El �cas Lloret�
JOAN SOL�
He seguit, benvolgut amic, les perip�cies que la teva noble iniciativa t'ha fet passar. Voldria dir-te que som molts milers de persones que estem amb tu, que pensem com tu i que lluitem com tu des de fa molts segles. Potser t'ho puc dir d'una altra manera: �s extremament f�cil de bramar amb les multituds; de repetir els "arguments" dels qui tenen el poder; d'insultar, humiliar i perseguir els qui no volen ajupir-se a aquests arguments; i �s prou m�s dif�cil de mantenir la dignitat personal davant aquestes situacions. Tu has optat per aquesta via dif�cil, potser sense cavil�lar-hi massa, una mica com qui juga, com qui explora un terreny engrescador. Has fet molt b�.
Perqu�, en definitiva i en s�ntesi, es tracta d'aix�: de la dignitat personal. Tu i jo i molts milions de persones que vivim per for�a en aquest Estat no som iguals que els altres ciutadans. Els altres poden anar pertot arreu del territori parlant la seva llengua, comprant en la seva llengua, veient cine en la seva llengua, llegint tota mena de revistes i llibres en la seva llengua, anant als Jutjats i a l'Ex�rcit en la seva llengua, parlant al Congr�s i al Senat en la seva llengua, examinant-se de conduir o de qu�mica o fent tota mena d'oposicions a qualsevol indret del territori en la seva llengua. Nosaltres, els bascos, els gallecs i els catalanoparlants no podem fer gaireb� res de tot aix�: la nostra llengua �s de segona o de tercera davant els poders constitu�ts. Pitjor: s�n lleng�es fero�ment perseguides des de fa tres segles. I d'aix� se'n diu democr�cia. No fa gaires dies un diputat va ser violentament interromput al Congr�s de Madrid perqu� havia parlat uns quants segons en catal� sense traduir-se a si mateix immediatament, com deien les directrius de la instituci�. �T'imagines que "ells" poguessin parlar a les institucions europees nom�s deu segons i que s'haguessin d'autotraduir immediatament a l'angl�s? Despr�s Zapatero envanta a Par�s aquestes lleng�es trepitjades a Espanya: sarc�stica contradicci� que ells no tenen cap ganes de superar si nosaltres no els hi obliguem.
Els mitjans de comunicaci� d'ideologia totalit�ria es van acarnissar amb tu, ben acomboiats per l'actuaci� dels poders de l'Estat, que havien enviat a casa teva un escamot de policies incre�blement nombr�s: exactament igual que si haguessis com�s un crim de sang; i despr�s et van sotmetre a uns interrogatoris perversos. Et van penjar la llufa de terrorista i heu passat cinc mesos de patiments tu i els teus. Els qui actuen d'aquesta manera, reprimint brutalment un fet tan innocent i noble com el teu, cultivant i escampant la mentida i l'odi entre comunitats, imposant la ideologia, la p�tria i la llengua del poder, humiliant tota persona que no aplaudeixi aquests principis, aquests s�n els veritables i �nics terroristes, c�nics, vand�lics, immensament poderosos.
S�n ells, que voldrien impedir-te que pensessis i sentissis de la manera que tu penses i sents; que voldrien impossibilitar que la nostra llengua i la nostra cultura continu�s sent el que �s gr�cies a milers de persones que durant segles hem lluitat per no deixar de ser el que som. Sento una profunda admiraci�, un joi�s reconeixement cap a tu i una esperan�ada il�lusi� de veure que els joves com tu heu pres el relleu d'aquesta noble, nobil�ssima lluita. Encara voldria dir-te una altra cosa. Vaig sentir parlar per r�dio la teva mare i vaig veure que tamb� ella era una dona valenta i noble, una mare digna de tu, com tu ets un fill digne d'ella. Continueu, compatriotes, amb aquesta actitud. Ens teniu a la vostra vora: som molts milers i serem m�s amb el vostre exemple. Que no hi ha causa m�s digna, m�s honorable, m�s recompensadora que defensar, contracorrent dels totalitarismes, la nostra p�tria, la nostra llengua, la nostra dignitat.
Avui 10 mar� 2005
Madrid, 21 febrer 2005. La Fiscalia de la anomenada "Audiencia Nacional" espanyola ha arxivat el cas del menor de 14 anys de Lloret de Mar (la Selva), �ric B., acusat de "delictes de terrorisme" per enviar correus electr�nics a tres empreses reclamant-los l'�s del catal�. El jove usava el nom de 'Ex�rcit del F�nix', en refer�ncia a les novel�les de Harry Potter.
Segons l'escrit de la senyora Blanca Rodr�guez, la fiscal que ha dut tota la iniciativa del cas, la investigaci� ha determinat "finalment" que el menor "no t� cap relaci� amb cap grup terrorista" i que "no ha quedat acreditada la presumpta activitat d'ultratge a Espanya". Per� la resoluci� no explica qu� �s el que ha canviat entre l�inici del cas i aquest final, perqu� les dades s�n les mateixes. Tanmateix, la Fiscalia espanyola remetr� la documentaci� del cas a la Fiscalia de Menors de Girona "per a la depuraci� de possibles responsabilitats", i continua acusant injustament el jove d'haver "amena�at" diverses empreses. Un cop m�s, doncs, la just�cia espanyola ha actuat de forma abusiva contra un ciutad� catal� i aquesta actuaci� injusta quedar� tamb� impune.
L'advocat del menor, Emili Colmenero, ha dit: "No crec que ni tan sols obrin el cas a Girona, perqu� en els correus electr�nics no s'amena�ava ning�, sin� que nom�s es deia que els enviarien mails fins que els fessin cas".
La investigaci� es va iniciar el passat 29 de setembre, arran d'una den�ncia presentada pel cap de seguretat de "Supermercados Dia", segons ha confirmat avui l'ag�ncia Europa Press, den�ncia en la qual aquesta empresa assegurava que havien estat "amena�ats" a la p�gina web de l'empresa per un grup anomenat 'Ex�rcit del F�nix'.
Harry Potter a l'Audi�ncia Nacional
(Reprodu�m un reportatge publicat a El Peri�dico de Catalunya)
� Un adolescent, imputat per enviar 'mails' en nom del mag demanant etiquetes en catal�
Harry Potter ser� interrogat dimecres que ve a l'Audi�ncia Nacional. Se li imputa un delicte de terrorisme. No obstant, el Harry Potter que investiguen els jutges no �s el popular mag de ficci�, sin� �ric Bertran, un noi de 14 anys de Lloret de Mar (Selva) que va enviar diversos correus electr�nics a tres grans empreses espanyoles reclamant que tamb� etiquetessin els seus productes en catal�. Els va enviar en nom d'un autodenominat Ex�rcit del F�nix, el col�lectiu que protagonitza l'�ltim llibre de l'escriptora brit�nica J. K. Rowling. Per� l'instructor del cas va creure que es tractava d'un perill�s activista cibern�tic.
Una vintena d'agents de la Gu�rdia Civil van irrompre al seu domicili el 30 de setembre, un dia abans que el noi compl�s la seva amena�a: "bombardejar" les webs de Leche Pascual, Dia i Mercadona amb correus electr�nics si no acataven la llei de pol�tica ling��stica de la Generalitat. "Ja sabien que es trobarien un menor, tot i aix� es van endur el seu diari personal, el seu ordinador i el del seu germ�. Per sort no el van emmanillar", recorda la seva mare, Rosa Mari Mart�nez.
L'aut�ntic Harry Potter ha hagut de lluitar contra el malvat Lord Voldemort. L'adolescent de Lloret haur� d'afrontar una declaraci� judicial per terrorisme. La seva mare assegura que �s "absurd i vergony�s", i afegeix: "Per la seva culpa, el meu fill pren pastilles per dormir i se sent molt angoixat; no els perdonar� el que han fet". Aquest incondicional seguidor de l'aprenent de mag presentar� dimecres una c�pia (tradu�da al castell�) de la normativa que el va portar a enviar aquests correus.
Volia que els dos supermercats i l'empresa de productes lactis incloguessin el catal� en les seves etiquetes i ara portar� la seva reivindicaci� ling��stica fins a Madrid. "L'�ric ja ha sol.licitat un int�rpret per poder expressar-se en el seu idioma", aclareix la seva mare. No obstant, la dona lamenta que aquest incident hagi convertit al noi "en un radical". El Harry Potter de Lloret estudia angl�s, franc�s i alemany, i sent curiositat per l'itali�. "Ja no vol saber res que estigui relacionat amb Espanya malgrat que sempre havia sigut una persona molt oberta, amb amics fins i tot a Madrid", diu la Rosa Mari.
Firmes a favor del noi
El grup d'ERC al Congr�s ja ha anunciat que acompanyar� la fam�lia en el tr�ngol de dimecres. La Plataforma per la Llengua tamb� els recolza. Com l'Ajuntament de Lloret, que va aprovar una moci� per solidaritzar-se amb el noi, i que ara prepara un informe sobre "el seu bon comportament", apunta la mare. Els pares de l'�ric pretenen anar a l'Audi�ncia amb aquest document i amb les firmes que han recollit a favor del noi. Esperen tornar del jutjat amb les peces d'un dels ordinadors que la Gu�rdia Civil es va emportar de casa seva i, sobretot, amb l'arxivament de la causa.
Cristina Buesa
El Periodico 13 desembre 2004
Barcelona, 11 gener 2005. �El govern donar� el m�xim suport a la fam�lia d'�ric�, titulaven els diaris ara fa gaireb� un mes. I el conseller en cap, Josep Bargall�, va anunciar el 17 de desembre que �el govern s'ha posat a disposici� de la fam�lia� del menor de Lloret acusat de terrorisme per l'Audi�ncia Nacional. Segons deia Bargall�, �aquest assumpte �s un desprop�sit�. L�11 de gener del 2005, la fam�lia de l��ric continua esperant aquest �suport m�xim� de la Generalitat.
Francesc Ferrer i Giron�s
Regidor de l�Ajuntament de Girona
Aquesta setmana ens han arribat not�cies de Madrid per les quals a l'Audiencia Nacional han arxivat l'expedient conegut com de Harry Potter, obert contra el nostre conciutad� �ric Bertran, de Lloret de Mar. Aquesta fac�cia protagonitzada per m�s de 20 gu�rdies civils armats, un jutge tolerant amb les idees pol�tiques, una fiscal que col�labora amb la burocr�cia intencionada, una psic�loga que estudia el cervell dels que no pensen com ella, i etc�tera etc�tera ens ha fet adonar que no estem en un estat de dret. El nostre estat no �s una estructura juridicopol�tica que protegeix els seus ciutadans, sin� a l'inrev�s, una estructura que desprotegeix i persegueix els seus contribuents, els seus ciutadans, quan no pertanyen a la cultura majorit�ria, dominant i excloent.
En llegir aquest afer, amb l'entrada d'escorcoll armat, i en veure els tripijocs dels procediments judicials enrevessats, els dict�mens del Ministeri Fiscal, que te�ricament existeix per defensar els drets fonamentals de les persones, les preguntes fetes per la t�cnica psic�loga que utilitza camins anticonstitucionals que van directament contra la llibertat de pensament, he pogut verificar que els catalans, pel sol fet de ser-ho, no tenim ni dret, ni igualtat, ni llibertat. Els catalans estem sotmesos. Els catalans som un poble conquerit. Els catalans no tenim cap estructura pol�tica, ni la de la Generalitat, que ens empari objectivament contra els nostres adversaris. Els catalans dissortadament tenim els que ens dirigeixen, que estan tamb� esclafats per la s�ndrome d'Estocolm, engabiats dins d'unes estructures de poder dependent.
He plorat davant de la indefensi� dels catalans. He lamentat la intemp�rie on vivim els catalans davant dels mateixos que fa tres-cents anys ens varen llevar les constitucions que ens atorgaven la llibertat. He somicat pel dolor que ha passat el meu conciutad� de Lloret. El seu dolor ha estat el dolor de tot Catalunya. He somicat veient l'odi que tenen per la nostra llengua. He sanglotat en sentir-me paltrigat per unes suposades estructures que te�ricament m'han de defensar i protegir la meva llibertat de pensament i els meus drets ling��stics. Planyo encara el patir de la fam�lia Bertran. Em sento solidari amb ells, i pel seu neguit i la seva angoixa, jo tamb� crido a tot el poble i goso proclamar la vergonya de viure en un estat que ens discrimina nom�s perqu� som catalans.
Ara espero que alg� em digui, aix� no �s cert. Els catalans no estem pas discriminats, sin� que ens tracten amb igualtat i equitat. �s fals. I per palesar aquesta falsedat, us faig una proposta. La situaci� �s la seg�ent: Resulta que un noi de 14 anys, de llengua castellana, en un poble de la Corona de Castella, un dia veu que les etiquetes d'un supermercat i una cadena no tenen les etiquetes en castell�, i fa un correu electr�nic i tramet una queixa en qu� exigeix els seus drets ling��stics. Us penseu que hi enviaran la Gu�rdia Civil? Us penseu que la Gu�rdia Civil far� un escamot de m�s de 20 membres? Us creieu que despr�s de vigilar la casa, la fam�lia, i el ve�nat un dia d'amagatotis l'escamot entrar� a la casa, i comen�ar� a escorcollar-la?
Us podeu imaginar que davant de la den�ncia d'aquesta gu�rdia un jutge espanyol l'inculpar� per una llei excepcional, contra el terrorisme, perqu� ha demanat les etiquetes en castell�? Pot ser terrorista el que exigeix el castell�? La fiscal continuar� la com�dia i dir� als castellans que van contra la Constituci�? El jutge pensar� que aix� �s un tema de bogeria i cridar� una psic�loga perqu� investigui sobre l'exig�ncia del castell� a les etiquetes? Aquesta t�cnica en la ment humana, trencant la llei, i sense cap emparament legal, dir� que exigir i requerir el castell� �s un acte �independentista�? No �s terrorista?
Si aix� no �s possible, aix� vol dir que els catalans no som iguals i que les estructures de l'Estat s�n iniq�es. Si no hi ha igualtat, vol dir que els catalans som un poble sotm�s, i que ens hem tornat mesells. Nom�s la dignitat del nostre poble ens pot salvar. Tots aquests que sempre prediquen per una mena d'arc�dia amb la seva societat amb els espanyols, ens estan enganyant i ells tamb� s'enganyen perqu� en treuen profit botifler. Els catalans hem de dir prou.
Ens hem d'emancipar d'una policia �tnica, ens volem alliberar d'un poder judicial esbiaixat, i ens volem independitzar d'un poder pol�tic que ens humilia.
El Punt, 27 febrer 2005
Testimoni personal del menor
Tot va comen�ar el dia 19 de setembre d'aquest any, entre les 18.00 i 20.00 h, crec. Era a la meva habitaci� utilitzant l'ordinador com habitualment. Estava berenant tranquil�lament, mentre navegava per la xarxa. Em vaig fixar en les etiquetes dels productes, i vaig veure que estaven amb castell�, angl�s, rus, xin�s, japon�s, �rab... No hi havia la llengua del nostre pa�s, per� si d'altres pa�sos. De fet ja m'havia fixat en aquest assumpte en altres ocasions, per� com que aquell dia estava tan avorrit, vaig decidir reclamar.
Vaig anar a la web dels dos supermercats on acostumo a anar a comprar i a una empresa lletera bastant coneguda, vaig entrar a "Atenci� al Client", els vaig dir que si, si us plau, podien etiquetar els seus productes en catal�, que som molts consumidors catalans, que no ens discriminin, i que volia una resposta del motiu pel qual no ho feien i que no volia que passessin del missatge.
Tamb� els vaig dir que si abans de l�1 d'octubre no rebia cap resposta tornaria a enviar e-mails amb m�s protestes. Vaig firmar el missatge com a Cap de l�Ex�rcit del F�nix, la meva web.
Total, jo em vaig apuntar en un paper que el dia 1 d'octubre havia d'enviar m�s e-mails a aquestes empreses.
El dia 30 de setembre vam anar a l'institut i tot normal, de fet jo ja no me�n recordava, d'aquests e-mails.
La meva mare durant el sopar ens va explicar que havia vist un home molt estrany al carrer mirant-se la casa, i que havia vist un cotxe mig creuat a la carretera d'entrada (vivim en una urbanitzaci� molt solit�ria i �s molt estrany, aix�) i que al veure l'home es va espantar una mica.
Jo ja me n'estava anant a dormir quan piquen a la porta. Va baixar el meu germ� i els meus pares, llavors em van cridar a mi.
Quan vaig sortir em vaig espantar molt, perqu� hi havia molta gent a fora mirant tot el pati amb llanternes, i a l'entrada del pati hi havia molta gent amb els meus pares. Un home em va dir que era el capit� de la brigada antiterrorista i que venien des de Madrid , em va ensenyar una ordre d'escorcoll, i una placa. El capit� em va preguntar que si havia enviat amenaces a les tres empreses. Jo els vaig dir que amenaces no, per� que els demanava que etiquetessin en catal�.
Van entrar tots, hi havia una secret�ria del jutjat que anava apuntant tot el que feien.
Van pujar a casa i es van ficar a la meva habitaci�, el primer que van dir a l'entra va ser: "Mirar, una bandera de Catalu�a".
Van comen�ar a empaquetar l'ordinador i a posar-lo en caixes.
A dins de la meva habitaci� (�s una habitaci� mitjaneta), hi vaig comptar 10 gu�rdies civils, al passad�s 5 m�s. Al pati, m�s gent, als cotxes... (van venir 8 cotxes que estaven rodejant la casa, m�s els que hi havien a la carretera, que suposem que eren d�ells, per barrar-nos el pas si vol�em fugir).
Em van remenar tota la habitaci�, els llibres me'ls van mirar full per full els bol�grafs de l'institut me�ls van mirar a contrallum. Em van agafar tamb� el meu diari personal, molts disquets i CD's, papers meus personals, papers amb contrasenyes, direccions de webs, etc.
Vam tenir sort que el capit� era bon tio, i per la cara que feia semblava que s'estava adonant que l'estaven cagant, evidentment ells nom�s complien ordres d'algun senyor simp�tic...
Em va deixar quedar a dormir a casa amb la meva fam�lia per� em van fer anar l'endem� a declarar a la Gu�rdia Civil de Blanes.
Despr�s van anar a registrar l'habitaci� del meu germ�, se li van emportar l'ordinador perque estava connectat amb el meu.
I se�n van anar.
L'endem� vaig anar a declarar. Em van llegir els meus drets i em van comen�ar a fer preguntes sobre mi, l�EdF i coses que havien vist en el meu diari personal i en papers meus.
Em van deixar en llibertat. Des d�aleshores el meu advocat ha estat trucant a Madrid cada dia demanant els ordinadors. Fins que finalment el passat dijous 2 de desembre li van dir que li enviarien el disc dur de l'ordinador del meu germ�. L'advocat va dir que vol�em l'ordinador sencer, no nom�s el disc dur, i ells van dir que no sabien on era la carcassa, despr�s sembla que la van trobar i ens van dir que el dia 15 he d'anar a Madrid a declarar davant l'Audi�ncia Nacional.
Despr�s ens han dit que si volem, el dia 15 quan anem all� ens emportem l'ordinador del meu germ�, per� desmuntat perqu� no tenen temps per muntar-lo ells. A mi aix� m'ha sabut greu, entre altres coses perqu� nom�s tenia 3 setmanes quan me'l van confiscar.
Del meu ordinador encara no se�n sap res, era del Nadal.
Durant tot aquest temps han sortit moltes not�cies a molts mitjans de comunicaci�, la majoria ho han fet molt b�. Per� �s fals que jo amena�ava a bombardejar d'emails.
Durant tot aquest temps jo he necessitat ajuda psiqui�trica i medicaci�, jo utilitzava molt l'ordinador, per estudiar, fer una web, coneixia a molta gent. Porto temps sense fer res d'aix�, estic nervi�s i em costa concentrar-me en els estudis, em costa dormir...
Ara estem recollint signatures de suport.
Estic molt agra�t a tots els que m'estan donant suport, a ERC i a la Plataforma per la Llengua, que m'ajuden molt en tot aix�.
F�nix1123
(font: Rac� Catal�)
La veritat del cas Lloret
Barcelona, 2 novembre 2004. Despr�s d�informar-nos b� sobre el cas, amb dades de primera m�, info-reflex est� en condicions d�oferir als seus lectors els fets b�sics de l�anomenat �cas Lloret�.
Al final de l�estiu de l�any 2004, un noi de 14 anys que viu amb la seva fam�lia a Lloret de Mar (la Selva) envia uns missatges per correu electr�nic a un parell de cadenes de supermercats -Mercadona i Dia- i a una empresa de llet -Grupo Leche Pascual-, els demana que etiquetin en la llengua pr�pia del pa�s els productes que posin a la venda a Catalunya i els recorda que mentre no ho facin incompleixen la llei vigent. En teoria, no es poden dir els noms d�aquestes empreses, per� creiem que cal fer-los saber p�blicament fins i tot abans que acabi aquesta hist�ria, perqu� els consumidors catalans que vulguin prendre alguna decisi� sobre els seus h�bits de compra puguin fer-ho des d'avui mateix amb coneixement de causa.
El jove, anomenat �ric, t� una plana web oberta en un servidor p�blic. La web, d�estil casol� i feta amb les eines b�siques que li ofereix de franc el mateix servidor, est� dedicada a promoure l��s del catal� sobretot a trav�s d�internet. Es diu �Ex�rcit del F�nix�, fent honor a la hist�ria explicada per la rondallaire anglesa J.K. Rowling en la seva obra �Harry Potter i l�Orde del F�nix� (editorial Emp�ries, uns 100.000 exemplars venuts en catal� aquest any 2004, i centenars de milers en espanyol). �ric envia els missatges a l�adre�a p�blica de les tres empreses, els signa amb el nom de la seva web �perqu� les empreses destinat�ries vegin que no �s un noi desvagat que ha tingut una idea de sobte, sin� que al seu darrere hi ha una feina pr�via de conscienciaci� sobre el fet ling��stic als Pa�sos Catalans� i d�na la seva adre�a electr�nica personal.
Als missatges d��ric no hi ha amenaces de cap mena: nom�s una crida a les empreses esmentades perqu� compleixin la llei de normalitzaci� ling��stica. Com que ja els ha enviat altres missatges que ni tan sols li han contestat, aquesta vegada �ric afegeix al seu text la seg�ent idea: �si no em responen, explicar� el seu cas als usuaris de la meva web perqu� els envi�n tamb� missatges de protesta� (la frase no �s textual, i no �s possible reconstruir-la amb exactitud, perqu� els ordinadors els t� la policia i les empreses que els van rebre ni tan sols han donat la cara). Tampoc aquesta vegada no hi va haver cap resposta de les empreses destinat�ries.
El 30 de setembre de 2004, per�, a les 11 de la nit, uns vint agents de la Gu�rdia Civil, amb unitats antiterroristes vingudes expressament de Madrid, es presenten per sorpresa a Lloret de Mar, rodegen la casa de la fam�lia d��ric, hi entren, detenen l�adolescent i requisen tot el material inform�tic que troben al domicili. �ric �s imputat com a presumpte autor d�un delicte de terrorisme inform�tic en grau de temptativa.
Despr�s de prestar declaraci� i de rebre amenaces sobre les greus conseq��ncies que podria patir si deia res sobre el cas, el noi queda en llibertat condicional, en atenci� a la seva minoria d�edat. Han passat dos mesos i ni �ric ni la seva fam�lia �que no est� acusada ni imputada oficialment de res, tot i que han estat tractats com a c�mplices d�un delicte de terrorisme� no saben ni tan sols si hi ha data assenyalada per a la resoluci� del cas, ni han recuperat encara les seves pertinences personals. El cas l�instrueix el jutge de l�anomenada �Audiencia Nacional� (Madrid) Fernando Andreu, el mateix que pret�n jutjar com a c�mplices de terrorisme uns cuiners bascos als quals �acusa� (sic) d�haver estat v�ctimes d�una extorsi� per part d'una banda terrorista.
Sembla clar, doncs, que les empreses esmentades no sols van denunciar una protesta simple i raonada d'un consumidor com un atac terrorista intolerable, sin� que un jutge va considerar tamb� que si alg� exigeix el compliment d'una llei que afecti un dels molts drets sagrats que mant� el castell� a tot l'Estat espanyol, la mateixa exig�ncia �s delictuosa.
La Plataforma per la Llengua ha fet p�blic arran d�aquest cas el comunicat que trobareu ac�.
