Rac� de la Llengua
per Josep Saborit
Amb tots els matisos que pugam fer, la intercomprensi� entre els grans parlars catalans funciona una cosa aix�: als valencians ens entenen tots amb facilitat, nosaltres entenem molt f�cilment els catalans occidentals, amb menys facilitat els orientals i amb un poc de dificultat els illencs. Per a un valenci� el parlar d�Eivissa �s m�s senzill que el de Mallorca i Menorca i d�eixes dues illes el de Menorca ens costa, te�ricament, una miqueta m�s que el mallorqu�. Als de Catalunya els resulta m�s f�cil d�entendre el valenci� i tamb� solen dir que l�illenc els resulta m�s complicat, si m�s no al principi. Els illencs ens entenen a tots amb facilitat, especialment el parlar de la Catalunya nord-oriental que el troben, evidentment, m�s paregut al seu parlar. A molts illencs el valenci� els pareix �castellanitzat� pel fet que el vocalisme �ton els sona �id�ntic� al del castell�. �s per eixe fet que se�ns adrecen, ocasionalment, en castell�, per� una volta s�adonen que som valencians solen tornar al catal� de Mallorca.
�Per qu� el valenci� resulta tan senzill d�entendre per a la resta de catalanoparlants? Evidentment per la �claredat� del sistema voc�lic �ton. Use cometes perqu� eixa claredat del sistema voc�lic valenci� �s ben matisable: bona part del valenci� tanca la /o/ com ho feia la llengua antiga en �conill�, �cosir� i altres (poguera, volguera, Josep, etc.). A banda, la majoria dels valencians fem algun tipus d�harmonia voc�lica �d�n� o �t�rr� i la /e/ en s�l�laba tancada sol realitzar-se propera a [a] en molts contexts: aixam, ascoltar, ambut, etc. De tota manera, �s innegable que el valenci�, com tot l�occidental, t� un vocalisme m�s af� al castell� que la resta del catal�, per b� que a�� no tinga res a veure amb el castell�, com ja sabem (el catal� del segle X devia tindre un vocalisme quasi id�ntic al del valenci� actual).
La dificultat aparent del mallorqu� t� explicaci� f�cil: la [�] t�nica �desconcerta� l�o�da dels peninsulars, que no saben si eixa vocal �s /e/, /a/ o fins i tot una mena de /o/ (a vegades la [�] balear sona labialitzada, una miqueta prop de la �eu� francesa). Les assimilacions conson�ntiques (fax > fats, boscs > bots) tampoc ens facilita la comprensi�, aix� com l�emmudiment de /j/ que s�est�n per Mallorca: fulla > fuia > fua, orella > oreia > orea. No �s f�cil que un valenci�, o qualsevol catal� peninsular, entenga �les abelles� en mallorqu� en la primera ocasi�: si combinem l�absorci� de /j/ (>/ll/) amb l�af�resi de la a- inicial, la pres�ncia de la [�] t�nica, l�article salat i el rotacisme de la -s m�s consonant sonora ens trobarem amb un resultat fon�tic [s�r �b�:s] que sona quasi incomprensible per a qui no conega b� el parlar mallorqu� (s� que he triat un exemple extrem i que no �s ni tan sols t�pic de tot el parlar mallorqu�).
Si estes dificultats d�intercompresi� es produ�xen no �s per la dist�ncia real entre els nostres parlars. Realment parlem ben paregut tots, molt m�s que un castell� de Gij�n i un argent� de Rosario, per� mentres que els parlants de castell� estan molt avesats als intercanvis ling��stics, nosaltres, els catalanoparlans, vivim sovint en la ignor�ncia de la riquesa dialectal de la nostra llengua (no parle de nosaltres, els migjornencs, sin� de bona part dels ciutadans del carrer). Els valencians sentim, de tant en tant, catalans que ens visiten, veem TV3..., per� �quantes vegades ha sentit un valenci� parlar mallorqu� en sa vida? Hi han pocs mallorquins entre nosaltres i all� que solem saber del mallorqu�, si sabem res, �s que diuen �sa� i no �la�.
Crec que una de les nostres grans assignatures �s la de fomentar m�s les relacions culturals entre els territoris de llengua catalana. M�s locutors d�ac� i all�, m�s cine amb accents diversos, reportatges, not�cies... m�s contacte en general. La converg�ncia entre els dialectes es produ�x precisament pel contacte efectiu que s�hi produ�x, no cal cap imposici� o submissi� d�uns cap als altres. Als anglesos no els fa cap gr�cia com parlen els nord-americans, per� des de la segona guerra mundial els brit�nics no han deixat de �contaminar-se� per la parla dels EUA, i aix� que eixe dialecte no t� cap prestigi al Regne Unit.
De veres amics, el que necessitem �s comunicar-nos m�s els uns amb els altres.
Josep Saborit Vilar
(Migjorn, 20 gener 2007)