La controv�rsia que desferma a l�estat espanyol la immersi� ling��stica en catal� que se suposa que fan les escoles de Catalunya es veu molt diferent en alguns indrets de fora de les fronteres del nacionalisme castell�. El Consell d�Europa, que aplega 47 pa�sos i ha de vetllar pel compliment del Conveni europeu dels drets humans, ha em�s un informe en qu� renya Espanya per no protegir ni difondre de manera suficient les diverses lleng�es minorit�ries de l�estat.
El document, que inclou les recomanacions del Comit� de Ministres del Consell, format pels titulars d�Afers Exteriors dels 47 pa�sos, diu que �la majoria de la poblaci� castellanoparlant �s poc conscient de la realitat d�Espanya com a pa�s multiling�e�, i critica els mitjans de comunicaci� perqu� �gaireb� no presten atenci� a aquesta diversitat�.
Tot i que el Consell reconeix al govern estatal espanyol la seva col�laboraci� en la realitzaci� de l�informe, critica l�escletxa que hi ha entre els compromisos adquirits per Espanya i el nivell de protecci� que en la pr�ctica l�estat ofereix a les lleng�es minorit�ries. Per exemple, denuncia les dificultats que troben els ciutadans per accedir en una llengua cooficial (no la castellana) als procediments judicials i a l�Administraci� estatal. En aquest sentit, denuncia que el personal que treballa a les comunitats aut�nomes i que utilitza la llengua pr�pia del lloc �s �limitat i num�ricament poc important�. El mateix passa en empreses estatals com Correos o Renfe.
En el cas del catal�, el Consell reclama que �hauria de quedar clar� que les autoritats judicials penals, civils i administratives de Catalunya han de dur a terme d�ofici els procediments en catal�, o almenys a petici� d�una de les parts. Aquest organisme europeu manifesta el seu desig que el nou Estatut d�autonomia augmenti l��s del catal� en la vida p�blica, i lloa la creaci� de les oficines de garanties ling��stiques i tamb� les mesures per promocionar aquesta llengua amb incentius econ�mics.
�s a dir, mentre els partits pol�tics que s�autoanomenen �nacionals� �les forces nacionalistes espanyoles que no reconeixen mai que s�n nacionalistes� es mobilitzen contra les pol�tiques d�immersi� ling��stica, el Consell d�Europa no sols no es posa al costat de l�estat, sin� que determina que la defensa de la llengua catalana (i basca, i gallega) no compta amb prou mesures de suport. L�informe, per exemple, critica que a la majoria de comunitats aut�nomes de l�estat l�ensenyament �s o b� monoling�e castell� o b�, en algunes comunitats, biling�e, i aconsella que les autonomies amb llengua pr�pia tinguin un sistema de �plena immersi� en aquesta llengua, per contrarestar la pressi� de la llengua estatal, que t� molts mecanismes per imposar-se a la ciutadania. Nom�s a Catalunya aquesta immersi� �s m�s o menys real, tot i que no arribi al 100% de l'alumnat ni sigui 100% en catal�.
El Consell elogia la pol�tica de la Generalitat de Catalunya d�intentar convertir el catal� en la llengua pr�pia del sistema educatiu, i renya Espanya per intentar impedir-la amb determinats recursos en qu� vol fer prevaldre el seu poder pol�tic. Alhora, l�informe europeu reclama al Pa�s Valenci� que elabori un model educatiu essencialment en valenci� per a tots els nivells d�ensenyament, i qualifica de �preocupant� el cas de les Illes Balears, on s�ha aprovat un decret per a l�educaci� �triling�e� que, en realitat, col�loca la llengua pr�pia de les illes en una posici� secund�ria.
�s, doncs, un informe pol�mic i sorprenent, que fa paleses les contradiccions entre les disposicions de la Carta europea de les lleng�es regionals (en vigor a Espanya des del 2001, signada pel govern del senyor Aznar) i l��s pol�tic que els partits nacionalistes castellans han volgut fer de tot el que fa refer�ncia a mat�ria ling��stica. Cal recordar, diu l�informe del Consell d�Europa, que la Constituci� espanyola es limita a establir el castell� com a llengua oficial de l�estat, per� alhora afirma que les altres lleng�es seran objecte �d�especial respecte i protecci�, una obligaci� que l�estat, fins ara, no ha complert mai. L�estat ni tan sols respecta el que estableixen els estatuts d�autonomia sobre la protecci� de la llengua pr�pia, que hauria de ser el primer pas �no l��nic� per fer realitat el mandat constitucional que tant diuen observar els partits espanyolistes quan parlen d�altres q�estions.
(Resum de premsa, 12 desembre 2008)
El diari angl�s The Independent ha publicat una llista , amb for�a tocs d�ir�nia per� alhora seriosa, de 50 raons per les quals un brit�nic ha d�estimar la Uni� Europea, amb motiu dels 50 anys del primer acord dels sis pa�sos fundadors de la Uni�. Tot i el "no" que vam defensar aqu� a l'hora de votar el refer�ndum sobre el tractat de la nova constituci� europea (un "no" que en realitat era un "s�" als principis fundacionals d'Europa, un "s�" a la diversitat, un "s�" a la incorporaci� de Catalunya a Europa amb drets plens), reprodu�m parcialment la llista, amb alguns comentaris nostres [entre claud�tors] (els par�ntesis, en canvi, s�n de l'original).
�La UE ha significat el final de la guerra entre nacions europees.
�La democr�cia floreix en 27 pa�sos.
�Pa�sos abans pobres, com Irlanda, Gr�cia i Portugal, ara prosperen.
�La creaci� del mercat comercial intern m�s gran del m�n.
�Estableix drets sense precedents per als consumidors europeus.
�Lleis que fan m�s f�cil per als brit�nics adquirir propietats a Europa. [Nom�s cal mirar la costa mediterr�nia.]
�Cooperaci� en la pol�tica continental per a la immigraci�, i tamb� contra el delicte, a trav�s d�Europol.
�Platges i rius m�s nets a Europa. [Ehem.]
�Quatre setmanes de vacances pagades l�any per a cada treballador europeu. [On? Qui?]
�No hi ha pena de mort (�s incompatible amb ser soci de la UE).
�La compet�ncia entre empreses privatitzades duu a tarifes telef�niques m�s baixes.
�La redu�da burocr�cia de la UE (nom�s 24.000 empleats, menys que la BBC).
�Haver convertit els francesos de nou en consumidors de carn anglesa. [:-) Tothom �s una mica nacionalista, tamb� els anglesos, i ben fet que fan.]
�Reconeixement i protecci� per a lleng�es minorit�ries (ga�lic, gal�l�s i catal�). [Pel que fa al catal�, ehem, de moment re de re, per� sens dubte la nostra esperan�a de futur ha d�estar posada a Brussel�les, no pas a Madrid.]
�Europa ajuda a salvar el planeta amb les restriccions que imposa en CO2. [Altra vegada ehem...]
�Una sola moneda des de Bantry a Berl�n (per� no a la Gran Bretanya).
�Els viatges a Europa estan prohibits per a gent como Robert Mugabe, el dictador president de Zimbabue. [Mugabe, en efecte, acaba de visitar Londres.]
�Ajuda m�dica de franc per a turistes.
�El mercat �nic europeu ha abaratit els vols per a les masses i ha dut una nova prosperitat a ciutats oblidades. [Una nova prosperitat i altres coses, per� deixem-ho per bo.]
�Introducci� del passaport per a animals dom�stics. [Aix� no s� si �s una ironia o ho aplaudeixen de deb�, no conec prou els anglesos per saber-ho.]
�En nom�s 2,35 hores es pot viatjar de Londres a Par�s amb l�Eurostar. [Mentrestant, ac� continuem esperant el TGV prom�s l'any 1990.]
�No hi ha controls insuportables a les fronteres (excepte al Regne Unit).
�Compensacions als passatgers afectats per retards aeris.
�Estricta prohibici� d�assaigs amb animals per a la ind�stria cosm�tica.
�Les ajudes al desenvolupament regional beneficien zones deprimides de la Gran Bretanya. [M�s nacionalisme.]
�La legislaci� dels drets humans protegeix els drets de cada individu.
�La maduresa de la UE �s un contrap�s al poder dels Estats Units i la Xina. [Una nova �queixa� sobre el poder creixent de la Xina, que se li fa poc cas per� que hi ha gent que diu que ha estat la causant de la darrera davallada de les borses de tot el m�n, al final del mes de febrer del 2007.]
�La immigraci� europea ha impulsat l�economia brit�nica. [M�s nacionalisme. No deien que els �nics nacionalistes d'Europa eren els catalans?]
�Els europeus s�n cada cop m�s multiling�es (a excepci� dels brit�nics). [I dels espanyols-espanyols.]
�Europa ha donat al Regne Unit exemple de com construir una seguretat social.
�Els restaurants brit�nics s�n ara m�s cosmopolites.
�Llibertat de mercat laboral.
�Europa ha revolucionat els gustos brit�nics pel menjar i la cuina.
�Llistes com aquesta fan tornar bojos els euroesc�ptics.
(Adaptaci� de la versi� original publicada a The Independent, 50 reasons to love the European Union, 21 mar� 2007)