centenari de hanna arendt (1906-1975)
per Idith Zertal
Hi ha moltes maneres de llegir la hist�ria del segle XX, per� no n�hi ha cap de fer-ho sense llegir Hannah Arendt. I doncs, es pot aplicar a Arendt all� que deia Heinrich Heine de Spinoza, que tota l�obra posterior de la filosofia s�havia fet a trav�s de les lents que ell havia polit. En realitat, Hannah Arendt proporciona les lents i els conceptes necessaris per a examinar i comprendre un segle que ha combinat el progr�s i la grandesa de la humanitat amb totes les seves atrocitats i amb la negaci� total i absoluta de l�home mateix, de la seva humanitat i de la seva vida. Com molts de la seva generaci�, Arendt va patir en la carn pr�pia els grans traumes del segle: les dues guerres mundials, l�Holocaust, els r�gims totalitaris, les revolucions fallides, la guerra freda, el postcolonialisme. Tanmateix, a difer�ncia de molts dels seus col�legues, el pensament d�ella es va veure profundament afectat i emmotllat per aquests esdeveniments, i es pot dir que Arendt omple el buit creat pels milers de p�gines de teoria pol�tica escrites el segle XX sobre just�cia i �tica que no esmenten gens ni mica Auschwitz i que fan com si els complexos esdeveniments que el van precedir i hi van menar no haguessin passat mai.
Hannah Arendt, nascuda el 1906 en el si d�una fam�lia jueva alemanya assimilada, va rebre una formaci� filos�fica en la millor tradici� de la filosofia germana posterior a la Primera Guerra Mundial, en institucions selectes i amb els mestres m�s brillants. Tanmateix, va decidir no convertir-se en una fil�sofa professional dedicada a crear un pensament contemplatiu desconnectat dels esdeveniments hist�rics i de la vida di�ria i els actes de les persones. O sigui, no creia en la figura m�tica del fil�sof o el pensador professional que s�a�lla del m�n. Va activar el seu pensament dins la hist�ria implicant-hi fondament la seva vida personal i mantenint sempre una interacci� constant amb els altres, entre el seu pensament i el dels altres. A m�s, va dirigir el seu pensament al tema de la vida mateixa, de la vida tal com s�experimenta cada dia i tamb� com a concepte filos�fic, de tal manera que aquesta q�esti� va adquirir forma, va cristal�litzar al llarg de la seva obra i va esdevenir el criteri principal i obligatori de la seva an�lisi i judici de les estructures pol�tiques.
Segons l�opini� seva, el tret m�s espant�s i la principal innovaci� dels r�gims totalitaris de la primera meitat del segle XX va ser el nihilisme absolut, la manera com es convertien en sup�rflues unes vides humanes �niques i insubstitu�bles, que eren marcades per a l�aniquilaci�, sense ni tan sols una consideraci� utilit�ria, sense cap prop�sit l�gic. La Primera Guerra Mundial, va escriure Arendt, va crear un nombre sense precedents de minories desprovistes de drets i innombrables refugiats ap�trides, el dest� dels quals posava en q�esti� el concepte modern de drets humans, i que van ser els precursors de les persones designades m�s tard com a sup�rflues i destinades a l�extermini sistem�tic. �La paradoxa implicada en la p�rdua dels drets humans�, va escriure, ��s que aquesta p�rdua coincideix amb l�instant en qu� una persona esdev� un �sser hum� en general �sense professi�, sense nacionalitat, sense opini�, sense cap feta amb la qual identificar-se i especificar-se�, una persona diferent en general, que representa exclusivament la pr�pia individualitat absolutament �nica, que, privada d�expressi� i de possibilitats d�acci� dins un m�n com�, perd tot el significat� (Els or�gens del totalitarisme). No s�n pas les cat�strofes de l�exterior ni els b�rbars ad portas els que posen en perill la civilitzaci�, afegia, sin� les barb�ries de l�interior, creades per la pr�pia civilitzaci�.
En no ser de dretes ni d�esquerres, Arendt no es va identificar amb cap moviment o partit pol�tic espec�fic; tampoc es va identificar amb cap corrent ideol�gic ni amb cap gran causa particular. De tota manera, tot i ser una intel�lectual lliure, tamb� va ser una intel�lectual profundament compromesa, perqu� va dedicar tota la seva tasca filos�fica a temes d�urg�ncia, a les q�estions de la guerra i la pau, la llibertat, la just�cia i els drets humans; i va formar part de l��mplia cultura de debat i pol�mica del seu temps. Va fer totes dues coses com a professora en les principals universitats dels EUA, el pa�s que li va concedir la ciutadania l�any 1951, com a escriptora per a diversos diaris i revistes, i tamb� com a conferenciant sol�licitada dins i fora del m�n acad�mic. L�escriptora estatunidenca Mary McCarthy va dir al costat de la tomba d�Arendt, el desembre del 1975, que �el pensament era, per a ella, una mena de tasca de gesti� i administraci�, una humanitzaci� de la jungla de l�experi�ncia: construir cases, rec�rrer senderes i camins, embassar rius, plantar paravents. La tasca que va recaure sobre ella, per tal com tenia un intel�lecte excepcionalment dotat i representant de les generacions entre les quals havia viscut, va ser la d�aplicar el pensament de manera sistem�tica a totes i cadascuna de les experi�ncies caracter�stiques de l��poca.�
Totes les seves obres hist�riques i filos�fiques, comen�ant pels assaigs sobre el judaisme, el sionisme i la tradici� oculta jueva escrits en la d�cada de 1930 i 1940, passant pels seus llibres Els or�gens del totalitarisme (1951), La condici� humana (1958) i Sobre la revoluci� (1963), i �s clar, el seu llibre sobre el judici d�Eichmann, Eichmann a Jerusalem: un estudi sobre la banalitat del mal, van ser obres tan �niques, tan innovadores i tan avan�ades al seu temps �i no pas menys tan subversives i pertorbadores� que alhora que proposaven perspectives i visions noves i suscitaven seguidors i admiradors, tamb� van generar enorme controv�rsia i xivarri. Hannah Arendt va ser una �te�rica dels principis�, com va dir Margaret Canovan; tanmateix, va ser tamb� una dona dels nous g�nesis, de la renovaci� constant, a la qual no espantava comen�ar cada dia de nou, viure, rumiar, actuar, estimar, crear el m�n i a ella mateixa de la seva manera, interpretar aquest m�n, comprendre�l, dotar-lo de significat i constituir-hi i interpretar-s�hi ella mateixa. Cadascun dels seus llibres va constituir un aven� pioner en pensament i estil que va modificar el seu entorn i el seu temps. Per mitj� del pensament, deia Arendt, cerquem el significat de les coses amb el fi de fer el m�n menys ali�, amb el fi de domesticar el m�n i trobar-hi un lloc. En una confer�ncia que va dictar el 1965 a la Universitat New School de Nova York, va afirmar: �Rumiar i recordar... �s la manera humana de plantar arrels, de fer-nos un lloc en aquest m�n al qual tots arribem com a estrangers.� I l�acte de rumiar era per a ella infinit, un proc�s interminable en qu� cada nou dia soscava l�ordre que nosaltres mateixos hem creat amb el nostre pensament.
Potser pel fet de ser ella mateixa una refugiada, arrencada de la seva terra i la seva llengua natal, alg� que va viure gaireb� vint anys sense ciutadania ni drets humans naturals b�sics, que va experimentar personalment el nazisme, la detenci� i l�interrogatori de la Gestapo, un camp de concentraci� a Fran�a, que durant molts anys va viure al caire de l�abisme o entre la necessitat de protecci� i l�amena�a, Arendt va ser capa� de crear les noves eines necess�ries per a desxifrar les atrocitats del segle XX. Els fen�mens completament nous d�una matan�a sistem�tica d��ssers humans �primer per mitjans legals i socials, despr�s destruint-ne la personalitat i la humanitat i per acabar amb l�extermini industrial a les f�briques de cad�vers creades pels r�gims totalitaris� requerien sens dubte noves eines perceptives i cognitives, i tamb� la creaci� d�un lenguatge fins llavors desconegut. Ja ho havia fet en el seu radical i ambici�s llibre Els or�gens del totalitarisme. L�aud�cia que havia de tenir una jueva d�origen alemany per a publicar als EUA del comen�ament del maccarthisme �en una llengua que no era la seva llengua materna� un llibre tan innovador i agosarat supera el que es pot concebre. Aix� llan�ava ella els seus llibres al desconegut, com fent un salt en la fosc�ria, amb plena i alhora humil confian�a en les seves capacitats intel�lectuals, en les vides aut�nomes que les criatures del seu pensament adquiririen al m�n. �Cada cop que escrius una cosa i la llences al m�n, tothom �s lliure de fer amb all� el que li plagui. De tu dep�n a partir d�aquest moment intentar aprendre del que fan els altres amb all� que has escrit�, deia.
Els seus cr�tics van afirmar que no era, en ess�ncia, cap te�rica. Tanmateix, ella va romandre conscientment allunyada de les grans teories globals capaces d�explicar-ho tot sense contacte amb els fen�mens. Mitjan�ant l�acte de rumiar, que va aplicar a tot, als afers del m�n i a les q�estions del cor, Arendt va estendre un pont entre l�experi�ncia de la vida i la contemplaci� i la teoritzaci� sobre ella. L�ess�ncia d�aquest tipus de pensament va ser la seva capacitat de donar una imatge en alta resoluci� del m�n, despullar-lo dels t�pics i supersticions, pelar-lo del sentimentalisme, de l�est�ril embolcall de la teoria. De manera concomitant, tamb� va rebutjar atribuir un significat hist�ric mundial a qualsevol moviment o causa, i va avorrir les grans ideologies messi�niques que prometien la redempci� total per� portaven una destrucci� atro�. Arendt va oferir una teoria pol�tica sense consol, sense redempci� i sense les garanties que afirmaven aportar les ideologies modernes, de dretes o d�esquerres. La seva filosofia pol�tica no va presentar f�rmules per a l�acci� recolzades per arguments te�rics. Ni va intentar disenyar una nova Atenes, com pensaven molts dels seus lectors. Tanmateix, i malgrat la seva desaprovaci� dels principals agents de la pol�tica moderna �partits pol�tics i estats naci� plens de burocr�cia�, mai no va renunciar a la pol�tica com a pr�ctica per canviar els afers p�blics i el poder, i per influir-hi.
Va estar al costat de les formes m�s espont�nies i anarquistes d�acci� i organitzaci� pol�tica, es va mostrar fascinada per la democr�cia participativa i va observar amb entusiasme els esclats d�activitat ciutadana fossin all� on fossin, tant si era la Comuna de Par�s el 1871, les revolucions russes del 1905 i 1907, l�intent alemany de revoluci� socialdem�crata del 1918-1919 o esdeveniments com l�ef�mera revoluci� hongaresa del 1956, les mobilitzacions pels drets humans, les manifestacions contra la guerra del Vietnam i les revoltes estudiantils dels anys 60. En els seus escrits va afirmar ara i ad�s que l�acci�, l�elecci� i la revolta civil i personal s�n sempre possibles, fins en les circumst�ncies menys esperades i m�s impossibles. Tanmateix, va rebutjar considerar-se ella mateixa com una gurua de la filosofia o la pol�tica, una subministradora de f�rmules per a l�acci�, i no va caure en la temptaci� de crear una escola de pensament ni un grup de seguidors. Cada persona era per a ella un nou principi, un nou pensament, un nou m�n.
Aquesta va ser tamb� la font del seu optimisme i de la seva excepcional vitalitat personal i intel�lectual. El principal argument que va brandar contra els fil�sofs pol�tics des de Plat� fins a l��poca pr�pia era que no feien gens de cas de la pluralitat com a condici� primordial de l�acci� humana i de tota vida pol�tica, del fet que la pol�tica es duu a terme entre moltes i diverses persones. Els homes �no l�home en singular ni cap idea abstracta i plat�nica de l�home� habiten aquest m�n, i per aix� es veuen afectats per les pr�pies accions i les de tots els altres �ssers humans. El paper de la pol�tica, segons creia, consisteix a crear una esfera comuna en la qual uns �ssers humans diferents, amb visions i voluntats diferents �i tot sovint oposades�, puguin actuar i parlar de manera confiada i lliure com a participants en igualtat de condicions. Malgrat les atrocitats sense precedents de l��poca que li va tocar de viure, la seva fe en el m�n i en els afers humans procedia del fet que cada dia el m�n aplega persones noves i cada una �s singular, �nica en la seva classe; i cada una, amb les noves idees i iniciatives que aporta, posseeix el poder de canviar l�ordre de les coses, de desviar el curs de la hist�ria organitzada per les accions dels seus antecessors. Els resultats d�aquesta xarxa d�interaccions infinites entre �ssers humans diferents i plurals, va afirmar Arendt, s�n inesperades, de la mateixa manera que s�n inesgotables, i contenen una promesa de canvi i renovaci�, fins i tot en els pitjors temps de fosc�ria, aquells temps en qu� hom pensa que ja no hi ha lloc per a cap esperan�a.
Idith Zertal �s una historiadora i assagista israeliana que treballa a l'Institut d'Estudis Jueus de la Universitat de Basilea.
Cultura/s 11 octubre 2006