rac� de la llengua
Luc Devoldere (flamenc): �La unitat de l�idioma �s essencial�
L�aplicaci� de la nova ortografia de la llengua neerlandesa, parlada als Pa�sos Baixos i a Flandes (nord de B�lgica), ha mostrat el diferent valor atribu�t pels dos ve�ns a l�idioma que comparteixen. Previstes perqu� entrin en vigor el propvinent agost, les normes han provocat un debat nacional entre els neerlandesos i el rebuig frontal dels grans diaris nacionals, diversos setmanaris i la televisi� estatal. Per als flamencs, en canvi, la unitat ling��stica del neerland�s resulta esencial per la pressi� del franc�s de Val�nia, al sud del pa�s. [�]
Presentada el passat abril, la nova ortografia ha esdevingut una de les q�estions m�s debatudes als Pa�sos Baixos. Els arguments esgrimits oscil�len entre la cr�tica als ling�istes que l�han reformada, pel seu suposat elitisme, i una sorollosa negativa a posar-la en pr�ctica. Els dubtes sobre la seva efectivitat han arribat tamb� a les aules, especialment les de secund�ria. Els alumnes, que van aprendre a la prim�ria una ortografia diferent de la nova, ara tenen por de suspendre per escriure malament paraules que abans eren correctes. Aix�, ara caldria escriure paardenbloem (dent de lle�) en comptes de paardebloem, sense la n intercalada, o b� re-integratie, amb un gui�, i no re�ntegratie, amb di�resi. L�Associaci� de Professors de Lleng�es Vives, que aplega uns 500 dels prop de 10.000 docents de neerland�s, diu que segurament molts ignoraran la reforma. Per aix� volen reunir-se el gener amb els mitjans de comunicaci� i la Uni� Ling��stica Neerlandesa (Taalunie), responsable dels canvis.
En la banda dels cr�tics hi ha experts com Hans Heestermans, antic redactor en cap del diccionari Van Dale, obra de refer�ncia del neerland�s. En la seva opini�, els fil�legs que han col�laborat en la nova ortografia no han sortit al carrer a escoltar l�usuari. �A m�s, s�n inconseq�ents. S�escriur� amb una k el mot lokaal (local, sala), per� amb una c localiteit (localitat)�. Henk Verkuyl, catedr�tic em�rit de ling��stica i membre de Taalunie, ho veu d�una altra manera. Els diaris que rebutgen la tasca feta, diu, ignoren �la profunda an�lisi requerida per una empresa d�aquesta envergadura�. Ambd�s especialistes han aprofitat la tribuna del rotatiu neerland�s De Volkskrant per exposar les seves opinions. Aquest mateix diari, i tamb� els col�legues Trouw i NRC Handelsblad, han anunciat que no aplicaran la nova ortografia. La consideren innecess�ria i motiu de confusions. Tampoc pensa fer-ho [�] la cadena estatal de televisi� (NOS) [�].
Per al Ministeri d�Educaci�, la pol�mica ha estat una sorpresa. La ministra, Maria van der Hoeven, ha recordat que la revisi� actual intenta resoldre uns problemes creats amb l�anterior, feta el 1995. El Govern, d�altra banda, no pot actuar contra les decisions adoptades per Taalunie. Aquesta Uni� Ling��stica Neerlandesa �s el resultat del tractat signat el 1981 per B�lgica i Holanda per unificar l�ortografia de l�idioma com�. �I un acord internacional est� per damunt de les normes nacionals�, ha recordat Van der Hoeven. La posici� de l�Executiu coincideix amb la de diversos acad�mics, partidaris que les paraules apareguin iguals en tots els escrits oficials.
Empenta del franc�s
A Flandes, la situaci� t� un mat�s diferent. Dos dels grans diaris nacionals, De Standaard i De Tijd, i la televisi� en neerland�s (VRT) acataran la nova ortografia. Segons Luc Devoldere, redactor en cap de la revista cultural flamenconeerlandesa Ons Erfdeel, �la unitat de l�idioma �s essencial�. Entre altres coses, perqu� els flamencs no tenen la tranquil�litat dels neerlandesos pel que fa a la seva llengua, per l�empenta del franc�s en un pa�s biling�e com B�lgica. Altres detalls, com el fet que la productora Walt Disney tradueixi ara les pel�l�cules infantils al flamenc i a l�holand�s, �com si fossin dues lleng�es diferents�, tamb� preocupen els partidaris flamencs de la uni� ortogr�fica.
A falta de vuit mesos per a l�aplicaci� formal d�aquests canvis, el model de la fallida reforma alemanya no �s gaire encoratjador. Acordada el 1994 juntament amb Su�ssa i �ustria, va entrar en vigor el 1998 amb un per�ode d�adaptaci� fins al 2005. L�any 2000, el diari Frankfurter Allgemeine Zeitung va tornar a l�antiga ortografia. El 2004 el van secundar quatre diaris m�s, a m�s d�algunes editorials i escriptors i alguns estats [�]. I aix� continuen les coses.
(Extracte d�una informaci� d�Isabel Ferrer, El Pa�s, 23 desembre 2005)