rac� de la llengua
Mentre gaireb� tothom celebra el dia dels enamorats el catorze de febrer, per Sant Valent�, nosaltres, els catalans, ens esperem que arribi la primavera i ho fem per Sant Jordi, el 23 d�abril. Potser s�n ganes de portar la contr�ria, de fer-nos els �diferents�, d�anar per lliure? Potser s�, potser no. El cas �s que nosaltres, des de fa 75 anys, ho fem aix� i qualsevol que ve d'arreu, d'on sigui, i veu el sarau que muntem aqu�, a casa nostra, amb els llibres i les roses per rambles, places i carrers, es queda amb la boca oberta i tot seguit conclou: �Quina festa m�s extraordin�ria, quina idea m�s bona aquesta de trobar un dia per regalar llibres i roses a les persones que estimes, quin pa�s m�s civilitzat, c�vic, refinat, culte, especial�.
Potser el visitant (viatger, turista), quan torna a casa, en parla a la seva fam�lia i als amics: �He estat a Espanya (Catalunya) i all� el dia dels enamorats el celebren el 23 d'abril, per Sant Jordi. Les noies (dones) regalen un llibre als seus xicots (marits, companys) i els nois (homes) regalen una rosa a les seves xicotes (mullers, companyes). Les rambles, les places i els carrers s�n plens de parades de llibres i de roses i la gent passa tot el dia mirant novetats editorials, fent cua perqu� els autors els les signin i triant el color de les roses que compraran�.
A nosaltres potser no ens ho sembla, per� prenent el t�tol d'un programa de TV3 el cert �s que vivim en un lloc estrany. Fixem-nos-hi b�: parlem i escrivim una llengua que al llarg del segle passat s'ha intentat destruir, aniquilar, anorrear, tant des de ponent, des de Madrid, com des del nord, des de Par�s. Ens l'han prohibida a l�escola (tots els meus llibres de text eren escrits en castell�), a la premsa escrita (el primer exemplar de l'Avui data del 1976; abans, res de res), a la r�dio, a la televisi�, al cinema, al teatre, a la literatura (b�, potser Pla va ser dels pocs als quals van deixar escriure en la seva llengua). I nosaltres, malgrat les t�piques estirades d'orelles del franquisme del tipus �hable usted en cristiano�, vam continuar parlant en catal� a casa, amb la fam�lia, i al carrer, amb els amics. Despr�s, tornar a aprendre a escriure, per� en llibertat i aquesta vegada en la nostra pr�pia llengua, va ser una mica m�s complicat.
La llengua d'un pa�s �s molt m�s important que un simple vehicle d'expressi� personal; �s quelcom m�s que una eina mitjan�ant la qual ens comuniquem els uns amb els altres. El catal�, la nostra llengua materna, es troba present a les nostres vides des de la primera can�� de bressol que ens canta la mare fins a l'extremunci� (cas de ser cat�lics) que ens d�na el capell� abans de morir. Aprenem el nom de les coses (�Per� hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa...�), aprenem a parlar, mitjan�ant les nostres can�ons infantils, gr�cies als contes, els poemes, les tradicions, les llegendes. I contra tot aix� �s molt dif�cil lluitar-hi, �s molt dif�cil canviar-ho, aniquilar-ho.
Vivim en un lloc estrany, perqu� aqu�, a part de parlar un idioma que no �s l'espanyol, tamb� som diferents en moltes altres coses. Per exemple: quan anem a fer el vermut, si som m�s de 3 o 4, al final cadasc� es paga la seva consumici� (la pela �s la pela). No fem ostentaci� de res, ni de riquesa, ni de pobresa; els rics vesteixen amb capteniment, ni grans joies, ni grans pells; els pobres van vestits correctament, amb dignitat. Quan traspassa alg� que sempre va viure molt modestament, descobrim que ha deixat molts diners als seus hereus. Sempre tenim un raconet per si un �D�u nos en guard�. Tenim un dret civil catal� diferent de l'espanyol, i quan una parella es casa, sempre hi ha separaci� de b�ns, cadasc� conserva el que �s seu. Tenim tant de seny, tant de sentit com�, que de tant en tant necessitem una mica de rauxa (per carnestoltes) per poder alliberar la pressi�. Som un pa�s d'artistes de diumenge a la tarda, de poetes magn�fics els quals es van guanyar la vida venent pastissos (era Foix el que tenia una pastisseria?) o treballant de comptable en una f�brica (Mart� i Pol). Ballem una dansa en cercle la m�sica de la qual no es toca ni amb guitarres, ni amb castanyoles, ni amb panderetes. I a m�s, cal comptar-ne els passos. Tenim un sentit de la responsabilitat gaireb� germ�nic; un capteniment (des de fora s'interpreta sovint com a fredor) gaireb� brit�nic; un p�nic a fer el rid�cul gaireb� nip�.
En aquest lloc estrany no llencem res, ho aprofitem gaireb� tot. Per aix� vam inventar el pa amb tom�quet o els canelons de Sant Esteve. Amb quatre esp�rrecs de marge i un parell d'ous ens preparem un sopar de primera; ens mengem els cargols, els bolets, els musclos de roca, els raps (a ponent en diuen sapos i no se'ls mengen) i fins i tot els eri�ons (les garotes, les garoines) de mar! La roba i les sabates ens duren una eternitat; abans els jerseis i els pantalons dels germans grans eren aprofitats pels petits. Nom�s fem la migdiada els diumenges (i aix� nom�s fora de temporada) i nom�s juguem a la rifa per Nadal. �s normal que des de fora de Catalunya aix� sembli un lloc estrany.
�ngel de Vega
Diari de Girona, 27 abril 2006
Catalan Countries (angl�s)
Catalanica Xshathra (av�stic)
Broio� Kataloneg (bret�)
Powyow Kataloneg (c�rnic)
Catalan Kintras (escoc�s)
Katalonske Dr�ave (eslov�)
Pa�ses Catalanes (espanyol)
Katalunlando (esperanto)
Katalana Herriak (�uscar)
Pays-Catalans (franc�s)
T�ortha Catal�naigh (ga�lic irland�s)
D�thchannan Catalanais (ga�lic escoc�s)
Gwledydd Catalaneg (gal�l�s)
Katalanik� G� (grec)
Artsot Katalaniot (hebreu)
Catalana Kshatriya (hindi)
Paesi Catalani (itali�)
Catarunyaguni Koku (japon�s)
Catalanicae Regiones (llat�)
Catalatl�n (n�huatl)
Katalanske Landene (noruec)
Paises Catalans (occit�)
Catalanica I Shahran (pahlavi)
Pa�ses Catalans (portugu�s)
Katalanska L�nderna (suec)
(Relaci� provisional,
extreta del Rac� Catal�,
gener 2005)
Alguer�s
Balear
Catal� del mig
Nord-occidental
Rossellon�s
Tortos�
Valenci�
Amb una mica menys de gas que les coles habituals, elaborada artesanalment a Argelers (Rossell�), distribu�da en ampolles de vidre de tres quarts de litre i amb el tap tradicional de la gasosa. Aix� �s l'Alter Cola, el refresc que un petit empresari de Sant Feliu de Codines (Vall�s Oriental), Ramon Carner, distribueix a Catalunya i que ha convertit en tot un boom. Per� sobretot el que distingeix aquesta beguda �s la seva catalanitat i la voluntat de convertir-se en un s�mbol nacional "com la Coca-cola ho �s dels Estats Units". Actualment se'n fabriquen unes 2.000 ampolles setmanals i tota la producci� "ja est� venuda" abans de sortir al mercat. I la demanda cada dia creix m�s.
L'�xit ha sorpr�s Carner, que dirigeix una empresa familiar �Rostisseria Ramon� dedicada a l'elaboraci� i distribuci� de plats preparats i amanides fresques. Tot va comen�ar l'octubre passat quan es va posar en contacte amb la Braseria Artesanal de les Alberes, empresa elaboradora de la cervesa Cap d'Ona i que des de feia poc comercialitzava la "cola catalana" (malgrat que etiquetada en franc�s). Amb la intenci� de distribuir-la al sud dels Pirineus, van adequar el sabor de l'Alter Cola al "nostre gust" �la f�rmula tamb� �s secreta�, es va etiquetar en catal� i al desembre arribaven les primeres comandes.
Molts dels primers clients van ser petits empresaris sensibilitzats pel boicot al cava i altres productes catalans. "Els catalans tenim un sentit proteccionista, valorem molt les petites empreses artesanes i els seus productes", assegura en Ramon Carner. Comprar la cola catalana era, en part, una manera de desfogar-se. De la mateixa manera, creu que en l'era de la globalitzaci�, els productes propers "reforcen el sentiment nacional". Per aix�, l'etiqueta del refresc tamb� inclou el lema "Cola lliure", en una al�lusi� directa a Catalunya. "En aquests mesos que distribu�m Alter Cola s'ha normalitzat molt la paraula lliure", assegura, i afegeix que molt sovint les petites i mitjanes empreses "fan molta m�s feina de conscienciaci� nacional que el govern". En aquest sentit, diu que entre l'empresariat catal� hi ha recel contra l'actual sistema de finan�ament, ja que "la doble imposici� ens fa ser menys competitius".
Cura de la qualitat
Per� no tot �s sensibilitat de pa�s. En Ramon Carner atribueix part de l'�xit de l'Alter Cola a l'alta qualitat del refresc, que estaria dins el concepte a l'al�a de l'slow food (menjar lent) en contraposici� al menjar porqueria o fast food.
A m�s, el consumidor no nom�s compra la cola pel fet de ser catalana, sin� que, un cop l'ha tastada, descobreix que "ofereix el gust que ens agrada aqu�" i repeteix. A m�s, l'env�s de vidre, tot i encarir el preu final, "ofereix m�s qualitat de conservaci�". Alhora �s un producte totalment artes� �l'elaboren quatre persones� i, per tant, "de qualitat". Aix�, l'empresari valles� assegura que s'ha trobat amb gent que abans optava per la Mecca-Cola �l'alternativa �rab a les coles americanes� i que ara s'ha passat a l'Alter Cola".
L'�xit del producte i la dificultat, ara per ara, d'ampliar-ne la producci� fan que la direcci� de Rostisseria Ramon ja comenci a pensar a ampliar les instal�lacions a la Catalunya Nord, i a buscar distribu�dors per a Mallorca, el Pa�s Valenci� i Andorra. Ara per ara, la cola catalana es pot trobar en botigues detallistes, de delicatessen o xarcuteries especialitzades, per� ben aviat tamb� es comen�ar� a introduir en bars i restaurants. Per acabar-ho d'adobar, en Ramon Carner ja t� una nova pensada per a la diada de Sant Jordi. Ha comprat un miler de metres de senyera, que regalar� entre els clients que vulguin fer un aparador amb l'Alter Cola per al 23 d'abril. I �s que est� disposat a fer qualsevol cosa perqu� la cola catalana acabi sent un s�mbol nacional del qual "sentir-nos orgullosos". Ell ja se'n sent i per aix� no dubta a posar per al fot�graf davant del monument a Francesc Maci�, a la pla�a Catalunya de Barcelona, o a enfilar-se per oferir una ampolla de cola a les est�tues del conseller Fivaller i el rei Jaume I de la fa�ana principal de l'Ajuntament barcelon�. Fins i tot un mosso d'esquadra va ser obsequiat per l'intr�pid empresari amb una Alter Cola a la porta del Palau de la Generalitat. La chispa de la vida parla ara en catal�.
(Carme Meli�, Avui 16 abril 2006)
A punt de complir un any, l'�xit que ha obtingut la revista Nat demostra l'inter�s dels amants de la natura per una publicaci� dedicada a la descoberta dels paratges i les esp�cies m�s valuosos dels Pa�sos Catalans i tamb� ha trencat el t�pic que el catal� no pot tenir una pres�ncia normalitzada als quioscos valencians.
I �s que aquesta revista mensual, que en menys d'un any ha aconseguit consolidar les seves vendes entre els 15.000 i els 17.000 exemplars, concentra al Pa�s Valenci� un 17% de les seves vendes, un fet singular fins ara en el m�n de la producci� cultural i medi�tica en catal�. Una projecci� plenament equilibrada de la distribuci� en funci� de la poblaci� hauria de fer que les vendes al Pa�s Valenci� fossin del 35%, per� la revista tendeix a la normalitat estad�stica, ja que on m�s venda t� �s a la regi� de Barcelona -la m�s poblada- i despr�s a la de Val�ncia -la segona en poblaci�-, per damunt de zones del Principat com Girona, Tarragona i Lleida.
L'editor de la revista, Eduard Voltas, assegura que l'alta demanda de Nat al Pa�s Valenci� "�s una dada molt important per al conjunt d'editors en llengua catalana, tant de revistes com de llibres, ja que molts renuncien a un mercat que amb normalitat pot ser del 17%, si es fa la distribuci� oportuna i l'esfor� promocional corresponent".
I �s que Nat, editada per S�piens Publicacions -que tamb� edita la revista d'hist�ria S�piens-, es va llan�ar al mercat el gener passat amb una gran campanya televisiva -a TV3, Canal 9 i en les desconnexions territorials de TVE-1 i Antena 3 TV-, amb una promoci� de llan�ament atractiva.
Nat ha aconseguit dues fites: consolidar una revista de tem�tica ambiental que connecta amb un p�blic interessat per la natura -despr�s de fracassos de finals dels 90 de publicacions en castell� com La tierra i Biol�gica- i fer-ho en catal�. La revista ha assolit una quota de mercat similar al d'altres revistes de natura europees i de publicacions com National Geographic, per� el seu objectiu primordial �s donar a con�ixer els paratges naturals i la flora i fauna que es poden descobrir al costat de casa.
No polititzada
La directora de Nat, la periodista valenciana Maria Josep Pic�, considera que la demanda ha posat en relleu que "era fals que es digu�s que una revista en valenci� no triomfaria pel fet de ser en valenci�, perqu� no s'havia fet mai cap aposta empresarial similar, amb un producte atractiu d'un tema que pogu�s agradar a un p�blic ampli de forma despolititzada i que no requer�s cap milit�ncia suplement�ria". La revista, que majorit�riament est� escrita en catal� est�ndard, tamb� utilitza formes dialectals pr�pies de les variants valenciana i bale�rica quan els articles els escriuen autors d'aquests territoris, i t� cura de posar entre par�ntesis paraules o expressions molt espec�fiques -de noms de fruites o d'animals, per exemple- que puguin no ser enteses en un altre territori.
"La gent a Val�ncia la veu escrita en valenci� amb tota normalitat i fins i tot persones castellanoparlants valoren que els serveix per familiaritzar-se amb la llengua, especialment en el cas de xiquets escolaritzats en valenci�", indica Pic�.
Encara que s'inscriu en l'�xit que els �ltims anys han tingut revistes especialitzades en catal� com Descobrir Catalunya, Descobrir Cuina i S�piens, la particularitat de Nat �s que ha fet forat tamb� fora del Principat, on les altres publicacions nom�s s'hi distribueixen testimonialment. "El p�blic reacciona amb normalitat davant productes normals i professionals i que no apel�len a la llengua com a argument de venda", sost� Voltas. �sclar que Nat t� l'avantatge de ser un producte despolititzat que no es pot donar igualment en tots els �mbits period�stics del territori ling��stic com�.
Vicen� Relats
Avui, 6 desembre 2005
Ulldecona, 15 maig 2005. La Taula del S�nia ha estat aprovada per unanimitat, amb 134 vots dels alcaldes i regidors presents o legalment representats dels ajuntaments de les comarques del Baix Maestrat, Matarranya i Montsi� que en formen part, en la primera assemblea general de regidors de la nova mancomunitat, que s'ha fet a l'antiga esgl�sia del Castell d'Ulldecona. El president de la mancomunitat ser� Jaume Antich, d'Ulldecona.
S'han adherit fins ara a la mancomunitat 21 ajuntaments dels 26 que van ser convidats a fer-ho i tamb� la comarca del Matarranya, a l'Arag�. Els municipis fins ara presents a la Taula del S�nia s�n: Alcanar, Benicarl�, C�lig, Canet, Castell de Cabres, Cervera, Freginals, la Galera, Godall, la Jana, Mas de Barberans, Morella, Rossell, Sant Carles de la R�pita, Santa B�rbara, la S�nia, Traiguera, Ulldecona, Valderrobres, Vallibona i Vinar�s.
Potser el fet m�s destacable �s que en aquesta nova plataforma supramunicipal hi ha representants de tots els partits pol�tics: PSC, CiU, ERC, ICV, Verds, Bloc, PP, independents i fins i tot el PAR aragon�s. El consell de presid�ncia de la Taula s'ha fet tenint en compte aquesta pluralitat, i hi ha representants de tots els partits.
El projecte de la Taula del S�nia va n�ixer l'estiu del 2003, en una reuni� entre els alcaldes de Vinar�s, Alcanar, Ulldecona i La S�nia. Els objectius que es proposen s�n b�sicamen dos:
- refermar els forts lligams geogr�fics, hist�rics, ling��stics, culturals, etc., dels habitants dels pobles situats als dos costats del riu S�nia, malgrat les divisions administratives aparegudes per circumst�ncies hist�riques i pol�tiques sovint alienes a la voluntat de la gent d'aquestes poblacions.
- superar, amb di�leg i treball en com�, els problemes que es deriven d'estes divisions administratives (com, per exemple, que els 45 Km. de la carretera de Vinar�s a Tortosa siguin en realitat quatre carreteres amb denominacions i responsables diferents, ja que pertanyen a tres administracions i, fins ara, hi ha hagut poca coordinaci� entre elles).
Un manifest: una reflexi� p�blica, una demanda, una exig�ncia
La llengua catalana a les comarques de la Franja es troba en una situaci� de dificultat m�xima i mostra uns d�ficits que costaran molt de superar si no s'actua amb dilig�ncia, contund�ncia i decisi� des de tots els �mbits.
La situaci� del catal� a les nostres comarques comparteix les dificultats de tot l'�mbit ling��stic, unes dificultats denunciades a bastament per les institucions m�s representatives d'arreu, entre les quals destaca l'Institut d'Estudis Catalans que, en una declaraci� del proppassat mes d'octubre, cridava l'atenci� sobre la letal inferioritat de condicions que afecta la llengua catalana en tots els territoris.
Les nostres comarques, en tant que comarques de l'administraci� aragonesa, s�n les �niques de tot l'Estat espanyol que encara no tenen reconeguda l'oficialitat de la seua llengua i, en conseq��ncia, despr�s de 25 anys de Constituci� i de m�s de vint d'Estatut d'Autonomia de l'Arag�, el catal� a la Franja es troba en una situaci� gaireb� de desemparament, tot i la demanda social dels �ltims anys que va tenir en la Declaraci� de Mequinensa el punt m�s rellevant de reivindicaci� del catal� a les nostres terres sense obtenir a penes efectes positius
En aquest sentit, les comarques de la Franja es manifesten encara m�s damnificades, certament no nom�s avui, perqu� la delicada situaci� de la llengua catalana a les nostres comarques en bona mesura �s producte de la hist�ria i en bona part per la hostilitat i la desatenci� dels poders p�blics; �ltimament, per�, no cal dir que les dificultats per fer del catal� una llengua normal d'�s a casa nostra, una llengua digna i de prestigi, es poden agreujar, justament, quan les circumst�ncies del m�n actual i la pressi� de la llengua m�s forta s�n m�s evidents i quan els responsables pol�tics deserten de les seues responsabilitats.
Tenint en compte aquestes circumst�ncies, i considerant que no podem allargar m�s el desemparament en qu� es troba el catal� a les nostres comarques, atenent als nostres drets i llibertats, manifestem i exigim que:
� s'actue en conseq��ncia i que es posen els mitjans a favor del reconeixement de la import�ncia de la nostra llengua i, en conseq��ncia, que es treballe per la dignitat del catal� a les nostres comarques.
� es facen pol�tiques de discriminaci� positiva a favor del catal� a la Franja perqu� �s de just�cia, i per tant el que demanem �s una reparaci� hist�rica i un marc de llibertats on exercir els nostres drets ling��stics.
� es reconega la necessitat de treballar d'acord amb els altres territoris de l'�mbit catal�, entenent que la nostra reivindicaci� i la nostra aspiraci� �s la mateixa de la resta dels pa�sos que tenen el catal� com a llengua pr�pia.
� es reobre el proc�s pertinent, sense dilacions, que ha de culminar en l'aprovaci� d'una Llei de lleng�es que fa�a possible l'inici de la recuperaci� del catal� cap a la seua normalitzaci�, aix� �s, cap a l'�s normal en tots els �mbits formals i p�blics: l'administraci�, l'ensenyament, els mitjans de comunicaci�, el lleure, les relacions comercials, etc.
Signem aquest manifest:
Acci� Cultural del Pa�s Valenci� - Casals Jaume I
Associaci� Cultural del Matarranya
Centre d'Estudis Ribagor�ans (Cerib)
Consells Locals de la Franja
Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC)
Institut Cultural de la Franja (ICF)
�mnium Cultural del Segri�
Fraga, 29 de gener de 2005
Font: Centre d�Estudis Ribagor�ans
Tot i que la barretina, for�a general a la Mediterr�nia occidental, tampoc no �s exclusiva de Catalunya, hi ha un s�mbol remot i at�vic de l�afinitat amb el Principat que distingeix Alcoi d�altres ciutats del Pa�s Valenci�.
Les relacions multiseculars, l�intercanvi migratori constant, els intensos contactes industrials, etc. entre la ciutat d�Alcoi i les terres del Principat �s, sens dubte, un tema apassionat, encara per estudiar, que podria oferir-nos moltes sorpreses producte de les l�giques i inevitables influ�ncies m�tues que se�n deriven, com ara la possible importaci� de la barretina vermella a final del segle XVIII o principi del segle XIX per part d�emigrants catalans de les comarques del Vall�s, l�Anoia i el Barcelon�s o, potser, d�immigrants alcoians a Catalunya, retornats a "la terreta" despr�s d�una breu o llarga estada a les comarques llaneres del Principat.
I, efectivament, aix� �s. Una dada no gaire coneguda �s el fet que els alcoians d��poques pret�rites, especialment els de la primera meitat del segle XIX, portaven una mena de barretina vermella a la catalana, la qual, encara a hores d�ara, llueix el fam�s Tirisiti, l�hostaler del Betlem de Tereseta, l�encantadora titella local que torna puntualment cada desembre per a alegrar les festes de Nadal a tots els petits alcoians i tamb� als grans, �s clar. No fa encara gaire temps, aqueix fet va deixar perplex el peri�dic de la nostra capital provincial, el diari Informaci�n de la ciutat d�Alacant (4/1/1994), segons el qual "este alcoyano decimon�nico luce una misteriosa barretina en la cabeza... "
� Qu�, t�agrada el meu ofici?, li digu� l�home, endre�ant-se la roja barretina catalana sobre el cap, prenda molt usada encara pels alcoians de llavors que li deien gorrit...
Molt usada
Si llegim, per�, el llibre de narracions alcoianes del recordat escriptor local Jordi Valor i Serra, titulat Hist�ries casolanes (Alcoi, 1950), una obra de gran inter�s etnogr�fic i literari, veurem que, la p�gina 30, dins el cap�tol VI, ens diu textualment: "En la Placeta del Portal Nou s�encontr� un diumenge el nostre Vicent amb l�home de la llenya, (...) Qu�, t�agrada el meu ofici?, li digu� l�home, endre�ant-se la roja barretina catalana sobre el cap, prenda molt usada encara pels alcoians de llavors que li deien gorrit." Amb la qual cosa resta aclarit all� que era un enigma per a la premsa alacantina, ben poc coneixedora, certament, de la realitat alcoiana. Pel que sembla, el referit "gorrit" o barretina roja alcoiana degu� caure en des�s durant el darrer ter� del segle passat, per tal com encara era present a la indument�ria de les referides titelles, que representaven personatges populars locals, dels diversos barracons o betlems de tereseta (curi�s paral.lelisme l�xic amb Mallorca, on denominen "teresetes" les titelles), que es plantaven cada Nadal a la c�ntrica pla�a de Sant Agust� d�Alcoi, des dels seus inicis, all� pels anys 1860, per� que, miraculosament, encara perdura a trav�s de l�actual Tirisiti, una veritable pe�a de museu vivent, meitat titella meitat guinyol, que, malgrat les innombrables vicissituds, ha pogut arribar a les portes de l�any 2.000. Sens dubte, una sort i una benauran�a per al folklore alcoi�.
A tall de curiositat, farem esment, ni que sigui de passada, d�una breu refer�ncia alusiva que, de Madrid estant, fa l�escriptor alcoi� Adolf Dur�, probablement jubilat, a l�exemplar del dia 21 d�abril de l.929 del peri�dic local El Noticiero Regional, dins l�article titulat "Tipos y costumbres de mi tiempo", on evoca personatges i costums de l�Alcoi del segle XIX. Comen�a aix�: "Perdonad, queridos paisanos, los que viv�s o los deudos y amigos que os sobrevivan si encontr�is en estas l�neas algo que pudiera molestaros, puesto que en mi �nimo no existe otro prop�sito que el de recordar los a�os de mi juventud".
Tot seguit, justament a l�apartat dedicat a "Vicentet el Bovo", segueix dient: "Cento, no hi ha peix! Este era el grito con que la chiquiller�a y alguno que otro mocet�n saludaba al pobre Visantet cuando lo ve�a con su gorra barretina y su amplio abrigo gris... andando con menudos pasos hasta dar con la calle de Santa Elena, donde viv�a su protector. Don Anselmo Aracil..." (Es refereix al m�tic industrial t�xtil Anselm Aracil Jord�, que va n�ixer en 1833 i va morir en 1900).
Ara b�, si no fos per les massives immigracions a banda i banda, entre les comarques llaneres del nord i del sud del nostre "arc mediterrani" i la interrelaci� hist�rica a trav�s de les ind�stries t�xtil i paperera, com s�explica, doncs, l��s de la barretina vermella a l�Alcoi del segle XIX? Per�, no sols �s aix�.
Els "misteris" s�n tants que les preguntes podrien ser il�limitades: �Com s�explica la pres�ncia al can�oner alcoi� de la can�oneta popular catalana "Margarideta"? �Com s�explica la tremenda afecci� alcoiana a menjar bolets i la passi� per collir-ne si, segons l�expert Josep M. Blasi, els valencians s�n un poble micr�fog? �Com s�explica l�exist�ncia de pr�stecs interdialectals, com ara "mongetes" (fesols bullits), en el parlar alcoi�? �Com s�explica el probable manlleu l�xic "la canalla" (conjunt d�infants), caigut en des�s pels anys vint, present en can�onetes populars alcoianes ("La canalla em diu rutero / perqu� vaig al Patronat / m�s m�estime ser rutero / que no un pillo arrematat")? �Com s�explica que tant el dilluns de Pasqua "Gran�" (Pentecosta) com el segon dia de Nadal, festes molt entranyables per a Catalunya, trobin un paral�lelisme a Alcoi (tradicionalment, l��nica ciutat valenciana a celebrar-les com a festa local)?
� �Com s�explica l�inici de la Cavalcada dels Reis Mags a Igualada, important centre t�xtil catal�, en 1895, a penes deu anys despr�s d�iniciar-se la d�Alcoi (la pionera de tot l�Estat)?
M�s intercanvis
Aix� mateix, �com s�explica l�exist�ncia de "caf�-gelat" alcoi�, a diversos bars del Poble Sec i altres barris de Barcelona, en 1929, l�any de l�Exposici� Universal? �Com s�explica la pres�ncia hist�rica, des del segle XVIII, de fam�lies de la vila de Capellades (com els Tort) a la ciutat d�Alcoi? �Com s�explica l�inici de la Cavalcada dels Reis Mags a Igualada, important centre t�xtil catal�, en 1895, a penes deu anys despr�s d�iniciar-se la d�Alcoi (la pionera de tot l�Estat)? �Com s�explica, endem�s, l��s d�escales de fusta per a accedir als balcons de les cases i entregar els paquets que contenen joguines, a la referida festa dels Reis Mags d�Igualada, si els alcoians creiem que aquesta peculiaritat era �nica i exclusiva de la ciutat d�Alcoi? �Com pot ser que l�home dels nassos, personatge imaginari que s�apareix el darrer dia de l�any a molts pobles catalans, era tamb� una tradici� que es contava als infants d�abans en moltes fam�lies alcoianes?
A m�s a m�s, �per quina ra� el fil�ntrop catal� Agust� Oliver i Dom�nech (Blanes 1791 - Barcelona 1866) va triar la ciutat d�Alcoi, al seu testament, com a destinat�ria de la seva fortuna, per a la construcci� d�un hospital de gran envergadura? I tamb�, �per qu� residia a Alcoi, l�any 1855, el cient�fic i historiador barcelon� Josep Antoni Llobet i Vall-llosera (1799-1861)?
Tot i que intu�m la causa o motiu, a trav�s del que hem exposat ad�s, �s evident que es tracta d�un seguit de preguntes massa extens per a respondre superficialment, ara i ac�, d�una sola vegada. Tanmateix, estem segurs que els historiadors, erudits i estudiosos de les comarques de l�Alcoi�, el Vall�s, el Barcelon�s o l�Anoia, i d�altres contrades nostrades, tenen la paraula i, potser, tamb� la resposta a una gran part d�aquests enigm�tics interrogants.
JOSEP TORMO COLOMINA