rac� de la llengua
Valenci� en perill d�extinci�
Val�ncia, abril 2005 (2a ed.)
per Joan Sol�
L�any 1999 Eugeni S. Reig va publicar un llibre excepcional per les seves caracter�stiques: Valenci� en perill d�extinci� (Val�ncia: edici� de l�autor). [...] Ara Reig ens en d�na una segona edici� (2005). Diu que hi ha hagut lectors que han malent�s el t�tol: quan deia valenci� es referia concretament a les paraules i frases contingudes al llibre; no volia dir pas que el valenci� (tota la llengua) estigu�s en perill de desaparici�; per� ara veu que potser aquells lectors tenien ra�: als �ltims anys l�acostament al castell� �s tan aclaparador que hem de t�mer seriosament per la llengua si no actuem de pressa i amb efic�cia. I l�autor ens exemplifica aquest decantament en tots els aspectes: fon�tic, l�xic, fraseol�gic, sint�ctic; i tamb� pel que fa a l��s social.
Reig va n�ixer a Alcoi l�any 1942 i posseeix un bon rerefons ling��stic ambiental i una clar�ssima sensibilitat emocional i t�cnica per la llengua. Tot aix� fa que el llibre tingui un valor excepcional en diversos aspectes: per la recollida de materials, per l�acurat tractament que se�n fa i perqu� l�autor s�implica personalment en tot el proc�s: s�informa suficientment, assenteix amb altres autors o en discrepa, siguin de la categoria que vulguin, i ben sovint fa propostes personals. Per tot aix�, es tracta d�una obra on tots els lectors, aficionats o t�cnics, aprendran molt�ssimes coses, subtils o essencials; d�una obra on palpem el que qualsevol professional sap per experi�ncia: que la llengua �s un pou sense fons. Hi aprendran tamb� els responsables de les decisions normatives.
La segona edici�, de les mateixes caracter�stiques que la primera, �s molt m�s extensa i est� m�s ben acomboiada: t� una llarga introducci� m�s explicativa i significativa, va precedida d�un pr�leg tamb� extens d�Emili Casanova i cont� un �ndex molt minuci�s. En lloc de les 836 entrades (i 718 p�gines), l�obra ara consta de 1440 (i 863 p�gines), i l�autor assegura que no n�hi ha cap d�antiga sense alguna millora (cosa ben f�cil de comprovar).
Reig esmenta, a m�s a m�s, una llarga corrua de persones consultades, entre les quals hi ha els m�s bons coneixedors d�aquest terreny (Casanova, Colomina, Col�n, Gimeno, Saragoss�, Veny, Zaragoz�, etc.) i molts altres professionals i aficionats, inclosa alguna llista de distribuci� d�internet. Qui hi hagi furgat poc o molt, sap que aquestes llistes d�internet poden ser molt repetitives (si fa no fa com les cartes al director de certs diaris); per� tamb� poden ser molt enriquidores si s�n ben orientades. I qui diu aquestes llistes diu la massa de professionals dels serveis ling��stics, del Consorci per a la Normalitzaci� Ling��stica, etc. Casanova ens dir� [...] que Reig ens d�na un exemple de metodologia. Finalment, hem de dir que la redacci� i la presentaci� material del llibre s�n impecables, mod�liques.
Les lleng�es s�n inexhauribles
Extrec alguna idea del pr�leg d�Emili Casanova [...], per� barrejant-la amb alguna altra de meva. El prologuista afirma que Reig �ens ha guanyat a tots per la seua claredat d�idees i per la seua capacitat de treball�: bona targeta de presentaci�, que respon estrictament a la veritat. Les definicions s�n sempre personals de Reig, ens diu l�autor mateix, i cal recon�ixer que hi t� una tra�a excepcional. L�obra t� una finalitat divulgadora i s�adre�a a qualsevol lector m�nimament preparat; cosa que �s una altra virtut i no pas petita: de vegades �s m�s dif�cil redactar per a tots els p�blics que nom�s per als col�legues t�cnics. I la segona edici� �s molt m�s equilibrada pel que fa a la proced�ncia dels materials: si el llibre era i continua sent �una monografia del parlar d�Alcoi�, on Reig va n�ixer, �ara ja �s una obra de tot el valenci��.
Casanova destaca moltes altres virtuts d�aquesta obra. En primer lloc, el seu alt valor pedag�gic: efectivament, la simplicitat i claredat de presentaci� la converteixen en un material que es pot aprofitar directament a les classes i que pot estimular els professors i els alumnes. En segon lloc, la gran riquesa de mots o variants dialectals, que molt sovint mereixerien reconeixen�a normativa o que l�han merescuda fa molt poc; la gran aportaci� de paraules i locucions absents de qualsevol diccionari; la riquesa d�informaci� en bot�nica, zoologia i altres �mbits; la quantitat d�informaci� fon�tica de primera m�; la utilitat de l�obra per orientar la normativa, que encara necessita la �tasca ingent� d�una bona recollida d�informaci�.
Tots haur�em cregut que despr�s de l�Alcover-Moll i del Coromines ja no hi havia gran cosa dispersa, mal coneguda o desconeguda: per� l�obra de Reig (i la d�altres infatigables investigadors valencians, com el mateix Casanova) ens conven� que no, o b� ens corrobora en all� que d�iem l�altre dia: que les lleng�es s�n inexhauribles. En definitiva, diu Casanova, aquest llibre est� destinat �a suplir les mancances de la filologia oficial�, afirmaci� gruixuda que jo no m�atreviria a desmentir: de fet, les aportacions m�s rellevants en aquesta mat�ria nostra han sigut sempre i en molts pa�sos producte de la tenacitat (i de la intel�lig�ncia) de tal o tal persona, no pas de programes oficials i de pressupostos astron�mics.
Casanova sintetitza: Reig ha escrit una obra mod�lica que ens llan�a el missatge urgentment oport� d�intentar salvar aquesta llengua, per no acabar arrossegats i esborrats (en �les poques senyes que ens queden ac� com a poble diferenciat i creatiu�) per la castellanitzaci� galopant; per� ens d�na tamb� �el model a seguir� per recollir el tresor l�xic, encara prou mal conegut. I no tan sols ens en d�na el model sin� que amb el seu exemple ens esperona a fer-ho. [...]
N�hi ha molts que fan el faristol
Vegem uns quants casos concrets del diccionari [...]. L�obra recull tota mena d�informaci� de paraules i frases d��s tradicional que l�autor lamenta que reculin entre la joventut actual a favor de paraules m�s pr�ximes a les castellanes o simplement castellanes. Sovint es tracta de formes o significats m�s locals, com ara baldadora �baldador, gronxador�, fer estrici �fer exercici, estirar els m�sculs�. Per� generalment s�n m�s esteses (al Pa�s Valenci� o m�s enfora i tot): atrotinat �que fa les coses de manera precipitada i irreflexiva�, atzimbori �andr�mina�, atzucac, a�ixar �espantar, fer fugir (mosques, etc.)�, balafiar, cl�txina �musclo�, esguit �esquitx�, macam �brut�cia, ronya (abundant)�, queradilla �cre�lla, patata�. O simplement no ens en diu l�extensi�: becza �babau�, caixonada �all� que cap en un caix�, cap �fruita tallada menudeta i adobada amb sucre; maced�nia�, de calent �de valent, molt�, estar ull al q�� �estar atent, vigilar�.
L�autor defensa, ad�s expl�citament ad�s impl�citament, formes m�s o menys divergents de les est�ndards: ciprer �xi-�, estrossar �des-�, engenollar-se �ag-�, escallola �escai-�. Casos m�s notables: anar en l�erta �a. alerta�, a osades (que se sent tamb� d�altres maneres: a gos-, a gus-; i ausades, la forma que recull el DIEC), o javal�, que (pronunciat amb j nostra i amb v labiodental) l�autor defensa com a arabisme genu�. Per als lectors (o pedagogs) que no vulguin riscos, l�obra no �s pas �perillosa�, perqu� explica sempre on �s la normativa.
En molts casos aquesta obra ens forneix materials que podrien ser �tils i fins preciosos de manera general, als escriptors, guionistes, homes/dones del temps, etc., per poc que els mecanismes socials (escola i mitjans de comunicaci�) poguessin fer bona feina: anar en cama crua �a. amb les cames al descobert�, aplegar i envasar (o i poar, i besar l�anella, i besar la pau, i f�nyer) �arribar i moldre�, arruix� �pluja forta de curta durada�, bullit �situaci� confusa i embarassosa� (Enguany tinc un bon bullit amb la declaraci� de renda), cansera �cansament molt notable�, �Corre i que et bolquen! �que et bombin�, de fil de vint �molt bo, molt ben fet� (que usa sovint la Isabel-Clara Sim� en la seva secci� del mateix t�tol d�aquest diari), de rapafuig �de pressa i corrents� (En viatges organitzats ho veus tot de rapafuig), emponnar-se �posar-se a la gatzoneta� (Aix� �s m�s vell que cagar emponnat), fer el faristol �mirar com treballen els altres� o Qui tinga cucs, que pele fulla. I quatre cireretes: fer fugina �deixar d�assistir a l�escola, etc., sense motiu� (ja recollit al DIEC), fer coveta amb les mans per encendre el cigarret, menfot �a qui tant li fa tot� (i menfotisme) i carassera �dit de la dona que es deixa festejar per diversos homes alhora� (Fuig del fum, de la gotera i de la dona carassera).
Recialles
[Vegem] exemples relacionats amb el coneixement general del fons lexicogr�fic i amb aspectes normatius. Primer aspecte. Barandat �env�� �s paraula molt coneguda amb aquest significat, que �s el que d�na Reig. Per� resulta que al meu poble (Bell-lloc d�Urgell) era i �s absolutament viu barandar �barana protectora d�una balconada, d�una terrassa� (no pas barand�, que diu Aguil�). Carn fugida seria un sin�nim aproximat de �esquin�, i no el veig tampoc recollit en cap obra (ni al Diccionari enciclop�dic de medicina, Barcelona: Enciclop�dia Catalana 2000, que Reig no cita).
Relaci� amb el l�xic normatiu. Reig i Casanova defensen a estall �a preu fet� (contra a destall del DIEC). L�ansa del coll �s, segons Reig, el DCVB i la Gran enciclop�dia valenciana, la primera v�rtebra cervical (que sost� el coll) i la part inferoposterior del cap (on aquest s�ajunta amb el coll): trencar-se l�ansa del coll implica la mort irremeiable; per� a tots els altres diccionaris (incl�s el Dicc. de medicina) �s sin�nim de clav�cula, important �incorreci� que Reig denuncia. Aplegar a v�nit �arribar a bon terme una operaci�, el DIEC ho d�na amb el verb arribar: caldria donar-ho tamb� amb aplegar. El DIEC encara no recull arruixar �espargir aigua per un carrer, un pati, etc., amb la m��, que �s viu en diverses parles (valencianes i no valencianes [...]). Un cas urgent de recollir �s el de la preposici� barata (Li he donat nou melons barata netejar-me el jard�), que ara ja compta amb prou bibliografia [...]. Per a bo� el DIEC diu: �Aparell fet de corretges o de filferros que es posa al musell de certs animals, com el gos, per impedir-los de mossegar, morri�; a part que no en d�na exemples i que no veig clar que musell es pugui aplicar a un animal com el cavall, Reig en millora la definici� clarament: �Artefacte constru�t amb corretges de cuiro, fil d�aram, corda o pl�stic, que es posa al morro dels gossos i altres animals per a impedir-los que mosseguen, o al dels cavalls, muls i ases per a impedir-los que mengen�.
Sobretot, Reig insisteix que els valencians preservin el viv�ssim verb eixir i donin a sortir l�estricte i limitat significat que t� entre ells, �sorgir, apar�ixer, brollar amb for�a�: ells mai no dirien que una process� surt de l�esgl�sia, per� podrien dir que l�aigua sortia esbalotada d�aquell rebentament. Si el DIEC recull t�fol �enze�, hauria de recollir fer-se el t�fol �fer l�orni�. Reig i Coromines defensen habitan�a, mot antic i encara viu, en lloc del neologisme mal assimilat habitatge. I un cas important: �s viu recialla/-es �seq�ela� (Els pares es van odiar i els fills n�arrosseguen la recialla, Encara patim les recialles de la guerra), ja recollit pel DIEC; per� Fabra va escriure rerialles (�f. pl. Acaballes�), que usar� Espriu, mot que no sabem d�on ha eixit i que Coromines creu que �s una mala lectura (r per c) de recialles.
Salvem els cucs de seda
[...]. Aquesta obra, fruit de molts anys de recollida pacient de materials, ha tingut una acceptaci� excel�lent, simplement pels tresors que ens ofereix i per la manera senzilla com els presenta. A m�s de les parts essencials (definici�, exemples i equival�ncies en valenci�, en nivell est�ndard i en castell�), en molts articles hi ha un fotral d�informaci� donada debades (de franc, de regal) sobre ornitologia, bot�nica, cuina (amb receptes i tot), refranys, tonades populars, jocs infantils, etimologia: mireu bal�, bandera (per a can�ons), bardoll (joc), a poqueta nit, cordell (refranys), blanquet, coca de canonge (receptes). A canut ens diu que la segona part de la dita Salut i for�a al canut avui s�interpreta com a pot�ncia sexual per� que origin�riament volia dir poder econ�mic (�a totes les cases hi havia un canut de metall en el qual es guardaven les monedes d�or i de plata�). A mi em sorpr�n que no reculli certes paraules o expressions que al Pa�s Valenci� s�n molt corrents (i que ell mateix usa en definicions i exemples) per� que a fora s�n desconegudes. Per exemple, soles o soletes o a soles (llavar �s �Netejar amb aigua a soles o amb aigua i sab�...�; El fill de Trini ja va soletes a escola) o b� caure un bac �sofrir una caiguda forta� (Ha caigut un bac i s�ha trencat el nas).
Per� ja no em sorpr�n que no en reculli d�altres, simplement perqu� ja hem dit que la llengua no s�acaba mai, o perqu� l�autor les reserva per a d�altres ocasions. Per exemple, al n�mero 52 (2005) de la revista Llengua Nacional reivindica molt l�cidament la difer�ncia entre eixugar i assecar: eixugar �s �eliminar el l�quid (generalment aigua) que cobreix superficialment alguna cosa� (les mans, els plats, els cabells que ens rentem, la roba de la platja), i assecar �s �eliminar l�aigua que forma part de l�estructura d�una cosa� (una fulla, una figa). Als cucs de seda, per exemple, se�ls ha de donar fulles de morera ben eixutes (la humitat els fa mal) per� tendres, no pas seques (no les tastarien i es moririen). I, indignat, denuncia com a �extremament greu� que el DIEC doni com a exemple d�assecar �Poseu la roba al sol perqu� s�assequi� i que el Termcat denomini assecador de m� l�aparell el�ctric d�eixugar els cabells i, damunt, el defineixi com a �Aparell... que serveix per a assecar els cabells�.
Perqu� no quedeu malhumorats, us regalo un tast d�altres aspectes del llibre de Reig. Un �embrollament de paraules�: Una guatla dins del blat. / Diu la guatla: �qu� fas, blat? / �Qu� fas, guatla?, diu el blat. I una can�oneta popular (pronuncieu la r de flor, recordeu que carassera �s la xica que es deixa festejar per diversos homes alhora i, si us cal, apreneu la lli��): Jo tinc una perereta / que fa flor i no fa peres, / i la tinc acomparada / a les xiques carasseres.
Joan Sol� �s catedr�tic de filologia catalana a la Universitat de Barcelona i membre de la Secci� Filol�gica de l'Institut d'Estudis Catalans
(Aquest treball es va publicar origin�riament al diari Avui en cinc cap�tols, els dies 12, 19 i 26 d�octubre i 3 i 10 de novembre del 2005; l�edici� del text tal com es publica ac� �s de Pere Saumell.)
per Pere Saumell
Comen�o posant-m�hi de punta, per� crec que aix� anirem m�s b�. La primera cosa que sobta d�aquest llibre a un catal� del mig �de la comarca de l�Anoia, actualment resident en el Barcelon�s i amb altres lligams professionals i familiars en Osona, la Garrotxa i el Giron�s�, �s que essent una obra que jo crec que t� un abast molt m�s extens que el del Pa�s Valenci�, perqu� afecta tota la llengua catalana, no s�hi fa�a cap refer�ncia expl�cita al �catal�. �s a dir, es parla cont�nuament del valenci� com a part d�una �llengua est�ndard� que en aquest llibre no t� nom.
Eugeni S. Reig, els valencians i els catalans
Fa uns anys no ho hauria ent�s, per� ara haig de dir que ho entenc. Entenc que l�autor �i el prologuista de l�obra� no vulga enemistar-se innecess�riament i de bon principi amb una part important del p�blic valenci�, que no vol ni sentir a parlar que la seua llengua puga tenir un nom diferent i exclusiu que el de valenci�. I ja ho dic, compartisc aquesta prud�ncia de l�autor, perqu� del que es tracta primordialment �s d�aconseguir que m�s gent parle el valenci� i, en concret, en aquest cas, que se�n salve una part important del patrimoni, que est� en perill d�extinci�, com diu Reig. L�autor i el prologuista poden haver fet aquesta reflexi�: un colp que haurem ven�ut la ignor�ncia deguda en bona part a la ren�ncia instrumental de la llengua, un colp que haurem fet el pas de convertir la llengua potser un temps abandonada en la nostra llengua pr�pia i principal, de la qual ens sentim orgullosos tots els valencians, ser� m�s f�cil v�ncer la resist�ncia psicol�gica de recon�ixer que aquesta llengua que parlem �s la mateixa que parlen els catalans, els balears, els rossellonesos, els alguerencs... i que ara com ara �s coneguda internacionalment pel nom de catal�. Aquest reconeixement �s q�esti� de paci�ncia i de temps, i com que el temps vol temps, potser quan s�hi arribe haja canviat el nom amb qu� �s coneguda internacionalment la nostra llengua. Tot pot ser.
Ara, s� que cal que tots els autors que creuen fermament en la unitat de la llengua, al marge d�estrat�gies concretes, ho diguen de manera directa i expl�cita. I Reig ho diu: quan parla de la �llengua est�ndard� tothom sap de qu� parla. I a Reig, a m�s, se li nota en cada frase, diga el que diga. Per tant, en l�estrat�gia concreta, no m�hi pose: ell sap millor que jo fins a on es pot arribar, amb prud�ncia, at�s el terreny de sorramoll que ens envolta.
A mi, els que em coneixen saben que tinc tirada a mesclar potser de manera poc polida, i sovint sense prou seguretat, les diferents variants morfol�giques i l�xiques de la llengua que considere, tota ella, com a pr�pia. Em pareix que �s una manera, tal vegada equivocada per� crec que pedag�gica per als meus lectors habituals �que no s�n molts per� m�agrada pensar que s�n selectes�, de demostrar amb els fets que la llengua �s la mateixa, que no ve d�ac� la denominaci� que rep en un indret o en un altre i que les variants de tota mena s�n patrimoni com�, per qu� no? L�important �s que la gent que em llegix diga: �Esta �s la meua llengua!� Ens trobem en un moment concret de la hist�ria de la llengua catalana, tamb� anomenada valenciana i amb altres noms, que cal anar amb molt de compte per no ferir prematurament sensibilitats, per no reobrir ferides i cicatrius encara no ben guarides, per evitar que la bona voluntat d�uns i altres no ens porte a aprofundir divisions onom�stiques que en la situaci� actual �precisament en la situaci� actual� s�n sens dubte secund�ries, per b� que tinguin un rerefons principal. I per a�� s�c capa� de prescindir f�cilment de la meua manera m�s natural d�escriure la llengua, i tamb� d�anomenar-la, si amb aix� puc facilitar l�entesa en les idees b�siques.
Crec, de la mateixa manera, que en el Pa�s Valenci� hi ha gent catalanista, amb moltes vinculacions amb Catalunya, que hauria de fer l�esfor� de posar-se en la pell d�una altra gent que no �s catalanista, que no t� aqueixes vinculacions o que senzillament no es llen�a a parlar valenci� en p�blic, o a escriure�l, perqu� no hi tenen prou seguretat, o b� tenen la percepci� que els valencianoparlants m�s militants s�n �rojos�, i ells no ho volen ser. No volen ser �rojos� ni �revolucionaris� i encara menys, el pecat m�s greu, �par�ixer catalans, que si ho pareixes �s que ho eres�. En resum, com ha dit m�s d�un �ja s� que no s�c gens original�, al Pa�s Valenci� manca una Lliga Regionalista o una Converg�ncia i Uni� a la valenciana, un partit valenci� �de dreta� o �de centre� �com es diu ara� ampli que no tinga complexos a l�hora de fer servir a tort i a dret la llengua del pa�s, i una classe mitjana ling��sticament conscient i amb m�s empenta comercial, cultural i social. Quan una part prou important del pa�s far� servir la llengua de manera habitual, poc problema hi haur� amb el nom que rebr� aqueixa llengua. O, si hi ha problema, ser� llavors l�hora de discutir-lo. Ara anem pel que �s m�s urgent.
O siga, del que es tracta �s de salvar el valenci�, i com que per a mi salvar el valenci� vol dir salvar la meua llengua, ja m�estan b� les diverses estrat�gies, tot i que a alguns els puguin semblar massa prudents. Ja es veur�. Jo compartisc la finalitat de salvar el valenci�, no cal ni dir-ho, i tamb� s�c conscient que el valenci�, que est� malalt, l�han de salvar la gent del Pa�s Valenci�, els seus metges. Un colp estiga fora de perill la criatura, hi torne, ja vindr� l�hora de fer visita a la parentela i de discutir sobre les her�ncies. Primer de tot, doncs, viure; despr�s, ja deliberarem, com deien els cl�ssics.
Una obra cabdal de la llengua catalana
I vist en conjunt, hi ha ben pocs llibres actuals que apleguen tanta medecina per a la bona salut de la nostra llengua com aquest d�Eugeni S. Reig. Jo, com a catal� d�ac� dalt, he de confessar que amb la lectura d�aquest llibre he apr�s molt sobre la meua llengua. I ho dic sincerament, no per afalagar l�autor. Per a mi, esta obra forma part de les aportacions lexicogr�fiques m�s importants de la nostra llengua moderna, juntament amb les d�Alcover-Moll, Coromines, Fabra, Saragoss�, Valor, Espinal, Jan�, Colon, Raspall-Mart�, Abril... (Els dic de mem�ria i sense pretensions d�exhaustivitat; i a m�s, jo no en s�c especialista.) En esta llista, que podr�em allargar potser fins als dotze o quinze autors imprescindibles, a partir d�ara hi ha tamb� Reig. La seua obra t� una entitat i un pes espec�fic que pot resistir qualsevulla an�lisi, per cr�tica que siga.
Amb a�� darrer ja apunte quin �s l�inter�s principal que per a mi �i per a la llengua nostra en general, pense� t� aquest llibre: la recuperaci� i l�ordenaci� sistem�tica d�un cabal molt important de l�xic i fraseologia del patrimoni com� que no estava perduda, per� que en no pocs casos poc se li�n faltava.
L�obra de Reig �s curulla tamb� de l�xic local �vull dir molt local, sobretot alcoi� per� tamb� d�altres indrets�, que t� el seu inter�s per a investigadors de lupa i per a possibles continuadors de la magna obra de Coromines, especialment pel que fa a l�extensi� per entorns diversos del Pa�s Valenci� de tants fen�mens vius que l�homenot de Pineda es va pensar �potser per manca de temps� que estaven reclosos a la Catalunya del mig, o m�s al nord, o a les Illes, i encara ben localitzats, i resulta que el llibre de Reig demostra que moltes d�aquestes realitats de la llengua viva arriben, de vegades d�una manera ben sorprenent, fins a un indret del sud del Pa�s Valenci�, sense franges interm�dies entre els usos �valencians� majoritaris i aquestes varietats locals coincidents amb les d�altres localitzacions de la llengua.
Per� a mi, de l�obra de Reig, m�interessen m�s que m�s els mots i expressions que s�n de tot o gaireb� tot el Pa�s Valenci� i els que s�n de tot o gaireb� tot el domini ling��stic �que no s�n pocs, m�s dels que Reig es pensa. Tota l�obra es podria titular Catal� en perill d�extinci�, per� encara m�s apropiadament aquests dos blocs que dic. En qualsevol cas, el llibre de Reig hauria de fer canviar no poques entrades dels diccionaris generals de la llengua.
La fraseologia �s una part fonamental de l�idioma que funciona ben naturalment. No hauria de ser tan dif�cil d�estendre pertot les frases fetes, ja que s�n ben �tils per ajudar a la promoci� sociol�gica de la llengua i sobretot per afermar-ne l�ess�ncia. I en aquest aspecte l�obra de Reig fa un servei insubstitu�ble. M�explique: que en indrets concrets del mateix domini ling��stic diguin aventador i en altres ventafocs per referir-se al mateix concepte, �s part de la riquesa de la llengua que no ens haur�em de deixar perdre, aix� �s ben clar. Ara, si tothom deia aventador la llengua seria menys rica, s�, per� no perillaria per a�� la seua integritat. Perqu� no deixen de ser, tant l�una com l�altra, variants igualment genu�nes i correctes, i per a�� no passaria res de l�altre m�n si, pels avatars de la vida, de la utilitat, de l�economia, de la gossera d�uns o l�empenta d�uns altres, etc., una es perdia i l�altra es mantenia. No passaria res de l�altre m�n! La llengua evoluciona i no passa res. Perdre riquesa s� que �s p�rdua, per� no �s perdre l�ess�ncia.
En canvi, un perill gros per a la llengua �un perill que li toca l�ess�ncia� �s que els j�vens comencen a dir �La Maria estava tan cabrejada que es pujava per les parets� o �Maria es va posar guap�ssima� �frases que �s corrent sentir en molts indrets de Catalunya i que s�n calcs desvergonyits del castell��, en comptes d�utilitzar frases genu�nes com �Maria estava tan enguiscada que se�n pujava a la figuereta� o �La Maria estava tan emprenyada que treia foc pels queixals� o �Maria es va posar la caixeta al cap� o �La Maria es va empolainar com un sol�. Llavors, amb aquelles substitucions s� que es corromp la llengua i llavors s� que es veu que la tasca que ha fet Reig �s transcendental per a la seua superviv�ncia.
Les relacions ling��stiques entre el Pa�s Valenci� i Catalunya
Just en aquest �mbit, el de saber distingir les coses importants de les secund�ries, hi ha una cosa, en el planteig general de l�obra, expressada en la introducci�, que no m�ha fet el pes. A la p�gina 25 (provinent de la 1a edici�) es parla dels factors �alarmants� del valenci� de hui, i el fet que alguns valencians empren paraules i expressions de la llengua est�ndard es posa al costat, i per tant amb el mateix nivell de �preocupaci�, que l�aven� dels calcs castellans entre el jovent valencianoparlant. A la p�g. 38 (2a edici�) es tracta amb m�s detall la q�esti�, i encara que no s�hi diu expl�citament que siga un �factor preocupant�, el to del discurs no canvia. Estic segur que l�autor no pretenia produir aquest efecte, per� m�agradaria, si es pogu�s evitar, que altres futurs lectors no tinguessen la mateixa sensaci� que jo he tingut.
Perqu� em sembla ben clar que no poden veure�s com a fen�mens similars per al valenci� els pr�stecs i calcs vinguts del nord i els vinguts de l�oest. Si la llengua �s la mateixa al nord i al sud, a la pen�nsula i a les illes, no �s la mateixa cosa una interfer�ncia del nord en el sud ni del sud en el nord, de la pen�nsula a les illes i de les illes a la pen�nsula, que una interfer�ncia forana arribada d�un altre idioma �i sovint amb males arts, per� aix� �s una altra hist�ria. Pense que una redacci� m�s acurada i una disposici� m�s ajustada dels materials podria distingir perfectament el que s�n importacions germanes del que s�n importacions esp�ries, i no tractar les dos de la mateixa manera. Caldr� fer-ho amb la murrieria que convinga, per� pensant sempre en els lectors seriosos, no en els que fan castells de foc amb l�idioma, i encara menys en els que els fan en castell�.
No ens podr�em queixar els catalans del mig pel fet que algunes expressions valencianes �poques, malauradament� que ens arriben per diverses vies s�incorporen al nostre l�xic, temporalment o definitivament, i potser n�arraconen d�altres de locals. No podr�em dir que estes segones s�n m�s �genu�nes� que les altres, si considerem que totes s�n de la mateixa llengua. Si els j�vens catalans bandegessen �endavant�, �aviat� i �D�u n�hi do� �o �deunid�, com ja s�escriu sovint, i no em sembla malament� per la for�a que en un moment determinat poguessen adquirir els substitutius �avant�, �enjorn� i �a osades�, no ens podr�em queixar.
I a�� no �s ci�ncia ficci�. �s m�s, pense que com m�s converg�ncies establim entre els usos ling��stics dels diversos dialectes, m�s transvasaments naturals hi hauran d�una banda a l�altra, i seran transvasaments en totes les direccions. Com m�s for�a social adquirisca el valenci� m�s influir� en la llengua general. Si ara els transvasaments s�n m�s de dalt a baix, �s sols per eixos motius conjunturals deguts al nombre de parlants, a determinats mitjans de comunicaci�, a una situaci� pol�tica sincr�nicament diferent, etc. No �s una situaci� que no tinga possibilitat de torna. I jo mai no consideraria un mot valenci� com a ali� a la meua llengua. Aquesta actitud centralista la deixo per al senyor president de la Secci� Filol�gica del IEC. Sempre considerar� tot el valenci�, amb l�aquiesc�ncia o no del IEC i els seus cappares, amb perm�s o sense dels valencians �d�alguns valencians que parlen en nom de tots�, com a propi de la meua llengua, perqu� s� que �s la mateixa com ho sap tothom que la coneix, ho reconega o no. Jo he llegit Valenci� en perill d�extinci�, ja ho he dit, rellegint per dins Catal� en perill d�extinci�. N�hi ha que diuen que aquesta actitud �s imperialista, paternalista i inacceptable. Per a mi �s l�expressi� sincera de l�amor a la meua llengua i a la seua unitat. No voldria que el catal� fes taula a part, com ha fet sovint, ni que el valenci� es retir�s despitat al seu cau �com tamb� volen fer uns quants. Cal que abolim les fronteres dialectals de la nostra llengua, que sovint per raons poc �tiques �i poc intel�ligents per part nostra� han estat barreres infranquejables. Cal que ens convencem ben conven�uts que tot �s de tots, tot �s riquesa comuna, tot �s benvingut a casa perqu� tothom �s de casa.
En resum, i per dir un exemple, jo, com a igualad�, no puc queixar-me si el tan nostrat �pixa-replans� que deien els meus pares �i que est� emparentat amb el �pelacanyes�, l��afaitapobres�, el �mort de gana� i el �poca-roba�� ara hagi estat bandejat quasi completament per un insuls �arreplegat�, �miserable�, �pobre� o simplement �penjat�. La llengua actual �s justament d�aquesta manera, m�s pobra, menys expressiva. Per� si em queixo, ho he de fer d�una manera simp�tica, no tr�gica, amb un accent molt diferent de com em queixo de pr�stecs o calcs innecessaris del castell� o l�angl�s. �s inevitable que la llengua evolucioni i que canvi�, i s�n constants les necessitats expressives, especialment del jovent, que subjectivament no troben prou ben resoltes en les solucions que ofereix la llengua dels adults ni la dels llibres. I llavors, adquirim l�xic nou: tant de bo que sempre ens pogu�ssem queixar que hem adquirit un l�xic nou que nom�s �s nou subjectivament, perqu� procedix de la mateixa llengua! El que s� que �s realment preocupant �s que valencians i catalans perdem el �deunid� i el �a osades� per aquells �no est� mal(ament)� o �vaja tela�, que avancen a passos gegantins entre els nostres j�vens i no tan j�vens.
Eixe, doncs, �s un dels deures que plantege a l�autor de cara a la tercera edici� �no tinc cap dubte que aquest llibre veur�, i ben tost, noves edicions, perqu� esdevindr�, si no ho �s ja, un cl�ssic de la nostra bibliografia l�xica b�sica.
Unes quantes llistes per obrir boca
Passem tot seguit, i demanant disculpes per la llarga introducci� �llarg�ria necess�ria, perqu� cal afinar molt el discurs quan es parla d�estes q�estions�, a l�an�lisi m�s detallada de l�obra, que paradoxalment ocupar� menys espai que el precedent perqu� em limitar� a assenyalar entrades que em pareixen destacables per un motiu o altre, sense fer-hi comentaris. Ho far� aix� perqu� em sembla que �s la manera m�s efica� d�animar els lectors d�aquesta ressenya a adquirir el llibre, que �s el que han de fer si no ho han fet. No m�agraden gens les ressenyes que expliquen el m�s substancial de l�obra ressenyada, perqu� llavors el lector de la cr�tica pot pensar que �s com si ja haguera llegit l�obra ressenyada i que ja ha fet el fet. Fer a�� �s fer un servei ben gald�s a l�autor del llibre.
Divideixo aquest recull d�entrades destacables en tres cap�tols.
1. Entrades que aporten informaci� molt valuosa �substancial i sucosa�, d��mbits molt variats, informaci� de tipus enciclop�dic que segurament �s desconeguda per a molts lectors... perqu� no apareix a les enciclop�dies ni als llibres de text. Exemples:
- Aigua sanativa
- Aladroc
- Ansa del coll (vegeu tamb� Bascoll i Tos)
- Atzimbori
- Bolant�
- Cut
- De fil de vint
- Eri��
- Falcia
- Gesmil
- Jupet�
- �bila
- Pegar-li voltes al nano
- Pigota
- Ravatxol
- Reixos
- Trencar l�enfit
- Xeu
Entre aquestes entrades d�informaci� complement�ria, hi ha tamb� interessants propostes gastron�miques, com ara:
- Bull
- Canell�
- Casaca
- Cena
- Coca de canonge
- Arr�s fadr� [en Fadr�]
- Giraboix
- Herberet
- Lletuga
- Mentirons
- Panou
- Pericana
- Sopada
2. Hi ha, segonament, un conjunt d�entrades i llocs paral�lels en els quals no consta prou clarament que no s�n exclusives del Pa�s Valenci�, sin� que tenen una extensi� major. Les que relacione a continuaci� s�n algunes que jo conec directament, i en alguns casos �no els he comprovat un per un� em consta que formen part de la llengua est�ndard (i fins i tot apareixen als diccionaris DIEC, GDLC o GD62LC). En qualsevol cas, el fet que algunes no apareguen als diccionaris pot ser que siga perqu� es consideren massa col�loquials, no pas perqu� no siguen conegudes, usades i fins i tot reivindicades per una part m�s o menys important, segons els casos, dels parlants. Quan faig una remissi� entre claud�tors, vol dir que manca una refer�ncia a eixe mot o expressi� en l�entrada a la qual es remet. La llista, com les anteriors, no �s exhaustiva, sin� que s�ha fet nom�s per exemplificar el que es diu m�s amunt, al comen�ament d�aquest mateix par�graf. Exemples:
- Aca�ar
- Altre
- Balafiar
- Cabut 1
- Cagall�
- Calbot
- Canut 3
- Catalanada [en Sabatada, Espardenyada]
- Catxap�
- Co�a
- Cuixam (i Cuixamenta)
- Cuixot
- De bestreta [en Pagar de bestreta]
- De gota en gota s�omple la b�ta, i Gota a gota es fa gorga [en Tota pedra fa marge]
- Dena
- Dineret(s) (sing. o pl. segons que sigui una moneda o els diners en general)
- Dir les veritats
- En un salt i En una esgarrapada [en En un bot]
- �Enterro� [en Soterrar]
- Ep! [en Xei!]
- �quili qua
- Esbandir i Rabejar [en Rentar]
- Esclata-sang
- Esglaiat 1
- Espentar
- Fadr� 1
- Fer figa
- Ferramenta
- (Fer) capgirar [en Capgirar]
- Fer feina i Feinejar [en Fer faena]
- Fer gr�cia
- Fer l�aleta
- Fer-ne una de grossa [en Pegar la campanada]
- Flitador
- Fumera
- Ganyota [en Sunyo 1]
- Geni�t [Pudent�, Rabioles]
- Glop, i tamb� Trinqui (per� aquest dit amb consci�ncia de castellanisme) [en Trinqui 3]
- Goigs [en Oli�]
- Grenyut [en Sugrany�s]
- Gris�s
- Guisar
- I un be negre! (tamb�: I un be negre amb potes rosses!) [en Tat� que neva]
- Ixent [en Eixir]
- L�altre forat, i tamb� Vedat [en Vedat]
- Ll�nties [en Runa 4]
- Llonguet ? Panet ? [en Pataqueta]
- Mal de gola
- Manta
- Menfot (i Semenfot ?) i Menfotisme (i Semenfotisme ?)
- No al�ar un dit per ning�
- No fer-li un favor ni a sa mare, o No fer un favor / un servei ni que (el) matin
- No t�ho perdis! [en Tu, compta!]
- No trobar-s�hi / No veure-s�hi
- Panxolina
- Passar m�s fred que un pollet
- Passat [Quedir 1]
- Pebre [en Piment�]
- Per damunt
- Plegar (i Arreplegar)
- Ploramiques [en Plor�]
- Posar-s�hi [en Posar els ossos de punta]
- Rampa i Enrampada [en Rall]
- Rampellada
- Reis d�Orient [en Reixos]
- Regalimar [en Sumar]
- Repic� [en Remitj�]
- Rosa 3
- Rosada (al mat�) i Serena (al vespre i a la nit) [en Rosada blanca]
- Saber-ne un fum (i Haver-hi un fum de coses, etc; fum = un munt� de)
- Sabut
- Sag�
- Saltamart� [en Llagost�]
- Saltar el cavall [en Saltacabreta]
- Seguit seguit 1
- Senar 2
- Ser un cul inquiet [en No parar en torreta]
- Somicar (i somiquejar)
- Tapaplats [en Gabiola]
- Tenir el cul pelat
- Toc (i Truc)
- Tongada 2
- Tram�s 1
- Tu qu� trobes
- Xavo [en Gallet]
- Xerrotejar [en Parlar foradat]
- Xino-xano
- Xiulit
- Xuclar [en Xamar 2]
Amb aquestes informacions complement�ries, i altres que podr�em trobar en una cerca m�s detinguda, el lector pot confirmar que l�allunyament entre els dialectes del nord i del sud �s m�s minso del que en realitat podria semblar.
3. Dues possibles matisacions:
- �Bocada�. El significat que es d�na de �bocada� (�acci� d�obrir la boca per a respirar en els darrers moments de la vida�) no �s sin�nim de �badall� en la llengua est�ndard. Caldria dir: �darrer badall�. Ara, si alg� diu �L�avi ha fet la darrera bocada�, tamb� l�entendr� tothom.
- �Popar� crec que t� un sin�nim no exacte per� for�a pr�xim en �acomboiar� (�contemplar� jo diria que no t� aquest sentit, si no �s molt localment).
* * *
I encara, dos suggeriments finals. Primer, quan es parla del verb �eixir�, pense que caldria recordar que el IEC declara que s�n �d��mbit general� eixir i tota la seua doble morfologia: ixo/isc, isqu�/eix�, isca/ixi, etc. �s de veres que �els catalans� diuen sovint �sortir� all� on �els valencians� diuen �eixir�, per� les difer�ncies sem�ntiques entre �eixir� i �sortir� en el Pa�s Valenci� �difer�ncies presents tamb� en unes quantes contrades de Catalunya� no s�n un tret espec�fic d�aquest verb, sin� que es tracta d�un fenomen paral�lel a moltes altres diferenciacions sem�ntiques que s�esdevenen entre verbs, substantius i adjectius no ja entre Catalunya i el Pa�s Valenci�, sin� entre comarques ve�nes. Pense que en una obra com aquesta caldria renunciar a convertir aquest verb en un s�mbol: a�� correspon a altres. En aquest punt, precisament, el IEC ha fet els deures.
Segon suggeriment: em sembla que aniria b� canviar els �tems de qu� es componen les fitxes de cada entrada. En compte de �En valenci� tamb� es diu� s�hi podria dir �La llengua col�loquial tamb� diu�, i llavors incloure-hi els mots i expressions sin�nimes m�s habituals de tot el domini ling��stic que no figuren en els diccionaris. I el segon apartat, all� on diu �La llengua est�ndard sol emprar�, podria dir-se �L�actual llengua culta proposa� i incloure-hi els paral�lels dels diccionaris m�s importants del domini, amb les corresponents refer�ncies. Em penso que d�aquesta manera el diccionari de Reig guanyaria en precisi� i rigor, alhora que eliminaria un dels punts de possible equ�voc, per a alguns lectors, que he esmentat abans en parlar sobre la unitat de la llengua.
* * *
M�agradaria, no cal ni dir-ho, que totes les observacions que s�han fet ac� servixen com a cr�tica constructiva �all� que t� un fons de cr�tica� i com a informaci� complement�ria per a fer profit a l�autor del llibre i als lectors de la ressenya que encara no han llegit aquesta monumental obra de Reig. Anime un colp m�s tots els lectors que encara no tinguen el llibre que vagen corrents a la llibreria i el compren tot seguit, abans no s�esgote.
Pere Saumell �s periodista i editor de textos
Barcelona, octubre del 2005