rac� de la llengua
(Wendy Cope, An Unusual Cat-Poem, 1992)
Durant l�actual proc�s electoral dels EUA apareixen constantmente conceptes molt peculiars, a vegades de dif�cil traducci� directa al catal�. L�argot reflecteix la complexitat d�un sistema que combina procediments arcaics com els caucuses i paraules sorgides de l�era televisiva. Hem fet una selecci� de termes freq�ents, amb la traducci� explicativa corresponent.
Canvassing. M�tode intensiu de contacte personal amb els votants. Nosaltres en dir�em �porta a porta�.
Caucus. Es podria traduir per �assemblea d�electors�, o senzillament �assemblees�. En els caucuses dem�crates es vota a m� al�ada. A la primera ronda els candidats amb menys suport queden eliminats. Els candidats que queden es dediquen llavors a afalagar els qui han donat suport als eliminats. Aleshores es fa una nova votaci�. I aix� fins al final.
Comeback kid. Candidat que ha patit una derrota per� que aconsegueix guanyar en l�elecci� seg�ent. Potser es podria traduir per �sant tornem-hi�.
Concession speech. Discurs que fa un candidat per acceptar la derrota i felicitar el rival. En podr�em dir �discurs per plegar� o �discurs de comiat�.
Crossover voter. Votant registrat en un partit per� que decideix votar per un candidat del partit contrari en unes prim�ries o una elecci� general: �votant tr�nsfuga�.
Endorse. Declarar oficialment el suport a un candidat. Ho fan els pol�tics, els diaris, els sindicats: �mullar-se�.
GOP. Abreviatura de Grand Old Party, denominaci� tradicional del Partit Republic�. No cal traduir-ho: �s un nom propi.
Kingmaker. Un candidat que no ha guanyat per� que contribueix de manera decisiva a fer que un altre guanyi en cedir-li els seus delegats. En podr�em dir �entronitzador�.
Momentum. L�impuls d�un candidat despr�s d�haver guanyat diverses convocat�ries: �moment dol�, o �momentum� mateix, escrit en cursiva (�s llat�).
Phone banking. Allau de trucades telef�niques a una llista de votants potencials per instar-los que vagin a votar: �pressi� telef�nica�, �cacera telef�nica�.
Pledged delegates. Delegats triats en les prim�ries i assemblees de votants, compromesos a donar suport al seu candidat en la convenci� que es fa al final de les prim�ries en cadascun dels dos grans partits. En podr�em dir �delegats compromesos�, o senzillament �delegats d�en Tal�.
Red states, blue states. Els �estats vermellosos� s�n els que solen votar republic�. Els �estats blavencs� s�n els dem�crates. No aniria b� �estats rojos� i �estats blaus� perqu� justament els �rojos� s�n els m�s de dretes, per dir-ho aix�, i es produiria confusi�.
Soccer mom (o ara, per transposici� al cas de la candidata a vicepresidenta dels republicans Sarah Palin, que viu a Alaska, on l'esport majoritari �s el hockey, hockey mom). Estereotip sociopol�tic que es refereix a dones casades de classe mitjana-alta que no solen treballar, viuen en barris residencials i dediquen molt de temps a dur en cotxe els fills a activitats extraescolars. En podr�em dir �senyores amb minyona� o �mestresses de casa�, per dir alguna cosa.
Spin. En podr�em dir �interpretaci� interessada� o �escombrada cap endins�, o una mena de combinaci� de totes dues: �cop d�escombra interessat�. �s el tipus d�argumentaci� que es fa servir per refermar les posicions pol�tiques pr�pies o per defensar els resultats obtinguts despr�s d�un debat o d�una votaci� parcial o local. La fan anar els candidats, els seus assessors i la premsa. A l�eixida dels debats televisats hi ha un spin alley, �passad�s de la interpretaci�, on els assessors dels candidats competeixen p�blicament �o sigui, davant la premsa� en les interpretacions sobre el debat, mirant d�escombrar cadasc� cap a casa.
Superdelegates. Delegats que acuden autom�ticament a la convenci� dem�crata perqu� tenen c�rrecs p�blics o n�han tingut com a representants del partit. En podr�em dir �superdelegats�, tal com raja, o b� �delegats institucionals�, que potser seria una denominaci� m�s transparent per a nosaltres.
Surrogates. Literalment s�n els �suplents� dels candidats, i poden fer campanya pel seu compte a favor del candidat. Solen ser els c�njuges o altres familiars. Aqu� potser en dir�em �teloners�, o potser �claca familiar�. Bill Clinton i Chelsea s�n els �suplents� de luxe de Hillary. Michelle Obama i la resta de la fam�lia del candidat dem�crata tamb� intervenen activament en la campanya com a �suplents�.
Stump speech. El discurs est�ndard de campanya, repetit amb poques variants en tots els m�tings i intervencions. El podr�em anomenar �el discurs t�pic� o �el pinyol del missatge�.
Swing states. Estats que no s�n ni �blavencs� ni �vermellosos�, o sigui, que republicans i dem�crates hi solen estar molt empatats i opten pels uns o els altres segons les circumst�ncies. Es podrien anomenar �estats mixtos�. Es tenen molt en compte durant la campanya, perqu� produeixen efectes d�imitaci� en altres estats similars.
The winner takes it all. Sistema electoral en qu� el guanyador, encara que sigui per un vot, s�enduu tots els delegats de la circumscripci�. �Tot per al primer�, podr�em dir-ne.
Too close to call. Expressi� usada pels mitjans de comunicaci� quan les enquestes a peu d�urna no diuen prou clarament qui pot haver guanyat. �La pilota a la teulada�?
Underdog. El candidat que te�ricament t� menys possibilitats i desaf�a el favorit. El podr�em anomenar �l'aspirant�.
(Elaboraci� pr�pia, a partir del recull de termes originals publicats en un reportatge d�Eusebio Val, La Vanguardia 28 febrer 2008)
La pron�ncia m�s habitual �all� el concepte de llengua est�ndard �s inexistent, o almenys purament te�ric� dels noms dels candidats a la presid�ncia i la vicepresid�ncia del pa�s en les eleccions del novembre del 2008 sembla que �s la seg�ent (� vol dir vocal neutra, com la segona /e/ de Pere; una lletra repetida vol dir que �s allargada):
Baar�k Obb�maa (Barack Obama)
Djou B�id�n (Joe Biden)
Dj�n Makk�in (John McCain)
S�r�h P�il�n (Sarah Palin)
Segons un estudi fet per un equip d�investigadors de la State University de Nova York (SUNY-Albany), dirigits per Richard Alba, el 72% dels descendents d�immigrants hispans de tercera generaci� (�s a dir, els n�ts dels que van arribar als Estats Units) ja �parlen nom�s angl�s a casa�. Els hispans han estat sempre els m�s resistents a l�adaptaci� cultural als EUA, especialment els dominicans, equatorians i colombians. Els que m�s s�adapten (dels hispans) s�n els centramericans i els peruans. Entre els orientals (japonesos, indis, xinesos, etc.) els percentatges de la tercera generaci� superen el 90%, i entre els japonesos, per exemple, els de la segona generaci� ja s�n m�s del 60% els que parlen nom�s en angl�s a casa.
L�any 2003 vivien als EUA prop de 33 milions d�estrangers (12% de la poblaci�), el 53% d�aquests immigrants havia nascut a l�Am�rica Llatina i la meitat hi ha arribat despr�s de 1990.
Les dades que s�han fet p�bliques ara corresponen a l�any 2000, i impliquen una forta pujada respecte a les dades anteriors, de l�any 1990. L�any 1990 eren nom�s el 64% els descendents d�hispans de tercera generaci� que parlaven �nom�s angl�s a casa�.
Samuel Hungtington, l�autor del best-seller sobre El xoc de les civilitzacions, ha dit que aquestes dades estan molt b�, per� �qui ens assegura com seran els n�ts dels immigrants que han arribat en massa en els �ltims anys?� (New York Times). Les dades fan deduir, encara que Hungtington no ho reconegui, que les pr�ximes generacions seran molt similars a les actuals. Al llarg dels dos �ltims segles, sovint hi ha hagut desembarcaments massius de nous immigrants als EUA, i tothom acaba passant per l'adre�ador. �s clar que all� l�angl�s �s una llengua de prestigi i ineludible per fer gaireb� qualsevol cosa�
Ac� teniu una bona informaci� amb gr�fics per completar les dades.
Vegeu tamb�: spanglish.
Estats Units. 30/09/2004 - Dels cinquanta estats que formen Estats Units, la meitat han declarat l�angl�s com a llengua oficial davant el r�pid i continuat aven� d�altres lleng�es, especialment el castell� (all� dit espanyol). A Miami el principal diari es publica en castell� i en angl�s, als barris rus i xin�s de Nova York els cartells estan escrits en cir�l�lic i en mandar� i es parlen 140 idiomes a les escoles p�bliques de Nova York.
Com que la Constituci� no ho estableix, des de fa vint anys hi ha grups que demanen que l�angl�s sigui declarat idioma �nic de les administracions, les escoles i les oficines de vot. Un 11% de la poblaci� nord-americana ha nascut a l�estranger i en el conjunt de la poblaci� el 18% parla una llengua diferent de l�angl�s a casa seva. El castell� el parlen 28 milions, i l�any 2040 es calcula que el 25% de la poblaci� el tindr� com a llengua materna. La tercera llengua m�s parlada, rere l�angl�s i el castell�, �s el xin�s, seguida del rus.
A Calif�rnia, on hi ha un 40% de poblaci� hispana, els funcionaris sols poden adre�ar-se als ciutadans en angl�s. A la majoria d�estats les escoles p�bliques fan ensenyament biling�e en els barris on hi ha molta poblaci� immigrada (4,5 milions de nens de prim�ria i secund�ria).
Tribuna Catalana 1 octubre 2004
Here�s to the crazy ones. The misfits. The rebels. The troublemakers. The round pegs in the square holes. The ones who see things differently. They�re not fond of rules. And they have no respect for the status quo. You can quote them, disagree with them glorify or vilify. But the only thing you can�t do is ignore them. Because they change things. They push the human race forward. While some see them as the crazy ones, we see genius. Because the people who are crazy enough to think they can change the world, are the ones who do.
(Anunci d�Apple Macintosh, 1997, amb imatges en blanc i negre d�Albert Einstein, Pablo Picasso, Alfred Hitchcock, Martin Luther King, John Lennon, Mohamed Al�, Martha Graham, Bob Dylan, Maria Callas, Thomas Edison, Gandhi�)
La poblaci� de l�any 2003 als principals pa�sos europeus de parla anglesa era la seg�ent:
- Anglaterra 49.855.700 (83,7 per cent del total del Regne Unit)
- Esc�cia 5.057.400 (8,5 per cent del Regne Unit) (60.000 parlen gaeleg [ga�lic])
- Gal�les 2.938.000 (4,9 per cent del Regne Unit) (600.000 parlen cymraeg [gal�l�s])
- Irlanda (�ire):
- 5,269.400 habitants (1.702.600 dels quals a l�Ulster, sotmesos encara al Regne Unit; cap a 1.400.000, segons els c�lculs m�s optimistes, saben parlar el gaeleg, dels quals uns 85.000 a l�Ulster, per� no arriba al 3% del total els que el tenen com a llengua materna).
A British doctor says, �Medicine in my country is so advanced that we can take a brain out of one man, put it in another and have him looking for work in six weeks.�
A German doctor says, �That's nothing, we can take a brain out of one person, put it in another and have him preparing for war in four weeks.�
The American doctor, not to be outdone, says, �You guys are way behind, we just took a man with no brain out of Texas, put him in the White House, and now half the country is looking for work, and the other half preparing for war.�