rac� de la llengua
per Ilan Stavans
Contesteu de pressa: quin terme fan servir els cubans de Miami en comptes de traitor (tra�dor)? Kennedito*. I com li diuen els mexicans de l�est de Los Angeles a l�Oncle Tom? Burrito.
Com pot testimoniar qualsevol lexic�graf, cap d�aquestes paraules �amb el sentit esmentat� figura al l�xic espanyol normatiu. Ni tampoc es trobaran a l�Oxford English Dictionary. Fan fe, en canvi, del r�pid increment de vocabulari de l�spanglish, aquest idioma h�brid i colorista �en part angl�s, en part espanyol� que pot sentir-se actualment gaireb� pertot als Estats Units.
Tanmateix, ens podem preguntar: l�spanglish, �s realment una llengua? Potser constitueix �nicament un estadi en el proc�s d�integraci� dels hispans dins el melting pot o gresol �tnic i cultural estatunidenc. Al cap i a la fi, una llengua poseeix acad�mies, un corpus literari i altres instruments de refer�ncia, com �s el cas de l�espanyol i de l�angl�s. I una llengua �s capa� d�expressar emocions i sentiments complexos i de ser compresa per una �mplia varietat de parlants.
I doncs, �s realment l�spanglish una llengua? [�] El ling�ista Max Weinreich va dir una vegada �va ser una afirmaci� c�lebre� que la difer�ncia entre una llengua i un dialecte �s que la primera t� un ex�rcit. [�] L�spanglish no t� forces armades i ni tan sols dirigents pol�tics. Tampoc ha assolit un nivell de normativitat. No obstant aix�, probablement la seua consideraci� no far� altra cosa que augmentar. Els ling�istes distingeixen un creole (llengua criolla formada per combinaci� de lleng�es, entesa en aquest cas com una combinaci� de dues o m�s lleng�es dotades de sintaxi i vocabulari totalment desenvolupats) d�un pidgin, ent�s com una lingua franca formada per la barreja de dues o m�s lleng�es i mancada d�una sintaxi clarament estructurada. Al llarg del temps, l�spanglish s�ha conceptuat segons aqueixa darrera noci�; tanmateix, es nota que hi ha indicis interessants de creixement i desenvolupament d�unes normes pr�pies, com una llengua m�s estructurada i articulada.
De fet, una nombros�ssima poblaci� hispana al nord de R�o Grande es triling�e: parla espanyol, angl�s i alhora spanglish, sobretot la generaci� urbana m�s jove. Els hispans �que superen els 40 milions segons el cens dels Estats Units� constitueixen actualment la minoria principal del pa�s; el nombre augmenta en �rees apartades on eixa poblaci� abans era escadussera i, per descomptat, en els nuclis urbans del pa�s.
Per als detractors, l�spanglish representa un terme mitj� inadmissible; una trampa, en el fons, i nom�s cal fer cabal de la poca facilitat de molts hispans amb la llengua anglesa. Pareix evident que en aquest cas l�educaci�n biling�e no ha complit la seua missi�. Tanmateix, eixa perspectiva no �s totalment correcta. En les circumst�ncies actuals, l�aprenentatge i l�assimilaci� de l�angl�s en el si de la comunitat hispana no �s sols r�pid i s�lid, sin� que �s comparable al d�altres grups i comunitats que han emigrat als Estats Units. Tanmateix, malgrat aquest fenomen, el fet cert �s que l�spanglish no s�abandona malgrat que augmenti la desimboltura en angl�s. Al contrari, creix en import�ncia.
Com es pot explicar eixe fenomen? En primer lloc, cal recordar que l�spanglish no �s patrimoni exclusiu dels hispans: n�hi ha prou a aturar-se un moment en la botiga de m�sica i tafanejar en les seccions de rap i hip-hop per sorprendre�ns de l�elevat nombre de conjunts o grups no hispans que en fan �s. En el m�n dels personatges populars podem recordar Arnold Schwarzenegger en qualsevol de les versions de Terminator, o l�anunci publicitari de la marca Chihuahua, �Yo quiero Taco Bell�. Al mateix temps, i degut a la gran difusi� del cine, la moda i l�esport, l�spanglish �s present en tot l�hemisferi sud, des de Buenos Aires fins a Medell�n.
Com es podia esperar, els puristes odien l�spanglish. Diuen f�stics de l�argot foll, com el coneix la gent. A l�hora de la veritat, als espanyols no els ha conven�ut mai del tot la forma en qu� els hispans tractaven la seua llengua. I ara que els hispans als Estats Units han esdevingut una for�a pol�tica i econ�mica, el problema s�ha agreujat. Quantes vegades m�ha engegat un purista: molt b�, si qualsevol l�xic espanyol enregistra el terme techo per a descriure un roof (sostre), per qu� dimonis els hispans han de fer servir el terme rufa? Els puristes estan conven�uts que l�spanglish �s la conseq��ncia de la mandra, la laziness (peresa). Per� obliden que a la majoria de les llars hispanes a Gringol�ndia no hi tenen un diccionari. I en qualsevol cas no s�n els diccionaris els que diuen a la gent com cal enraonar. M�s aviat �s al contrari...
Naturalment, els puristes expressen un punt de vista correcte sobre una q�esti�: no hi ha un spanglish, sin� molts. Un tipus de dominicanish �s el que parlen els dominicans del barri de Washington Heights, al nord de Manhattan, i �s diferent del pachuco parlat pels mexicans a El Paso i del cubonics parlat pels cubans a Union City. I no es pot oblidar l�omnipresent ciberspanglish, emprat principalment pels webones o grans aficionats a internet.
De tota manera, s�adverteix una tend�ncia a una certa normativitat en el si d�eixa gran pluralitat de spanglish. Degut a l��mplia difusi� de la r�dio, la televisi�, els diaris i en especial internet �no hi ha res que viatgi tan r�pidament a la web com l�spanglish� algunes paraules s�entenen perfectament de costa a costa dels Estats Units i enll� de les nostres fronteres. Eixe fenomen ha impulsat empreses i anunciants a extraure tant de benefici com sigui possible de la barreja ling��stica. No fa gaire, el fabricant de felicitacions Hallmark va crear una nova l�nia de targetes: �Feeling sick?, �No se encuentra bien?�, diu el text d�una que vaig comprar a Boston. Heus ac� altres textos: �Watch un poco de televisi�n�, �Drink your t� con miel y lim�n�, �Habla on the telephone�, �Before you know it you'll be be feeling �excelente!�.
Tenint en compte el que he dit, �l�spanglish �s una llengua o un dialecte, un creole (llengua criolla formada per combinaci� de lleng�es) o un pidgin (llengua franca)? Dep�n del diccionari que tinguin vost�s a la seua disposici� i de les persones que els envoltin. Quin futur li espera? �s dif�cil de dir-ho. El que compta, per�, �s el present. I pel que fa al present es troba s�lidament ruteado (arrelat, de root, arrel).
Ilan Stavans, professor de cultura llatinoamericana i hispana de l�Amherst College (Massachusetts). Autor de Spanglish: The making of a new american language (HarperCollins Publishers), que inclou la seva traducci� del primer cap�tol del Quixot a l�spanglish
* Fa refer�ncia al capteniment poc clar del president Kennedy durant i sobretot despr�s de la crisi dels m�ssils de 1961 (n. de l'editor)
La Vanguardia 28 mar� 2005
(traducci�: Cristina C. Catal�)