rac� de la llengua
Les coses canvien quan es tracta de lleng�es eslaves occidentals (txec i eslovac) o orientals (ucra�n�s i rus). Molts de b�lgars parlen rus perqu� l'estudiaren a escola, per� als qui no l'han estudiat els costa. Nom�s una mostra: per dir "no ho entenc", els b�lgars diuen ne rasv�ram i els russos ny� ponimaiu.
Dit de passada, els b�lgars, per fer que "s�" (da) remenen el cap de dreta a esquerra i viceversa, i per a ells el "no" (ne) es fa amb un moviment de dalt a baix. Just a l'inrev�s de nosaltres. El problema ve amb b�lgars que comencen a parlar la nostra llengua, que no sabem mai si fan que s� o que no: sempre hi ha la sospita d'una interfer�ncia gestual.
De totes les lleng�es eslaves, el b�lgar �s la m�s f�cil per a nosaltres. No declina ni t� vocals palatalitzades com el rus, ni un sistema tonal com el serbocroat (en serbocroat, per exemple, grad vol dir, segons que es pronunci� amb to ascendent o descendent, "ciutat" o "calabruix"). En b�lgar el sentit de grad es dedueix del context, perqu� es pronuncia igual tant en un cas com en l'altre.
La part dif�cil del b�lgar �s la doble s�rie de verbs, perfectius i imperfectius, i l'exist�ncia, com en grec antic, de l'aorist.
El sistema fon�tic b�lgar �s molt simple: les cinc vocals a, e, i, o, u, m�s una vocal neutra, que compareix tant en posici� �tona com t�nica, talment el cas del nostre catal�. Per exemple, p�t, amb "�" tancada, vol dir "cinc", mentre que p�t �s "cam�" o "vegada", pronunciat exactament com el nostre "pet" (ventositat).
Hi ha una tend�ncia molt forta, en la major part de parles b�lgares, a pronunciar com a vocal neutra la "a" �tona, i a fer "u" la "o" tamb� �tona. Deu esser influ�ncia del catal� oriental... Per exemple, avi�, que s'escriu samolet, se sol sentir com a "s�mulet", i coprina (seda) se sol pronunciar "cuprina".
Ah, la capital �s S�fia, no SofIa, per b� que el nom de dona, Sofia, s'accentua, com en catal�, damunt la "i".
L'espectre de l'alfabet cir�l�lic, que tant espanta els qui no l'han abordat, �s una llegenda. Us puc assegurar que, per poc dotats que sigueu, si posau els colzes damunt la taula, el dominareu en mitja hora o, a tot estirar, en una: la major part de les lletres coincideixen amb les del nostre alfabet llat�.
Aix� sense comptar que el b�lgar �s ple de llatinismes: fassul �s el nostre "fesol" i tamb� la "mongeta". D�altra banda, "gr�cies" �s blagodari�, per� de fet tothom diu mersi.
Dov�sdane, doncs, o sia "a reveure" (tot i que en lloc de "dov�sdane", la gent diuen "ciao") .
Miquel Adrover
Migjorn, novembre 2004