raco de la llengua
Brussel�les, 13 juny 2005. Els ministres de la UE han modificat el reglament 1/1958 per incloure el ga�lic dins la llista de lleng�es oficials europees. El ga�lic, doncs, s� que ha estat acceptat per la Uni� Europea i a partir de gener del 2007 la Uni� passar� a tenir vint-i-una lleng�es oficials.
El ga�lic fins ara era present en alguns documents, es beneficiava de la traducci� de la legislaci� prim�ria i participava en el programa Lingua. Despr�s que el govern espanyol reclam�s l'oficialitat del catal� es va engegar a Irlanda una campanya per la millora de l'estatus del ga�lic, fins ara equ�voc, en el nou Tractat europeu. Finalment, Dubl�n se n�ha sortit pel fet que l'irland�s s�esmenta en els tractats europeus des que l'illa va ingressar al club europeu, el 1973.
A partir de l'1 de gener del 2007, per tant, el ga�lic gaudir� d�una part dels drets de qu� gaudeix tota llengua oficial, per� no de tots perqu� Irlanda hi ha renunciat. Per exemple, no exigir� la traducci� de tots els documents, sin� nom�s de les lleis aprovades, �s a dir, unes 2.000 p�gines anuals en lloc de les 40.000 de l'angl�s, el franc�s, el polon�s o el portugu�s. Aquest dret limitat de traducci� tamb� el tindran altres idiomes com el catal�, per� amb la difer�ncia que les despeses de traducci� a l'irland�s les cobrir� el pressupost europeu -es calcula un total de 3,6 milions d'euros-, mentre que les catalanes les haur� de pagar �si hi accedeixen els successius governs, �s clar� el govern espanyol. Pel fet de ser declarat llengua oficial, l'irland�s t� garantit l'�s en totes les institucions europees. En canvi, en el cas del catal� el govern espanyol haur� de negociar �si ho vol fer en cada cas� amb cada instituci� per separat.
El ga�lic t� la consideraci� de llengua oficial a la rep�blica d'Irlanda junt amb l'angl�s, i en canvi t� un reconeixement legal m�s limitat a la part nord-oriental de l'illa que encara ocupen els brit�nics. En la pr�ctica es parla de forma quotidiana nom�s a l�oest de l'illa. Alguns grups l'intenten recuperar tamb� en les grans ciutats com ara Dublin o Belfast. Hi ha un mili� de ciutadans (aprox. un 25% dels irlandesos) que declaren saber-lo parlar, per� a la pr�ctica nom�s l'utilitzen un quart de mili� de persones i de manera m�s o menys habitual uns 70.000. El govern irland�s fa un �s molt testimonial de la llengua pr�pia d��ire.
(Font: elaboraci� pr�pia, amb dades de l�Avui i de Vilaweb, 14 juny 2005)