| info-reflex rac� de la llengua |
|||
| Moldau | |||
| El moldau i el roman�s s�n la mateixa llengua, per� els moldaus l'escriuen amb l'alfabet cir�lic i els romanesos amb l'alfabet llat�. El roman�s, per�, tamb� s�havia escrit exclusivament amb l'alfabet cir�l�lic fins a l'any 1860. L'any 1857, Val�quia i Mold�via es van unir i van fundar Romania. El roman�s va esdevenir llengua oficial del nou Estat. L'adopci� de l'alfabet llat� pels nacionalistes romanesos (1860) va voler ser una afirmaci� de llatinitat davant dels eslaus. Despr�s (1940), Romania va haver de cedir a l'URSS una part de la vella regi� romanesa de Mold�via, el que avui �s la Rep�blica de Mold�via. Durant el r�gim sovi�tic, la llengua dels moldaus (que �s purament i simplement roman�s) era anomenada oficialment "moldau" i s'escrivia amb car�cters cir�l�lics, tal com s'havia fet sempre fins al 1860. Per� contra tota evid�ncia ling��stica, el r�gim comunista de la Rep�blica de Mold�via sostenia que el "moldau" era una llengua rom�nica independent del roman�s. Mold�via, amb el trencament de la URSS, podia triar entre incorporar-se a Romania o crear un nou Estat, i aquesta fou la decisi� final perqu� el 40% de la poblaci� no s�n d'origen roman�s (hi ha russos, ucra�nesos..) i cal suposar que no els feia molta gr�cia pert�nyer a Romania, aix� com tamb� les elits de Mold�via preferien governar un Estat que dependre d'un altre. L'any 1989, en caure el mur de Berl�n, la Rep�blica de Mold�via va renunciar als car�cters cir�l�lics, va adoptar l'ortografia del roman�s Quan Mold�via es va proclamar independent, hi hagu� una guerra i les tropes de l'antiga URSS donaren suport als que volien tamb� independitzar-se de Mold�via. El president de Mold�via va intentar canviar el nom a la llengua, de moldau a roman�s, per� el parlament d'all� no ho va acceptar. Romania tamb� va intentar annexionar-se Mold�via i la va reclamar en el moment del trencament de la URSS, pel que cal suposar que anomenar la llengua amb un nom diferent era tamb� una forma de protegir-se de Romania i de refor�ar la identitat moldava en un Estat amb greus problemes territorials. El 6 de mar� del 1994, en un refer�ndum, la poblaci� va decidir (amb el 95 % dels vots) continuar sent un Estat independent i no incorporar-se ni a Romania ni a l'antiga URSS. La llengua oficial de Mold�via rep el nom de moldau: Articolul 13. Limba de stat, functionarea celorlalte limbi (1) Limba de stat a Republicii Moldova este limba moldoveneasca function�nd pe baza grafiei latine. (2) Statul recnnoaste si protejeaza dreptul la pastrarea, la dezvoltarea si la functionarea limbii ruse si a altor limbi vorbite pe teritoriul tarii El moldau, doncs, funciona com una llengua independent del roman�s . El rus, per la seva banda, ha influ�t molt i continua influint en el moldau: substituci� de mots romanesos per russos, calcs del moldau per la pressi� del rus, etc. El rus ara mateix �s tamb� llengua oficial. A m�s, a les zones del pa�s on hi ha majoria russa o eslava no permeten l'ensenyament en l'alfabet llat�. (Font: elaboraci� pr�pia, amb aportacions d�Eugeni S. Reig, Jordi Minguell, Enric Gil i Miquel Adrover, Migjorn novembre 2004) |
|||