rac� de la llengua
vegeu tamb� valenci�
Publiquem ac� dos extractes de les intervencions acad�miques fetes en la presentaci� del text normatiu per dos dels autors principals, Manuel P�rez-Saldanya i Antoni Ferrando, els quals s�n membres igualment de la Secci� Filol�gica de l�Institut d�Estudis Catalans.
Vegeu una ressenya nostra de la nova Gram�tica ac�.
Gram�tica normativa valenciana
Per Manuel P�rez-Saldanya
0. Introducci�
Fa mes de trenta-cinc anys el poeta i ling�ista Gabriel Ferrater se sorprenia de l'�xit que tenien a casa nostra les gram�tiques i els diccionaris: �un pa�s de gram�tiques� deia en un article publicat a la revista Serra d'Or. En un pa�s normal, continuava, les gram�tiques s�n cosa d'especialistes i ocupen llocs marginals dins les llibreries. En el nostre pa�s, en canvi, les gram�tiques i els diccionaris esdevenen aut�ntics bestsellers, com va oc�rrer amb el diccionari catal�-valenci�-balear d'Alcover i Moll, amb el diccionari etimol�gic de Coromines, amb la gram�tica de Badia i Margarit del 92 o amb la gram�tica col�lectiva dirigida per Joan Sol�.
En un pa�s amb tanta tradici� gramatical �ens podem preguntar�, calia realment una nova gram�tica? Qu� pot aportar una nova obra gramatical? La resposta, al nostre parer, �s clara: calia, o millor, caldr�, si la gram�tica serveix per a avan�ar en el proc�s de normalitzaci� i de consolidaci� de la llengua i, de retruc, en els processos de promoci� i �s. Caldr� en la mesura que contribu�sca a consolidar la normativa per� sobretot a aconseguir la �normalitat� de la llengua. La promoci� i l'�s s�n els grans reptes que t� plantejats la llengua al comen�ament d'un segle tan canviant i vertigin�s com l'actual. Si la gram�tica contribueix a avan�ar en aquests processos es convertir� realment en una obra necess�ria.
La gram�tica t�, d'entrada, un m�rit indubtable, que ja es va esmentar en el moment en qu� va ser aprovada. �s una gram�tica de consens: una gram�tica que segurament no assumiria individualment ning� com a totalment seua, per� que s� que assumim tots com a obra de tots. Aquest �s, al meu parer, el missatge m�s positiu que pot transmetre.
1. Criteris b�sics
Els criteris que van inspirar l'elaboraci� de la gram�tica s�n pareguts als que van inspirar el Diccionari ortogr�fic, que es va presentar fa un mesos ac� mateix. El criteri b�sic es pot resumir en el punt seg�ent de la introducci�:
La GNV vol ser una contribuci� de l'AVL al proc�s de construcci� d'un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l'idioma com�. Un model que d�na prefer�ncia a les formes valencianes, per� que tamb� descriu les variants usades en la resta de l'�mbit ling��stic compartit. (GNV, p�g. 17)
El criteri, per tant, �s doble i l'objectiu que ens hem plantejat en tot moment ha estat situar-nos en el punt de trobada entre l'un i altre. La GNV, aix�, ha tractat d'harmonitzar dos aspectes diferents:
a) D'una banda, la prioritzaci� de les formes del valenci� general:
En la GNV es prioritzen sistem�ticament les formes genu�nes de la llengua parlada i de m�s prestigi literari, partint de les prefer�ncies del valenci� general. Aix�, s'opta per formes com parle, partisca o vinguera en comptes de parlo, partesques o vingu�s, ja que estes �ltimes corresponen a variants valencianes de menor extensi�, encara que ben leg�times en els seus �mbits d'�s (parlo, vingu�s), o a usos literaris molt formals o arcaics (partesques). Aix� mateix, l'exposici� es completa amb informacions sobre les variants corresponents a altres zones de l'�mbit ling��stic (parteixis, vingu�ssim). (GNV, p�g. 17)
b) De l'altra, es tracta de buscar la cohesi� entre totes les varietats de l'�mbit ling��stic:
La necessitat de cohesi� entre les diverses varietats d'una mateixa llengua �s un fet evident i indiscutible. Si aix� �s un principi obvi en totes les lleng�es del m�n, ho �s encara m�s �i d'una manera imperiosa� en el cas de lleng�es demogr�ficament minorit�ries com la nostra. �s evident que no podem accentuar les difer�ncies entre les nostres varietats sin� al contrari: intentar reduir-les al m�xim, potenciant la converg�ncia rec�proca. (GNV, p�g. 17)
La idea que s'ha volgut fer prevaldre en tot moment ha estat la integraci� i no l'exclusi�, la suma i no la resta, l'argumentaci� i no la prohibici�. Aix� es pot constatar clarament en el tractament que es fa dels demostratius i dels verbs incoatius. En tots dos casos ha prevalgut, com s'ha apuntat, la integraci�, seguint la l�nia marcada pels primers acords normatius de l'Acad�mia. Mirem el que es diu en (1) respecte als demostratius.
(1) Demostratius:
Els demostratius de primer i segon grau tenen formes simples o formes refor�ades amb el constituent aqu-; els de tercer grau, en canvi, nom�s tenen formes refor�ades. [.] Tant les formes simples com les refor�ades s�n pr�pies del valenci�, i resulten igualment v�lides (GNV, p�gs. 131-132)
El tractament �s paregut respecte als incoatius, com s'indica en (2).
(2) Extensi� tem�tica dels verbs incoatius:
En la llengua parlada, les formes generals en valenci� adopten la vocal i d'acord amb el paradigma seg�ent:
TAULA 29.5: Paradigma dels verbs incoatius en la llengua parlada
PRESENT D'INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU
servisc servisca
servixes servisques
servix/serveix servisca
servim servim
serviu serviu
servixen servisquen
En la llengua escrita, les formes anteriors alternen amb formes en e en les persones 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, pel fet que s�n les formes generals en la llengua antiga i en la resta dels parlars de l'�mbit ling��stic: 2 serveixes, 3 serveix, 6 serveixen.
2. Criteris te�rics
Pel que fa als aspectes te�rics, cal apuntar que la gram�tica no �s una obra per a especialistes. Per� tampoc no �s una gram�tica de divulgaci� redu�da als continguts m�nims. Ens hem tractat de situar en el dif�cil terreny que queda entre un extrem i l'altre. En aquest sentit:
a) La gram�tica parteix de la descripci� de la llengua, del funcionament dels elements ling��stics, i a partir de la descripci� tracta d'arribar a les propostes prescriptives. Mirem, per exemple, com comen�a el cap�tol dedicat als possessius:
Els possessius assenyalen relacions de possessi�, de pertinen�a o de depend�ncia entre una persona del discurs i l'entitat a qu� es referix el sintagma nominal:
Ma mare i el meu cos�.
La teua proposta.
La nostra empresa. [.]
b) La gram�tica parteix de la terminologia m�s general i tradicional, encara que introdueix certes innovacions en aquells casos en qu� es tracta de conceptes que han assolit una important difusi�. Aix� mateix, fa un �s abundant de taules per tal de presentar de manera did�ctica les oposicions ling��stiques, com es pot observar en la taula 17.1, dedicada a la presentaci� dels possessius t�nics.
c) En la gram�tica, finalment, s'inclou en un cos de lletra m�s menut informaci� hist�rica, dialectal o usos marginals.
OBSERVACI�: En la llengua antiga, els possessius femenins referits a un posse�dor tenien les formes mia, tua i sua (mies, tues i sues en plural). Des del final de l'edat mitjana, les formes anteriors foren substitu�des per meua, teua i seua (meues, teues i seues en plural), per imitaci� a les formes paral�leles de mascul�. Estes formes es mantenen amb total vig�ncia en valenci� i en alguns parlars catalans i bale�rics. En altres parlars, en canvi, han sigut substitu�des per meva, teva i seva (meves, teves i seves en plural) per analogia a la variaci� que es produ�x en adjectius del tipus blau/blava.
3. Alguns exemples de tractaments innovadors
Com no podia ser d'una altra manera, en la gram�tica hem tractat d'aprofundir en temes no massa coneguts o no massa difosos, i conseg�entment, s'han introdu�t innovacions diverses respecte a la tradici� m�s generalitzada. Posar� alguns exemples:
a) Centrem-nos en primer lloc en l'�s dels indefinits u i un. Com �s ben sabut, el quantificador un t� com a variant el quantificador u, de manera semblant a com el quantificador algun t� la variant alg� i el quantificador cadascun t� la variant cadasc�. L'alternan�a respon a una regla fonol�gica de la llengua, segons la qual les enes finals cauen (com en alg�, cadasc�) per� excepcionalment es mantenen si la paraula funciona com a premodificador i constitueix una unitat dins un sintagma. Aix� explica, per tant, les distincions que apareixen a la taula 19.6 de la p�gina 156:
Taula 19.6: �s de pronoms i quantificadors nominals
PRONOM
U sempre ha de ser coherent amb les seues idees.
Segur que alg� m'ajudar�.
Cada u digu� la seua opini�.
Cadasc� digu� la seua opini�.
QUANTIFICADOR NOMINAL
Els meus amics no sabien qu� regalar-te, per� un (d'ells) record� que t'agraden molt les estilogr�fiques.
Tinc molts amics i segur que algun (d'ells) m'ajudar�.
Parlaren els tres candidats i cada un (d'ells) digu� la seua opini�.
Parlaren els tres candidats i cadascun (d'ells) digu� la seua opini�.
La gram�tica, al mateix temps, informa en una observaci� en lletra menuda, d'altres aspectes que poden resultar interessants per a l'usuari:
OBSERVACI�: En la llengua escrita tamb� s'usa el pronom un com a variant de u: Un sempre ha de ser coherent amb les seues idees. Amb el valor de cadasc� o cada u, en la llengua antiga s'usava sobretot la forma casc�, que ha mantingut una certa vitalitat fins a l'actualitat, sobretot en les expressions Casc� en sa casa i D�u en la de tots o Casc� �s casc�.
b) Una cosa semblant es pot dir de l'�s de les preposicions com i com a. La gram�tica comen�a informant que les preposicions tenen dos valors b�sics: el predicatiu i el comparatiu, com s'indica en (3)
(3) a. T'ho dic com a amiga (predicatiu)
b. Obria un ulls com a plats (comparatiu)
Tot seguit es delimita l'�s de la forma com a i de la forma simple com. Tenint en compte l'�s cl�ssic, l'�s general en valenci� i en altres parlars, i l'�s adoptat per la majoria d'escriptors, es considera que la variaci� no t� a veure amb la sem�ntica com en (4), que representa el punt de vista tradicional.
(4) a. S'estimen com a germans (= 's�n germans')
b. S'estimen com germans (= 'com s'estimarien els germans')
La distinci� t� a veure m�s aviat amb la sintaxi i amb l'estructura sintagm�tica, en la mesura que quan funciona com a comparatiu, la preposici� com a es redueix a com seguit d'un determinant o quantificador. Aix� explica les oposicions de (5).
(5) a. Els supervivents es partien el menjar {com a bons germans / com uns bons germans}
b. Corrien {com a desesperats / com uns desesperats}
c. {Ll�grimes als ulls, bocins com a punys / Ll�grimes a l'ull, boc� com el puny}
c) En casos com el de (6) es recomana la pronominalitzaci� amb ho, encara que en la tradici� gramatical moltes vegades s'haja proposat la concordan�a amb el pronom definit d'acusatiu.
(6) -�s el nou metge? -S�, s� que ho �s (preferible a -S�, s� que l'�s)
e) D'acord amb l'�s que encara es mant� viu en molts parlars valencians, es recomana mantenir l'oposici� existent entre les construccions "al o en + infinitiu": al amb un valor duratiu, com en (7a), i en amb un valor puntual i d'accions consecutives com en (7b-d)
(7) a. Al passar per la pla�a ens va saludar. (= 'mentre passava per la pla�a')
b. El mes passat, en bufar el vent plovia. (= 'el mes passat, primer bufava el vent i tot seguit plovia')
c. En tindre son es gita. (= 't� son i tot seguit es gita')
d. En eixir tanca la porta. (= 'una vegada isques, tanca la porta')
f) En l'apartat de lexicologia, finalment, es pot destacar el reconeixement de procediments de formaci� de paraules molt productius en valenci�, per� no tractats en la majoria d'obres de refer�ncia, com ara la formaci� de substantius deverbals amb el sufix -�, com s'indica en la taula 37.8, o la formaci� d'hipocor�stics truncant la paraula per la dreta i afegint en el mascul� una o per a obtenir una nova paraula de dues s�l�labes, com en (8).
(8) Truncament i formaci� d'hipocor�stics de 2 s�l�labes:
a. Vicent - Cento
b. Joaquim - Ximo
c. Salvador - Voro
d. Manuel - Nelo
Els exemples es podrien multiplicar, per� no paga la pena allargar-se m�s; l'objectiu era fer un tast de la gram�tica i convidar-vos a fullejar-la, a llegir-la, i a fer-nos arribar els comentaris i suggeriments que considereu oportuns.
La Gram�tica Normativa Valenciana, de l'AVL
per Antoni Ferrando
La Llei de creaci� de l'Acad�mia Valenciana de la Llengua assigna a la instituci� la compet�ncia de "determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa ling��stica" del valenci�. La mateixa Llei especifica els tres vessants de la normativa ling��stica del valenci�: la gram�tica, el l�xic i l'onom�stica. Com a president de la Secci� de Gram�tica durant estos primers cincs anys de la instituci�, no puc ocultar la meua satisfacci� per poder dir hui, en qu� es presenta la Gram�tica normativa valenciana de l'AVL, que hem complit plenament amb els objectius que ens hav�em tra�at en iniciar el treball b�sic de la secci�: ja podem oferir als ciutadans valencians el corpus gramatical que, d'ara en avant, ens servir� de refer�ncia normativa.
Si analitzen atentament l'enunciat de la Llei, ens adonarem que utilitza dos verbs, "determinar" i "elaborar", per� en l'�ltim exemple amb la matisaci� de "si �s el cas". La Llei ens diu, en efecte, que hem de partir de la normativa consolidada despr�s de l'Acord ortogr�fic de Castell�, de 1932. Per tant, no es tractava de partir del no-res, sin� de tota una tradici� liter�ria i administrativa de m�s de setenta anys. Era una faena a gran trets ja feta, que la Llei ens mana d'especificar. Hauria estat suficient "determinar" expl�citament, �s a dir, fer refer�ncia a textos gramaticals b�sics elaborats en els darrers setenta anys, com ara la Gram�tica valenciana de Carles Salvador, per a complir a un nivell purament t�cnic i legal la nostra comesa institucional.
Per� �s obvi que els anys no passen debades: d'una banda, els enfocaments, la terminologia i certs aspectes gramaticals d'ahir estan hui sotmesos a una profunda revisi� i, d'altra, es planteja la necessitat d'abordar q�estions no tractades o no estudiades suficientment. A m�s a m�s, a ning� se li pot escapar que coexisteixen al si de la societat valenciana diferents �ptiques sobre la nostra llengua. Per aix�, si �s cert que la Llei ens marca els criteris dels quals hem de partir, no �s menys cert que la composici� de l'AVL ens exigeix un esfor� de consens, necessari per tal que la llengua deixe de ser objecte d'instrumentalitzacions de qualsevol mena i que esdevinga de veres patrimoni de tots els valencians. Tasca dif�cil, per� no impossible, com demostra el suport pr�cticament total del Ple a esta Gram�tica normativa valenciana. �s obvi que l'actual context valenci� exigia la redacci� d'un text fidel als criteris de la Llei i alhora obert a certs aspectes molt vius del valenci�. Calia, per tant, un text consensuat. I, en aix�, pr�cticament tots ens hi hem comprom�s.
Inicialment, vam calcular que els treballs de redacci� de la GNV tardarien uns quants anys a fer-se realitat, prou m�s dels que hi hem esmer�at. I per aix� la Secci�, amb una decisi� al meu parer responsable i pertinent, va proposar al Ple, l'any 2002, l'aprovaci� del referent normatiu valenci�, que serien els criteris ortogr�fics, gramaticals i l�xics utilitzats majorit�riament per la Conselleria d'Educaci� i Ci�ncia des de l'aprovaci� de l'Estatut d'autonomia. Compl�em aix� amb la tasca de "determinar" la normativa consolidada del valenci� i de no defraudar els usuaris de la llengua, que ens exigien, amb ra�, un pronunciament institucional i clarificador. Ara, amb la GNV, ja tenim especificats aqueixos criteris.
�Com s'ha redactat i s'han anat aprovant les diferents parts de la GNV? �s una q�esti� que probablement no deixar� de fer-se el lector de la GNV i que crec que, com que t� tot el dret a con�ixer-la, �s ara el moment oport� per donar-li la resposta pertinent, ni que siga de manera summ�ria. Com �s ben sabut, les institucions acad�miques encarregades de la normativa ling��stica sancionen les gram�tiques normatives generalment despr�s que un equip t�cnic de la pr�pia instituci� o amb el suport d'altres experts n'hagen elaborat una proposta, que se sotmet a la consideraci� del Ple de la instituci�. �s el que ara est� fent la Real Academia Espa�ola amb el projecte d'una gram�tica normativa de l'espanyol. Tamb� es d�na la situaci� en qu� la proposta haja partit de l'enc�rrec a un gram�tic o un grup de gram�tics de dins, o de fora, o de dins i de fora de la mateixa instituci�. �s el cas de l'IEC, en qu� Fabra fou encaregat d'elaborar la gram�tica oficial de la llengua catalana. En el cas de l'AVL, la redacci� de la Gram�tica ha partit d'una proposta elaborada per l'equip t�cnic de l'AVL, que coordina Josep Lacreu, i per l'acad�mic Manuel P�rez Saldanya, un dels gram�tics valencians m�s competents. La seua incorporaci� a l'AVL ara fa dos anys i la seua dedicaci� exhaustiva a la Gram�tica han estat decisius per fer realitat, una magn�fica realitat, un projecte de concepci� i d'articulaci� molt complexa. M�s encara, la constituci� d'una comissi� redactora de la GNV, integrada per tres membres de la secci�, els acad�mics Ascensi� Figueres, Josep Palomero i Manuel P�rez Saldanya, amb l'enc�rrec de revisar i consensuar la proposta inicial de redacci� i d'integrar, aix� mateix consensuant-les, les esmenes que formulaven els membres de la Secci� en cada una de les seus reunions, ha estat l'instrument clau per a avan�ar en els treballs de redacci� definitiva de la proposta de Gram�tica normativa valenciana. I dic proposta de GNV, perqu� finalment ha estat el Ple de l'Acad�mia el que l'ha estudiada minuciosament, l'ha sotmesa a tota mena d'esmenes i l'aprovada tal com es va publicar fa dos mesos i hui es presenta.
En una altra ocasi�, concretament quan se'n va acabar la redacci�, vaig remarcar que la GNV no �s la gram�tica que jo hauria subscrit �ntegrament, per� tamb� tot seguit vaig afegir que aix� mateix podrien dir, per unes raons o altres, molts dels col�legues que la van aprovar. Tots hem valorat aix� m�s el consens, dins dels criteris que marca la Llei de creaci� de l'AVL, que no les nostres pr�pies visions personals. Uns criteris que certament afecten poques q�estions, b� que no irrellevants, i que s'han resolt generalment per la via de considerar els diferents nivells de llenguatge.
Com qualsevol producte gramatical, la GNV de l'AVL cont� aspectes formals perfectament millorables. D'altra banda, no tothom estar� d'acord amb tal o tal altre tractament i de segur que n'hi ha temes que requereixen una major atenci�. La GNV de l'AVL no �s essencialista, i aix� em sembla un tret molt positiu. No s�, en canvi, si hem sabut destriar sempre b� els nivells de llenguatge, condici� imprescindible per a precisar els valors de correcci� i d'adequaci� ling��stica. Crec, amb tot, que el producte no podr� ser valorat amb just�cia i rigor si no es contextualitza adequadament. Ara b�, per a mi, malgrat les reserves que puga fer a tal o tal altra formulaci� i a tal o tal altre tractament, la GNV �s, amb la Gram�tica valenciana de Manuel Sanchis Guarner, la millor gram�tica normativa del valenci� mai escrita per valencians.
Seria desitjable que la GNV fora objecte d'un debat ser� i constructiu, per� alhora cr�tic i rigor�s. L'AVL treballar� en aquesta direcci�. Totes les aportacions que ens facen arribar els usuaris seran benvingudes i contribuiran, n'estic segur, a enriquir-ne i millorar-ne el contingut i, cosa no menys important, la forma.
Vista ja des de fora, em sembla que la GNV ens ha eixit m�s densa i exhaustiva del que inicialment vam preveure. Ens ha eixit una gram�tica "acad�mica". Potser per aix� la Secci� de Gram�tica debat estos dies la conveni�ncia d'elaborar-ne una versi� m�s breu i m�s pr�ctica, amb una orientaci� m�s pensada en el m�n educatiu.
I, per finalitzar, deixeu-me que, com a president de la Secci� de Gram�tica, expresse el meu reconeixemnt i la meua gratitud a tots els acad�mics i t�cnics que l'ha feta possible amb les seues aportacions, unes vegades de contingut i altres vegades de to, gr�cies a les quals podem ara gaudir de la que �s per a mi la "joia" de l'AVL.