rac� de la llengua
4 agost 2005. El dia 1 d�agost van entrar en vigor a Alemanya les noves normes ortogr�fiques. Des d�ara, a totes les escoles alemanyes s'ensenya la nova normativa pactada per a tot l'�mbit germ�nic l�any 1998, amb la finalitat de simplificar la complexa gram�tica alemanya.
La nova norma va ser aprovada el 1998 pels responsables d'Educaci� dels setze estats federats alemanys i pels de Su�ssa i �ustria. Es va pactar una aplicaci� gradual al llarg de set anys, amb diversos terminis de transici�, fins a l'entrada en vigor definitiva.
Hi ha dos L�nder, per�, Baden W�rttemberg i la Baixa Sax�nia, que continuaran almenys un curs escolar m�s en la fase de transici� que es va encetar l�any 1998 i que era la vigent fins al dia 1. �s a dir, en aquests dos estats federats es continuar� permetent la conviv�ncia entre la norma antiga i la nova, i les escoles no hi comptabilitzaran encara com a �falta ortogr�fica�, com es far� a partir d'ara a la resta de la federaci�, l��s de l'ortografia segons les antigues normes. Aquest nou any de transici� �s el fixat com a termini m�xim per una comissi� d'experts que ara fa una darrera revisi�, la �definitiva�, de les noves normes, ateses les nombroses protestes i decisions de rebel�lia oberta que han provocat.
Alguns dels principals escriptors en llengua alemanya, com G�nter Grass, Hans Magnus Enzensberger, Martin Walser i Elfriede Jelinek, no han acceptat la norma. La reforma tampoc ha prosperat entre la majoria dels ciutadans. Segons un sondeig de l'institut Allensbach, nom�s a un 8% dels ciutadans els sembla b� el nou sistema, davant el 61% que el rebutgen. Alguns dels editors de premsa m�s importants encara no accepten la norma: Bild, Der Spiegel, Frankfurter Allgemeine Zeitung...
Les empreses editorials m�s importants de la premsa alemanya han decidit renunciar a la reforma ortogr�fica que es va fer el 1998 i que, despr�s de set anys de transici�, ser� vinculant a partir del 2005. L'obligaci� de la reforma, que modifica poques paraules de l'alemany est�ndard i que afecta nom�s la llengua escrita, abasta tots els documents oficials de l'Estat, del m�n acad�mic i dels mitjans de comunicaci� p�blics.
Els editors del setmanari Der Spiegel (DS) i del diari S�ddeutsche Zeitung (SZ) i l'empresa editorial Axel Springer (AS), que inclou cap�aleres com ara el prestigi�s diari Die Welt (DW) i el sensacionalista Bild Zeitung (BZ) �el m�s venut d'Alemanya, amb quatre milions d'exemplars�, amb els seus respectius dominicals Welt am Sonntag i Bild am Sonntag, tornaran a l'antiga ortografia perqu� consideren que la nova nom�s confon i genera errors. �La confusi� creix de manera constant�, han dit els d�Axel Springer, mentre justificaven la decisi� en el fet que els seus mitjans han de coincidir amb �la prefer�ncia de la majoria dels lectors�.
El president de l'Autoritat Educativa de Su�ssa, Hans Ullrich Stoeckling, ha criticat la posici� dels responsables d�Axel Springer i Der Spiegel, acusant-los que "mai han estat uns grans defensors de l'idioma".
Fins ara, nom�s el Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), un altre diari de prestigi a Alemanya, s�havia atrevit a declarar-se en rebel�lia l'agost del 2000, quan nom�s feia un any que treballava amb la nova ortografia. El FAZ era l'�nic diari que havia tornat a publicar la paraula dass (el relatiu que) amb � (da�), que �s com s'havia escrit sempre.
Amb aquesta acci� de marxa enrere, la vella ortografia ha tornat a les cap�aleres m�s importants de la premsa escrita. SZ, FAZ, DW i BZ sumen al voltant de 15 milions de lectors de premsa di�ria. Si es compten els que llegeixen la revista Der Spiegel i la difusi� dels dominicals Welt am Sonntag i Bild am Sonntag s�arriba a 18 milions de lectors que, en part, no coincideixen amb els dels diaris.
La reforma proposada l�any 98 afecta principalment la separaci� de s�l�labes, la substituci� sistem�tica de l�omnipresent lletra � per ss i del tamb� freq�ent�ssim d�graf ph per f en moltes paraules, la separaci� de paraules compostes que abans s'escrivien juntes o l'�s de maj�scules en els substantius. A m�s, en substituci� de les gaireb� cent regles que existien per escriure les comes, es va passar a nom�s nou. La finalitat de tot plegat era simplificar i fer m�s l�gica l'ortografia, per� els editors rebels asseguren que moltes de les regles noves no s�n m�s l�giques que les antigues i que en general ha augmentat m�s que minvat la confusi� dels usuaris.
Ara, el caos
Tot i els sis anys transcorreguts des de l�entrada en vigor de la reforma, la majoria dels alemanys encara no dominen la nova ortografia. I n�hi ha que en l'intent d'aprendre-la ni se n�han sortit del tot ni han conservat la vella, i els surt un poti-poti. La majoria de la gent, segons els detractors de les normes del 98, continua escrivint de la forma antiga. Per� el canvi ha produ�t ja que molts nens que fa sis anys que aprenen la nova norma a l'escola, escriguin ara de manera diferent que els seus pares.
Hi ha editorials, a m�s a m�s, que han seguit publicant els llibres a l'antiga, i escriptors com G�nter Grass o Martin Walser van decidir que continuarien escrivint com ho havien fet tota la vida. Hans Magnus Enzensberg ha arribat a qualificar la reforma d'absurda. �La reforma �ha escrit el FAZ� �s una desgr�cia p�blica. Ha creat una comunitat ling��stica confosa, un pa�s on els pares escriuen diferent que els fills, on els nens escriuen diferent que els autors que estudien i on els escriptors escriuen diferent que els mitjans de comunicaci�.
La reforma de l'alemany es va materialitzar despr�s de dues d�cades de debat. La Comissi� per a la Reforma de l'Alemany �s un organisme dependent de l'Institut de la Llengua Alemanya (IDS), format per acad�mics d'Alemanya, Su�ssa i �ustria. Qualsevol decisi� que prengui l'Institut s'aplica als tres pa�sos, i cap d'ells no pot decidir res pel seu compte. A m�s, per fer marxa enrere caldria una decisi� consensuada no sols dels tres pa�sos, sin� tamb� dels responsables de cultura i els caps de govern dels cantons i l�nder que els componen.
Els pol�tics estan dividits. Fins ara, nom�s s�han manifestat amb claredat a favor de derogar la reforma els caps de govern de Baviera, el Sarre i Baixa Sax�nia (tots tres democristians). DS, AS i SZ han demanat als altres mitjans escrits i televisius que s'enfilin al carro de la rebel�li�. La revista Focus ha decidit de moment que es mantindr� al costat de la reforma. Altres mitjans tenen la intenci� d'esperar a veure com transcorren els esdeveniments. Per exemple, les ag�ncies de not�cies DPA i AP van dir que farien un sondeig entre els seus clients abans de decidir una cosa o una altra. Una primera enquesta popular de la DPA, per�, sembla que deixa clares quines seran les seves prefer�ncies: segons aquesta enquesta, un 85% d�alemanys s�n partidaris de l'antic model. I tamb� es pot comprovar cada dia que la majoria dels diaris van plens de cartes de lectors a favor de retirar la reforma.
Fins ara, i malgrat la rebel�li�, el Govern alemany ha dit que ni es planteja la retirada de les normes del 98. El president de la Comissi� per a la Reforma de l�Alemany, Klaus Heller, ha explicat que l'anterior reforma, que es va fer el 1901, va trobar tamb� una gran oposici�, per� que amb els anys va desapar�ixer. �L'opini� p�blica �diu Heller� es va adonar que la reforma era millor que el caos. I personalment no crec que ara dos diaris acabin modificant la decisi� de tres governs�. La Comissi� assegura que retornar ara a l'antic model costaria 250 milions d'euros al sector editorial i al m�n acad�mic.
A Su�ssa, la majoria dels mitjans de comunicaci� s�han manifestat de manera pragm�tica a favor d'una �soluci� definitiva�, sigui la que sigui, mentre la pol�mica no afecti l'educaci� a les escoles. Tot i que a Su�ssa l'oposici� popular a l�actual renovaci� de l'alemany �s tamb� majorit�ria, s'han aportat propostes alternatives per aconseguir un consens. Per exemple, un col�lectiu d'acad�mics han sol�licitat un refer�ndum i el prestigi�s diari de Zuric Neue Z�rcher Zeitung ha apostat per buscar un punt mitj� entre el model antic i el nou, ja que "sense el suport dels mitjans alemanys, la reforma no pot tirar endavant".
I a �ustria, la �Guerra de la Melmelada�
A �ustria, el conflicte principal va per una altra via. S�han aixecat veus que han reclamat l�oficialitat de l�austr�ac a la Uni� Europea, no pas per raons ortogr�fiques, en aquest cas, sin� l�xiques. Un manifest fet p�blic aquest estiu per un grup d�escriptors �entre els quals hi ha Robert Schindel, Marlene Streeruwitz, Peter Henisch, Christian Ide Hintze i Roland Neuwirth, i el germanista Rudolf Muhr� assegura que l�alemany est�ndard i l�alemany austr�ac no s�n el mateix, i clama a favor de la independencia de l�austr�ac a tots els efectes. El motiu inicial de la discussi� �s que en austr�ac la confifura es diu marmelada i no pas konfit�re, com fan els alemanys.
Fins ara, les peculiaritats l�xiques de l�alemany austr�ac �una de les quals �s la marmelada� no havien posat en dubte l�est�ndard alemany. El desencadenant de la guerra actual �s una directiva local de la Uni� Europea que estableix que els productes austr�acs que no estiguin destinats al consum intern han d�etiquetar-se en alemany est�ndard, i afegeix una llista de 23 paraules que no entren en l�est�ndard i es consideren �austricismes�.
El manifest dels escriptors assegura que l�austr�ac �no �s una llista de dues dotzenes de paraules�, sin� una llengua amb identitat pr�pia, i exigeix al Govern de Viena no sols que pagui les despeses suplement�ries que implica la norma europea d�etiquetatge, sin� que �incentivi la consci�ncia ling��stica austr�aca i europea� i estudi� la viabilitat d�una reforma ortogr�fica �d�acord amb el context europeu i el passat multiling�e d��ustria�.
Els promotors del manifest han anat m�s enll� �ja es veu que la cosa venia de lluny i que potser els alemanys havien pecat m�s d�un cop de prepot�ncia� i demanen que es modifiqui la Constituci� d��ustria i que s�hi declari l�austr�ac com a llengua oficial de l�Estat, o almenys cooficial. No obstant aix�, una enquesta del diari Neue Z�rcher Zeitung diu que el 62% dels austr�acs prefereixen continuar vinculats a l�alemany est�ndard, mentre que s�n un 32% els que s�estimen m�s tenir autonomia pr�pia. Un 12% dels enquestats asseguren que ells ja escriuen habitualment en �austr�ac� i no en alemany.
L'origen de la discussi�, doncs, que semblava pr�pia d�anglesos puritans al voltant d�una tassa de te, ha aixecat fins i tot serioses declaracions de secessi� ling��stica. �s el que es coneix a �ustria com a �Marmeladenstreit� i a Alemanya com a �Konfit�restreit�, o sia, Guerra de la Melmelada.
(Font: elaboraci� pr�pia, amb informacions d�El Peri�dico, 7 agost 2004, i Avui 21 agost 2004)