rac� de la llengua
Les paraules dites en el llenguatge de signes que utilitzen les persones sordes no sempre s�n iguals en tots els idiomes. A un parlant li costa imaginar-se aquesta diverg�ncia, per� hi �s. Per aix�, la Federaci� de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca) reclama que igual que es reconeixer� la llengua de signes espanyola, paral�lelament tamb� s'aprovi la llengua de signes catalana.
El 26 d'abril Encarna Mu�oz, presidenta de Fesoca, assistir� al Congr�s de Diputats per reclamar aquesta paritat. Per evitar la discriminaci� dels sords catalans. De motius no n'hi falten.
Dues maneres de comunicar-se
Com diu Encarna Mu�oz, "la ling��stica est� molt influ�da per la cultura, la identitat i els costums". Per aix�, no �s estrany que els gestos per expressar un terme tan senzill com tom�quet siguin diferents en catal� i en castell�. En la nostra llengua, els sords reprodueixen una m� que suca el pa amb tom�quet, un gest molt habitual a Catalunya; en castell�, les mans simbolitzen la subjecci� d'un tom�quet que s'est� sofregint.
Un altre exemple de la influ�ncia cultural en l'idioma s'adverteix al representar la paraula Nadal. Els sords de parla castellana simbolitzen una m� que toca la simbomba, un instrument poc arrelat a Catalunya, on els sords reprodueixen la cresta d'un gall dindi per referir-se al Nadal.
Les difer�ncies entre la forma d'expressar-se no s�n del 100%, entre altres raons perqu� les dues lleng�es tenen un mateix origen llat�. "La similitud la situaria al voltant d'un 70%", explica la presidenta a trav�s de la seva traductora parlant. Aix�, una persona que viatja a un altre lloc diferent de la seva resid�ncia habitual es podr� entendre, tot i que s'haur� d'enfrontar a bastants malentesos.
"Per exemple, un signe que en catal� representa la paraula paper, en castell� significa ganes d'orinar", explica Encarna Mu�oz. "La manera de representar en catal� un germ�, en castell� es tradueix com estar casat; o sigui que jo, quan vaig a Madrid, no acabo d'entendre gaire b� les relacions que mantenen persones que conec".
Els mitjans
La Fesoca reclama el reconeixement de la llengua de signes catalana, perqu� si es discrimina, la seva exist�ncia estar� en perill. "No t� forma escrita, ni hi ha documents guardats sobre com �s; nom�s es transmet per la mem�ria de generaci� en generaci�", explica a trav�s de la traductora Santi Frigola, responsable de pol�tica ling��stica de Fesoca. "Necessitem un centre de refer�ncia --prossegueix-- que la preservi i aquest centre nom�s ser� possible si hi ha finan�ament per crear-lo".
I el finan�ament dep�n gaireb� del tot del reconeixement oficial. De fet, el Govern central no s'oposa al fet que la Generalitat reconegui la llengua de signes catalana, per� els sords temen que si aquesta oficialitat queda circumscrita a l'autonomia el finan�ament de qu� es disposi sigui molt menor.
Merc� Conesa, El Peri�dico 24 abril 2006
Un sord, encara que visqui en un medi de persones o�dores, a�llat del contacte amb d'altres sords, desenvolupa un sistema de comunicaci� basat en signes manuals espontanis, cosa que demostra que tots, sords i o�dors, naixem amb uns principis ling�istics b�sics, abstractes, que despr�s utilitzem dedu�nt la llengua de la nostra comunitat.
La llengua de signes sorgeix de manera natural quan un sord entra en contacte amb un altre o uns altres sords. Podem dir que la llengua de signes gestuals existeix des que dues o m�s persones sordes van tenir l'ocasi� de comunicar-se.
Gaireb� no existeixen refer�ncies sobre el llenguatge gestual del sord abans del segle XVIII. A excepci� de sant Agust�, les dades que es poseeixen tracten, sobre tot, de l'educaci� del sord i reflecteixen la injusta desestima que han patit els sords al llarg de la hist�ria.
(Text extret del llibre El lenguaje de signos de Mar�a Angeles Rodr�guez Gonz�lez, Madrid, ONCE, 1992)
Barreres de comunicaci�
� De la mateixa manera que amb les persones amb defici�ncies f�siques o visuals, cal utilitzar tecnologies apropiades per a proporcionar acc�s a la informaci� oral a les persones amb defici�ncies auditives o amb dificultats de comprensi�.
� S'ha de considerar la utilitzaci� de la llengua de signes en l'educaci� dels nens sords, aix� com amb les seves fam�lies i comunitats.
� Es demana que els centres d'ensenyament reglats (Prim�ria, Secund�ria, ESO, Batxiller, Cicles Formatius i Universitat) tinguin un int�rpret de la llengua de signes sempre que hi hagi alumnes sords.
� Quan s'ofereixen activitats culturals, informatives, confer�ncies..., s'ha de pensar en les persones sordes per poder-los oferir la possibilitat d'assistir-hi, mitjan�ant la incorporaci� de la figura de l'int�rpret de la llengua de signes.
� Els estats han d'estimular els mitjans de comunicaci�, en especial la televisi�, radio i premsa, per tal que facin accessibles els seus serveis. Que la televisi� i sobretot els canals p�blics tinguin una programaci� adaptada mitjan�ant subt�tols i llengua de signes que abarquin espais tant informatius com l�dics.
� Els centres de salut, hospitals i cl�niques han de tenir alguna persona que s�piga la llengua de signes.
� En l'�mbit esportiu, les intitucions p�bliques han de potenciar la pr�ctica d'esports per a persones sordes.
� En el m�n laboral, tant les institucions p�bliques com privades han d'ajudar que les persones sordes puguin integrar-se al mercat laboral.
� Potenciar els ajuts t�cnics per a les persones sordes, DTS (tel�fons de text), videocomunicaci�, internet, sistemes de seguretat a la llar, porters electronics amb pantalla per poder veure qui truca o llums d'emerg�ncia per a incendis...
� S'ha de consultar les organitzacions de persones amb discapacitat quan es volen prendre mesures encaminades a proporcionar-los acc�s als serveis d'informaci�, per no fer feines inutils.
Com parlar a una persona sorda ?
1. Quan vulgueu parlar amb una persona sorda, aviseu-lo abans tocant-li l'espatlla.
2. No poseu mai les mans davant la boca mentres parleu.
3. No parleu mai d'esquena a la persona sorda, l'heu de tenir de cara.
4. Procureu no tenir xiclets ni cigarretes a la boca quan parleu.
5. Comuniqueu-vos amb missatges curts, no us emboliqueu massa.
6. Parleu clar.
La millor soluci� per comunicar-vos amb una persona sorda, �s que aprengueu la seva llengua, la llengua de signes.
Hi ha diversos llenguatges de signes?
La llengua de signes compr�n almenys una cinquantena de lleng�es pr�cticament inintel�ligibles entre elles mateixes (per exemple l'americana i la castellana) i nombrosos dialectes, alguns del quals coexisteixen dintre d'una mateixa ciutat.
�s una llengua viva que est� en cont�nua renovaci� i que incorpora neologismes a mesura que es necessiten.
La llengua de signes, o llenguatge signat, �s la llengua natural de les persones sordes, gr�cies a la qual poden establir un canal d'informaci� b�sica per a la relaci� amb el seu entorn social. Mentre que amb el llenguatge oral la comunicaci� s'estableix mitjan�ant un canal auditiu, la llengua de signes ho fa per un canal visual i espacial. T� una estructura gramatical pr�pia que es caracteritza pels seg�ents par�metres: la configuraci� d'una o dues mans, dels seus moviments, de les seues orientacions, de la seua ubicaci� espacial, i dels elements no manuals (moviments labials -que poden ser verbals i orals-, facials, linguals, d'espatlles i de cap).
Igual com passa amb el llenguatge oral, no hi ha necess�riament una llengua per cada Estat, i encara menys �s una llengua universal, sin� que hi han diverses lleng�es signades al m�n ubicades regionalment. La seua estandarditzaci� regional s'associa normalment quan en una regi� s'hi constitueix una escola de nens sords, i la seua difusi� a causa d'alguna mena de dispersi� social i geogr�fica d'aquests alumnes quan ja s�n adults. En el cas dels Pa�sos Catalans, la primera escola per a sords es constitu� a la ciutat de Val�ncia l'any 1843, des d'on la llengua de signes valenciana (LSV) s'estengu� pel Pa�s Valenci� i a diversos punts d'Espanya, per� especialment a les ciutats de Barcelona, Mallorca i Granada.
No obstant a��, amb el temps les lleng�es de signes de cada zona evolucionaren independentment del signat al Pa�s Valenci�, i s'estengueren al seu torn a m�s llocs de la Pen�nsula Ib�rica. En el cas de Barcelona, s'estengu� per Catalunya creant-se la llengua de signes catalana (LSC), i obtingu� reconeixement oficial el 30 de juny de 1994 per part de la Generalitat catalana, si b� la seua semblan�a amb la llengua de signes valenciana continua sent for�a major en comparaci� amb les llengues signades a altres zones de la pen�nsula. La llengua signada valenciana no �s oficial al Pa�s Valenci�, ni tampoc la llengua de signes espanyola (LSE) (que pren refer�ncia principalment al signat de Madrid) tot i les darreres mobilitzacions socials del col�lectiu de persones sordes.
(Fonts: Llesig, Wikip�dia)
Gram�tica b�sica de la llengua de signes catalana
Josep Quer i Eva M. Rodoni
Dep. de Documentaci� i Elaboraci� de Materials Did�ctics de la Federaci� de Persones Sordes de Catalunya