rac� de la llengua
(reportatge de Xavier Valls)
Alemany
Alp�
Alverny�s
Angl�s
�rab
Aran�s
Bret�
Brithenig
B�lgar
Espanyol
Esperanto
Europanto
�uscar
Fin�s
Franc�s
Ga�lic
Gallec
Gal�l�s
Gasc�
Grec
Ido
Interlingua
Klingon
Latino sine flexione
Lingua franca
Llemos�
Lleng�es artificials
Llengadoci�
Loglan
Luxemburgu�s
Malt�s
Mandar�
Moldau
Neerland�s
Novial
Nushu
Occidental-interling�e
Occit�
Portugu�s
Proven�al
Quenya
Roman�s
Sard
Signes, llengua de
Sindarin
Solresol
�Spanglish�
Volap�k
Xin�s
�Xiulet��
Des de la introducci� de l�escriptura i m�s encara des de la difusi� de la impremta, les normes d�una llengua, el seu vocabulari i la gram�tica, s�n b�sicament les normes de la llengua escrita i m�s exactament de la llengua escrita tal com l�han plasmada els grans escriptors. Aquest paper central de l�escriptura i la seva norma va formar la base de l�ensenyament de la llengua, i encara de l�ensenyament en general; ensenyar era, de primer, ensenyar a llegir i a escriure, i en una bona mesura continua sent aix�. Aquest paper singular de la llengua escrita �s el que avui veiem atacat des de diversos vessants.
El primer i m�s antic �s que comporta una concepci� jerarquitzada de la societat, i que la llengua escrita, almenys en part, implica convencions gratu�tes. Moltes regles ortogr�fiques s�n convencions, per descomptat, per� no sols aquestes regles. Fins fa uns anys no figuraven en els diccionaris mots grollers, i no els pronunciaven les persones educades ni s�escrivien als llibres. Per�, en general, han sigut els mateixos escriptors els qui han renunciat a ser exemples de llenguatge culte per a reflectir el llenguatge real del carrer.
A aquest corrent igualitari s�hi va afegir el progr�s t�cnic. La difer�ncia b�sica entre llenguatge oral i llenguatge escrit �s que el llenguatge oral no arriba m�s enll� d�on arriba la pot�ncia de la veu, ni roman quan es deixa d�emetre, mentre que l�escrit pot assolir els l�mits del m�n i pot conservar-se indefinidament. Edison, inventant el tel�fon [sic, per Meucci i Gray, que en van ser els veritables inventors] i el disc fonogr�fic, va acabar amb aquesta singularitat, i avui el llenguatge oral arriba a tot arreu i est� molt m�s present que l�escrit, la majoria dels nostres conciutadans passen for�a m�s temps sentint la r�dio o la televisi� que conversant amb els coneguts o llegint, amb la qual cosa �s el discurs radiat o el televisiu el que esdev� model de llenguatge. A primera vista, la inform�tica avan�a en una direcci� oposada, ens facilita la comunicaci� escrita a dist�ncia; tanmateix, �s f�cil d�advertir que la llengua escrita que utilitzem en els nostres missatges tendeix a desprendre�s de les regles de l�escriptura per apropar-se al llenguatge oral.
I afegirem encara una quarta ra�. Mentre en les societats tradicionals la majoria dels individus vivia en ambients monoling�es o com a m�xim biling�es, avui, cada cop m�s, hem de moure�ns en contextos pluriling�es, i encara que �s relativament f�cil ser capa� de comunicar en diverses lleng�es, �s molt dif�cil dominar les normes del llenguatge escrit en cadascuna d�elles.
Seria erroni deduir del que dic que en el futur parlarem lleng�es sense normes; al rev�s, continua sent veritat que per a comunicar-nos hem de compartir un mateix sistema de normes, per� en canvi s� que est� canviant l�abast i el significat de les normes. De la qual cosa es dedueix que s�acosten canvis importants tant en la manera de concebir les lleng�es com en les relacions entre elles i, no cal dir-ho, en la manera d�ensenyar-les.
Miquel Siguan, catedr�tic em�rit de la UB
(La Vanguardia 18 setembre 2006)
les lleng�es del m�n
Diversos col�lectius que se senten maltractats per determinades definicions dels diccionaris que els afecten han comen�at a fer campanya per canviar aquestes definicions. El debat, que ve de lluny i t� dimensi� universal, �s especialment viu ara a l�Estat espanyol, i est� centrat sobretot en el Diccionario de la lengua espa�ola (DRAE), tot i que el Diccionari de la llengua catalana (DIEC) tampoc no s�escapa de la pol�mica.
Hi ha associacions de gitanos i de feministes, entre d�altres, que han posat al punt de mira els diccionaris, comen�ant pels considerats oficials. I hi ha queixes que s�n, mai m�s ben dit, de llibre, que no tenen cap justificaci� a hores d�ara: per exemple, jueza com a �mujer del juez�, tal com defineix aquesta paraula el DRAE [el DIEC tamb� la recull, en una accepci�], i moltes de similars que les feministes rebutgen amb tota la ra� del m�n. Per� hi ha definicions (per exemple, gitano com a �persona que estafa u obra con enga�o�, o gallego com a sin�nim de �ximple� o �quec�, tamb� del DRAE, o jesu�ta com a �hip�crita�, que diu el DIEC) que l�gicament irriten els col�lectius afectats i fan que en demanin la retirada o b�, com diu la fil�loga espanyola Eulalia Lled�, que s�hi afegeixi una marca per aclarir expl�citament que aquell �s de determinat terme �s sexista, hom�fob, racista, etc.
S�n problemes complexos, perqu� ens enfrontem al dilema de si els diccionaris han de descriure la parla de la gent, han de retratar la realitat, o b� si han de tenir un component pedag�gic. O totes dues coses alhora, amb els equilibris que calguin. Els diccionaris, poden contribuir a canviar la realitat social? �s un bon tema de debat.
Un reportatge publicat per �lvaro de C�zar a El Pa�s (25 juny 2006) explicava el que es discuteix �ltimament a l�acad�mia espanyola sobre aquest assumpte. En publiquem un extracte.
*
Aix� doncs, consideri�s iniciat aquest combat. En una banda, els que consideren un greuge el que el llibre diu d�ells. Exposaran arguments contra les definicions amb explicacions i, de vegades, amb una agullonada o una altra. En el rac� oposat, el diccionari en q�esti� i la seua vint-i-dosena edici�, del 2001, representat per l�acad�mic i lexic�graf Jos� Antonio Pascual, que no evitar� tampoc deixar anar alguna pentinada carregada d�ironia. [...]
Sobre els jueus
Diversos mots relacionats amb aquest poble han tingut tradicionalment un �s despectiu en la llengua espanyola i aix� ho recull el DRAE. [El DIEC tamb� reporta, com una accepci� de jueu: �Usurer, persona que no mira sin� el guany.�] El m�s conegut �s judiada, que apareix definit com a �acci�n mala, que tendenciosamente se consideraba propia de jud�os�. I despr�s el diccionari recull un tercer �s de la paraula sinagoga: �Reuni�n para fines que se consideran il�citos.�
Un portaveu de la Federaci� de Comunitats Jueves d�Espanya assegura que han demanat a la RAE que es modifiquin aquestes accepcions i no han fet res. �Ens van fer cas amb la definici� de jueu, que es va canviar fa uns anys. Llavors es deia que un jueu era el que encara professava la religi� jueva�, recorda. Tot i aix�, el mateix portaveu hi fa una mica de broma i reconeix determinada susceptibilitat per part seva de vegades: �L�altre dia vaig llegit un titular en un diari que deia �Las judiadas se van a acabar��. El titular, segon explica, no es referia al poble jueu, sin� al sobrep�s de Ronaldo i a la seva nova dieta, consistent a deixar de menjar mongetes.
�S�n termes que hi s�n i que se segueixen usant�, diu Pascual. �El diccionari �s per a tothom. No pot ser que alg� recorri al llibre i no pugui saber el que �s una �judiada�.�
Sobre els gitanos
A Pilar Heredia, presidenta de l�Asociaci�n de Mujeres Gitanas Yerbabuena, l�exaspera aquesta accepci� de la paraula gitano: �Que estafa u obra con enga�o.� ��s vergony�s que aix� figuri al diccionari de la RAE�, diu Heredia. ��s una prova que el terme gitano es veu amb menyspreu i demanarem que es retiri perqu� alimenta actituds xen�fobes.�
�Dic el mateix que abans�, insisteix Pascual. �El terme gitano s�usa encara amb aquesta accepci� al carrer. I pel fet que nosaltres el canviem al diccionari no canviar� la realitat social.� L�acad�mic mostra la seva preocupaci� per l�exc�s de correcci� pol�tica a qu� s�ha arribat: �Sembla que hem perdut el sentit de l�humor, la capacitat de riure de nosaltres mateixos. Em fa por la uniformitat del llenguatge i que perdem la ironia�, assegura. [...]
Sobre les dones
Hu�rfano: �A quien se le han muerto el padre y la madre o uno de los dos, especialmente el padre.� [En canvi, DIEC: Orfe, �rfena �Que �s menor d'edat i que ha perdut el pare i la mare o algun dels dos.�] Aquest �s un dels exemples que ofereixen unes quantes associacions de dones per demostrar que el diccionari [el DRAE, en aquest cas] �s sexista. Per� n�hi ha molts m�s. Jueza: �mujer del juez.� [DIEC, �lt. accepci� dins Jutge, jutgessa �f. REC. Muller d'un jutge�, on REC �s la marca que usa el diccionari per dir que l�accepci� �s �en recessi�] Ajamonarse: �Dicho de una persona, especialmente de una mujer, engordar cuando ha pasado de la juventud.�
I aix� molts m�s. Tants com per omplir las 464 p�gines del llibre De mujeres y diccionarios. Evoluci�n de lo femenino en la 22� edici�n del DRAE (2004). Una de les autores, la fil�loga Eulalia Lled�, explica que la RAE els ha demanat informes sobre el sexisme d�unes quantes paraules, per� que no els solen fer gaire cas. �El que hauria de fer l�Acad�mia �s posar-hi una nota pragm�tica per explicar que un terme t� un determinat �s sexista.�
�I es fa �assegura Pascual�, per� a poc a poc.� Moltes reivindicacions s�n l�giques, segons explica el lexic�graf i acad�mic, per� �cal fer-les a la societat i no al diccionari�. N�hi ha d�altres que s�n disbarats, com la d�aquella associaci� per a la defensa del ruc que demanava que es llev�s l�accepci� de l�animal com a sin�nim d�ignorant, o un altre que volia que es canvi�s la paraula basura per l�expressi� material reciclable.
�Al DRAE cal canviar-hi coses, per� es far� quan hagi canviat la societat, quan la gent deixi de pensar que els gitanos s�n estafadors o que nom�s s�ajamonan les dones�, conclou l�acad�mic. En aquest cas, pot ser que aquestes accepcions continu�n apareixent al diccionari, amb una nota que indiqui simplement que el mot ja no s�usa amb aquest sentit.)
Par�s, 20 octubre 2005. La Confer�ncia General de la Unesco ha aprovat avui per una ampl�ssima majoria la convenci� (llei) de l��excepci� cultural�, una demanda plantejada inicialment per l�Estat franc�s contra les pretensions dels EUA d�impedir la protecci� p�blica dels b�ns i serveis culturals. Per als estatunidencs, el cultural �s un sector m�s, que ha de regir-se per les mateixes lleis �la llei del m�s fort� que en la resta dels negocis. Un cop m�s, decisions que podrien ser transcendentals per al futur de la humanitat passen gaireb� inadvertides en els mitjans de comunicaci� generals. Aquesta nova convenci� far� possible, per exemple, que la Generalitat de Catalunya, la Valenciana (tant de bo), el Govern de les Illes (�dem), el Govern d'Andorra, el Departament de Llenguadoc-Rossell� i l'administraci� p�blica de l'Alguer continu�n -toquem ferro- protegint la cultura catalana, ni que sigui de la manera tan maldestra com s�ha fet fins ara, sense que ni l'Estat espanyol ni el franc�s, ni l'itali�, ni la mateixa UE ho puguin impedir amb l'excusa de la �llibertat de mercat�.
La Unesco, parlant m�s de �protecci� de la diversitat� que d��excepci�, ha aprovat finalment el que es considera un �pas de gegant cap al reconeixement de la diversitat cultural com a her�ncia de la humanitat�. La nova convenci� de la Unesco va rebre 148 vots a favor, dos en contra (EUA i Israel, que li fa sempre la gara-gara encara que el tema no li vingui d�aqu�) i quatre abstencions (Austr�lia, Nicaragua, Honduras i Lib�ria). El text tindr� valor legal per als estats que el ratifiquin a partir d�ara. La convenci� aprovada entrar� en vigor en el moment en qu� la ratifiquin els parlaments o governs d�un m�nim de 30 pa�sos.
La batalla va comen�ar fa m�s de vint-i-cinc anys. En temps encara de la presid�ncia del dem�crata Jimmy Carter, Hollywood i la ind�stria cultural estatunidenca volien que desapareguessin les pol�tiques culturals de les administracions p�bliques nacionals, estatals o supraestatals �les de la Uni� Europea, per exemple� a favor dels projectes o de la difusi� o especial protecci� dels productes interiors de cada territori. L�Estat franc�s es va oposar a aquelles pretensions, que van fer seves des de llavors els governs dels EUA dels republicans Ronald Reagan i Bush fill (els EUA es van desvincular de facto de la Unesco l�any 1984, amb Reagan, i fins al 2003).
L�Estat franc�s va c�rrer aquesta aventura, de primer, molt sol, amb l��nica companyia posterior del Canad� i d�altres pa�sos franc�fons. El president espanyol Aznar va arribar a dir que �l�excepci� cultural �s l�argument dels pa�sos culturalment febles�, quan ell va ser un dels capdavanters m�s s�lids en la defensa institucional del nacionalisme espanyol i en contra dels febles intents d�altres nacions sense Estat per sobreviure. I �s clar que l�Estat franc�s no pensava pas en les cultures minorit�ries tamb� presents en el seu territori, com la catalana, l�occitana o la bretona. Lluitava nom�s pel franc�s, per� almenys lluitava per mantenir un m�nim de diversitat. Gaireb� tots els pa�sos d�Am�rica Llatina, que saben que amb la �llibertat absoluta de comer� dels EUA no s�hi pot competir, tamb� han apostat fort per la nova convenci�.
Alguns representants dels pa�sos promotors de la nova convenci� han declarat que la norma no s�adaptar� als acords d�altres organismes com l�Organitzaci� Mundial del Comer�, sin� que s�n aquests els que han d�adaptar la seva filosofia a la de la Unesco. En qualsevol cas, �s en aquest punt on hi haur� friccions, sens dubte, per� almenys els defensors de la diversitat cultural tindran arguments s�lids als quals agafar-se.
(Font: Elaboraci� pr�pia, amb informacions de premsa del 21 octubre 2005)
L'�ltim estudi fet a Barcelona xifra en m�s de 150 les lleng�es que es parlen a la ciutat. Provenen dels cinc continents i trenquen el t�pic de ciutat biling�e. El Departament de Ling��stica de la Universitat de Barcelona (UB) ha treballat fugint del cens i centrant-se en les lleng�es que parlen els sense papers i els immigrants establerts a la ciutat. Despr�s de m�s de dos anys i mig fent el treball de camp, els autors conclouen que el multiling�isme no �s un fenomen urb�: a Catalunya es parlen unes 300 lleng�es i a Barcelona, nom�s la meitat. Pobles com Salt, a Girona, arriben a 100. A m�s, ciutats com l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet superen la capital en nombre de lleng�es parlades. El multiling�isme, afirmen, refor�a el catal�.
La poblaci� estrangera a Barcelona arriba, segons el cens oficial del gener del 2005, a 230.942 persones (un 14,6% del total). L'estudi, per�, va m�s enll� i ha localitzat els sense papers que hi ha a la ciutat a trav�s del boca-orella.
Tot i no atrevir-se a donar una xifra exacta a causa de la mobilitat d'aquest segment de poblaci�, Maria Carme Junyent, autora de l'estudi, calcula que a Barcelona �es parlen m�s de 150 lleng�es�: de l'aimara fins al zapoteca. Pel mig hi trobem lleng�es com el bokmal (Noruega), el brijwasi (�ndia), l'inuit dels esquimals del Canad� i el vasciammarase, llengua que es parla a N�pols (It�lia). Un 30% provenen de pa�sos on es parla castell�, un 35% parlen lleng�es reconegudes als seus pa�sos i el 35% restant, lleng�es maltractades, ignorades i humiliades al seu propi territori.
La situaci� d'una Barcelona pluriling�e no �s �nica. �A Europa nom�s hi ha un pa�s monoling�e: Isl�ndia�, escriu Eva Monr�s en l'estudi. Els exemples s�n aclaparadors: 50 lleng�es al Pakistan, m�s de 100 a les Filipines, 400 al Camerun...
Per aconseguir les dades �vam assaltar cambrers, botiguers, clients, vianants, persones que viatjaven al nostre vag� de tren i venedors de top manta�, escriu M�nica Barrieras, del Grup d'Estudis de Lleng�es Amena�ades (GELA), copart�cip de l'estudi.
[�] Una altra dada que revela l'estudi [�s que] la majoria d'aquests ciutadans s�n pol�glots i el biling�isme, per a ells, encara �s poc.�Moltes de les lleng�es que hem identificat no tenen cap mena de reconeixement en el seu lloc d'origen, els seus parlants s�n escarnits o humiliats. Si, un cop aqu�, perceben que nosaltres renunciem a la nostra llengua per adre�ar-nos a ells, aquest sentiment tan destructiu �s refor�at i nosaltres ens convertim en transmissors del missatge colonial�, s'afirma en el pr�leg de l'estudi.
[�] Aquest 14% de la poblaci� (i m�s comptant els sense papers) �s, doncs, m�s pol�glota, i, tal com afirma Carme Junyent en l'entrevista, no tenen per qu� agafar ni el catal� ni el castell� com a llengua comuna.
Extractat d�El Punt 19 abril 2005
Till Stegmann, catedr�tic de filologia de la Universitat de Frankfurt, presenta un m�tode per llegir i aprendre simult�niament totes les lleng�es rom�niques a partir de la pr�pia.
La q�esti� sembla f�cil: "Es tracta d'aprofitar els coneixements ling��stics, tant en catal� com en castell�, i conscienciar-se que una gran part d'aquests coneixements es poden transferir a una nova llengua que pretesament no coneixem". �s a dir, "un podr� agafar Il Corriere della Sera o el Di�rio de Lisboa i assabentar-se del que diu".
El llibre EuroComRom. Els set sedassos: aprendre a llegir les lleng�es rom�niques simult�niament, promogut per la Universitat de Frankfurt i ideat per Horst G. Klein i el mateix Till Stegmann, �s el m�tode did�ctic dels fil�legs alemanys per demostrar als aprenents que, gr�cies a la seva llengua materna, poden comprendre f�cilment textos d'una altra llengua emparentada: "Primer t'adones que pots llegir articles amb una altra llengua i, despr�s d'una dotzena, tens la capacitat per entendre'ls. �s senzill, com la tasca del buscador d'or que amb un sed�s treu l'or del riu", comenta Stegman.
"El parlant catal� domina certs camps de la llengua i no �s conscient que tamb� els domina en la resta de lleng�es", comenta el professor. Aix�, a partir d'aquest coneixement, un catal� podr� llegir, i successivament aprendre, l'occit�, el sard, el piemont�s i altres formes de les lleng�es rom�niques. I quins s�n els set sedassos sobre els quals es basa aquest m�tode? Doncs s�n el l�xic internacional, el l�xic panrom�nic, les correspond�ncies fon�tiques, les grafies i les pron�ncies, la sintaxi, la morfologia i els prefixos i sufixos.
A tall d'exemple, Stegmann comenta que en el camp fon�tic s'han establert vint f�rmules que permeten entendre les correspond�ncies de la resta de lleng�es rom�niques: "La doble t del notte itali� �s la i catalana i la ch castellana". Sabent aquestes correspond�ncies la resta seria bufar i fer ampolles. D'altra banda, Stegmann esmenta l'atenci� especial que s'ha dedicat en aquest volum a l'occit� i l'aran�s. Malgrat tot, el professor confessa un dels objectius que s'amaga darrere el m�tode: "Situar el catal� dins l'atenci� europea. Donar a con�ixer el catal� a la resta d'europeus".
Aix� mateix, parla de la import�ncia estrat�gica: "Fent veure als castellans monoling�es que viuen a Catalunya que es pot aprendre tot el conjunt de les lleng�es rom�niques d'una volada, crec que amb aquest m�tode podran sortir del seu rac� i a la llarga fer desapar�ixer la confrontaci� catal�-castell�, perqu� et d�na la possibilitat de con�ixer un bon grapat de lleng�es". "El catal� esdevindria el centre, mentre que el franc�s a la Catalunya Nord i el castell� a la resta del domini ling��stic catal� esdevindrien perif�rics", comenta confiat.
D'altra banda, Stegmann ha avan�at que l'any vinent apareixer� la versi� en lleng�es eslaves de l'EuroCom, i m�s endavant apareixar� l'EuroComGerm per a les lleng�es germ�niques.
Avui, 22 agost 2003
[...] la llei de pol�tica ling��stica de 1998 [...] va imposar als centres d'ensenyament "de qualsevol grau" el deure expl�cit de fer del catal� el vehicle d'expressi� normal en les seves activitats docents. Contradict�riament amb aix�, la mateixa llei permet que els docents universitaris s'expressin en la llengua oficial que prefereixin. En un extrem, trobar�em que a Catalunya seria perfectament legal una situaci� en qu� el 100 per cent del professorat universitari, emparant-se en la seva llibertat d'elecci�, fes les classes en castell�.
En l'actual ordenament jur�dic hi ha, doncs, una tensi� entre la condici� del catal� com a llengua pr�pia de la universitat i la llibertat d'elecci� de qu� gaudeix el professorat universitari. [...]
Mentre aquesta tensi� no es resolgui a favor del catal� i els estudiants estrangers continu�n acudint a les aules universit�ries catalanes, qu� cal fer? [...] En primer lloc, [...] els estudiants que vinguin a Catalunya han de saber que el catal� �s la llengua principal de l'ensenyament universitari, i si ho troben inconvenient han de triar altres destinacions. M�s que una reducci� en el nombre d'estudiants estrangers que ens visiten, aix� suposar� la seva transformaci�: per entendre'ns, no vindran a les universitats catalanes amb la idea de practicar el castell� com un dels seus objectius primordials.
En segon lloc, les universitats han de dissenyar d'una vegada per sempre un protocol que permeti al seu professorat gestionar la pres�ncia d'estudiants estrangers a l'aula sense haver de canviar la llengua docent: aix� [...] vol dir [...] oferir als estudiants estrangers, durant les primeres classes del curs, la traducci� del material docent a una llengua que puguin comprendre sense cap dificultat; comen�ar la classe fent una introducci� en castell� o en angl�s dels punts que es discutiran, i acabar-la amb un resum breu tamb� en una d'aquestes dues altres lleng�es; aprofitar les hores de tutoria per oferir una atenci� personalitzada; negociar el suport dels alumnes aut�ctons als estudiants estrangers per superar les dificultats ling��stiques que puguin tenir; distribuir quan convingui vocabularis multiling�es de les mat�ries afectades, etc�tera.
En tercer lloc, cal elevar amb mesures adequades l'educaci� socioling��stica tant del professorat com dels mateixos alumnes aut�ctons: entre altres coses, no �s admissible que els professors que mantenen l'�s del catal� o els (pocs) estudiants que els demanen que ho facin siguin titllats de fonamentalistes, quan tot el que fan �s complir la legislaci� i contribuir amb la seva actitud a la viabilitat futura del catal� -a la preservaci�, en definitiva, del patrimoni ling��stic de tota la Humanitat.
Albert Branchadell Gallo, Jordi Pujol i Nadal
Avui 12 setembre 2003