rac� de la llengua
Amb el t�tol �Mots amb arrels. Els noms de lloc ens parlen�, la Fundaci� Caixa Sabadell t� organitzada una exposici� itinerant que funciona des de fa m�s de dos anys i que explica l�origen de molts noms propis de la geografia catalana.
Sabadell ve de dissabte? No. I tampoc de ceba. Sabadell es diu aix� per un senyor Sabatello. Hi ha tamb� noms de persones en l�origen de Castell de l�Areny (res a veure amb arena), de Cervi� de les Garrigues (cap c�rvol a la vista), de Sant Jaume d�Enveja (amb tants envejosos com en qualsevol altre poble). Altafulla ve sense discussi� de l��rab al-tahuila (tros de terra), i Vinaixa s�anomena aix� per Ibn Aisa, fill d�Aixa. I no cal ser ling�ista per explicar per qu� Rivo Merdero (pel riu Meder) va ser transformat en Santa Eul�lia de Riuprimer.
�Els noms de llocs �top�nims� van ser fargats en el decurs dels segles per la relaci� entre el territori i els habitants. A m�s �expliquen els organitzadors� descriuen la geografia local d�una manera extremament visual i suggeridora; s�n testimonis excepcionals de les cultures establertes, clau preciosa per desxifrar escenes del passat i comprendre els paisatges actuals.�
I aquests noms que parlen de panorames i de colors, de valls i plan�ries, de muntanyes i roques, de mar i agua, predominen �a m�s a m�s dels noms propis� en la topon�mia catalana, nodrida de llat�, �rab, castell�...
Reflex del poder real (Molins de Rei, Mont-ral, els Prats de Rei, Puigreig, Sarral �sa Reial�...), del dels nobles (la Baronia de Rialb, Sant Jaume dels Domenys...), del de la Esgl�sia (la Bisbal, Castellbisbal, el Priorat...), de privilegis (el m�s interessant: Salou pot provenir de s�alou... en el sentit de terra lliure d�impostos), els top�nims �reflecteixen tamb� religions, espiritualitat, creences�.
Aix�, Sant Carles de la R�pita (de l��rab rabita, ermita musulmana), Madremanya (del llat� Mater magna, per la Cibeles dels romans, no la dels madrilenys) i per descomptat els hagiotop�nims, molt nombrosos a Catalunya, inclosos els menys evidents (com Sentmenat per Sant Menna). Monistrol vindria de monesteriolo, diminutiu de monestir, i Sant Mart� Sesgueioles amaga ses esglesioles.
Molts dels top�nims procedeixen d�antrop�nims antics, ja siguin catalans (Castelldefels derivaria de Castel de Fels, de F�lix), llatins (Barber� del Vall�s de barbarus, Cornell� de Llobregat de Cornelius, Pallej� de paladius i Tiana de Titius), �rabs (Benifallet serien els beni: els fills d�Alkahalet; Calaf vindria de Calaph, i Sidamon procediria de sidi, senyor, i Hammun), o germ�nics (Gisclareny, de Gisclasind; i Guimer�, de Wimara).
I si Catalunya prov� del llat� medieval Catalonia (segle XII), Catalonia deriva per la seva part del gentilici catal�, el pare del qual encara no ha estat localitzat.
L�origen dels top�nims
Selva. Del llat� silva, bosc.
Ripoll. De rivipollensis, riu de pollancres.
Pened�s. Antigamente, territori penetenc, adjectiu del llat� medieval derivat de pinna, roca, referit a un territori roc�s.
Anoia. Antigamente, Annolia, probablement del llat� amnucula, riu xicotet, en comparaci� amb el riu Llobregat.
Priorat. Antic territori jurisdiccional del prior de Scala Dei.
Llobregat. Del llat� cl�ssic rubricatus, pel color roig terr�s de l�aigua (rubeus �s roig).
Val d�Aran. Aran prov� probablement de la mateixa arrel que la paraula basca aran, vall, aix� que �s una vall de vall.
Flix. Pel gran flexus o meandre de l�Ebre.
Ogassa. Antigamente, Aquacia, que probablement v� d�aqua, aigua, p�rqu� hi convergien tres rius.
Banyoles. De Baniolas, derivat del llat� balneus, bany, per l��s balneari de les aig�es de l�estany.
Cercs. Del llat� quercus, roure.
Poboleda. Antigamente, Populeta, de populus, pollancre.
La Vall de Bo�. Antigamente anomenada Vall Boinam, prov� del llat� Vallis Bovinus, per les vaques de la zona.
Calldetenes. Documentada com a Tendas en el segle X i com a Call de Tenes en el XIV, que vol dir el barri o el carrer de les botigues.
Vilaju�ga. En el segle X, Vila Iudaica, vila jueva.
Campdev�nol. En el segle IX, Camp d�Avandali, antrop�nim d�origen germ�nic.
(Informaci� elaborada a partir del reportatge d��scar Caballero, La Vanguardia 26 agost 2007)