Partidaris del sexe
S�, en aquesta web som partidaris del sexe, per� de conservar-lo, de no malmetre�l, de no perdre tots plegats la capacitat de fruir-lo. I �s per aix� que aquesta plana pot semblar massa conservadora.
Ens preocupa l��s del sexe com si fos un joc, especialment entre adolescents. Ens preocupa la banalitzaci� actual. �s jugar amb foc... i potser preparar-se un futur desgraciat.
Els adults hem de parlar de sexe �perqu� n�hem de parlar, que quedi clar� d�una manera m�s seriosa. Potser hi havia ganes, moltes ganes, de treure�ns cotilles del damunt, per�... entre poc i massa.
En qualsevol cas, l�orientaci� continguda d�aquesta p�gina vol ser un element de reflexi�, d'humor i de pluralitat, des del progressisme indubtable dels testimonis que s�hi recullen, que complementi almenys els milions de p�gines de sexe que hi ha a la xarxa i que nom�s contenen... dallonses.
per Andr�s Trapiello
Es veu uns homes al costat d�unes dones de la vida i al costat aquest esl�gan: �Tan poc vals, que has de pagar?� �s un dels anuncis que el ministeri del ram corresponent acaba de fer circular per combatre la prostituci�. Un s�imagina els que sovintegen aquesta mena de tractes. Arronsaran les espatlles. Uns amb menyspreu i cinisme; altres amb resignaci� i tristesa. Alg� ens va confessar un dia: �Tu creus que als meus anys, amb aquesta cara, podria ser de cap altra manera?� Fa unes setmanes publicava un poeta en un diari la resposta a la pregunta �pagaria per fer l�amor?� �Pago sempre, i hi deixo propina, i aix� i tot em surt m�s a compte que el matrimoni.� Fa la pinta de ser nom�s una frase enginyosa, per� si ell la diu, per qu� no ha de ser veritat? Tanmateix, a la majoria dels que fan �s de la fornicamenta els surt for�a m�s cara, perqu� de m�s a m�s s�n casats.
Conec persones que van de putes i putos, de dretes i d�esquerres, joves i vells, homos i h�teros, i no cerquen gaires justificacions morals a l�assumpte potser perqu� tampoc no tenen gaires escr�pols ni remordiments, ni tan sols est�tics. Fa uns anys un altre poeta fam�s publicava el seu disgust en veure com els nens filipins als quals pagava un d�lar per jeure amb ells no hi mostressin �m�s afecci�. Feia servir aquesta paraula, i tant com el fet astorava que volgu�s explicar-ho i vantar-se�n, ni que fos de manera p�stuma. I continuant amb la poesia: encara �s recordat aquell company de l�anterior que feia el tifa: �Sol o amb gel? No, a mi el whisky m�agrada amb putes�, va dir, i aix� ho he llegit fa poc repetit per un adepte seu com una cosa graciosa.
Sovint he sentit als partidaris de la prostituci� l�argument que en realitat �s un exercici de llibertat entre adults: la llibertat que un t� de vendre el cos i la que t� l�altre de comprar-lo. El fet cert, per�, �s que qui el ven �s perqu� no sol tenir res m�s per vendre, i els qui el compren no jeuen amb tal noi o tal noia, amb tal o tal nen, sin� amb la seva mis�ria. La prova �s que la majoria dels que es dediquen a aquesta venda s�n pobres, i deixarien la s�rdida ambul�ncia si poguessin, i per cada u que assegura que ho fa de grat en trobarem mil que confessaran que ho fan for�ats per la necessitat.
D�altra banda, els qui parlen de la fornicamenta com de l�ofici m�s vell del m�n sembla que sucumbeixen a la fatalitat del que no canviar� mai. L�abolicionisme de la prostituci� t� mala fama fins i tot entre pretesos progressistes, per� el fet cert �s que altres xacres no menys at�viques, com l�esclavatge, van acabar eradicades, naturalment amb l�oposici� no sols dels negrers, sin� de senyorasses i senyorassos refinats, elegants i enginyosos que llegien Emerson o Poe a Luisiana o a Virg�nia. La pregunta, doncs, que el ministeri del ram corresponent hauria d�haver-nos formulat �s ben diferent: �Les relacions que no s�n d�igualtat, valen res?� Els desdenyosos i els c�nics, els resignats i els tristos diran: �S�, �s clar que valen, els diaris en publiquen cada dia la cotitzaci�, un �ndex borsari que s�anomena Contactes.�
Fa setmanes una televisi� p�blica va emetre un reportatge breu sobre els anuncis de contactes que apareixen en la majoria* dels diaris espanyols, tant d�esquerres com de dretes, clericals o laics. En un o dos minuts van esgranar dades que em van deixar perplex i pensar�s. Espanya �s l��nic estat de la Uni� Europea que mant� encara aquesta mena de reclams. Ni tan sols hi ha hagut un gran debat aqu� sobre l�eticitat de publicar-los o no, tal vegada perqu� no hi ha tampoc gaires persones disposades a parlar-ne o perqu� potser, havent-n�hi, els ho han destorbat justament els diaris, sent com s�n els primers interessats en el contrari (i sens dubte aquesta va ser la ra� que nom�s una televisi� se n�ocup�s). S�imaginen, ja que hi som, qu� passaria si entre les not�cies d�economia i els esports vei�ssim als nostres telenot�cies aquesta mena d�anuncis: �Pega�m. M�agrada�, �Far� el que em demanis. Viciosa�, com passa als diaris? Naturalment, les raons per les quals aquests se n�ocupen s�n nom�s de tipus econ�mic: reben cada any entre tres milions i mig i quatre milions d�euros per aquest concepte, un dels seus ingressos m�s sanejats i constants, i dif�cilment voldran renunciar-hi, i menys ara, enmig de la crisi. No sabem si quan es computen els diners que mou la prostituci� s�inclou el que es recapta en aquestes p�gines ni si als que ens guanyem la vida amb els diaris se�ns podria donar el nom de proxenetes, rufians, macarrons o qualsevol cosa encara pitjor, at�s que vivim, tot i que en una mesura microsc�pica, de la fornicamenta aliena.
Pel que he pogut assabentar-me, sobre aquest afer dues associacions hi tenen opinions oposades. En contra, una de dones periodistes, i a favor, una d�heteres (elles s�anomenen aix�) i altres autoanomenats treballadors del sexe. A totes dues, no cal dir-ho, tot i que de manera diferent, els afecta un negoci que ultrapassa els l�mits morals d�altres negocis. D�altra banda, potser el fet m�s estrany sigui que la ministre de la Igualtat, sensible a les paraules, no hagi volgut, pogut o sabut pronunciar-se encara sobre aquelles que cada dia fan palesa una explotaci�.
Perqu� ning� no pot dubtar que aquests anuncis s�n la part visible d�una explotaci�, encara que darrere de qui s�anuncia nom�s s�hi trobi la persona que ofereix els seus serveis. Fins i tot en aquest cas sabem que s�estar� explotant ella mateixa, arrogant-se un dret fictici: el cos hum� t� dignitat, no preu, i per aquesta mateixa ra� la llei prohibeix que ning� es vengui com a esclau, encara que sigui la seva voluntat, i perseguir� el qui trafiqui amb esclaus, fins amb el consentiment d�aquests i de totes les associacions que poguessin sorgir a favor de l�esclavatge, tal com existeix gent, que fins i tot s�autoanomena progressista, contr�ria a l�abolicionisme de la prostituci� i a favor del seu tr�fic impr�s.
Poques experi�ncies m�s tristes i descoratjadores que la lectura pausada de la secci� de contactes. A la hilaritat que alguns provoquen amb les seves patologies segueix de seguida el silenci i l�esfere�ment, quan comprenem a la fi que cap cat�leg de la soledat podria ser ni tan hum� ni tan aclaparador.
(L�original d�Andr�s Trapiello, escriptor, es va publicar en espanyol i en dos cap�tols al Magazine, 19 i 26 octubre 2008)
* N. de la R.: dels que es distribueixen a Catalunya, nom�s l'Avui, P�blico i 20 Minutos no inclouen aquesta secci�. El diari del qual dep�n el Magazine, La Vanguardia, hi dedica cada dia dues p�gines.
��s un bar menut [...]. Nom�s hi ha dos clients. Tots dos a la barra, costat per costat: una noia que pren un caf� amb llet i un d�nut, i jo, que prenc aigua i un entrep� d�anxoves, i repasso la premsa.
�Llavors s�obre la porta i entra un home, que saluda la propiet�ria amb la confian�a de la rutina. Demana un tallat i un entrep� petit, mira on pot seure i opta per la petita barra que hi ha contra la paret. Immediatament, la noia que �s al meu costat s�agafa amb totes dues mans la vora de la brusa i l�estira cap avall, per cobrir-se la cintura i la part superior del cul i del tanga, que queden a la vista.
��s un gest que he vist altres vegades i que mai no deixa de sorprendre�m. �s ben clar que deu haver pensat que, en haver-se situat darrere d�ella, el tot just arribat pot voler mirar-li la cintura, el cul i el tanga, i per aix� mira d�ocultar-los (sense gaire �xit, s�ha de dir tot). Per� tamb� �s ben clar que ha sigut ella qui volunt�riament mostra cintura, cul i tanga a la consideraci� p�blica.
�[...] Quan l�home recull a la barra el seu entrep� petit de formatge i el seu tallat i torna al seu lloc, la noia s�estira novament la brusa per tapar-se.
�Em fascina. Per qu� duu cintura, cul i tanga a la vista si no vol que els hi mirin? [...] Em fascina perqu� ning� assenyat no vestiria com vesteix ella si no volgu�s que li miressin el cul i el tanga. Jo, si no volgu�s que em miressin el cul i el tanga, em vestiria com em vesteixo: amb pantalons fins a la cintura. O m�s amunt i tot: com en Humphrey Bogart.
�Li resultaria f�cil ocultar aix� que suposadament no vol que li mirin: en tindria prou posant-se uns pantalons o una faldilla que no ho deixessin tot a la vista.
�Per� no: ho deixa a la vista expressament i, en canvi, fa veure que li molesta. Perqu� aix� �s el que els seus gestos �quan estira la brusa� volen denotar. Deu formar part de la seva estrat�gia mental, de la seva estructura de comportament, d�una manera d�actuar tan habitual com retor�ada; apresa a c�pia d�anys, probablement des de la inf�ncia, i qui sap si heretada de generacions anteriors. Mostra perqu� se la mirin i aix�, llavors, queixar-se�n amb aquest gest. Quina t�tila.�
(Quim Monz�, Magazine, 6 juliol 2008)
Un estudi revela que els adolescents voldrien parlar d�alguna cosa m�s que de preservatius
Els adolescents consideren que la formaci� sexual que se�ls ofereix als centres escolars t� mancances importants, i la fonamental �s que obvia tot el que fa refer�ncia a l�educaci� psicoafectiva, b�sica en les relacions humanes. L�amor, els sentiments, el respecte, la responsabilitat i el plaer s�n aspectes que queden totalment al marge de la informaci� i l�educaci� que rep l�alumnat catal�, diuen.
Aix� queda reflectit en l�enquesta que la professora Enriqueta Diaz ha fet a 785 estudiants de batxillerat de 21 instituts situats en 15 municipis de l��rea metropolitana de Barcelona, i que forma part de la seva investigaci� sobre rols i estereotips de g�nere entre l�alumnat de batxillerat. A m�s de l�enquesta, l�autora ha tingut xerrades amb grups redu�ts d�estudiants, dividits per sexes.
En aquestes trobades ha constatat que als joves no se�ls parla de les relacions amoroses basades en valors com l�amistat, el respecte, la llibertat, la confian�a, la intimitat i el pacte, i que a molts els hauria agradat parlar-ne.
Els centres escolars solen fer tallers sobre sexualidad, a c�rrec d�experts, a 3r i 4t d�ESO (13 a 15 anys). El contingut d�aquests tallers est� molt centrat en informaci� sobre l�aparell reproductor, m�todes anticonceptius, sobretot preservatius, i malalties de transmissi� sexual, amb una insist�ncia especial en la sida. En les entrevistes personals, noies i nois confonien permanentment l�aparell reproductiu amb la sexualitat i la sexualitat amb l�erotisme.
A judici de la professora, �aquest enfocament de la sexualitat indueix a pensar que la penetraci� t� un gran protagonisme en les relacions sexuals, fet que d�na a les relacions un biaix totalment mascul�; a m�s, el plaer femen� queda subordinat al mascul��.
Tot i que la majoria de l�alumnat diu que t� molta informaci�, en les respostes es fa pal�s que la seva percepci� �s err�nia, ja que presenten llacunes importants, sobretot en el coneixement de la sexualitat de l�altre i dels mecanismes psicoafectius d�elles i ells. Una de les reflexions habituals per part de les noies �s que �ells van per feina�: �Nosaltres primer anem amb les emocions, i despr�s el sexe, i ells van pel sexe.� Diaz afirma que aquest tipus de respostes �demostra que es mantenen els rols de g�nere en la parella i que aix� no es treballa a l�escola�.
Un 40% de les noies i un 35% dels nois asseguren que no saben tot el que voldrien saber sobre la sexualitat, perqu� no els han donat ocasi� per fer-ho, perqu� no s�hi han vist amb cor, perqu� no tenen prou confian�a amb els pares o mestres o per altres motius. D�altra banda, nois i noies tenen una visi� rom�ntica de les relacions afectives, ja que al 58,4% de les noies i al 57,9% dels nois els agradaria ser �el primer amor� de les seves parelles.
Una part important de l�alumnat que ha participat en les entrevistes redu�des coincideix en l�apreciaci� que l�abs�ncia d�orgasmes vaginals �s sin�nim de frigidesa o de raresa, fet que provoca que algunes noies, per no ser considerares rares, acceptin tenir relacions insatisfact�ries. A l�enquesta an�nima destaca tamb� la dada que el 4% de les noies i l�1% dels nois diuen que han sigut obligats a tenir relacions sexuals contra la seva voluntat. I despr�s hi ha les i els que no s�n capa�os de recon�ixer-ho en p�blic, per� que tamb� els hauria agradat m�s endarrerir les relacions sexuals. Sobre aix� no hi ha estad�stiques fiables, m�s enll� d'una percepci� gen�rica que les coses no van b�.
Una altra de les constatacions del treball �s que les noies mantenen una actitud submisa per complaure els barons, ajustant-se, de nou, a l�estereotip que se n�espera. Un exemple �s l�opci� de no fer servir el preservatiu si a ell li molesta. L�asseveraci� �si m�estimes de deb�, no em demanis que me�l posi� �s m�s comuna que no s�imagina. De les respostes tamb� es dedueix que encara s�n massa els alumnes que consideren que les noies s�n les principals responsables de quedar-se embarassades o no.
De la seva recerca i de l�experi�ncia de m�s de 20 anys com a professora, Diaz conclou que l�educaci� psicoafectiva hauria d�introduir-se des de primer d�ESO, i adaptar-se cada curs a la maduresa dels alumnes fins a 2n de batxillerat. �s justament en aquest curs, el darrer de la seva estada en els centres escolars, quan els i les alumnes expressen m�s necessitat de fer preguntes. La disposici� dels joves a respondre aquesta enquesta demostra que �tenen moltes ganes de ser escoltats�, diu la professora.
(Adaptaci� a partir de l�original de Merc� Beltran, La Vanguardia 6 mar� 2008)
Si creieu que llan�ar una campa�a amb una noia o un noi sexis aconseguir� incrementar les vendes dels vostres productes, pot ser que us equivoqueu. Una investigaci� recent demostra que el contingut sexual en els anuncis, en determinades circumst�ncies, produeix rebuig en el consumidor.
El Journal of Consumer Research, de la Universitat de Chicago, ha publicat un estudi de dos investigadors, Paul M. Herr i el core� Yong Soon Kang, que trenca un dels clix�s m�s establerts dins el m�n de la comunicaci�: que l�ajuda d�un/a model jove i atractiu/iva �s el ganxo m�s bo per vendre qualsevol producte, encara que el producte no estigui relacionat amb l��mbit corporal.
Sembla, doncs, que el sexe podria deixar de ser l�ham t�pic destinat al consumidor indec�s. Despr�s de dur a terme un sondeig en diversos sectors, la conclusi� de Herr i Kang �s que els clients potencials es deixen portar per la bellesa o l�atractiu sexual de la persona que promociona el producte nom�s quan no tenen altres par�metres de judici, �s a dir, quan no estan interessats realment en l�objecte de la compra o no tenen temps per reflexionar sobre l�anunci. I doncs, el reclam sexual ajuda a no pensar (aix� ja ho sab�em, oi?, per� resulta interessant que se n�hagi fet una recerca acad�mica).
En la resta de les circumst�ncies, o sigui, quan els clients potencials s� que tenen par�metres de judici i saben el que volen, la cara bonica que protagonitza un anunci pot ser fins i tot contraproduent. �Si els consumidors volen qualitat, una model atractiva pot malmetre la credibilitat del producte�, alerta Herr. Segons la seva opini�, quan el consumidor est� m�s preocupat per les prestacions d�un ordinador, pot sospitar que una dona en biquini intenta influir-lo m�s del compte en la percepci�, i aix� el pot fer emetre un judici negatiu sobre el que es promociona. Encara m�s, resulta que una persona poc atractiva pot arribar a ser, en aquests casos, m�s persuasiva que un/a sex symbol.
A m�s, els experts coincideixen que quan �s recorre a la sensualitat, sempre hi ha el risc de ferir sensibilitats. �Pot tenir un efecte negatiu. Captar l�atenci� del consumidor no es tradueix autom�ticament en m�s vendes�, alerta Daniel Howard, professor de m�rqueting de la Cox School of Business de Dallas (Texas, EUA). Un estudi recent de la consultora Starch indica que els publicitaris que llancen productes al mercat basant-se en els estereotips sexuals poden perdre una oportunitat, ja que quan s�associen a un determinat sexe hi ha molts productes que llavors �s dif�cil que siguin interessants per a l�altre. Estem lluny, doncs, del conegut estudi fet fa unes quantes d�cades per G. Smith i R. Hengel, que van demostrar que una noia bonica posada al costat d�un cotxe el feia m�s atractiu, m�s jove, m�s r�pid, m�s exclusiu, m�s arriscat i m�s potent que un autom�bil acompanyat d�imatges neutres.
Alguna cosa passa, doncs. Si �s fa un cop d�ull als premis concedits aquest any dins el festival m�s important del sector, el de Sant Sebasti�, els anuncis d�aquest tipus no apareixen entre els premiats. El director, Luis Cuesta, afirma que �el sexe t� molt poca influ�ncia en l�assignaci� dels guardons�. �Fins i tot produeix rebuig, si no �s que es juga amb la ironia�, afegeix. Per Cuesta, �hi ha hagut un canvi: avui dia funcionen els anuncis que toquen la fibra emocional del consumidor, la seva vida quotidiana, o els que posen l�accent en valors com la llibertat�. Aix�, el secret �s insinuar i suggerir, m�s que ensenyar. El c�lebre publicitari franc�s Jacques S�gu�la ho ha dit: �Cal afirmar que la sexualitat no funciona. El sexe com a mitj� de comunicaci� va ser un concepte dels anys vuitanta�.
�La majoria dels anunciants volen capturar l�atenci� del consumidor com sigui i es preocupen de la credibilitat en un segon moment�, afirmava Brad Baldwin, de l�ag�ncia Donna Baldwin Talent. Per aix�, costa renunciar al ganxo sexual. De fet, el recurs continua sent efica� en alguns terrenys. Per exemple, hi ha productes m�s idonis que altres. �Vost� pot utilitzar el sex appeal en productes alcoh�lics, de cura personal, de bellesa, en llenceria, en vestits de bany�, escriu el professor de la Universitat de Laval, Luc Dupont. I determinats p�blics s�n molt receptius. �Els anuncis sexualment provocatius sempre funcionen entre els adolescents�, deia Joe Venaglia, president de College Market Consultants. I incl�s entre determinats adults. Com sost� el director de cine Woody Allen, �per mi nom�s hi ha dues coses importants a la vida: la primera �s el sexe i la segona no me�n recordo�.
(Adaptaci� a partir de l�original de Piergiorgio M. Sandri, La Vanguardia, 2 juny 2006)