rac� de la llengua
(Vegeu les opinions dels professors P�rez Saldanya i Ferrando sobre la nova Gram�tica)
L�Acad�mia Valenciana de la Llengua ha aprovat la Gram�tica normativa valenciana (GNV), que confirma la normativa consolidada fins ara i que ha estat rebuda com la gram�tica �de tothom�. Sembla clar que els criteris que han inspirat la redacci� de la gram�tica s�n els que recull l�article 4 de la Llei de creaci� de l�Acad�mia, que s�n que la llengua dels valencians ��s tamb� la que compartixen [�] Catalunya i les Illes Balears, el Principat d�Andorra i altres territoris de l�Antiga Corona d�Arag� i la comarca murciana del Carxe�, modalitats entre les quals el valenci� �t� la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra�. De fet, entre els criteris que s�han seguit per a elaborar la GNV, es reconeix que junt amb la recuperaci� i prioritzaci� de les expressions valencianes �genu�nes, vives, ben documentades en els cl�ssics i avalades per l�etimologia i per la tradici� liter�ria i gramatical�, hi ha el prop�sit de convergir �amb les expressions adoptades en els altres territoris que compartixen la nostra llengua�. Com ha dit un dels membres de l�AVL, Manuel P�rez Saldanya, l�objectiu �s que la llengua �deixe de ser un instrument de disc�rdia i esdevinga un lloc de trobada�.
Per a l�acad�mic Antoni Ferrando, la GNV �s una obra �pensada i concebuda des de Val�ncia, que ha tingut en compte tot l��mbit ling��stic, que integra sensibilitats i que respira estima per la llengua de Val�ncia�. Aix� mateix, ha destacat que l�obra s�ha fet �en un temps relativament breu� i, sobre aix�, ha posat com a exemple que �el IEC no ha fet cap gram�tica des del 1918�, i que fa �m�s de deu anys� que treballen en la que s�est� fent ara.
La nova gram�tica, doncs, consolida la normativa unit�ria de l��mbit ling��stic catal� que ja emprava la Generalitat valenciana en els documents oficials, i contempla l��s d�algunes variants dialectals en determinats contexts, sota la f�rmula de �admissibles�. �s el cas de l�article lo. En el registre formal se�n considera �inadequat� l��s, per� pot ser �adequat� en altres registres quan sigui genu� (tot lo dia, lo millor, lo pitjor) i no un calc del castell� (cadasc� va a lo seu no �s correcte: cal dir cadasc� va a la seua).
A m�s de consolidar els usos oficials de la llengua i tindre en compte tot l��mbit de la �llengua compartida�, contempla tamb� altres usos m�s locals i particulars, no recollits en les gram�ticas elaborades en altres zones del domini ling��stic i que, en expressi� d�Antoni Ferrando, �enriquixen� l�obra de l�AVL. La pr�ctica habitual en les gram�tiques acad�miques �i aquesta no n��s una excepci� �s, no obstant aix�, que estes expressions m�s particulars i noves tinguen la consideraci� de �poc formals� (secund�ries, per tant). �s el cas de la conjunci� final per a qu� (en compte de per qu�) o de les formes verbals acabades en -ixca (patixca), que apareixen en un segon nivell. Tanmateix, vixca en funci� d�interjecci� �vixca Val�ncia� s� que est� recollit en el nivell formal.
La Gram�tica aprovada es caracteritza per donar prioritat a les formes verbals valencianes m�s genu�nes, amb les quals conforma un model est�ndard de llengua que consolida el referent normatiu oficial que fins ara s�utilitzava. Aix�, en la flexi� verbal s�opta per formes com parle, partisca o vinguera en compte de parlo, partesca o vingu�s, ja que estes �ltimes corresponen a variants valencianes de menor extensi�, encara que ben leg�times en els seus �mbits geogr�fics d��s. Tamb� apareixen les formes verbals de la primera persona de present d�indicatiu acabades en -c. Aix�, vullc �s igual de v�lid que vull (que era l��nica que reconeixia la norma fins ara). El mateix ocorre amb acullc (fins ara sols s'acceptava acull). La variant cullga del subjuntiu cal limitar-la, per�, a registres menys formals. Les formes verbals en -eix es consideren amb el mateix rang que les acabades en -ix, per� aquestes darreres apareixen sempre en el primer lloc. �s el mateix cas que el dels demostratius este / aquest: tots dos s�n v�lids, per� sempre apareix en primer lloc el simple i despr�s el refor�at.
Altres resolucions de la GNV s�n que �s preferible quint a cinqu� i, com ja deia el Diccionari, desenrotllar �s igual d�acceptable que desenvolupar i servici igual que servei. Tamb� s�amplia el camp de la preposici� composta com a. Es mant� el grup -tz de realitzar (no �s correcte realisar). L�accentuaci� greu de la e en qu� i perqu� queda com estava. El ni m�s ni manco �i, en general, manco com a variant de menys, en aquest cas coincident amb els usos balears m�s estesos� tamb� est� recollit en la nova Gram�tica. En l�apartat de sufixos i derivacions, la GNV admet tant la forma bellesa, preferida per la normativa, com la tradicional bellea. La forma acabada en -iste, com en valencianiste, �s acceptada, per� com a opci� secund�ria respecte a la forma invariable per als dos g�neres, la que acaba en -ista.
En qualsevol cas, les dicotomies i els problemes plantejats s�n �anecd�tics� i fins i tot �ficticis�, en paraules dels mateixos acad�mics, que insistixen a parlar de llengua i no de conflictes. Fins i tot han recordat que les gram�tiques no s�n inamovibles i que es poden aprofundir.
(Font: elaboraci� pr�pia, amb informacions recollides de l�AVL, El Pa�s, Levante i Las Provincias, 3-4 desembre 2005, i aportacions posteriors de diversos membres de la llista Migjorn)
Val�ncia, setembre 2005. Segurament �s la primera vegada a la hist�ria que passa una cosa aixina, i per aquest motiu �s not�cia. La instituci� Escola Valenciana ha fet con�ixer la quantitat exacta amb qu� han subvencionat la Generalitat Valenciana perqu� promogui la llengua del pa�s: 122.007 c�ntims d�euro (unes 200.000 pessetes). Esta quantitat �s la que es va recollir durant la campanya �5 c�ntims pel valenci��, feta durant les Trobades per la Llengua que va organitzar Escola Valenciana el curs passat. Tanmateix, els responsables de l�entitat han dit que el Consell de la Generalitat encara �no ha justificat la seua aplicaci� en pol�tiques ling��stiques�.
La campanya va ser una acci� reivindicativa que de forma simb�lica volia denunciar que des de la Generalitat es promocionava �el conflicte en compte de realitzar accions reals per la llengua�, ja que �s evident �la falta d'inversi� del Consell en mat�ria ling��stica�.
Els 1.220,07 euros van ser lliurats a la Generalitat en �un tal� que va ser acceptat per Registre i que anava a nom personal del president de la Generalitat�, amb la condici� expl�cita que �en cas de ser cobrat calia que fos invertit en pol�tica ling��stica, en fets efectius per a la llengua�. El president d'Escola Valenciana ha avisat que no permetrien que �els c�ntims dels valencians que assistixen a les Trobades per la Llengua es malversen en sopars, homenatges, dietes, especulacions urban�stiques, lluites internes del partit, o el que �s m�s greu, en subvencions a associacions secessionistes". En este sentit, ha denunciat que hi ha entitats marginals que �reben tres vegades m�s subvencions que la que es destina a la publicaci� de llibres en valenci�, o 25 vegades el que es dedica a la investigaci� social del valenci��.
Es d�na la circumst�ncia que des de l�any 1995, en qu� va arribar al poder el Partido Popular, Escola Valenciana no ha rebut ni una sola subvenci� de la Generalitat, tot i que no ha deixat mai de promoure la normalitzaci� ling��stica al Pa�s Valenci�. Ara, ha estat la mateixa Escola Valenciana qui ha decidit passar a l�acci� i subvencionar la Generalitat perqu� promogui la llengua.
Val�ncia, 25 febrer 2005. 25 dels 89 diputats de les Corts Valencianes utilitzen preferentment el catal� en les seves intervencions al parlament de Val�ncia, 36 parlen exclusivament en espanyol i 13 alternen les dues lleng�es, segons un estudi, encara provisional, que acaba de fer-se p�blic i que s�actualitzar� de manera peri�dica a la xarxa. Els 15 diputats restants no han intervingut encara a les Corts des que es va comen�ar a fer l�estudi, el 2 de desembre del 2004. La creaci� de l�observatori ha estat una iniciativa de la Coordinadora de Dinamitzaci� Ling��stica del Pa�s Valenci�, responsables del web Eines de Llengua.
Dels 25 diputats que parlen habitualment en catal�, 12 s�n del PSPV (Partit Socialista, 35 escons), 9 del PP (Partit Popular, 48 escons) i 4 de l�Entesa (Esquerra Unida-Verds-Esquerra Valenciana, 6 escons). Cal precisar que els dos diputats del grup de l�Entesa que no enraonen sistem�ticament en valenci� s� que ho fan preferentment en aquesta llengua, tot i que de vegades ho facin en castell�.
Encara falta completar l�estudi amb algunes dades suplement�ries sobre els membres del Consell de la Generalitat Valenciana, saber en quina llengua s�expressen els diputats que fins ara no han intervingut i tamb� perfilar amb m�s exactitud les distribucions estad�stiques, millores que s�aniran implementant en les pr�ximes setmanes.
-Hist�ricament, la llengua pr�pia dels valencians comen�a a documentar-se com a resultat de la conquesta de Jaume I i la repoblaci� subseg�ent.
-Culturalment, la consci�ncia de compartir una llengua comuna ha sigut sempre clara entre els escriptors i gram�tics, i la relaci� entre les persones cultivades de tot el domini ling��stic ha sigut molt intensa des del segle XIX, a partir del moviment literari conegut com a Renaixen�a.
-Socialment, aquesta llengua, amb les modalitats que la caracteritzen en cada territori, ens ha servit i ens serveix per a comunicar-nos als valencians, als catalans i als bale�rics, excepte quan s�han fet prevaldre interessadament els prejudicis.
D�altra banda, la legislaci� que han aprovat els representants pol�tics valencians ha afirmat l�esmentada comunitat, encara que a vegades s�hagi recorregut a circunloquis (i el nom de valenci� no ha sigut mai un obstacle per a corroborar aquesta realitat). Finalment, des del punt de vista ling��stic, les parles de les tres comunitats esmentades presenten una forta cohesi� l�xica i gramatical.
Con�ixer la realitat implica tamb� saber les variacions entre els diversos dialectes. Aix�, determinades expressions o construccions les diuen i les fan igual lleidatans que valencians, i en altres coincideixen valencians i bale�rics, o b� tortosins i valencians. Si un alacant� o un barcelon� no haguessin sentit mai a parlar els bale�rics, al principi els costaria seguir una conversa informal entre ells; i aix� mateix els passaria a un salmant� o a un madrileny que no haguessin sentit mai un andal�s; i a un alemany de Sax�nia que no hagu�s sentit mai un su�s de Zuric, o a un parlant neerland�s d�Utrecht que no hagu�s sentit mai un flamenc occidental. Aquesta dificultat te�rica de comprensi� entre parlants no es donaria, en canvi, entre un valenci� i un barcelon� o entre un barcelon� i un lleidat�.
El coneixement de la realitat de cada llengua implica saber en quins llocs prevalen unes expressions i en quins altres s�n vigents els seus respectius sin�nims. Aquest coneixement s�adquireix amb investigaci� pacient i tena�, que �s la feina i la missi� dels ling�istes, que saben perfectament que �s habitual que els parlants es refereixen a la seva parla amb denominacions espec�fiques: andal�s, mallorqu�, (angl�s) americ�, quebequ�s, flamenc; i que s�adhereixen amb m�s o menys for�a en aquestes designacions. Les difer�ncies pr�pies de la llengua oral espont�nia (i, per tant, perceptibles pels parlants) s�esdevenen poc o gens en la llengua escrita, o almenys en determinats registres de la llengua escrita, com el periodisme o el llenguatge administratiu. Poques difer�ncies trobem en un diari segons que s�hagi publicat a Lisboa o a Rio de Janeiro; per� en una confer�ncia nosaltres podrem entendre bastant b� un brasiler i amb m�s dificultat un portugu�s. Per aix� les persones tenim percepcions tan subjectives i a vegades tan emotives de la nostra forma de parlar, i per aix� mateix �s dif�cil precisar en determinats casos si una parla forma part d�una llengua o no: per exemple, el gallec actual respecte al portugu�s.
Si volem que un territori s�identifiqui amb les seves formes de parlar i les elevi a la categoria de mitjans universals de relaci�, l�escola i tota la maquin�ria p�blica hauran d�anar apropant aquestes peculiaritats i fer que siguin conegudes, volgudes i usades per tots els usuaris: d�aquesta manera ja no seran difer�ncies, sin� riquesa comuna. Per exemple, les televisions regionals col�laboraran en els criteris del doblatge de pel�l�cules i admetran en els informatius parlants de proced�ncies diferents, que al cap de dos dies no produiran cap sorpresa en l�audi�ncia. I el nom mateix de cada parla podr� anar adquirint m�s relleu p�blic o no. Aquesta acci� �s el que hem anomenat decidir, i �s pr�pia sobretot del pol�tic. M�s o menys fins aqu� arribaren els t�cnics i els pol�tics que aconseguiren, en la primera meitat del segle XX, que la nostra llengua moderna torn�s a ser una llengua de cultura normal, sobre la base de l�obra de Pompeu Fabra, en el si de l�Institut d'Estudis Catalans, i l�acord hist�ric d�unificaci� ortogr�fica que els valencians adoptaren mitjan�ant les anomenades Normes de Castell� (1932).
Per� tota llengua necessita estudi i actualitzaci� constants, perqu� les lleng�es serveixen per designar unes realitats que es renoven cont�nuament, i avui molt m�s de pressa que avui. Afortunadament, aquest esfor� de renovaci� i actualitzaci� �s una realitat espl�ndida en la nostra llengua: no hi havia hagut mai tants t�cnics i tan ben preparats en el conjunt del nostre domini ling��stic, ni hi havia hagut mai tants productes (l�xics, gramaticals i socioling��stics) tan ben elaborats a disposici� d�aquesta realitat. Dels aspectes analitzats, el tercer, decidir, �s el m�s important; fins i tot �s l��nic crucial: sols amb voluntat clara de subsistir pot mantenir-se avui una llengua. I subsistir implica adquirir uns usos efectius i universals en el seu territori hist�ric, per� tamb� adquirir categoria de normalitat en qualsevol esfera p�blica i pol�tica, local, estatal i europea.
Aquesta llengua entranyable per a tants milions de parlants ve�ns del vell Mediterrani �s patrimoni nostre, per� tamb� de l�Estat i de la humanitat, i avui s�obre una esperan�a de recuperar-la, de refor�ar-la internament i de normalitzar-la pol�ticament. Aprofitem aquesta oportunitat amb tots els mitjans a l�abast nostre i exigim als responsables pol�tics que d�una vegada per totes eleven aquesta llengua a la dignitat absoluta a la qual volem veure�ns elevats tamb� els que la parlem. Els seus noms legals, hist�rics i tradicionals de catal� i de valenci� no han de servir a ning� de coartada per a fragmentar-la ni per a usar-la amb el pretext de debilitar la voluntat dels seus parlants, que l�han mantinguda viva i plena durant segles, i aix� desitgen transmetre-la a les generacions futures.
Joan Sol� �s catedr�tic de Filologia catalana en la Universitat de Barcelona i membre de la Secci� Filol�gica de l�Institut d'Estudis Catalans. Rafael Alemany �s catedr�tic de Filologia valenciana en la Universitat d'Alacant i membre de l�Acad�mia Valenciana de la Llengua. Josep Palomero �s vicepresident de la Acad�mia Valenciana de la Llengua. Manuel P�rez Saldanya �s professor de Filologia valenciana en la Universitat de Val�ncia, membre de l�Acad�mia Valenciana de la Llengua i de la Secci� Filol�gica de l�Institut d'Estudis Catalans.
EL PA�S 3 desembre 2004
(traducci�: Cristina C. Catal�)
�Tot aix� del catal� i el valenci� �s un problema de salut p�blica. El president del Govern valenci�, els seus consellers i la televisi� activen un tipus d'actituds que s�n estrictament incompatibles amb la ra�. Tenen fins i tot contingut xen�fob i aix� no �s gens saludable per a una societat. A Catalunya, on hi ha la definici� i la subst�ncia de la llengua, el problema �s el del m�s o menys �s social, per� a Val�ncia...
�A Val�ncia?
�Va associat a un tipus d'actitud. Quan el debat hauria de ser socioling��stic o filol�gic, all� �s pol�tic. La Generalitat diu tonteries com que el valenci� �s m�s antic que el catal� perqu� venia dels romans. I aix� deriva en la xenof�bia. No �s un problema del nom de la llengua, �s un problema d'ideologia anticatalanista i punt.
�Aix� de clar i catal�?
�S�. L'esl�gan m�s corejat a la manifestaci� [blavera] de fa uns quants dies va ser: "Catalans fills de puta". Els que capitalitzen aquest debat s�n fatxes d'estil nazi.
�L'afecta molt, veig.
�S�. Per� el conjunt dels escriptors, de la intel�lig�ncia valenciana en definitiva estan fora de l'�rbita governamental. Jo s�c un ciutad� activament implicat.
�Ha pensat en la idea de l'exili?
�No. �s el meu pa�s, la meva gent i la meva responsabilitat. M�s motius en tenia durant el franquisme i no ho vaig fer.
Entrevista de N�ria Navarro a l�escriptor Joan Francesc Mira (Val�ncia, 1939)
El Peri�dico 21 desembre 2004
Les universitats integrants de la xarxa d'universitats Institut Joan Llu�s Vives, com a institucions de l'ensenyament superior i de recerca cient�fica i com a entitats que atorguen les titulacions superiors de filologia reconegudes per l'estat, a trav�s de la seua Comissi� de Pol�tica Ling��stica reunida el dia 17 de desembre de 2004 a la Universitat Jaume I de Castell� de la Plana, fan les consideracions seg�ents:
1. �s un fet inq�estionat per la filologia rom�nica que el valenci� �s part de la llengua catalana. Aix� ho recullen tamb� les definicions de valenci� del mateix Diccionari valenci� de la Generalitat Valenciana, el de l'Institut d'Estudis Catalans i el de la Real Academia Espa�ola.
2. La Llei de creaci� de l'Acad�mia Valenciana de la Llengua afirma: �El valenci�, idioma hist�ric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema ling��stic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hisp�nics de l'antiga Corona d'Arag� reconeixen com a llengua pr�pia�. Aquests territoris s�n Catalunya, les Illes Balears -els estatuts d'autonomia dels quals designen la llengua pr�pia com a catal�- i Arag�, que no determina llengua pr�pia en el seu Estatut.
3. La plena legalitat i la constitucionalitat de la denominaci� de catal� aplicada a la llengua pr�pia de la comunitat aut�noma valenciana ha estat confirmada pel m�xim int�rpret de la Constituci� espanyola, el Tribunal Constitucional, en la sent�ncia 75/1997. Aquesta plena legalitat i respecte constitucional han estat invocats i reiterats expl�citament en la fonamentaci� jur�dica per quatre sent�ncies recents del Tribunal Superior de Just�cia de la Comunitat Valenciana en les resolucions de recursos interposats contra la Generalitat Valenciana: 330/2004, de 4 de mar� de 2004; 393/2004, de 25 de mar� de 2004; 518/2004, de 16 d'abril de 2004 i 677/2004, de 20 de maig de 2004.
4. La majoria de les universitats valencianes ha adoptat, als seus projectes d'estatuts, la mateixa soluci� per referir-se a la llengua dels valencians. Les denominacions estatut�ria -valenci�- i acad�mica -catal�- s�n perfectament equivalents i compatibles, sense que puguen considerar-se excloents, tal com va recon�ixer el mateix Consell Jur�dic Consultiu de la Comunitat Valenciana en els dict�mens sobre els estatuts de les universitats Jaume I, d'Alacant i de Val�ncia.
Per tant, cient�ficament i jur�dicament, no hi ha dubte que valenci� i catal� s�n dues denominacions que corresponen a una mateixa llengua.
Per tot aix�, la xarxa d'universitats Institut Joan Llu�s Vives lamenta que, una vegada m�s, es fa�a una utilitzaci� partidista i demag�gica de la llengua i que es pretenga oposar ci�ncia i democr�cia. �s moment de fer, novament, una crida a la sensatesa i demanar a tots els partits pol�tics i als nostres dirigents que no instrumentalitzen la llengua, sin� que treballen conjuntament pel manteniment i la promoci� de la nostra llengua com a vehicle de transmissi� de la cultura, la ci�ncia i la comunicaci� entre els homes i les dones, per tal que puga assolir un �s normalitzat, �s a dir, que desenvolupe totes les seues funcions socioling��stiques com a llengua de cultura moderna.
17 de desembre del 2004