El publicitari Enric Pujadas analitza el desenvolupament de la publicitat a internet. Pujadas confia en l�increment de les tarifes publicit�ries i creu que les empreses s�anunciaran m�s a la xarxa. Actualment, diu, �el repartiment de la inversi� publicit�ria ja ocupa a internet un 2%, el mateix percentatge destinat al cine�.
�La gent confia en la xarxa per a anunciar-se?
�Els anunciants veuen cada cop m�s en aquest mitj� un canal ineludible del seu m�rqueting mixt i de la seva estrat�gia de comunicaci� amb tots els p�blics. A m�s, els fets cauen pel seu propi pes. Si l�usuari mitj� passa un 20% del temps a internet, les marques han de ser-hi per arribar als consumidors.
�Qu� va comportar la crisi de les puntcom [anys 2001-02] per al mercat publicitari?
�A difer�ncia de les companyies que van fonamentar el seu negoci a la xarxa, les ag�ncies de publicitat tenim el nucli del nostre negoci diversificat i, tot i que el boom i el bluf de les puntcom ens va afectar a tots i l�impacte negatiu va ser fort, no va ser demolidor. I ara sabem que la nostra aposta i l�esfor� invertit han servit per a alguna cosa.
�Una marca que nom�s s�anunci� a la xarxa pot tenir credibilitat?
�Credibilitat, per descomptat. I si el p�blic al qual s�adre�a �s fonamentalment internauta, a m�s tindr� probablement m�s efic�cia que diversificant.
�S�apujaran les tarifes publicit�ries a la xarxa?
�Aix� dependr� de l�oferta i de la demanda, i hi influir� la necessitat de quota de mercat que vulguin guanyar cadascuna de les tres pantalles (TV, m�bil i internet). Cada cop m�s les empreses es regeixen per resultats i per l�efectivitat de la seva inversi�, i internet i els nous mitjans digitals tenen de sobres tots els elements per a demostrar la seva capacitat per a integrar-se amb la resta de mitjans i aconseguir els objectius de comunicaci� de les empreses.
�Per qu� hi ha tanta difer�ncia de preu entre un anunci en un mitj� de comunicaci� escrit i a internet [�s molt m�s barat anunciar-se a internet que als mitjans cl�ssics]?
�Justament pel que acabem de comentar, pel desajustament entre oferta i demanda.
�S�n m�s efectius els anuncis a la xarxa, a la r�dio o a la televisi�?
�L�efectivitat de la publicitat dep�n de qu� i a qui. La comunicaci� 360 graus [per tots els mitjans] �s la id�nia, la que recomanem a les marques. El percentatge per a cada mitj� dependr� del p�blic al qual s�adreci i la situaci� en qu� es trobi, i tamb� de quina manera vol fer-li arribar el missatge.
�Quin format �s l�ideal per a anunciar-se a la web?
�No hi ha un format ideal. Em remeto al que d�iem abans, dep�n del que es vulgui comunicar i a qui. La pot�ncia del mitj� precisament �s aquesta, la quantitat de formats i maneres de comunicaci� que s�hi poden utilitzar, des del cl�ssic b�ner que encara es fa servir fins a la utilitzaci� de les noves tecnologies rich media, videostreaming, e-mailing viral, etc.
�No creieu que els b�ners [anuncis en franja] o els pop ups [finestra amb publicitat que tapa la p�gina que visitem] s�n perjudicials per a les marques anunciants perqu� emprenyen els cibernautes?
��s clar que si envaeixen el nostre desig de mirar la web i no ens permeten la interacci�, s�n negatius. Per� avui dia ja s�han desenvolupat molts formats que permeten evitar ser intrusius davant el consumidor. Formats en qu� �s el consumidor qui hi entra perqu� vol con�ixer m�s sobre aquella marca i la seva oferta. Per� una part important �s la planificaci� dels mitjans, que ens ajuda a segmentar la comunicaci� i a enfocar-la al nostre p�blic objectiu, �s a dir, a donar-li a cadasc� el que li interessa.
�Google �s l�empresa que m�s beneficis ha obtingut del past�s publicitari d�internet. Per qu�?
�Perqu� ha canviat la manera de fer el negoci a internet. Ha descol�locat tothom. Ha ent�s el que la gent demanava i ha sabut donar-li una resposta adient. Ha innovat, comen�ant per la forma de plantejar i gestionar el cercador, per� no s�ha quedat en aix�. Ha sabut posicionar-se entre els portals de recerques i oferir altres serveis que han arribat a conquistar la ment dels usuaris de tal manera que ja no es diu �cerca-ho a internet�, sin� �cerca-ho al google�.
�Quins productes funcionen m�s b� a la xarxa?
�Els que s�adrecen al p�blic m�s acostumat a navegar i a utilitzar internet com una eina d��s quotidi�.
�Estem davant una nova �poca daurada a la xarxa. Quina �s la difer�ncia amb l�anterior, que va comen�ar tamb� de manera euf�rica i es va acabar amb una crisi escandalosa?
�La difer�ncia �s que hem evolucionat. Internet �s ja una eina consolidada i la nostra manera de fer-la anar �s m�s enraonada i coherent.
(Extracte adaptat d�una entrevista d�Arantza Coullaut publicada a El Pa�s, 6 juny 2006)
Barcelona, 1 agost 2006. Segons les darreres dades, ja s�n m�s de mil milions arreu del m�n els usuaris habituals d�internet. Concretament, eren 1.022 milions al final de l�any 2005, i ara ja potser hem arribat als 1.100 milions. Repartits per continents, Europa supera clarament els EUA en nombre d�usuaris, amb 292 milions (nom�s la UE ja depassa els 230 milions); els Estats Units (205), Canad� i M�xic sumen 244 milions; i l��sia, atenci�, supera els dos continents del primer m�n que fins ara semblaven imbatibles, amb un total de 364 milions d�usuaris (dels quals 111 milions a la Xina i m�s de 50 a l��ndia). I la pallissa ser� hist�rica, perqu� els percentatges de penetraci� d�internet als pa�sos occidentals s�acosten al 70% als EUA i al 50% a la UE, mentre que a l��sia encara no arriben al 10% (la Xina el 8,5% i l��ndia el 4,5%), de manera que l�internet del futur a mig termini bascular� clarament cap a l�orient.
A Catalunya, els usuaris habituals d�internet som 2,8 milions de persones, un 40% de la poblaci� total (gaireb� 10 punts per sota de la mitjana de la UE dels 15). A tot l�Estat, sense comptar Catalunya, els usuaris s�n uns 12,3 milions, un 35,1% de la poblaci�, 15 punts per sota de les xifres de la UE per� molt a prop del pa�s m�s potent de l�Am�rica Llatina, que �s Xile (35,7%). A les Illes arriben al 37,7% de la poblaci�, per damunt de la mitjana de l�Estat, i al Pa�s Valenci� es queden en el 31,9%, for�a per sota de la mitjana estatal.
El problema que es planteja amb les dades a escala mundial �s qui manar� a internet en els pr�xims anys, quan les xifres posin definitivament de manifest que l�hegemonia i el control fins ara indiscutible del EUA i secund�riament d�Europa no tenen ra� de ser. L�any passat, la Xina (111 milions d�usuaris, la meitat que els EUA) i el Brasil (26 milions d�usuaris), entre d�altres pa�sos, ja van plantejar la conveni�ncia de transferir la gesti� d�internet, fins ara en mans estatunidenques, a un �rgan multilateral. La resposta prepotent dels EUA va ser que no es podia deixar en mans de �gent incompetent� un sistema que connecta m�s de 250.000 xarxes d�arreu del m�n i que gestiona 30.000 milions de connexions di�ries. La prevenci� dels EUA, que parlava expl�citament del perill de deixar internet en mans de �governs no democr�tics�, es referia indubtablement a pa�sos que de fet retallen la llibertat d�expressi� que hi ha a internet, com fa justament la Xina, un dels pa�sos que feien la petici� (els casos recents dels cercadors amb resultats limitats sembla que avalen aquesta prevenci�, per� de limitacions n'hi ha a tot arreu).
L�organisme de m�xima decisi� dins d�internet �s la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), en el consell d�administraci� de la qual hi ha representants de 18 nacionalitats diferents, per� de fet es regeix per les lleis de l�estat de Calif�rnia i per un acord amb el Departament de Comer� dels EUA. Naturalment, el govern Bush no t� cap intenci� de deixar marxar aquest organisme dels seus dominis, i la pr�xima renovaci� del contracte que t� la ICANN amb el Departament de Comer� es far� aquest mes de setembre.
Un dels cavalls de batalla que ara s'han posat damunt la taula �s el de la distribuci� de pel�l�cules per internet. Les grans empreses d�internet s�estan associant amb els estudis de Hollywood per oferir serveis de desc�rrega de pel�l�cules. Per� per fer-ho han d�arribar tamb� a acords amb els distribu�dors f�sics de la xarxa (empreses de cable i operadors de telecomunicacions en general), ja que aquests tamb� ofereixen continguts audiovisuals com a part de la seva oferta.
D�altra banda, l�univers internet i els seus protocols est� a punt d�ampliar-se amb molts altres milions de dispositius m�bils, que es podrien integrar dins el sistema d�internet. Sembla que en el futur tots els objectes industrials podran ser matriculats amb adreces IP, com les dels ordinadors, per tal de poder intercanviar dades i instruccions. I novament una empresa americana, Verisign, s'ha avan�at a tothom i ja fa temps que treballa amb aquest prop�sit (que cada objecte estigui associat a una adre�a de la xarxa) i n�ha dissenyat una nomenclatura, ONS (Object Name System). Els experts diuen que si els EUA aconsegueixen quedar-se l�ONS, llavors el seu avantatge en el control de la xarxa seria definitiu, molt m�s important encara que el que t� en l�actualitat.
Els mesos vinents seran apassionats en la batalla pel control mundial d�internet.
(Font: elaboraci� pr�pia, amb dades de Norberto Gallego, La Vanguardia 9 juliol 2006, Idescat i INE)
Washington, 20 febrer 2006. Western Union ha tancat el servei de telegrames. Ho va anunciar fa uns dies amb un text d�estil telegr�fic que va publicar a la seva web: �Efectiu el 27 de gener, Western Union cessar� tots els serveis de telegrames i missatges comercials.�
L�inventor del tel�graf Samuel Morse va inaugurar el servei de WU el 24 de maig del 1844 amb un missatge entre Washington i Baltimore que deia: �What has God wrought?� (�Qu� ens tindr� preparat D�u?�). L��xit de l�experi�ncia va fer que aviat els correus amb cavalls passessin a la hist�ria.
Ara, els nous invents sense fils han fet que els telegrames ja no tinguin sentit. Per� la gent que t� m�s de 30 anys d�arreu del m�n segur que recorda algun ensurt viscut a casa per l�arribada d�un telegrama, o b� un sospir d�alleujament.
Western Union, malgrat tot, no plega, perqu� s�ha especialitzat en la gesti� de transfer�ncies de diners. T� clients en m�s de 200 pa�sos.
El servei p�blic de telegrames encara funciona a la majoria de pa�sos europeus. �ustria l�ha eliminat al final d�aquest any passat. A l�Estat espanyol, un telegrama costa 7,28 euros de tarifa m�nima amb un m�xim de 50 paraules i 1,50 cada mot suplementari, 10,88 euros de tarifa m�nima si s�n internacionals.
Barcelona, 16 setembre 2005. La Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), entitat internacional que concedeix els dominis de la xarxa, ha aprovat la terminaci� .cat per a tots els usos d�internet que tinguin alguna vinculaci� amb el catal�.
L�associaci� PuntCat, que va iniciar la campanya per aconseguir el domini, ha informat aquesta matinada en la seva p�gina web que la terminaci� .cat �servir� per ressaltar a nivell mundial l'exist�ncia de la cultura catalana�. El nou domini .cat ��s el primer que s�atorga a nivell global a un grup ling��stic i cultural, un fet excepcional del qual la nostra cultura pot estar leg�timament orgullosa�, han afegit des de PuntCat.
Entre els arguments que s�han tingut en compte per concedir el domini, la ICANN ha valorat l�exist�ncia d�una �comunitat ling��stica i cultural de parla catalana ben definida�. PuntCat ha agra�t per aquest motiu el suport prestat des del principi per les m�s de 90 entitats membres de Catalunya, el Pa�s Valenci�, les Balears, la Franja, Andorra, la Catalunya Nord o l�Alguer, pels parlants de catal� que hi ha escampats en tants altres pa�sos del m�n i, en concret, per les m�s de 68.000 persones i entitats que han donat suport a la candidatura a trav�s de la p�gina web www.puntcat.org.
L�associaci� PuntCat va ser creada el novembre del 2001 i el mes de mar� del 2004 va presentar la candidatura per obtenir el nou domini. PuntCat es transformar� a partir d�ara en una fundaci� per gestionar el registre de dominis .cat, segons ha informat la mateixa entitat. D�altra banda, en aquest cas sembla que no hi ha possibilitats, com ha passat en altres terrenys, que el govern espanyol o altres inst�ncies imperials s�oposin a la concessi�, ja que la decisi�, a m�s de ser definitiva, s�ha pres al marge dels poders pol�tics i empresarials, que de moment encara no ho controlen tot. (Toquem ferro.)
Barcelona, 5 mar� 2005. Hi ha 440 fam�lies catalanes que tenen molt poder. Ells decideixen qu� faran dem� a la tele, en tots els canals. Sortosament, no es coneixen entre ells i no es poden posar d�acord per decidir-ho. Per� entre tots ho decideixen. I ells saben que tenen aquesta quota compartida de poder. Cada dia, cada minut de cada dia, aquestes fam�lies marquen el nostre immediat futur televisiu. I centenars, milers, de persones, a l�altra banda de la pantalla, productors, editors, locutors, actors� estan pendents cada minut de cada dia del que dir� la dictadura de l�audi�ncia, representada per aquesta mostra.
Amb les dades que proporcionen les 440 fam�lies, podem saber quins programes agraden m�s als avis, a les dones o als joves, quanta canalla mira la tele en horari de matinada, quin tipus de gent la mira al mat� o al migdia. Ho podem saber tot. I potser no �s ben cert, potser les dades no responen exactament a la realitat, per� a l�altra banda, all� on manen sobre els canals i els programes, es creuen m�s aquestes dades sobre l�audi�ncia que si fossin solemnes oracles divins. I b�, s�n els resultats d�una enquesta, que com totes les enquestes no d�na resultats exactes �i ells saben que no els d�na�, per� s� que d�na tend�ncies m�s o menys aproximades. Les dades que proporciona l�an�lisi detallada del comportament dels aparells de televisi� que hi ha en aquestes 440 llars catalanes arriben a l�empresa TNS Sofres (Taylor Nelson Sofres �s el nom complet), i en aquesta empresa es descodifiquen, s'esmicolen, es miren amb lupa, o sigui, s'analitzen les xifres, i tot seguit en passen un resum a les cadenes de televisi� i a la premsa. I aix� sabem quins s�n els programes te�ricament m�s vistos d�ahir, de la setmana anterior, del mes passat o de l�any que s'ha acabat.
Els analistes i programadors de les diverses cadenes i empreses de televisi� creuen que �s un bon sistema. De fet, �s aix�, amb petites variants, com funciona arreu del m�n el control de les audi�ncies de televisi�. La fiabilitat dels sondeigs dep�n del fet que la mostra sigui realment representativa de la poblaci�, per� a TNS s�n els primers interessats a aconseguir aquesta representativitat, i per tant, l�afinen tant com poden. I segurament, com d�iem, els resultats que aporten no s�allunyen gaire de la realitat. Segons TNS, la mostra catalana s�ha fet a partir de les dades que proporciona l�INE espanyol (Instituto Nacional de Estad�stica), l�Idescat catal� (Institut d�Estad�stica de Catalunya) i diversos estudis sociodemogr�fics d�altres organismes, i tamb� fan servir per a orientar-se pr�viament les an�lisis de l�EGM (Estudi General de Mitjans), que aporten tamb� tend�ncies -menys aproximades que els resultats que ofereix TNS.
La manera de contrastar la �bondat� dels resultats de TNS �s l�enquesta anual que fa l�Associaci� per a la Investigaci�n de Mitjans de Comunicaci� (AIMC), per� aquesta associaci�, que representa els mitjans de comunicaci� i les empreses anunciants, est� auditada per Sofres, amb la qual cosa es fan auditories m�tues� tot i que a tots dos, com d�iem abans, els interessa per damunt de tot con�ixer la realitat. L�AIMC fa les seves enquestes de contrast trucant de tant en tant a les 440 cases que tenen aud�metre en els seus televisors i els pregunta qu� veuen en aquell moment, de manera que despr�s poden contrastar els resultats de l'enquesta telef�nica amb els que d�na TNS. Segons l�AIMC, la coincid�ncia entre les dues fonts de dades �s del 95 per cent. Tamb� es fa de tant en tant una altra enquesta per tel�fon a unes 1.500 persones de tot Catalunya escollides te�ricament de manera aleat�ria i els pregunten qu� veuen en aquell moment. La prefer�ncia d�aquestes persones coincideix en un 85 per cent amb les dades dels aud�metres.
(Font: elaboraci� pr�pia, amb dades de La Vanguardia, TNS Sofres i AIMC)
El pilar de tot plegat
Em documento sobre la imatge del periodista en el cine: busca-raons, borratxo, aventurer, mentider i tramp�s. I la periodista? Astuta, descurosa, ambiciosa i secretament enamorada del cap. La vida mateixa. [...]
Vet aqu� una vegada milers de metres quadrats de tauletes individuals, de vegades aplegades en barris de vuit o deu habitants. D'una manera general, cadasc� va al seu rotllo, davant el propi ordinador i amb el propi tel�fon, i hi regna l'harmonia i la pau, sense enveges ni renyines. i ara vost� dir�, com Shreck: "Ja. I ara jo corro a creure-m�ho."
Doncs b�: aquesta �s la veritat [...] sobre algunes de les esp�cies que habiten [en un diari]:
Redactor o redactora en cap. S�n el pilar de tot plegat. Els coneixes perqu� no tenen peus. Una dita popular fa: �s m�s f�cil que un camell passi per l'ull d'una agulla que no que un redactor en cap es mogui de la seva taula. Cal�mnies de subordinats. Parlant cient�ficament, hi ha dues subesp�cies de redactor en cap: el redactor en cap pur i el redactor en cap maco. El redactor en cap pur �s de naturalesa sedent�ria; convoca els seus periodistes agitant la m� per damunt del cap, i el seu tracte �s amable, esquerp, simp�tic, afectu�s o poca-solta segons dia i car�cter, en aix� un diari �s com una ag�ncia d'assegurances o una pres�, no busquem romanticisme on no n'hi ha. El redactor en cap maco o semovent s� que es despla�a cap als subordinats, i somriu sense motiu per irradiar bon rotllo. Recentement s'ha batejat aquesta s�ndrome com a zetapisme. En resum, i simplificant: el redactor en cap pur diu: "Aviam." El redactor en cap maco diu: "Aviaaaaam."
Director. El reconeixes de seguida, perqu� �s el senyor que no hi �s. Li encantar�, aquesta broma tan bona. No, home, �s clar que hi �s. Com voleu que no hi sigui el senyor director, si �s el pilar de tot plegat! El director �s a la tercera planta, un territori anomenat "a dalt". Es diu amb molt de misteri i col�locant el polze en posici� erecta per remarcar l'er�tica del poder: "a dalt", amb delit, com H. H. pronunciava Lo-li-ta. A-dalt. De les opinions obtingudes, totes ben sinceres, dedueixes que un director �s com un gremlin: si mantens amb ell unes senzilles pautes de capteniment, no causa problemes. Col�loquialment li diuen "dire", com en les historietes del reporter Tribulete, cosa que indica el domini de l'argot intern que mant� la generaci� cinquantina (siguem piadosos) sobre la m�s jove, la q prla x mbil. Si els joves controlessin l'argot, farien servir l'abreviatura: Dtor., i li dirien El Det� o Det� el Terrible, amb la irrever�ncia pr�pia de la joventut i cometent una gran injust�cia, a m�s, perqu� com voleu que sigui terrible? Passa que la criatura �s director, i aix� �s una c�rrega molt seriosa. Preguntes que us fareu: �s en Det� un �sser solitari? Un misantrop? Un anacoreta? No. En Det� no actua mai sol. L'acompanyen uns altres superherois.
Det� Adjunt. �s el pilar de tot plegat. Viu en un despatx 4�4 amb parets de vidre, habitacle que recorda el terrari d'un zoo. Pots passar per davant i mirar. Gaireb� mai no mossega, i aix� el converteix en una de les atraccions m�s visitades per la Redacci�. �s especialment celebrada la seva habilitat per col�locar un peu damunt la taula deixant caure un bra� per darrere el respatller del sill� giratori sense deixar de parlar per tel�fon amb la vista a la pantalla i una m� al ratol� mentre transmet ordres mitjan�ant un moviment de celles. Hi ha altres models de Det� Adjunt, que no han de confondre's amb adjunts al Det�, ja que aquests s�n el pilar de tot plegat. Tamb� hi ha diversos tipus de Subdet�, i aquesta darrera esp�cie �s molt apreciada perqu� penquen com bacons. Jo, el que sento. La fam�lia Det�, respectablement nombrosa, treballa en equip i es comunica mitjan�ant una mec�nica complexa anomenada reuni�.
A edici� i correcci� treballen �ssers recollats a la cadira i inclinats cap a la pantalla en un angle de seixanta graus. S�n com els pre-cogs de Minority Report: la seva missi� �s detectar terrors i arrades abans que es materialitzin en lletra impresa i tornin al diari en forma de queixa indignada, enginyosa, simp�tica, etc�tera, segons el lector. Els documentalistes tamb� pertanyen als recollats, aix� com els grafistes o inf�grafs, que tracten amb dibuixants / humoristes i es relacionen amb artistes. S�n artistes. S�n el pilar de tot plegat. El seu capitost �s Det� d'Art o Art-Det�. "Senyor, s�, senyor!", crida un maquetador quan li ordenen encaixar un article amb vint ratlles de m�s. Ha lliurat la seva vida a un sol objectiu: la lectura clara i ordenada del diari. El seu sacrifici paga la pena. Sense maquetaci�, les not�cies apareixerien penosament barrejades: "Bush exigeix a Ronaldinho matrimonis homosexuals davant la privatitzaci� d'Ibarretxe". El diari seria m�s divertit, per� perdria credibilitat i influ�ncia, pilar de tot plegat.
Fot�graf/a. Els identifiques perqu� sempre duen un bra� per darrere del cos, com El Disc�bol, per la in�rcia de la velocitat. Podr�em fer servir mil paraules per a ells i elles, per� val m�s aquesta imatge. No cal dir que s�n el pilar de tot plegat.
Col�laboradors. �ssers immaterials que viuen fora [...] i no se sap de qu� viuen, a m�s, perqu� el sou el gasten �ntegrament en psicoanalista, lectura, DVD i viatges, que �s del que escriuen. A un col�laborador li toques una coma i et desaf�a a un duel. Per un punt i seguit et jugues la vida. Tamb� reconeixes un col�laborador perqu� sempre fa doctrina, sobre a qui cal votar, com cal vestir-se, qu� s'ha de llegir o com tractar el periquito. Creuen que s�n el pilar de tot plegat. I amb ra�. N'hi ha que telefonen molt, i la seva insist�ncia suggereix el missatge interestel�lar avariat d'Obi-Wan-Kenobi: "Hola, em dic Obi-Wan-Kenobi i tinc una col�laboraci� per a [...]. Hola, em dic Obi-Wan-Kenobi i tinc una col�laboraci� per a [...]. Hola, em dic..."
Periodista simple. Billy Wilder va fer dir a Kirk Douglas, a El gran carnaval: "S�c un periodista de 250 d�lars la setmana. Em poden contractar per 50. Conec els diaris per davant i per darrera, de dalt a baix. S� escriure'ls, publicar-los, imprimir-los, empaquetar-los i vendre'ls. Puc encarregar-me de les grans not�cies i de les menudes. I si no hi ha not�cies, surto al carrer i mossego un gos. Deixem-ho en 45 d�lars." Mentida. Tot fals. No faci cas del cine. Parafrasejant la xicota de Roger Rabbit: "No som dolents, �s que ens han dibuixat aix�." Del simple periodista, de l'humil periodista que tot el dia tafaneja al carrer per abocar quan arriba la nit en la seva p�gina el que sap, sigui cronista, reportera, redactor, cr�tic, analista, comentarista o corresponsal, n'hi ha prou de dir que �s el pilar de tot plegat.
I per acabar, naturalment, b�, per descomptat, [al diari] [...] hi ha tamb� treballadors.
Toni Mart�nez
El Pa�s 18 octubre 2004
�El problema amb els periodistes no prou preparats, no ben informats, �s que escriuen articles plens de �ell diu�, �ella diu�. Si alg� diu que el cel �s blau, aquests periodistes ho transcriuran curosament, per� si alg� diu que el cel �s taronja, faran exactament el mateix, li donaran a aquesta dada el mateix tractament que a l�altra. Els reporters han de tenir un equilibri que tingui sentit, no qualsevol mena d�equilibri, i no cal dir que pot ser un perill que siguin excessivament equilibrats, que es limitin a donar dues versions d�un problema sense tenir criteris o prou informaci� per poder jutjar la informaci� que reben.�
�Cada cop m�s [els governs] recorren a filtrar not�cies atractives als periodistes que amb m�s probabilitat garantiran l�enfocament favorable que es vol [�] Aquests periodistes que tenen �bons contactes� amb el govern saben que el seu acc�s a les exclusives dep�n del fet que les informacions que en facin continu�n sent favorables als qui els han proporcionat la informaci� privilegiada. [�] Hi ha una relaci� simbi�tica entre aquests periodistes i els funcionaris governamentals que els proporcionen informaci� interna.�
�No ha de sorprendre que la majoria de les fonts informatives siguin esbiaixades, distorsionades o incompletes. [�] [La feina dels periodistes �s] pensar cr�ticament [�], fer-se les preguntes sobre qui surt beneficiat i qui perjudicat d�un canvi [�] descobrir el que hi ha amagat [�] saber quins interessos hi ha en joc [�] intentar entendre la ra� per la qual una informaci� �s esbiaixada, detectar les agendes informatives, deixar que els lectors puguin ser conscients de les possibles distorsions i ajudar-los a aclarir-se amb les interpretacions que s�n contradict�ries.�
(Citacions preses de Joseph Stiglitz, premi Nobel d�Economia, i Anya Schiffrin, periodista, excorresponsal de Reuters a Barcelona i professora de la Columbia University, Covering Globalization, Columbia University, 2004)
Alfons Cornella, prestigi�s especialista catal� en tecnologies de la informaci�, ha publicat un recull d�un centenar de lleis, conclusions, estad�stiques i principis, formulats per especialistes d�arreu del m�n, sobre la hist�ria i l�actualitat d�aquestes tecnologies. N�hi ha que s�n nom�s xifres emp�riques, altres s�n constatacions de sentit com� i altres s�n simples observacions sobre els diversos fen�mens, fetes sovint amb una bona dosi d�humor que s�agraeix, com ara l�anomenada �llei de demi Moore� o la s�ndrome NIH (not invented here), que desemboca tot sovint en la llei RTW (Reinventing the Wheel). El mateix t�tol de l�obra, kNewton, �s un joc de paraules fet amb el nom del gran inventor brit�nic i la paraula know (entendre). Segons diu l�autor, sembla que �s la primera vegada que es fa un recull com aquest al m�n, tot i que hi ha monografies i, per descomptat, abundor d�articles, sobre cadascun dels fen�mens, per� a�llats. El llibre, per ara nom�s disponible comercialment en format paper, s�ha publicat de moment en catal� i castell�.
Aqu� en teniu alguns exemples:
Lleis de l�aven� digital
1. Llei de Moore: la velocitat del proc�s (computaci�) es duplica cada 18 mesos
2. Llei de la fibra: la capacitat de transmissi� per les l�nies de telecomunicaci� es duplica cada 9 mesos
3. Llei del disc: la capacitat d�emmagatzematge en un suport f�sic es duplica cada 12 mesos (p. 11)
Ara b�, hi ha la �llei de Grove�, o �llei del coll d�ampolla�, que diu que la velocitat en les l�nies telef�niques tradicionals, de les quals dep�n una gran majoria dels usuaris d�aquestes tecnologies, evoluciona nom�s un 14% l�any. Per tant, els grans aven�os dels punts 1-3 s�n en la pr�ctica molt menors per a la majoria d�usuaris. (p. 23)
Capes de Hayles (1998)
Primer, hem de tenir electricitat. Despr�s, depenem sovint de la connexi� telef�nica. Despr�s hi ha els protocols de comunicaci� Hayles (1998) assenyala que cadascuna d�aquestes capes, que es construeix sobre una capa d�infraestructura pr�via, dilueix la import�ncia de la infraestructura �inferior�, tot i que sense ella l�altra no seria possible. (p. 20)
S�ndrome del programador perfecte
Miratge d�efic�cia personal que pateixen alguns programadors inform�tics que es creuen infal�libles. (p. 33)
Test de Turing
Joc d�imitaci� creat per Alan Turing (1950) per discriminar si l�ordinador �pensa� prou b� o no. Consisteix a posar una persona connectada simult�niament amb una altra persona i amb l�ordinador al qual es vol fer passar el test. Si el testador fa preguntes i no sap qui �s qui, la m�quina passa el test. Fins ara, cal dir que cap m�quina no ha passat el test de Turing.
El test de Turing invers, desenvolupat a partir del fenomen dels correus no sol�licitats (spam) consisteix a comprovar que la persona que ens envia, demana o pregunta una cosa �s un �sser hum� o b�, com sospitem, una m�quina. Aquests tests reben el nom de captchas (�completely automatic public Turing test to tell computers and humans apart�). S�n proves com les que et trobes quan obres un compte de correu a Hotmail, Yahoo, etc. i el programa et demana que escriguis uns car�cters o signes que apareixen deformats. Les m�quines normalment no s�n capaces de �veure� b� aquests signes. (p. 36-37)
Efecte de les segones versions (Fred Brooks, 1975)
Efecte pel qual la segona versi� d�un programa que funciona correctament esdev� un �monstre grandi�s� amb molta m�s complexitat i possibilitats te�riques que les que podr� aprendre o voldr� utilitzar mai l�usuari, sense que aix� representi cap avantatge ni utilitat real per a ell, sin� �nicament una complexitat m�s gran en l��s de les utilitats que ja feia servir. Diu que el paradigma d�aquest efecte pervers �s el processador de textos Word. En canvi, els navegadors d�internet sembla que estan vacunats contra aquest efecte, i afortunadament no �evolucionen�, sin� que mantenen les utilitats justes per a una correcta navegaci� per la xarxa. (p. 57)
Corbat� d�IBM
Segons un estudi fet per IBM l�any 2000, internet est� constitu�t per quatre grans blocs:
1. El nucli (30%), pel qual els internautes es mouen a trav�s d�enlla�os directes.
2. Els webs origen (24%), p�gines que porten cap al nucli, sense que hi hagi enlla�os des del nucli cap a elles.
3. Els webs finals (24%), p�gines amb les quals el nucli t� un enlla� que hi porta, per� elles no tenen enlla� amb el nucli.
4. Webs desconnectats (22%), que no s�n accessibles directament des de webs del nucli ni tenen enlla�os directes amb webs del nucli.
El nom de �corbat� ve del fet que la representaci� gr�fica d�aquesta estructura feta pels autors de l�estudi t� forma de corbat�. (p. 69)
Llei dels 19 graus de separaci�
Es diu que la dist�ncia entre dues persones del planeta �s de sis persones; �s a dir, de mitjana, qualsevol persona del m�n podria fer arribar a qualsevol altra un missatge oral a trav�s dels contactes ordinaris que t� cadascuna de les persones de la cadena, sempre, l�gicament, que es tri� en cadascun dels passos el contacte adequat. La llei dels 19 graus de separaci� d�Albert Barabasi (2002) diu que qualsevol p�gina web es troba de mitjana a una dist�ncia de 19 clics de qualsevol altra p�gina web (l�gicament, excloent-ne els motors de cerca, que simplifiquen el proc�s). (p. 70)
Principi d�amoltonament, de la cascada o de Harry Potter
Segons Duncan Watts (Universitat de Columbia, 2003) �s possible que una de les raons de l��xit d�un producte sigui el mecanisme de la �cascada informativa�, una reacci� social en cadena en la qual un nombre creixent de persones compra un producte justament perqu� tothom el compra. "Si els altres ho fan -pensen-, deu ser per alguna cosa." (p. 72)
Llei de Gresham formulada per Schrage (2003): �Les contribucions idiotes en un f�rum tendeixen a expulsar les contribucions que tenen coses interessants per aportar-hi�. O sigui, all� on es publiquen normalment bajanades no �s probable que s�hi trobin bons continguts. (p. 75)
El tal� d�Aquil�les digital
Se sap que una avaria m�ltiple a internet, encara que afect�s fins al 80% dels nodes de la xarxa, de manera aleat�ria, no la col�lapsaria. En canvi, si no fos una avaria sin� un atac premeditat que afect�s directament els nodes centrals (anomenats hubs), s� que es podria paralitzar la xarxa. Barabasi (2002) diu que uns quants crackers ben entrenats, situats en qualsevol punt del m�n, poden destruir la xarxa en trenta minuts. Internet, per tant, seria m�s vulnerable a un atac inform�tic �ben dissenyat� que a una guerra nuclear. (p. 89)
Llei de demi Moore
Chakravorti (1998) va assenyalar que la velocitat de difusi� de la tecnologia entre el p�blic, per la seva capacitat limitada d�absorci� de novetats, �s aproximadament la meitat (per aix� �demi�) de la velocitat d�aven� de la tecnologia als laboratoris. O sigui, la tecnologia arriba a casa nostra a la meitat de la velocitat predita per Moore a la seva llei. (p. 91; veg. p. 23).
S�ndrome NIH
Aquesta s�ndrome es produeix en les empreses que creuen que fora de la pr�pia empresa no hi ha una soluci� per als seus problemes o que les solucions que hi podrien anar b� no s�n bones justament perqu� �not invented here� (NIH). Aquesta s�ndrome, que fa gastar milions i milions en recerca i desenvolupament, desemboca tot sovint en una altra llei, anomenada RTW (�Reinventing the Wheel�). (p. 97).
Quantitat d�informaci� produ�da
Segons un estudi de la Universitat de Berkeley (2003), la producci� d�informaci� mundial emmagatzemada (�s a dir, deixant de banda la que flueix per tel�fon, r�dio, televisi� i internet) en quatre suports (paper, pel�l�cula, suport magn�tic i �ptic) durant l�any 2002 va ser de 5 exabytes (5x10 elevat a 18 bytes), l�equivalent a 9 bilions i mig de llibres. L�any 2000, aquesta xifra era la meitat. En paper, nom�s s�emmagatzema un 0,0015 del total. La informaci� fluida de l�any 2002 va arribar als 18 exabytes (34,2 bilions de llibres). De tota aquesta quantitat, la informaci� que flu�a per internet va ser nom�s d�uns 170 terabytes, un 323 milions de llibres. Els missatges instantanis (SMS) que es produeixen cada dia s�n uns 5.000 milions.
Val la pena que compreu el llibre. S�n quatre duros i �s apassionant. I molt complet.
Alfons Cornella
kNewton: Buscant un ordre en la informaci�
Infonomia, 2004
Segons l'estudi Eyetrack III, encarregat pel Poynter Institute, l'Estlow Center for Journalism & New Media i l'empresa Eyetools, hi ha una s�rie de par�metres objectius que asseguren una atenci� m�s acurada dels possibles visitants d'una web, i ho han comprovat amb l'observaci� i filmaci� en directe des de la pantalla d'ordinador del comportament dels ulls dels usuaris:
1. Els men�s de navegaci� horitzontals ubicats a la part superior de la p�gina funcionen m�s b� que els tradicionals men�s verticals. Per raons d'espai, els men�s horitzontals solen ser m�s concisos que els verticals.
2. Un tipus de lletra petit obliga a una lectura atenta dels textos, mentre que els tipus m�s grans fan que l'usuari passi la vista pel damunt, com escanejant la p�gina superficialment, sense llegir-la.
3. Els par�grafs han de ser breus i les dues primeres paraules del titular han de captar de manera immediata l'atenci� de l'usuari, si no es vol que se'n vagi o passi a una altra not�cia.
4. Els usuaris de webs de not�cies es fixen abans en un gran titular, especialment si �s ubicat a la part superior esquerra de la pantalla, que en una foto.
5. Un cop que se centren en una imatge, s'entretenen m�s amb els dibuixos o fotos grans que amb els petits, i dediquen especial atenci� a les fotos en qu� apareixen cares perfectament definides.
6. Pel que fa a la publicitat ubicada a la portada d'una web informativa, els anuncis que capten m�s l'atenci� s�n tamb� els situats a la part superior esquerra de la p�gina, mentre que els ubicats a la part dreta es veuen menys i els del final de la p�gina gaireb� no els veu ning�.
7. La proximitat de l'anunci al contingut editorial ajuda a fer que se'l mirin m�s.
8. Els anuncis de text capten l'atenci� de l'usuari m�s temps que els banners amb imatges.
9. Els anuncis fets amb imatges han de ser for�a grans per ser m�nimament efectius.
Extractat d'un article d'Ismael Nafr�a
La Vanguardia Digital 14 setembre 2004
Tot opinador viu en un h�bitat determinat en el qual ha anat instal�lant-se amb el pas dels anys, i freq�enta certs segments socials d'un barri determinat, un determinat grup d'amistats, amb unes idees pol�tiques i est�tiques m�s o menys concretes en detriment d'altres, i, per aix�, [...] pot assegurar (fins i tot conven�ut que no menteix) que [...] sap que l'assumpte en q�esti�, sigui quin sigui cada moment, [...] preocupa de veritat el personal.
Quim Monz�
La Vanguardia 16 juny 2004
-El 1995 era en un hotel del Kazakhstan esperant un transport que no arribava. [...] L'�nica distracci� era la CNN. [...] En una tarda vaig comptabilitzar 57 imatges en qu� els musulmans eren mostrats amb pinta de ser paios molt perillosos. Cremaven banderes, empunyaven fusells, al�aven els punys. Ho vaig veure clar. El preescalfament de la guerra santa.
-O sigui, no el va sorprendre la guerra de l'Iraq.
-En absolut. La propaganda que demonitza l'altre �s el primer pas de tot conflicte. ��s la m�sica del nostre temps! Ara li ha tocat a l'Iraq. Per� en els pr�xims 20 anys els nord-americans faran el mateix amb S�ria, L�bia, l'Iran, el Sudan. [...] El moviment pacifista europeu t� molta feina a fer.
Jan Guillou, escriptor suec
Entrevista de N�ria Navarro a El Peri�dico, 18 juny 2004
Una escena d'una pel�l�cula africana. Calor i mosques a l'exterior. A l'interior, caf�, i la parella protagonista que viatja lentament. Lluny, quatre guerrers negres amb escut i llances corren per la sabana. L'endem�, m�s sol, m�s caf� i, lluny, els mateixos guerrers. Ella diu: "Qui s�n? Fa dies que els veig c�rrer". I ell que li respon: "El lle� va entrar al seu poblat fa una setmana i es va emportar un nen. Ara l'estan buscant". La noia de ciutat es refugia en la l�gica: "Si d'aix� en fa una setmana, �el lle� ja es deu haver menjat la criatura!". No tot �s l�gic. L'home blanc i savi li respon: "Aix� tamb� ho saben. Per� nom�s corrent per la sabana per trobar el lle� aconsegueixen apaivagar la seva culpa".
Una altra escena d'una realitat sagnant. Dos nens moren al travessar la riera de Merl�s. Va ser un accident. Tamb� va ser una activitat arriscada. �Quantes vegades i quants nens, abans que pass�s la desgr�cia, havien arribat a l'altre costat amb la sensaci� d'haver ven�ut la seva pr�pia por a l'aventura? Enviem els nens a col�nies perqu� s'enfrontin a un m�n diferent i perqu� arribin a casa amb la il.lusi� d'haver crescut. Tamb� enviem els nens a comprar-nos el diari perqu� s�piguen el risc de creuar el car- rer i, quan tornen, ens donen un plec de fotografies d'altres nens morts fora del nostre univers de seguretat 100%. Per� ning� t� la seguretat al 100%. A vegades passen coses. A vegades el que havia de ser una seguretat �s una fatalitat. A vegades el sem�for no funciona i travessar el carrer �s un repte infantil que pot acabar malament. A vegades el vent es fica a la ciutat i una branca cau damunt de la vorera, o una onada s'emporta els vianants del moll, o un mul s'atura enmig de la carretera. Per� a la mort se li ha de buscar causes. I quan entre les causes hi ha el factor hum� es porta el negligent, l'imprudent o l'inexpert davant la just�- cia i se l'acusa d'homicida. I quan hi ha acusaci� hi pot haver pena. N'hi ha. El monitor i l'amo de la casa de col�nies de la tr�gica excursi� de Merl�s han estat condemnats. �s la nostra manera de c�rrer darrere el lle�. No hi ha res de m�s tr�gic que la mort d'un fill. �Per� potser la condemna d'aquestes persones ens reconcilia amb el m�n?
Joan Barril
El Peri�dico 10 mar� 2004
Ara fa m�s de quinze anys que vaig replantejar-me la meva relaci� amb el tel�fon. Vaig comen�ar amb el de la feina. Qu� podia fer perqu� deix�s de sonar? No hi havia cap botonet que el bloqueg�s i expliqu�s que m'estava ocupant de la meva tasca principal, �s a dir, pensar. En vaig parlar amb algunes telefonistes i els va semblar que una resposta com ara: "La senyora J�nsson no s'hi pot posar; en aquest moment est� pensant", probablement faria enfadar la persona que trucava. Les telefonistes creien (i amb ra�) que qui truqu�s en aquell moment podia objectar, indignat, que si jo no feia altra cosa que pensar, no hi havia cap motiu perqu� no pogu�s agafar el tel�fon.
Bodil J�nsson
Deu reflexions sobre el temps, Columna 2000