�Per qu� no anem a veure el president de la Caixa i li diem que lideri un grup d�empresaris catalans per comprar Iberia?� Amb esta frase s�express� l�hoteler Joan Gaspart en una executiva de la Cambra de Barcelona poc despr�s de l�adjudicaci� de la terminal Sud del Prat. Reflexi� que condensa l�abast i els l�mits de l�ambici� empresarial catalana. Els companys de Gaspart, amb el president Miquel Valls al front, apel�laren a la hist�ria i el convenceren que era millor oblidar-se�n.
[Pocs dies despr�s], en el mateix escenari, regnava el desconcert. El Cercle d'Economia havia presentat un document cr�tic amb l�empresariat catal�. En la Cambra els tebis opinaven que el paper de la junta del Cercle, que presidix Jos� Manuel Lara, era inapropiat i inoport�. La majoria deien coses encara m�s fortes. En Foment, m�s del mateix. L�aparent unanimitat saltava enlaire.
Quan Montilla denunciava a Madrid [unes setmanes abans] l�aband� de l�Estat [l�endem� mateix se�n va desdir, no caldria sin�] i despr�s que Foment haguera presentat un informe denunciant el poc que t� en compte el pressupost central les necessitats de la primera regi� econ�mica de l�Estat, just en eixe moment, un f�rum tan solvent com el Cercle obre el front del dubte intern, diuen els cr�tics. Tanmateix, eixe anhel d�unitat correspon amb la variada realitat empresarial? No reflectix m�s una visi� te�rica i irreal del pa�s? El m�n de les empreses est� travessat per moltes falles: segons l�abast del mercat en qu� operen i si s�n grans o menudes; entre les regulades per l�Administraci� central o l�auton�mica i les que operen en mercats oberts; entre les industrials i les poderoses financeres�
Cada u veu les coses segons que l�interessen. Quan presidia la Caixa d�Estalvis i Pensions de Barcelona, Josep Vilarasau explicava amb orgull que �als catalans ens va b� en el m�n de les finances� i contradia u dels axiomes econ�mics preferits del nacionalisme convergent de Jordi Pujol, que durant tants anys ha emmotllat la cosmovisi� catalana.
�ptiques diferents per a realitats distintes. En el Cercle, financers, propietaris de grans empreses i executius marquen la pauta. El grup majoritari en la junta �s el de les finances en el sentit ampli: 7 de 22; tres pertanyen a l�empresa familiar cl�ssica i dos a grans grups i multinacionals, entre els quals el president. La resta, serveis empresarials d�alt nivell (advocats i economistes) i m�n acad�mic.
El document del Cercle est� pensat en termes de poder, m�s exactament d�influ�ncia sobre el poder, el de l�Estat, en conson�ncia amb la dimensi� de les empreses i bancs que hi estan representats i el seu paper en l�univers de la globalitzaci� financera, en el seu costat m�s glamur�s i dominant. El seu programa, pensen les altres organitzacions empresarials, nom�s �s l�abast d�uns pocs, m�xim un centenar d�empreses. Tot i aix�, afronta un dilema ineludible, les relacions de for�a amb el poder pol�tic central, que continua arbitrant l�assignaci� dels recursos, i l�econ�mic, els grans grups del capitalisme espanyol. Al Cercle l�inquieta la falta de massa cr�tica per a fer valer les pr�pies aspiracions a Madrid.
�s un cam� que Foment �representant de la ind�stria catalana majorit�ria, xicoteta i mitjana, la que encara la globalitzaci� des d�un costat m�s discret i dur� est� recorrent a la inversa. Viu un agre xoc amb la CEOE. La substituci� de l�incombustible Jos� Maria Cuevas per Gerardo D�az Ferr�n no ha millorat les coses. Veu impotent com la seua veu �s menyspreada per la displicent c�pula de grans patrons que des de Madrid regula el repartiment de la despesa p�blica amb criteris de proximitat. Reconeix, coincidint amb el Cercle, que el tan elogiat model empresarial catal� condemna al minifundisme. Aix�, el seu president, Juan Rosell, avan�a cap a plantejaments m�s autonomistes i exigix la publicaci� de les balances fiscals. Condicionats per la dimensi� i la baralla a cos descobert en el mercat, Foment i la Cambra, una potent organitzaci� que estructura en l��mbit local un tipus d�empresariat similar, tot i que el seu abast va m�s enll� de Barcelona, confien m�s en la descentralitzaci� que en la influ�ncia sobre el poder central.
S�n visions diferents, entre les quals batega l�abs�ncia d�un lideratge integrador, que no pot ser nom�s una suma de les parts. En qualsevol cas, una pugna que ha de guanyar profunditat per a defugir el retorn a una mena de gremialisme de grups d�inter�s. No fa falta dir que la pol�tica t� ac� molt a dir.
(Adaptaci� parcial de l�article de Manel P�rez, La Vanguardia, 18 novembre 2007)
Who moved my BlackBerry? (Qui s�ha endut la meva BlackBerry?) �s el t�tol de la novel�la sat�rica escrita per la columnista del Financial Times Lucy Kellaway (Londres, 1959), ambientada en la vida actual de les grans corporacions multinacionals i els rotllos surrealistes que ara s�n moda dins d�aquest m�n.
Proactiu, hipercreatiu, emp�tic..., flexibilitat, nova economia, �vertadera naturalesa del negoci�, potencial, valors, �reserves de talent�, �transici� a l�excel�l�ncia�, �matriu de conductes dels coempleats�... s�n expressions que pot ser que us sonin. S�n les protagonistes dels milers de p�gines de manuals �per a l�empresa excel�lent� i d��autoajuda per al lideratge� que es publiquen cada any. Aix� s�, si b� els conceptes centrals es renoven, molts cops la difer�ncia entre el vell concepte i el nou �s tanta com la que hi ha entre el mot matal�s i el m�s cool i persuasiu equip de descans, com es diu en els anuncis d�ara.
En qualsevol cas, totes aquestes paraules i moltes m�s, com creovaci� �barreja de creativitat i innovaci� s�n l�esquelet de la divertida novel�la de Kellaway, que escriu des de fa una d�cada una columna setmanal a l�FT en qu� repassa amb humor i ironia les noves tend�ncies del m�n empresarial. El protagonista i estrella de la hist�ria �s l�executiu hip�crita i escalador Martin Lukes.
A trav�s de la transcripci� dels correus de Lukes amb la dona, els fills �un de rebel i l�altre que estudia a Eton�, la mare vella, la germana lesbiana, la coach que l�orienta a trav�s d�internet, els seus diversos caps i els subalterns �especialment les subalternes�, transcorre un any en qu� la multinacional A&B on treballa se sotmet a un canvi d�identitat corporativa per �revitalizar-se�. Un canvi que no t� gaire a envejar a un gui� dels germans Marx.
Per descomptat, per aconseguir aquest canvi primer cal deixar enrere el nom vell, i per tenir-ne un de nou contracten Beyond the Box, una empresa de rebranding que proposa a A&B quatre opcions: �a i b, que representa una revitalitzaci� de la imatge trencadora. Conserva el millor de la tradici�, per� en utilitzar la min�scula tamb� ha incorporat molta energia i atractiu de la nova economia�; �lokis! �s una opci� emocionantment moderna i demostra que la companyia �s proactiva, divertida i, per damunt de tot, juvenil�; �abba, un nom summament innovador al qual s�ha arribat prenent les dues inicials A i B i repetint-les de manera convergent�; i, per acabar, senzillament �<dimecres>, que no �s ni el comen�ament de la setmana ni el final, �s una barreja de feina i llar i es troba al bell mig de tot plegat�.
No cal dir que d�aquest proc�s sobre el nom �s�extrauen ensenyaments clau�, per� l�empresa al final no en vol cap i, despr�s d�organitzar un concurs intern, es tria una proposta del mateix Martin Lukes, a-b gl�b�l, amb di�resi i accent circumflex, que �proporciona una sensaci� de benestar als nostres accionistes a escala mundial�. Despr�s arribar� a l�empresa �Eureka! Ohhh!, una consultoria �concebuda com a ag�ncia integral de talent per a implementar solucions que emocionin els clients�. Hauran de dividir els coempleats entre A �els que ja viuen d�acord amb tots els valors de l�empresa�, B �els que voldrien tenir-los� i C, els que �s millor que vagin buscant una altra feina. Els C han de ser un 15% cada any, per renovar la �reserva de talent�.
La personalitat de Martin Lukes, que anir� ascendint a l�empresa de la manera m�s sorprenent al llarg del proc�s, inventant paraules cont�nuament, �s l��nima de l�obra. Ambici�s per� mediocre, sempre disposat a girar per on bufa el vent, masclista i egoc�ntric, envej�s i disposat a ensabonar qui convingui, resulta fins i tot entranyable, de tan pat�tic.
Per exemple, quan li diu a la coach que �he fet cas de la meva IE �intel�lig�ncia emocional� en el proc�s de selecci� de la nova SP �secret�ria personal��, ja que la candidata guanyadora �compleix pocs dels requisits te�rics necessaris per� les meves aptituds emocionals m�han perm�s intuir que �s la que millor encaixa en el lloc�, perqu� �tot sovint tinc aquesta poderosa intu�ci� respecte a la gent en els dos primers minuts�, no hi ha cap dubte que l�ha escollida per l�aspecte f�sic.
Despr�s d�un any de convulsions inneces�ries a l�empresa, Lukes aconsegueix comprendre una mica, no gaire, per qu� ning� no ha dit mai al llit de mort: �Tant de bo hagu�s passat m�s temps al despatx!�
(Adaptaci� de la ressenya de Justo Barranco, LV Dinero, 11 mar� 2007)
Barcelona, 10 gener 2006. Les �ltimes dades de l'Instituto Nacional d'Estad�stica (INE), corresponents a l'exercici del 2004, posen de manifest que la ind�stria ubicada a Catalunya ha destinat m�s diners que Madrid, per primera vegada, a recerca, desenvolupament i innovaci� (R+D+i).
L�any 2004 les empreses radicades a Catalunya van dedicar a R+D 1.393 milions d'euros (l'1,44% del PIB catal�), mentre que les de la Comunidad de Madrid van declarar unes despeses de 1.383 milions per aquest concepte. La xifra de Madrid �s inferior a la catalana per primer cop des que hi ha estad�stiques sobre aquest �mbit. Cal tenir en compte que l�any 2001 la difer�ncia a favor de Madrid respecte a Barcelona, en R+D, era de gaireb� 10 punts en el percentatge global estatal.
Un dels factors que pot explicar el creixement d�aquesta partida en les empreses catalanes s�n, segurament, les mesures amb qu� la Generalitat intenta incidir des de fa temps �no �s cosa que hagi iniciat l�actual govern� en aquestes activitats, ajudes que s�n tant directes (incentius per a R+D+i de fins a 37 milions anuals) com indirectes (potenciar els centres tecnol�gics o fomentar que l'oferta tecnol�gica de les universitats arribi a les empreses, entre d'altres). El Cidem fa un important paper en aquesta tasca.
(Font, elaboraci� pr�pia, amb informacions de l�Avui, 9 gener 2006, Cidem i Estrategia Empresarial)
El volum de les exportacions fetes des de Catalunya va cr�ixer un 6,28% durant els sis primers mesos de l�any en comparaci� amb el primer semestre del 2004. Les exportacions �catalanes� han pujat aquest semestre �ltim a 20.422,59 milions d�euros. A l�Estat, les exportacions han ascendit a 76.224,09 milions, amb un increment del 3,77% en comparaci� amb el 2004. El comer� exterior catal� representa, doncs, el 26,79% del total de l�Estat.
Les dades provenen de la Direcci�n General de Aduanas i han estat presentades pel Ministerio de Industria, Turismo y Comercio del Govern espanyol. El sector del motor (autom�bils, camions, autocars, motos), amb m�s de 4.000 milions d�euros, �s de fa anys el que m�s exporta des de Catalunya i actualment comporta el 20,26% del total de les vendes �catalanes� fora de l�Estat espanyol. A m�s de les exportacions del sector del motor, i a molta dist�ncia, tamb� s�exporten for�a medecines, amb 560 milions �a Catalunya hi ha instal�lades una bona part de les multinacionals farmac�utiques del m�n�, aparells de televisi� i r�dio (520) i carn de porc (360), un sector, aquest darrer, que es pot considerar la primera ind�stria exportadora realment aut�ctona, ja que la resta gaireb� totes s�n multinacionals, aix� s�, instal�lades a Catalunya i no en altres indrets de l�Estat.
Els principals destins de les exportacions de Catalunya s�n Fran�a (amb un volum d�exportacions de 4.400 milions d�euros aprox.), Alemanya (2.400), It�lia (2.100), Portugal (1.800), Regne Unit (1.500), Pa�sos Baixos (670) i B�lgica (650). Fora d�Europa, els principals destins de les mercaderies produ�des a Catalunya s�n els Estats Units (560), M�xic (370) i Turquia (330).
En el cap�tol d�importacions, les xifres de Catalunya han estat de 32.899,29 milions d�euros, la qual cosa significa un augment del 12,92% amb relaci� al 2004. L�increment �s similar a l�Estat, les importacions del qual han estat de 112.497,18 milions (+ 12,36%) El percentatge de les importacions �catalanes� respecte a les de l�Estat �s tres punts superior a les exportacions, ja que frega el 30% (29,24%). Respecte a la anomenada �taxa de cobertura� de Catalunya, el cocient entre el total d�exportacions i el de les importacions �s del 62,08% (el de l�Estat �s del 67,76%)
(Font: elaboraci� pr�pia, amb informacions de Lorena Farr�s P�rez, La Vanguardia, 1 setembre 2005)
Val�ncia, 21 gener 2005. Alguna cosa es deu bellugar al Pa�s Valenci� si comencen a aixecar-s'hi veus de les que fins i tot el partit governant considera �assenyades� que els diuen que ja n�hi ha prou de fer bromes, que els diners s�n els diners.
En la pon�ncia de les Corts que estudia la reforma de l'Estatut valenci�, el president de l'Associaci� Valenciana d'Empresaris, Francisco Pons, va demanar als diputats que se l�escoltaven �una relaci� pol�tica m�s fluida i normalitzada amb Catalunya, com la que mantenim els empresaris�. Arturo Virosque, president del Consell de Cambres, va afirmar que les dues societats �la catalana i la valenciana� �s'entenen d'all� m�s b�, tot i que hi ha gent que vol enredar�. No va especificar qui era la gent a la qual es referia, per� se li va entendre tot: els enredaires estaven als bancs del govern.
Tamb� ahir, Pedro Reig, president de la patronal anomenada L'Empresarial, va enviar una carta al president de les Corts Valencianes: �Les institucions que integren la Generalitat s�n valencianes; per tant, el problema seria saber si han deixat de ser-ho i quan va passar aix�. Potser cal fer-se aquesta pregunta quan rebem la invitaci� a compar�ixer davant aquestes Corts, la m�xima expressi� de l'autogovern, nom�s en castell�.�
Barcelona, 13 gener 2004. La Borsa de Barcelona negocia ja gaireb� el 30% del total de la contractaci� bors�ria feta a l�Estat espanyol. A principi dels noranta, el pes de la Borsa barcelonina era aproximadament un 4% del moviment borsari de tot l�Estat, i aquest any �ltim, el 2004, l�estimaci� �s que s�hi ha arribat a negociar fins al 28,4%. La Borsa barcelonina est� especialitzada en el mercat minorista, amb moltes operacions de poca quantia. Segons Joan Hortal�, s�ndic president, �Barcelona es consolida com a pla�a minorista perqu� aqu�, comparativament amb altres mercats, hi ha molt membre de la borsa petit i mitj�, i molt moviment dins del dia, amb molts clients petits i molt actius�.
Barcelona ha batut tamb� aquest any passat el seu r�cord de contractaci�, amb una xifra de negociaci� de 203.000 milions d'euros que supera en un 30,2% la xifra del 2003.
Hortal� ha avisat, per�, que ara cal vigilar que el holding que aplega les borses espanyoles no comenci a �invocar l'efici�ncia que va associada a la centralitzaci�, i tamb� ha denunciat l�intent europeu de �minimitza el mercat a favor d�institucions que internalitzen algunes operacions�, la qual cosa implicaria �un monopoli molt pitjor que el que diuen que volen evitar�.
Segons la Borsa, l��ndex barcelon� BCN MID-50, compost per les 50 companyies mitjanes que no formen part de l'�bex-35 i que obtenen m�s contractaci� a Barcelona, s'ha revaloritzat un 28,88% aquest any, i ja acumula una revaloritzaci� superior a un 327% respecte al seu llan�ament, l�any 1996. Per poder comparar aquesta xifra amb altres, conv� saber que les operacions del mateix �bex-35, que conformen el conjunt m�s rellevant de la borsa espanyola, s'han enguany revaloritzat un 15%. El BCN MID-50, diu la instituci�, ha superat els resultats obtinguts pels principals �ndexs internacionals tant de valors m�s actius com de societats mitjanes.
Vegeu tamb� Madrid vs. Catalunya
Vegeu tamb� Barcelona
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona �s la primera empresa catalana. De molt. I en depenen �molt o bastant� les grans empreses que donen vida a la Borsa de Barcelona, com s�n Abertis �autopistes�, Gas Natural, Banc Sabadell, Aig�es de Barcelona i Inmobiliaria Colonial. A m�s, t� una important participaci� en dues empreses no catalanes com s�n Repsol i Telef�nica. [�] La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona t� actius [�] i tamb� passius, com totes les empreses i totes les persones, individuals o jur�diques. [�] �s natural que qualsevol moviment d'una entitat tan gran com La Caixa pugui trepitjar ulls de poll, com ho �s tamb� que tots els coneixedors de l'economia tenen dret a dir-hi la seva, correctament. (Francesc Cabana, Avui 16 gener 2005)