info-reflex
rac� de la llengua
portugu�s
Quem nos Avisa Nosso Amigo �!

Temos visto, tanto na imprensa nacional como regional, alguns artigos de sentimento castelhan�filo ou iberizante que ora tentam fazer dos portugueses o povo mais insignificante e infeliz da terra, ora abertamente defendem a uni�o ib�rica.

Sabendo-se qual tem sido o desfecho deste prop�sito nos �ltimos 200 anos e conhecendo-se bem o descr�dito a que t�m sido votados os defensores de tal infeliz ideia desde h� duas cent�rias, tais artigos deveriam merecer a nossa indiferen�a.

Mas o dever irrefrag�vel de servirmos Portugal e de pugnarmos pela liberdade e independ�ncia da nossa na��o convoca-nos irrecusavelmente para o mister de denunciar a perniciosidade de tais pensamentos e a gravidade dos projectos que eles visam edificar.

Poder�amos expender um rol intermin�vel de argumentos te�ricos para rebater tais demagogias, falsidades e idiotices. Mas, pela sua eloqu�ncia, talvez nos baste divulgar a reflex�o que de Maiorca nos chega pelo testemunho recent�ssimo do catal�o Miquel Adrover: "Todas as declara��es de amor ib�rico s�o muito bonitas, extremamente est�ticas e, por vezes, pr�ticas. Mas aten��o: uma coisa � o amor e outra o casamento.

Acho que n�s, catal�es, estamos bem situados para falar, a partir de dentro, do que acontece no Estado espanhol, como ele se conduz perante as "comunidades aut�nomas" de fala n�o espanhola. Seria muito grave se Portugal, � for�a de declara��es de amor, fosse meter-se ele mesmo na boca do lobo. Muitas vezes o catal�o � f�cil de compreender para quem fala portugu�s. "Poente" diz-se, na nossa l�ngua, "ponent". N�s temos a Espanha ao poente.

E a nossa experi�ncia criou h� tempo dois refr�es que, suponho, v�s portugueses poder�o compreender: "De Ponent, ni bon vent ni bon casament" e "De Ponent, ni vent ni gent".

Conhecimento m�tuo? Excelente! Amor, tamb�m. Mas casamento?... Na minha opini�o, seria muito imprudente se Portugal prestasse ouvidos aos cantos de sereia espanh�is. A Espanha nunca renunciou a dominar Portugal (politicamente, economicamente, etc.). E estou a observar, em muitos portugueses que conhe�o, uma esp�cie de complexo de inferioridade, de resigna��o perante a Espanha. E acho que isso � muito perigoso. Como bem diz o nosso povo portugu�s: "Quem nos avisa nosso amigo �!"

M�rio Rui Sim�es Rodrigues
Leiria, 09 de Julho de 2003
Els dies de la setmana

Per qu� en portugu�s els dies de la setmana tenen noms diferents d'aquells que s�n comuns en les altres lleng�es rom�niques?

Primerament, cal dir que les formes "segunda-feira", "ter�a-feira" i les altres tamb� es troben a Gal�cia (on diuen "corta-feira" en comptes de "quarta-feira"), convivint amb "luns", "martes"... "venres". Doncs, el cas �s que, a l'edat mitjana, l'Esgl�sia lluitava contra tots els heretatges pagans, i s� que ho va assolir quan aconsegu� canviar el "dies Saturni" i el "dies Solis" per la "Sabbata" dels jueus i el "dies Dominicus", �s a dir, del Senyor dels cristians, que tamb� deurien abandonar d'una vegada els d�us pagans i fer �s de les regles de l'Esgl�sia: "secunda feria", "tertia feria", "quarta feria", "quinta feria" i "sexta feria", com ho feien llavors els clergues.

Segurament, a Gal�cia (en el sentit ampli de
Gallaecia) s'utilitzaven les dues maneres, encara que la "pagana" s'hagi est�s als darrers temps. En aquell comtat que es va convertir en un regne independent, no s� ben b� si degut a un acte oficial o una pressi� m�s gran de l'Esgl�sia, es va tornar general la manera "cristiana". Quant al set� dia o la sisena fira (en aquest cas el mot es refereix a all� que un hom produeix en un jorn, crec), els gallecs l'anomenen "venres" [b�ngrres], per� "vernes" no seria de tot estrany a l'estructura de la nostra llengua, hom pot dir "tenro" o "terno", "melro" o "merlo". Jo prefereixo les primeres perqu� s�n les m�s antigues i pr�pies del gallec-portugu�s.

Afonso (Cear�, Brasil)
(missatge particular, Migjorn, 21 abril 2005)
Hosted by www.Geocities.ws

1