Economia
Madrid vs. Catalunya
La ciutat franqu�cia
Com ha dit Quim Monz� (La Vanguardia, 19 setembre 2008), Barcelona s�ha convertit en una �ciutat franqu�cia, com tantes i tan vulgars hi ha al m�n�. I ell mateix citava l�escriptor Enrique Vila-Matas, que uns dies abans havia afirmat: �Barcelona era una ciutat que abans tenia un teixit civil interessant, per� s�ha degradat molt en el pla hum�. [...] Aqu� a Barcelona ve tothom a cagar-se al carrer, i fins els aplaudeixen. La ciutat ha esdevingut un parc tem�tic i s�ha venut a un turisme molt desgraciat. Al meu barri l�afer �s escandal�s. La mateixa idea de barri ha quedat esmicolada.�
Una pe�a m�s en el proc�s de mimetitzaci� de BCN amb les ciutats franqu�cia:�The Ten Best Places In The World To Be Gay In�, segons The Independent (17 de setembre 2008): San Francisco, Sydney, Nova York, Mikonos, Par�s, Barcelona, Amsterdam, Londres, Copenhaguen i Berl�n.
per Enrique Murillo
[...] La ind�stria editorial [de l�Estat espanyol] t� una capital per al subsector del llibre de text, que �s Madrid, i una altra capital per al llibre de lectura, all� que els de l�ofici anomenem el llibre de llibreries, que �s Barcelona. Per al text cal estar a prop dels ministeris. Per al llibre de lectura corrent, dic jo, caldria estar a prop dels grans d�aquest sector de l�edici�. El text �s sobretot a Madrid. La novel�la i l�assaig s�n sobretot a Barcelona. Hi ha excepcions, �s clar. A Madrid publiquen per a llibreries Alfaguara i Alianza, Siruela i Lengua de Trapo, i neixen nous segells com Impedimenta. I a Barcelona Vicens Vives, entre d�altres, es dedica al text. Per� parlo de grans xifres, i les grans xifres del llibre de lectura corrent s�esdevenen a Barcelona.
I m�s que mai en el que sens dubte ha sigut l�any dels prodigis editorials per a aquesta ciutat. Vegem-ne unes quantes dades, que potser no han sigut prou difoses. El curs 2007-2008, el m�n editorial en llengua espanyola ha viscut un dels anys m�s extraordinaris de tota la seva hist�ria. Si comptem des de l��ltima fira de Frankfurt fins a la que es fa aquests dies, que �s com caldria comptar els anys en el nostre sector, les xifres editorials estableixen r�cords molt i molt notables. Tres llibres publicats durant aquest per�ode han assolit primeres edicions d�un mili� d�exemplars cadascun (les noves novel�les de Ken Follet, J. K. Rowling i Carlos Ruiz Zaf�n), i fins i tot reedicions quasi immediates despr�s d�aquesta arrencada tan extraordin�ria.
Dos dels segells que han fet tal proesa pertanyen a sengles macrogrups, Random House-Mondadori i Planeta. El tercer dels llibres del mili� de tirada inicial, el nou lliurament de les aventures de Harry Potter, l�ha publicat Salamandra, una petita empresa familiar que ha encertat tamb� la diana comercial amb un altre llibre (El nen del pijama de ratlles) les vendes del qual excedeixen la xifra del mili�. Subratllo que Salamandra �s un negoci familiar perqu� aquesta �s la gran tradici� editorial barcelonina, encarnada en aquest cas per Sigrid Kraus i Pedro del Carril. I hi ha molts exemples m�s d�aquesta classe de petits editors de dimensi� global i extraordinaris resultats. Aix�, tamb� van ser editats per una empresa familiar, la de Joaqu�n Sabat�, diversos �xits milionaris en vendes dels anys immediatament anteriors, o sigui les novel�les de Dan Brown i el manual d�autoajuda Qui s�ha endut el meu formatge?, publicats pel grup Urano, que acaba de fer de manera brillant el 25� aniversari. Uns altres dos llibres que han superat fa poco la xifra redona i descomunal del mili� d�exemplars venuts van ser L�esgl�sia del mar, publicat per un segell de Random, i L�ombra del vent (Planeta). Tamb� s�n barcelonins uns altres dos grans grups amb una notable aportaci� al llibre de lectura corrent, RBA i Ediciones B. I ho s�n tamb� els editors del 70% dels llibres del butxaca que s�imprimeixen en llengua espanyola, sobre un total de m�s de 20 milions d�exemplars anuals (Debolsillo de RHM, amb un 50% del mercat, seguit amb un 20% per Booket, de Planeta). Per cert, per calibrar la dimensi� del fenomen milionari d�aquests anys, n�hi ha prou dient que la tirada inicial d�un llibre de llibreries continua sent en el 80% dels casos d�uns 3.000 exemplars.
Si abandonem les xifres milion�ries i anem a l�edici� selecta (que aquests editors tamb� aconsegueixen convertir en edici� molt comercial amb notable freq��ncia), la capitalitat barcelonina �s encara m�s marcada. Perqu� tamb� hi tenen la seu la majoria dels nostres principals segells literaris i assag�stics, des de Tusquets i Anagrama fins a Acantilado i Mondadori, Edhasa i Bruguera i Galaxia Gutenberg, Cr�tica i Paid�s, i igualment molts dels nous, petits i brillants segells independents, com Min�scula i Libros del Asteroide. Les darreres setmanes Min�scula ha col�locat en algunes llistes de llibres m�s venuts aquella menuda joia titulada L�illa, i parlem d�una editorial on treballen nom�s dues persones: l�editora (Valeria Bergalli) i una exalumna del m�ster d�edici� que un grup de professionals vam dictar per a la Universitat Aut�noma de Barcelona.
No per casualitat es troben a Barcelona el 80% dels agents literaris del pa�s, que representen ag�ncies i editorials d�arreu del m�n, i autors que viuen en molts indrets del m�n. Segueixen l�estela de la llegend�ria Carmen Balcells, i s�n tan bones en l�ofici que les han triades molts escriptors que viuen a Madrid, com Javier Mar�as i Juan Jos� Mill�s, com Mario Vargas Llosa i David Trueba, i diversos centenars m�s.
A Barcelona i rodalia viu un alt�ssim percentatge de traductors, correctors, impressors, enquadernadors i distribu�dors.
Barcelonins s�n alguns dels autors m�s importants en llengua espanyola, des de Juan Mars� i Eduardo Mendoza fins a Enrique Vila-Matas i Ignacio Mart�nez de Pis�n. Barcelonins van ser durant una bona temporada els Garc�a M�rquez, Vargas Llosa, Donoso i Bryce Echenique, i barcelon� d�Arenys de Mar era Roberto Bola�o fins al trasp�s prematur, o barcelonins s�n avui dia alguns dels nous narradors llatinoamericans de m�s inter�s, com Rodrigo Fres�n, Juan Villoro, Santiago Roncagliolo i Jordi Soler, entre molts altres. Barcelon� �s igualment Jonathan Little, l�autor de Les benignes, un nord-americ� que escriu en franc�s i va obtenir amb la primera novel�la el premi Goncourt.
Tamb� s�n barcelonins els professionals que, des del sector editorial per una banda, i el dels escriptors i traductors per l�altra, van negociar de manera pragm�tica i finalment efica� el desenvolupament contractual de la Llei de propietat intel�lectual del 87, i ho van fer, per descomptat, per a tot el sector i en nom dels autors de tot el pa�s, i el mateix ocorre amb els qui negocien enguany els nous models de contractes d�acord amb la reforma legislativa que va actualitzar fa poc aquella llei.
Tot aquest teixit industrial i cultural, tot aquest univers hum� de creativitat i professionalitat, sobreviu tranquil�lament en una autonomia en la qual, a m�s, floreix una important�ssima ind�stria editorial en llengua catalana, amb un mercat num�ricament inferior al de Portugal, per exemple, per� amb xifres de vendes extraordin�riament superiors a les del pa�s ve�. Una ind�stria que publica l�obra dels grans de la literatura en llengua catalana (Quim Monz� i Sergi P�mies, Albert S�nchez Pi�ol i Lolita Bosch, per esmentar quatre escriptors que m�agraden molt) i que, en alguns casos, funciona com a part dels grans grups esmentats abans i, en altres, de manera independent, sempre molt vinculada als petits segells de tipus personal o familiar.
Sent tot plegat d�aquesta manera, resulta si m�s no estrany que, si Barcelona �s la capital mundial de l�edici� del llibre espanyol i catal� (si parlem del llibre de lectura corrent, de la lectura exquisida i de la lectura massiva), es continu� fent la fira Liber un any a Madrid i un altre a Barcelona. No seria assenyat que Liber es fes a Barcelona cada any? No caldria traslladar a Barcelona alguns organismes, per allunyar-los de la pomada i apropar-los a la gent que treballa en el sector? No haurien de tenir seu barcelonina els jurats d�alguns dels premis nacionals de literatura? No li agradaria la idea, des de la tomba, a Miguel de Cervantes, que ens recorda que el fenomen del qual parlo va arrencar fa un munt de segles a les impremtes barcelonines?
Enrique Murillo �s escriptor i editor.
(El Pa�s, 18 octubre 2008)
Editor (Editorial Vicens Vives)
El pes de la ind�stria cultural
�Quin �s el pes de les activitats culturals en l�economia de Barcelona? Hem dedicat dos anys a fer-ne un estudi. Les conclusions indiquen que la cultura aporta avui a l�economia tant com el t�xtil, un 1,2% del valor afegit brut (VAB), tot i que la cultura ocupa nom�s 25.000 persones i el t�xtil encara n�ocupa 75.000. La cultura est� en expansi� i el t�xtil en declivi, la ind�stria cultural s�obre a l�exterior i el t�xtil es deslocalitza... I encara, el c�lcul �s conservador, perqu� no s�inclou com a cultura ni l�arquitectura, ni el disseny, ni el turisme cultural. I malgrat aquestes evid�ncies, la imatge de la ciutat continua vinculada a la ind�stria tradicional. La pregunta que ens hem de fer es per qu� hem estat presoners tant de temps d�aquesta visi�. La cultura en aquest pa�s ha estat mediatitzada sovint per la pol�tica. Aquest pa�s ha anat b� sempre que la gent s�ha sabut adaptar. Cal acostar la cultura a la gent, i aix� significa fer cultura per al gran p�blic. Tot i que per a aix� calgui canviar uns quants aspectes. El principal, les subvencions. �s una de les q�estions m�s complexes. O les eliminem o hem de ser m�s objectius. La for�a de la cultura per modelar l�economia ha tingut a Londres el seu millor exemple pr�ctic. El 1997, es va encunyar el terme Cool Britannia per batejar l�auge de la nova ind�stria cultural brit�nica �m�sica pop, disseny, audiovisual i arts pl�stiques. El projecte va servir tamb� per redefinir la identitat d�un Londres en plena reconversi� industrial. Per� aix� ja �s anar massa lluny. De moment hem descrit com estan les coses. Despr�s ja ho veurem.�
(Cf. La Vanguardia, 10 juliol 2005)
Cantautor uruguai�, �scar de Hollywood a la millor can�� del 2004
"Entendre Barcelona em va costar 5 o 6 anys"
E.V. Donaria per a una can��, Barcelona?
J.D. Una de les meves primeres can�ons, Equipaje, parla de la boira de Barcelona.
E.V. Boira, aqu�?
J.D. El primer cop que vaig venir n'hi havia. I mira: em va semblar que la ciutat, que t� aquests edificis tan bonics, es cobria d'una manera p�dica!
E.V. Mare meva...
J.D. Ja ho s�, ja ho s�: entendre Barcelona em va costar 5 o 6 anys.
E.V. Qu� no entenia?
J.D. Els codis. �s una ciutat que imposa respecte.
E.V. Per qu�?
J.D. Per la seva sofisticaci�, la seva eleg�ncia.
E.V. Per� si �s una ciutat de botiguers!
J.D. Tamb�. Aix� �s el que em va costar d'entendre. Arribes i dius: "Osti, que b� que es menja! Quines sabates m�s xules!" I et sembla l'imperi del disseny.
Entrevista d'Enric Vila
Avui 28 febrer 2005
Soci�leg, autor de Modernity and the Holocaust (1989), Potsmodern Ethics (1993) i Liquid Modernity (2000), entre altres obres de referencia
Barcelona durant la guerra d'Iraq, impressionant
�En la meva anterior visita a Barcelona em van impressionar molt els llen�ols blancs als balcons, els senyals contra la guerra, aquella tremenda expressi� de solidaritat de tota la ciutat. La meva dona demanava primer si a Barcelona tothom feia bugada el mateix dia, ja que al comen�ament no pod�em entendre qu� passava.�
Cultura/s, 12 maig 2004
The New York Times
Diari nord-americ� de refer�ncia
Barcelona �s �cool�
Armani ha obert botiga a la Diagonal per� abans ha declarat que Barcelona �s viva, �s moderna, mentre que Madrid �s vella, com Roma respecte a Mil�. Aquestes manifestacions s�han publicat amb prou feines una setmana despr�s que Woody Allen, una altra de les icones contempor�nies, hagi dit que la capital catalana �s la m�s perfecta de les ciutats i, juntament amb Par�s, l��nica urbs on podria estar-se si no pogu�s viure a Nova York. I tot plegat es produeix al cap d�un mes que The New York Times hagi proclamat que Barcelona �s l�avantguarda europea, la metr�poli �cool� per excel�l�ncia.
M�rius Carol
La Vanguardia 19 setembre 2003
Doris Lessing
Escriptora
Una atmosfera pr�pia, �nica, reconeixible de manera immediata
Encara avui recordo les impressions que em va fer aquesta ciutat; primer, l�estimulant originalitat de l�arquitectura d�Antoni Gaud� i, despr�s, alguna cosa discretament elegant... inoblidable. Barcelona ha estat sempre lloc preferit dels qui recorren el m�n com viatgers exigents i troben aqu� una cosa que no existeix en altres indrets. Qu� �s? [...] �s una atmosfera pr�pia, �nica, reconeixible de manera immediata, ni espanyola ni francesa. Catalunya sempre ha estat un pont entre l�ombr�vol esperit d�Espanya i els aires m�s lleugers del sud de Fran�a. [...] He vingut altres vegades de visita i sempre, en arribar, hi ha un moment que faig una cosa semblant a comprovar l�atmosfera: encara �s aqu�? S�. Per�, qu� �s? �s possible trobar-ho en les veus, el riure, la m�sica. Una vegada vaig arribar i vaig veure els carrers de Barcelona desbordant roses vermelles, tothom anava amb roses: era el meravell�s costum de regalar llibres i roses un dia de l�any. Aquesta diada expressa l�ess�ncia de la ciutat: poesia, literatura, saber... i roses vermelles. I no conec cap altra ciutat capa� de fer el mateix. �s inconfusiblement una ciutat mediterr�nia, pertany al gran grup de ciutats creadores de la cultura que ha nodrit tot Europa i que ha fet que tots cresqu�ssim amb aquesta her�ncia de mites, llegendes i hist�ries tan poderoses que s�n com records...
Discurs en la recepci� del Premi Internacional Catalunya, 1999
Gregory Payne
Expert en comunicaci� pol�tica
L'amics per sempre t� molta for�a
E.V. �Aix�, t� una estelada al despatx?
G.P. Efectivament.
E.V. I per qu�?
G.P. Perqu� al meu despatx hi tinc un lloc per a totes les grans experi�ncies de la meva vida.
E.V. I al costat de quina experi�ncia la t� penjada?
G.P. Jo comparo el sentiment d'orgull que els catalans teniu pel vostre pa�s amb el nostre quatre de juliol.
E.V. Caram.
G.P. Me la vaig emportar de Barcelona el 1992: els Jocs Ol�mpics van descobrir Catalunya al m�n...
E.V. Abans no la coneixia?
G.P. No em pensava que fos tan diferent d'Espanya.
E.V. En qu� ho va notar?
G.P. En la llengua, en la incomoditat que provoquen aqu� els estereotips espanyols, i en la manera de treballar (teniu el mateix workethic que nosaltres: feina, feina, feina. Tamb� vaig quedar molt captivat pel tarann�: l'amics per sempre dels Jocs Ol�mpics �s una marca molt catalana. I t� molta for�a .
Entrevista d'Enric Vila
Avui 19 juliol 2004