rac� de la llengua
Santiago de Compostel�la, 14 abril 2006. Els 25 anys de cooficialitat del gallec comencen a donar petits fruits, tot i la constant pressi� espanyola. Per primer cop des que hi ha estudis socioling��stics, l�idioma propi de Gal�cia frena la caiguda de parlants, cosa que li permet mantenir-se encara com a llengua majorit�ria, si b� l�aven� del castell� �s constant. Segons el Consello da Cultura Galega , autor de l�estudi A sociedade galega e o idioma: evoluci�n socioling��stica de Galicia (1992- 2003), el 63% de la poblaci� continua tenint com a primera llengua el gallec [...]. Un 44,4% diu que s�expressa nom�s en gallec i un 18,5%, exclusivament en castell�.
Del 63% de la poblaci� que t� el gallec com a primera opci� ling��stica, un 44,4% s�n monoling�es i un 19% empren tamb� el castell�. El gallec com a primera llengua ha baixat cinc punts respecte al 68% del 1992, quan es va fer el mapa socioling��stic gallec, per� llavors apareixia un 38,7% que s�expressava nom�s en la llengua de Gal�cia i un 29,9% que combinava el gallec amb el castell�. �s a dir, ha crescut el nombre de monoling�es gallecs, cosa que implica una conscienciaci� social m�s gran sobre el dret de parlar exclusivament la llengua pr�pia al teu pa�s. Aquest monoling�isme no �s per desconeixement del castell�, per descomptat.
En l�estructura d�edats es percep n�tidament la dram�tica evoluci� de les darreres d�cades pel que fa al monoling�isme d��s. Entre els m�s grans de 65 anys, el 65,7% parla nom�s en gallec; entre 56 i 65 anys, el 56,2%; de 45 a 55 anys, un 44,4%; de 36 a 45 anys, un 37,9%; de 25 a 35 anys, el 29,4%; de 16 a 25 anys, 27%; i menors de 16 anys, 28%. En aquesta darrera dada (28%), comparada amb la immediatament anterior (27%), �s on els m�s optimistes �que en aquests casos s�n sempre els portaveus oficials, o sigui el Consello da Cultura Galega� troben un punt de suport per parlar d�una certa recuperaci�. Amb tot aix�, la mitjana fa un 44,4% de monoling�es gallecs.
El creixement de l�opci� monoling�e castellana s� que �s una dada incontestable, perqu� si el 44,4 per cent afirma que nom�s parla gallec, el grup dels que parlen �nicament castell� ha crescut del 10,6% al 18,5%. �Abans hi havia una situaci� compacta, amb el gallec com a llengua molt majorit�ria per� socialment subordinada al castell�. Ara s�observa una escissi� entre totes dues comunitats ling��stiques�, explica el director de l�informe, Henrique Monteagudo.
La castellanitzaci� militant es concentra sobretot a les ciutats de Vigo, La Corunya i Ferrol. A Lugo, Ourense i Santiago hi ha els �ndexs urbans m�s alts d��s del gallec. Al mateix temps, la just�cia, que dep�n de Madrid, i la sanitat, s�n els sectors professionals m�s castellanitzats.