Rac� de la Llengua
Bill Phillips, director de la Secci� d�Angl�s de la Universitat de Barcelona, defensa en aquest text la �necessitat� de mantenir els doblets mascul� + femen� (o a l�inrev�s) en el llenguatge, per evitar al m�xim el sexisme, i assegura que l�anomenat �principi d�economia ling��stica� �s un invent que encara ning� no ha demostrat on �s escrit. A continuaci�, publiquem tamb� l�article del periodista Joan Busquet en contra dels doblets, que ha provocat aquesta resposta de Phillips.
El mascul� gen�ric i l'economia ling��stica
per Bill Phillips
Afortunadament, el llenguatge que utilitza la gent sempre t� m�s for�a que el llenguatge prescrit. Si volem canviar el sexisme inherent a la nostra parla, cap norma ling��stica ens ho impedir�. Les lleis de la llengua no s�n inalterables, sin� sistemes de classificaci� i regulaci� que esdevenen, molt sovint, controls socials, professionals i morals. Segons Joan Busquet, autor de l'article �Prou de �catalans i catalanes�� (publicat el 25 de novembre a El Peri�dico), �el mascul� gen�ric �s el resultat d'un llarg proc�s que t� com a punt de partida la desaparici� del g�nere neutre del llat��. T� ra�, per� no hi ha cap motiu per pensar que hem de continuar amb una pr�ctica nom�s pel seu origen postllat�. El mascul� gen�ric ha perdurat perqu� la nostra societat ha estat �i �s� profundament patriarcal. Quantes presidentes ha tingut la Generalitat? Quantes rectores, les universitats catalanes? Quantes posicions de poder i influ�ncia ocupen les dones en comparaci� amb els homes?
Tampoc perdura el mascul� gen�ric a causa d'un hipot�tic principi d'economia ling��stica. Aquest principi no existeix. Al contrari, els llenguatges utilitzen el principi de la redund�ncia, i �s imprescindible que sigui aix�. La redund�ncia fa que el missatge d'una locuci� sigui repetit i refor�at segons el vocabulari, la sintaxi, l'entonaci� i el context en qu� es formula. Si hi hagu�s nom�s un factor ling��stic per determinar el sentit d'un missatge, seria gaireb� inevitable un malent�s. A m�s, els llenguatges no existeixen principalment per intercanviar informaci�. Aquesta �s una part important de la seva funci�, s�, per� no la m�s important. El llenguatge s'utilitza, sobretot, per motius afectius. Dir �hola� i �bon dia� �s una manera de reafirmar les nostres relacions amb l'entorn. Les converses habituals sobre l'esport, els famosos o la fam�lia serveixen per refor�ar el nostre sentit de comunitat, per passar l'estona. Amb aquest tipus de comunicaci�, l'economia ling��stica no �s priorit�ria. L'�s del mascul� gen�ric tamb� pot confondre. Una mare amb tres fills i una filla dir� a la seva parella: �Portem els nens a la platja.� No obstant, aix� no podria suggerir tamb� que deixaran la nena a casa? I si tenen tres filles i un fill? Si volem un substantiu gen�ric, no seria m�s l�gic �portar les nenes a la platja�? Tot i que alg� diria: �I el nen?� El problema del sexisme radica en la societat, per� no es pot separar l'un de l'altra.
Busquet sost� que �no �s el llenguatge el que canvia la realitat, sin� la realitat el que modifica el llenguatge�. Per� el llenguatge forma part de la realitat, que no �s un concepte abstracte; consisteix en moltes coses, i sense el conjunt d'aquestes coses no �s realitat. Estic d'acord que la repetici� de �catalans i catalanes� no �s elegant, per� prescindir de la meitat de la poblaci� encara ho �s menys. Les persones s�n m�s importants que les paraules, i amb el temps confio que trobarem f�rmules per descriure m�s b� la societat. Mentrestant, continuar� parlant de �ciutadanes i ciutadans�.
Bill Phillips, Universitat de Barcelona
El Peri�dico 30 desembre 2006
Prou de �catalans i catalanes�
per Joan Busquet
Que la societat discrimina les dones �s cosa sabuda. I tamb� ho �s que el llenguatge reflecteix aquesta discriminaci�. Per� la lluita �necess�ria� per la igualtat dels sexes no ha de servir de pretext per a artificis ling��stics que vulneren les regles de la gram�tica i de la sintaxi i, fins i tot, les del sentit com�. Una d'aquestes piruetes, la m�s estesa i potser la m�s grollera, consisteix en l'oposici� al mascul� gen�ric i la defensa de l'escrupolosa minuciositat en l'aparellament que preconitzen amb entossudiment alguns dirigents pol�tics i socials: �els pares i les mares�, �els nens i les nenes�, �els socis i les s�cies�, �els consellers i les conselleres�, �els bascos i les basques�.
El mascul� gen�ric �s el resultat d'un llarg proc�s que parteix de la desaparici� del g�nere neutre del llat� i l'adaptaci� de les declinacions d'aquest idioma, que han donat paraules com ara geni, que no t� femen� i que s'aplica indistintament a homes i dones, i altres com estrella, autoritat i v�ctima, que s�n del g�nere femen�, encara que les podem fer servir per referir-nos a Saura i a Montilla.
Per m�s que s'hi entestin els seus detractors, l'�s de la forma gen�rica no �s un intent de perpetuar la discriminaci� de la dona, sin� un tret inherent a l'ADN de la llengua. I no exclou els �ssers de sexe femen�. L'afirmaci� que �els homes prehist�rics vivien en coves� no nega l'exist�ncia de dones a la Prehist�ria, de la mateixa manera que la queixa per �la invasi� de gats� que pateixen els ve�ns d'alguns descampats inclou naturalment les gates.
El mascul� gen�ric ha perdurat i perdurar� perqu� respon al principi de l'economia ling��stica, que porta els humans a fer el que calgui per aconseguir la m�xima comunicaci� amb el m�nim esfor�. Vulnerar aquest principi ens obligaria, com adverteix amb sorna l'escriptor Javier Mar�as, a convertir la frase �el gos �s el millor amic de l'home� en un circumloqui extravagant i rid�cul: �La gossa i el gos s�n la i el millor amiga i amic de la dona i l'home.�
El que no perdurar� s�n els desdoblaments ling��stics, i no nom�s perqu� atempten contra la norma que ens permet expressar amb el m�nim de paraules el m�xim d'idees, sin� perqu�, a m�s, s�n font de problemes sem�ntics. Per exemple, la bestiesa recurrent �ciutadans i ciutadanes� i �catalans i catalanes�, que aquests dies hem sentit fins a l'extenuaci� al Parlament, du inevitablement a plantejar-se la possibilitat que hi hagi dues menes de ciutadania, la masculina i la femenina, �s a dir, una de primera i una altra de segona categoria. I si anunciem que tal persona i tal altra s�n �traductor i traductora, respectivament, dels poemes de Kavafis�, suggerim, de fet, que entre els traductors i les traductores hi ha difer�ncies de comportament que es deuen �nicament a raons de sexe. Ho vulguem o no, aquest �s el resultat de la duplicaci� del nom classificador.
Els instigadors d'aquestes copulacions tan estrafol�ries promouen, a m�s, com una mena de remei contra la fatiga, l'�s de formes ambivalents com docents (en lloc del mascul� mestres), ciutadania (per ciutadans) i descend�ncia (com a substitutiu de fills). Per� els substantius de doble g�nere gaireb� mai supleixen de manera adequada el mascul� gen�ric: persones o �ssers humans poden substituir amb propietat el terme homes, per� els socis no s�n l'associaci�, ni els ambaixadors la diplom�cia, ni els adolescents l'adolesc�ncia, ni els telefonistes la centraleta, per m�s que la Secretaria de Pol�tica Ling��stica de la Generalitat i altres organismes sobtadament addictes al feminisme d'estar per casa s'entestin en el contrari. Qualsevol dona amb sentit com� mare de tres nens i una nena, per exemple, dir� a la seva parella: �Portem els nens a la platja�, sense distingir entre els fills i la filla, excepte que vulgui separar-los expressament. I no far� mai una proposta tan extravagant com aquesta: �Aprofitem el bon temps per portar la descend�ncia al parc.�
Al capdavall, el problema del sexisme no rau en el llenguatge, sin� en la societat: les discriminacions ling��stiques no s�n m�s que el reflex de les desigualtats socials, incloses les que pateixen les dones. La frase �tres policies van detenir els atracadors� ens far� imaginar tres homes d'uniforme emmanillant altres homes, per� no per l'�s del gen�ric policia �que, per cert, �s un mot femen�, sin� pel fet que la majoria dels policies (i dels atracadors) s�n homes. I si parlem dels �obrers de la construcci� dif�cilment pensarem en dones, per� no per l'exclusi� del femen� obreres, sin� perqu� l'ofici de la construcci� �s gaireb� exclusivament mascul�. En canvi, si diem que �la majoria dels diputats van aplaudir Maragall� ning� es pensar� que parlem, encara que les diputades siguin minoria, d'un hemicicle sense dones. El llenguatge no canvia la realitat, sin� que �s la realitat la que modifica el llenguatge. Sense presidentes, bomberes, not�ries, capitanes i cancelleres no s'hauria ampliat amb aquestes i altres veus femenines el registre acad�mic dels noms d'oficis i professions tradicionalment masculins.
Aix� doncs, que els dirigents pol�tics prenguin mesures efectives que condueixin a l'equival�ncia dels sexes i deixin de marejar-nos, de manera tan obstinada com in�til, amb estratagemes i martingales ling��stiques.
Joan Busquet �s periodista
El Peri�dico 25 novembre 2006