estudio en esta kuesti�n ke nos ten�a aitos. Tampoko en la diferensia entre la g y la j, ya ke muchas beses suenan igual. Aora todo ba con jota (el jeneral jestion� la jerensia). No ay duda de ke esta sensiya modifikasi�n ar� que ablemos y eskribamos todos con m�s rr�pido rritmo�. El quart any es proposa abolir els accents i les consonants finals: �Abran de ser el sentido komun y la intelijensia kayejera los ke digan a ke se rrefiere kada bocablo. Tambien seran proibidas siertas konsonantes finales ke inkomodan y poko ayudan al siudadano. Asi, se dira: �ke ora es en tu relo? o la mita de los aorros son de eya�. Finalment, aquest cinqu� curs 2003-04 es proposa l�eliminaci� de la d intervoc�lica de participi �pasao�. �Ademas, y konsiderando ke el latin no tenia artikulos y nosotros no debemos inbentar kosas que nuestro padre latin rrechasaba, kasteyano karesera de artikulos. Sera poko enrredao en prinsipio, y ablaremos komo futbolistas yugoslabos, pero despues ni�os de kolegios beran ke tareas eskolares rresultan mas fasiles. Profesores terminaran benerando akademikos ke an desidio aser rreformas klabes para ke seres umanos ke bibimos en nasiones ispanoablantes gosemos de berda idioma de Serbantes y Kebedo�. El pla acaba amb una proclama patri�tica: �Eso si: nunka aseptaremos ke potensias estranjeras token kabeyos de letra e�e. E�e rrepresenta balores mas elebados de tradision kultural ispanika y primero kaeremos kadaberes ke aseptar bejamenes a simbolo ke a sio korason bibifikante de istoria kastisa�. La proposta ha circulat per internet, massa vegades sense firma, des que l�agost del 1999 la va llan�ar l�advocat i periodista colombi� Daniel Samper Pizano, vinculat durant anys a Cambio 16 i informad�ssim bi�graf de Les Luthiers. Un candidat excel�lent per presidir l�Akademia o dirigir l�Instituto Serbantes. Redacci� original de M�rius Serra La Vanguardia, 27 abril 2004 (adaptaci� no autoritzada de Pere Saumell) |
|||||||