rac� de la llengua
Aran�s �s el nom que rep la llengua occitana a la Vall d'Aran. La llengua d'�c o occit� pertany al grup de lleng�es rom�niques o neollatines i est� constitu�t per sis dialectes: l'alp�, el llemos�, l'alverny�s, el llengadoci�, el proven�al i el gasc�.
L'aran�s �s una variant del dialecte gasc�. D'aquests sis dialectes occitans, justament el gasc� �s el que m�s s'allunya del catal� ling��sticament, tot i que hi estigui tan emparentat des del punt de vista geogr�fic i pol�tic.
En Lou Tresor d�u felibrige (1886) Frederic Mistral recull fins a vint-i-nou formes de dir primer: premi�, permi�, preimi�, primi�, prumi�� Lou Tresor �s un gran monument lexicogr�fic per� no �s l�eina adequada per a aprendre una llengua. En el Balaguer-Pojada, primer diccionari catal�-occit� / occit�-catal� de gran extensi�, hi trobem: �primer [pri�me] adj imif primi�r -a, prum�r -a (aran.)�
L�occit� es divideix en sis grans dialectes: llemos�, alverny�s, vivero-alp�, gasc�, llenguadoci� i proven�al. La varietat triada [en el diccionari Balaguer-Pojada] ha sigut un llenguadoci� est�ndard amb voluntat generalista. Motius? El llenguadoci� �s la forma geogr�ficament i ling��sticament central de la llengua, la m�s pr�xima a la llengua cl�ssica, la que �ltimament ha tingut m�s sort amb la literatura, i fou la forma escollida per Lo�s Alib�rt (1884-1959) per a la Gramatica occitana (1935) i el Dictionnaire occitan-fran�ais selon les parlers languedociens (aparegut el 1966).
Per� el llenguadoci�, per la seva banda, igual com els altres dialectes, no �s del tot unitari. Com direm nit? Optem per nu�ch (lleng. oriental) o per nu�it (lleng. occidental)? Per cert, a Montpeller diuen nu�ch. Balaguer i Pojada ho resolen aix�: en catal� hi ha l�entrada: �nit [�nit] f nu�ch / nu�it, net (aran.) / ser (m), sera / de la ~ al dia del jorn a l�endeman...� per� en sentit invers ens trobem amb dues entrades al preu d�una: �nu�ch [�nyet�] f nit / N~ de Nadal RELIG Nit de Nadal / a boca de ~ a entrada de nit / de ~ de nit, de nits, a la nit / passar la ~ blanca passar la nit en blanc�; i m�s avall: �nu�it / nueit [�nyejt] f nit / N~ de Nadal RELIG Nit de Nadal / a boca de ~ a entrada de nit / de ~ de nit, de nits...� El mateix per a nuechada i nueitada, per a fach i fait, cu�ch i cu�it, vi�ch i vi�t... Vost�s ho entenen? Quin sentit t� repetir una vegada i una altra dues definicions id�ntiques?
No hauria estat millor la f�rmula nu�ch / nu�it / nu�ch? Aquesta �s l�opci� que comparteixen el Dictionnaire occitan-fran�ais de Cristian Laus (2001) i el Diccionari general occitan (2003) de Cantalausa. O millor encara: �nu�it / nu�ch: f var de nu�ch - nit�; que �s la soluci� del Tot en �c (2002) de Bra�-Mart�-Roch-S�rras.
Un altre punt pol�mic �s el de la �-e final de sup�rt o -e paragogic�, la gran pol�mica oberta per Jacme Taupiac amb L�occitan mod�rne (2001). Tinc molt clar que cal dir simpatic i no simpatique, quimic i no quimique. Per� per qu� filos�f en comptes de filos�fe? Per qu� paragraf en lloc de paragrafe? El fonema /f/ en posici� final �s m�s que estrany en les paraules populars de qualsevol dialecte occit�. En llenguadoci� (i nom�s en llenguadoci�!) hi deu haver unes deu o quinze excepcions: a ret�f (abundosament), a l�agaf (agafar)... D�acord que un llenguadoci� que s�piga dir estrif (estrip) si practica for�a podr� arribar a dir ieroglif, per� un llemos�, un proven�al, ja no cal ni que ho provin. Optin per ieroglife i filos�fe, no �s cap gal�licisme i aix� �s com ho diuen els occitan�fons natius. El mateix per a amb / ambe. Taupiac prescriu ambe en tots els casos; Balaguer i Pojada contemplen tan sols amb [�an], en la l�nia d�Alib�rt i Cantalausa; en canvi Rapin, Laus i els autors del Tot en �c permeten amb / ambe. La forma ambe, i tamb� amb, ab, anbe, ame... est� ben documentada des del segle XIV. Avui dia la gran majoria d�autors opten per ambe davant consonant i amb davant vocal.
Enmig de les 35.000 paraules llenguadocianes (o 30.000 si pensen que festival i festivau haurien de compartir entrada) s�hi han escolat unes quantes paraules araneses (gascones) de manera discreta. Entre betacisme i betic hi ha: �b�th b�ra [�bet (h)] adj bell -a / adj ind cert -a. B�th shinhau adv una mica.� Compte, aix� �s aran�s tot i que no consti enlloc. Per� no tot s�n defectes, el Balaguer-Pojada �s un diccionari �til i pr�ctic, duu una breu gram�tica catalana en occit� i una breu gram�tica occitana en catal�, i totes dues ofereixen apunts de dialectologia. I �s el primer cop que un diccionari occit� incorpora transcripci� fon�tica en alfabet fon�tic internacional: �s el punt fort del Balaguer-Pojada. Hi veiem que occitan es pronuncia [�utsi�ta], no [�uksi�ta]. Els autors proposen per a feble / f�ble la transcripci� [�febble] i no [�fepple] perqu� encara que la pron�ncia [ppl] �s la pr�pia del llenguadoci� no l��s en els altres dialectes.
Pojada, doctor en hist�ria i civilitzaci�, �s l�autor de Los v�rbs conjugats. Memento verbal de l�occitan (1993). Balaguer fou professor de llengua occitana a la UAB entre 1996 i 1999. Llibres de l��ndex edit� el 2003 Es v�rbs conjugadi. Morfologia verbau aranesa i t� previst un altre Diccionari catal�-occit� / occitan-catalan, aquest a c�rrec de Joan-Daniel Bezsonoff, que prestar� una especial atenci� al proven�al literari.
Manel Zabala
Cultura/s, 30 novembre 2005
La Gramatica de l'occitan gascon contemporan�u, de Maurice Romieu i Andr� Bianchi, ha estat publicada a les Presses Universitaires de Bordeaux.
Fins ara, J.P. Biraben i J. Salles-Loustau havien escrit el seu M�mento Grammatical du Gascon en franc�s i tamb� era en franc�s la Grammaire b�arnaise, d'Andr� Hourcade. La nova eina t� en compte les necessitats dels parlants actuals per� no trenca del tot amb la gram�tica tradicional, amb la intenci� de fer-la accessible als locutors de qualsevol variant de la llengua occitana. La GOGC �s el primer treball exhaustiu dedicat al gasc� que parla en profunditat del funcionament de la frase; aix�, els cap�tols 'Frasa simpla' i 'Frasa compl�xa' ocupen m�s de 300 p�gines d'un total de 523.
La gram�tica pret�n ser normativa, ja que l'ensenyament i la necessitat de bastir un gran espai de comunicaci� demanen un model de llengua est�ndard coherent per damunt de totes les varietats locals. El criteri ha estat el de triar les formes m�s habituals, indicant, per aix�, les variants m�s importants que podran tamb� ser utilitzades. Els ling�istes solen destriar tres variants de gasc�: occidental, pirinenc (o de muntanya) i oriental. Dins del gasc� pirinenc, els autors, amb l'ajuda de Frederic Verg�s, dediquen set p�gines a les especificitats de l'aran�s, cooficial a Aran, i el gasc� pirinenc compartit amb Bigorra i Comenges. S�n gaireb� id�ntics, a excepci� dels castellanismes i catalanismes inexistents en el cant� franc�s.
Maurice Romieu ha estat professor d'occit� antic i modern a la Universitat de Pau. Andr� Bianchi �s professor d'angl�s i ha organitzat cursos d'occit� a la Universitat Michel-de-Montaigne-Bordeaux 3. Romieu i Bianchi havien publicat abans La Lenga del trobar, prec�s de gramatica d'occitan ancian (1999) i Iniciacion a l'occitan ancian, d�tz e n�u t�xtes de l'Edat Mejana comentats (2002), tamb� a la prestigiosa col�lecci� 'Saber lenga' de les Presses Universitaires de Bordeaux.
Aquesta �s la segona gram�tica que apareix escrita en llengua occitana, la primera, la Gramatica occitana. Segon los parlars lengadocians, va ser publicada a Barcelona l'any 1936.
Manel Zabala
Avui 5 juny 2005
Dos debats importants planen sobre l'actualitat pol�tica de la Val d'Aran. Un �s el del nou Estatut. Diversos documents han expressat l'opini� dels col�lectius i institucions araneses, tal com ha d'�sser en una societat democr�tica. Hi ha entre tots ells algunes difer�ncies. S�n poc pronunciades, de tal forma que si el text s'hagu�s d'aprovar a l'Aran no crec que hi hagu�s dificultats. Hi ha, malgrat l'aparent acord, aspectes que cal remarcar. Per una banda, l'escassa participaci� ciutadana i sobretot l'abs�ncia total de participaci� juvenil en tot el debat. �s un debat de notables, d'uns notables que fan propostes moderades que tot sovint exterioritzen la resposta.
Respecte als continguts, els documents coincideixen clarament en la mancan�a de la declaraci� del car�cter occit� de la Val d'Aran. Catalunya �s una naci� i Occit�nia �s una naci�, i s'han d'acabar les consideracions sobre la pertinen�a a Catalunya. Som a Catalunya perqu� en la nostra hist�ria els aranesos s'hi varen unir lliurement, talment com ho farien ara, per convicci� i ideologia i per interessos. Volem ser administrats per Catalunya perqu� �s la millor proposta que tenim als nostres voltants i amb qui millor ens podem identificar, per� som occitans. La ren�ncia a l'occitanitat beneficia els interessos de les administracions centralistes.
I aquesta occitanitat no ha d'�sser tan sols una declaraci� de principis. �s la declaraci� amb efectes econ�mics m�s positius per al territori aran�s. �s sabut que la promoci� de la identitat t� efectes positius en la activaci� econ�mica i social i m�s encara en un pa�s que viu del turisme. L'occitanitat d'Aran ha de tenir conseq��ncies positives per a Catalunya i l'Aran en l'Europa creixent. Cal que els aranesos apareguem com la punta d'iceberg occit�? El problema en aquest cas �s que aquesta manifestaci� �s m�s f�cilment assumible des de Catalunya que des de la mateixa Aran, a on encara planen les pors que una identificaci� occitanista ens acosta massa al r�gim franc�s. Per� a Fran�a declarar-se occit� vol dir declarar-se no franc�s. El car�cter pr�xim de catalans i occitans ens ha produ�t un rebuig hist�ric contra els centralismes hispans i francesos. Catalunya l'encertaria promocionant un espai on l'occit� pogu�s desenvolupar-se.
El segon debat, absolutament vinculat a l'Estatut, �s el de la divisi� territorial. Els aranesos, de qualsevol tend�ncia, estan absolutament d'acord que una nova divisi� territorial ha de mantenir l'Aran en una situaci� clarament diferenciada (volem ser una vegueria o un territori diferenciat). Malgrat tot, sembla clar que tots els representants pol�tics i institucionals a Catalunya hi s�n en contra. Crec que mai hem viscut un enfrontament Aran-Catalunya de les dimensions que aqu� s'estan projectant. A l'Aran som massa petits per enfrontar-nos a Catalunya, per� la nostra hist�ria indica que finalment ens superem a nosaltres mateixos en la reivindicaci� dels nostres drets. Tinc confian�a que aconseguirem marcar clarament el nostre fet. No entenc que Catalunya no tingui una consideraci� especial (molt especial) per l'Occit�nia catalana en aquesta divisi� territorial. L'Aran �s all� que encara queda de la cultura medieval m�s prestigiosa d'Europa. Sempre, al llarg de la seva historia, fins al moment de la divisi� provincial, Catalunya va tenir un tracte especial per l'Aran en totes les divisions territorials que va impulsar (i n'ha fet unes quantes, des de l'Edat Mitjana). Qu� els passa ara als pol�tics catalans? Crec que haur�em de demanar la intervenci� d'observadors europeus que analitzessin el fet. Els observadors haurien de comparar la relaci�, les propostes i les interrelacions Espanya-Catalunya i Catalunya-Occit�nia (Aran). Les evid�ncies serien favorables a l'Aran: l'evid�ncia que en el seu proc�s identitari Catalunya sotmet Occit�nia a �sser un boc� d'una prov�ncia; l'evid�ncia que el president de l'�nica Occit�nia democr�tica de la hist�ria (S�ndic d'Aran) estar� sotm�s administrativament a un veguer. I cal considerar que la proposta de considerar l'Occit�nia aranesa un territori no vegueriable beneficia sens dubte la imatge internacional de Catalunya. La necess�ria consolidaci� de la identitat �s encara m�s imprescindible en uns moments en qu� la necess�ria immigraci� est� canviant el paisatge demogr�fic (tamb� a l'Aran). La manca del tractament del fet immigratori es fa pal�s en els documents assenyalats, tant com es detecta una mancan�a sobre el finan�ament del govern d'Aran. Per� aix� caldr� deixar-ho per a un altre dia. Malgrat tot, l'Aran resisteix, tot i que caldria parlar d'aven�os i no pas de resist�ncies.
Jus�p Lo�s Sans, membre de l'Institut d'Estudis Occitans en Aran
Avui 13 febrer 2005