rac� de la llengua
Dictamen de l'Acad�mia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominaci� i l'entitat del valenci� *
(*subratllats i destacats d�info-reflex)
PRE�MBUL
L'estima dels valencians per la llengua pr�pia, considerada com la principal senya d'identitat del poble valenci�, ha quedat palesa al llarg de la hist�ria. Esta estima s'ha manifestat, especialment, en tots els qui, al llarg dels segles, l'han usada com a vehicle habitual de comunicaci�.
Units per l'estima a la �llengua pr�pia� (�la m�s alta manifestaci� de la personalitat d'un poble�), els signants de les Normes de Castell�, l'any 1932, van saber sumar les voluntats i les �diverses tend�ncies culturals i pol�tiques� del moment en un acord hist�ric, amb la convicci� que el futur de la llengua, que volien pr�sper, depenia molt especialment de l'assoliment d'unes bases �per a la unificaci� de l'ortografia valenciana�. Ho feren superant tota classe de plantejaments individuals, amb la convicci� que el sistema acordat seria, en el futur, �rectificat i millorat�, �a base d'amples acords� superadors de punts de vista diferents. Era un acord �sense ven�uts�, considerat com el punt de partida necessari per a satisfer les inquietuds d'un poble, deien, que �comen�a a sentir la dignitat de la llengua pr�pia�.
Des d'aleshores, s'han multiplicat els estudis sobre el valenci� i els treballs de depuraci� i de modernitzaci� de la llengua, alhora que s'han produ�t notables avan�os en la seua recuperaci� i normalitzaci� social. No obstant aix�, la q�esti� de l'entitat de l'idioma i de les implicacions onom�stiques que se'n deriven dista encara d'estar superada des d'una perspectiva socioling��stica, a pesar que, des del punt de vista de la ci�ncia filol�gica, per una banda, i de la legalitat estatut�ria valenciana, per l'altra, el tema es puga considerar resolt. Per tant, cal encara un esfor� sensat, solidari i convergent per a evitar pol�miques que sols perjudiquen l'�s i la promoci� del valenci� i, de retruc, els interessos valencians fora de la nostra Comunitat.
Com �s sabut, un sector de la societat valenciana considera que l'idioma propi dels valencians coincidix amb la llengua que es parla en altres territoris de l'antiga Corona d'Arag�, mentres que un altre sector considera que �s una llengua diferent. Esta pol�mica s'ha vinculat, sovint, al tema de la identitat nacional dels valencians. Per aix�, en alguns sectors socials, ha tingut ress� la tesi segons la qual identificar l'idioma propi dels valencians amb el d'altres pobles (especialment Catalunya) contribuiria a la p�rdua de les senyes d'identitat del poble valenci� i a una hipot�tica submissi� exterior.
Aix� mateix, alguns sectors socials han considerat insuficient la incorporaci� al model de llengua formal de solucions ling��stiques valencianes plenament vives i avalades per la tradici� cl�ssica, per la qual cosa han propugnat una independ�ncia total dels valencians quant a la codificaci� de la seua llengua pr�pia com a �nica via de corregir eixa situaci�.
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (Llei Org�nica 5/1982, d'1 de juliol) va establir la denominaci� de valenci� per a l'idioma propi dels valencians, sense que el legislador determinara l'entitat filol�gica del que es designava amb eixa denominaci� ni especificara la instituci� normativa de la llengua. Un plantejament tal no ha aconseguit tancar la pol�mica, ja que ha perm�s i permet interpretacions diferents. Per a uns, el fet que l'Estatut parle de valenci� equival a dir que esta llengua no �s la mateixa que la que es parla en cap altre lloc. Per a altres, en canvi, la soluci� estatut�ria respon al reconeixement d'una denominaci� secular per a referir-se, en l'�mbit de la Comunitat Valenciana, a la llengua que els valencians compartim amb altres pobles de l'antiga Corona d'Arag�. Per a uns altres, encara, �s perfectament compatible recon�ixer la unitat de la llengua i defendre alhora les caracter�stiques genu�nes del valenci�, com a via per a superar les discrep�ncies de percepci� ling��stica existents en la societat valenciana.
La promulgaci� de la Llei d'�s i Ensenyament del Valenci� (4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat Valenciana) esdevingu� un fet hist�ric de primer orde en el proc�s de recuperaci� del valenci�. Per primera vegada es fixaven les bases legals necess�ries per a superar la relaci� de desigualtat existent entre les dos lleng�es oficials de la Comunitat Valenciana, mitjan�ant l'articulaci� de les mesures legals pertinents per a impulsar la incorporaci� del valenci� al sistema educatiu i fomentar-ne l'�s. Aix� mateix, el pre�mbul de la Llei establia que la �llengua valenciana �s part substancial del patrimoni cultural de tota la nostra societat� i que �la recuperaci� i l'extensi� del seu �s corn un dels factors de retrobament de la nostra identitat com a poble, ens pertoca tamb� a tots els valencians�. Per�, a pesar d'eixos encerts inq�estionables, la Llei no va definir tampoc l'entitat de la llengua ni va establir l'�rgan normatiu corresponent.
La Llei de Creaci� de l'AVL (7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana) ha suposat una fita important en el proc�s d'harmonitzaci� de les diferents posicions, partint de la base que totes contenen elements positius per a la nostra llengua. En relaci� amb la q�esti� onom�stica, reconeix que la denominaci� de valenci� �s la m�s adequada per a referir-se a l'idioma propi dels valencians i, al mateix temps, proclama que este idioma �forma part del sistema ling��stic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hisp�nics de l'antiga Corona d'Arag� reconeixen com a llengua pr�pia� (Pre�mbul). Per una altra part, en relaci� amb el model ling��stic, l'esmentada Llei garantix que els valencians, mitjan�ant l'AVL, siguen responsables de la normativitzaci� del seu idioma en la Comunitat Valenciana. No obstant aix�, en la pr�ctica, el problema de fons no s'ha resolt, tal com evidencia la recurr�ncia amb qu� el tema de l'entitat i del nom del valenci� ha sigut motiu de controv�rsia en els �ltims anys.
En conseq��ncia, l'AVL, conscient de la necessitat de resoldre estes i altres ambig�itats, que nom�s provoquen pol�miques contraproduents per a l'�s normal i per al prestigi de la nostra llengua, aprova, amb car�cter prescriptiu, el seg�ent
DICTAMEN
1. D'acord amb les aportacions m�s solvents de la roman�stica acumulades des del segle XIX fins a l'actualitat (estudis de gram�tica hist�rica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua pr�pia i hist�rica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, �s tamb� la que compartixen les comunitats aut�nomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Aix� mateix �s la llengua hist�rica i pr�pia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Arag� (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament franc�s dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constitu�xen una llengua, �s a dir, un mateix �sistema ling��stic�, segons la terminologia del primer estructuralisme (annex 1) represa en el Dictamen del Consell Valenci� de Cultura, que figura com a pre�mbul de la Llei de Creaci� de l'AVL. Dins d'eixe conjunt de parlars, el valenci� t� la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema ling��stic, i presenta unes caracter�stiques pr�pies que l'AVL preservar� i potenciar� d'acord amb la tradici� lexicogr�fica i liter�ria pr�pia, la realitat ling��stica valenciana i la normativitzaci� consolidada a partir de les Normes de Castell�.
2. El fet que una llengua es parle en diferents demarcacions pol�tiques o administratives no �s una caracter�stica exclusiva del valenci�, sin� la situaci� m�s habitual en les lleng�es del m�n. Aix�, el portugu�s es parla a Portugal i al Brasil; l'angl�s �s la llengua d'Anglaterra, d'Irlanda, dels Estats Units d'Am�rica i d'Austr�lia; el castell� o espanyol es parla no sols a Espanya sin� tamb� en la major part dels pa�sos hispanoamericans (Argentina, M�xic...), etc. Les caracter�stiques l�xiques i gramaticals peculiars del valenci�, que el diferencien d'altres parlars del nostre sistema ling��stic, conviuen amb altres caracter�stiques compartides majorit�riament per tots estos parlars. Per altra part, l'exist�ncia d'eixos trets espec�fics, sentits com a propis i dignes de ser preservats, �s un fet com� en altres lleng�es.
3. La llengua �s un vehicle de comunicaci� i de cultura. Compartir una llengua, per tant, equival tamb� a compartir el llegat cultural que s'ha transm�s en eixa llengua. Per� aix� no implica que els valencians no tinguem unes senyes d'identitat i unes caracter�stiques culturals pr�pies, i que les percebem com a clarament diferenciades de les dels altres pobles que usen la nostra llengua. El mateix, d'altra banda, ocorre entre francesos i quebequesos, que compartixen el franc�s; entre portuguesos i brasilers, que compartixen el portugu�s, o entre anglesos, irlandesos, nord-americans o australians, que compartixen l'angl�s, etc. I aix� sense perju� que cadascun d'estos pobles tinga la seua entitat pol�tica, social i cultural pr�pia.
� La denominaci� hist�rica de valenci� ha coexistit amb la de catal�, documentada en determinades fonts valencianes i generalitzada en l'�mbit de la roman�stica i de la universitat valenciana de les �ltimes d�cades.
4. En l'�mbit territorial de l'actual Comunitat Valenciana, la llengua pr�pia dels valencians ha rebut majorit�riament el nom de valenci� o llengua valenciana (annex 2), que comen�� a generalitzar-se, sobretot, a partir de la segona mitat del XV a causa de l'esplendor politicoecon�mica, cultural i liter�ria que assol� el Regne de Val�ncia en aquell moment. A pesar d'existir una tradici� particularista valenciana respecte a l'idioma propi (annex 3), la consci�ncia de posseir una llengua compartida amb altres territoris de l'antiga Corona d'Arag� s'ha mantingut constant fins a �poca contempor�nia (annex 4). Per aix�, la denominaci� hist�rica de valenci� ha coexistit amb la de catal�, documentada en determinades fonts valencianes (annex 5), i generalitzada en l'�mbit de la roman�stica i de la universitat valenciana de les �ltimes d�cades. Aix� mateix, no s�n escassos els testimonis en qu� s'ha evitat usar el nom d'una de les parts per a designar tot el conjunt del sistema ling��stic mitjan�ant f�rmules compostes o sincr�tiques tals com llengua valenciana i catalana (annex 6), o b� en qu� s'han proposat denominacions integradores i superadores de la diversitat onom�stica (annex 7).
5. La denominaci� de valenci� �s, a m�s, l'establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Per tant, d'acord amb la tradici� i amb la legalitat estatut�ria, l'AVL considera que el terme m�s adequat per a designar la llengua pr�pia en la Comunitat Valenciana �s el de valenci�, denominaci� que s'ha preservat legalment, ja que �s una de les principals senyes d'identitat del nostre poble. Este nom pot designar tant la globalitat de la llengua que compartim amb els territoris de l'antiga Corona d'Arag� ja esmentats, com tamb�, amb un abast sem�ntic m�s restringit, la modalitat idiom�tica que ens caracteritza dins d'eixa mateixa llengua. Aix� mateix, �s plenament v�lida la denominaci� de llengua valenciana, sense que este �s implique que es tracte d'un idioma diferent del compartit amb els altres territoris ja indicats.
6. �s un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valenci�, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de catal�, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears, i avalada per l'ordenament jur�dic espanyol (annex 8) i la jurisprud�ncia (annex 9). L'exist�ncia d'eixes dos denominacions pot crear equ�vocs sobre la cohesi� de l'idioma en alguns contexts, especialment fora de l'�mbit ling��stic compartit. Per esta ra� l'AVL considera necessari que els governs auton�mics implicats, en col.laboraci� amb el Govern espanyol, adopten les mesures pertinents (habilitaci� de f�rmules sincr�tiques o similars, per exemple) a fi que, especialment fora d'eixe �mbit ling��stic, s'harmonitze la dualitat onom�stica del nostre idioma amb la projecci� d'este com a una entitat cohesionada i no fragmentada. Estes f�rmules s'haurien d'anar introduint tamb� en �mbits acad�mics o d'altra naturalesa. D'esta manera es podria garantir coherentment la leg�tima pres�ncia del gentilici valenci� fora de la nostra Comunitat i, alhora, conciliar la realitat filol�gica amb la realitat legal i sociol�gica valenciana.
7. En relaci� amb el model de codificaci� de la llengua, cal tindre present que no tots els idiomes de cultura han seguit unes directrius �niques i exclusives. Hi ha models de codificaci� que tenen un car�cter molt centralista i que es basen en una �nica varietat liter�ria (com �s el cas de l'itali�, format a partir fonamentalment del florent� literari); n'hi ha uns altres que es basen en una varietat creada a partir de l'adopci� d'elements de diferents parlars (com �s el cas de l'�uscar batua), i n'hi ha d'altres, encara, que respecten les diferents modalitats dins de la unitat (com �s el cas del portugu�s de Portugal i el del Brasil). Esta �ltima possibilitat, atesa la rica tradici� ling��stica i liter�ria del valenci� dins de la llengua compartida, �s la que l'AVL considera com la m�s adequada per al nostre idioma, ja que permet respectar la diversitat dins de la unitat. El que es proposa, per al conjunt de la llengua �s, per tant, una codificaci� polic�ntrica alhora que convergent.
8. Partint d'estos criteris, en l'�mbit territorial valenci�, la codificaci� s'ha fet i es fa d'acord amb un model que incorpora les caracter�stiques pr�pies dels parlars valencians, tal com es reflectix en els acords normatius adoptats fins ara per l'AVL. Aix� possibilita disposar de versions valencianes pr�pies (mitjans de comunicaci�, productes audiovisuals, aplicacions inform�tiques, mercat editorial, texts lit�rgics i religiosos...), la qual cosa no s'ha d'interpretar com a signe de fragmentaci� ling��stica, sin� com una via de promoure l'�s de l'idioma mitjan�ant l'acostament del model de llengua valenci� als seus usuaris. En esta direcci�, l'AVL, acollint-se als punts 87 i 88 de la instrucci� pontif�cia Liturgiam authenticam, ha optat per fer una nova versi� dels texts lit�rgics cat�lics, a partir dels texts can�nics llatins, fidel no sols a les peculiaritats ling��stiques pr�pies sin� a una rica tradici� hist�rica de versions lit�rgiques valencianes.
9. Sense perju� del que assenyala el punt anterior, en els usos oficials i institucionals de l'idioma que, amb un abast general, es facen fora del conjunt de tot el seu �mbit territorial, s'hauria d'utilitzar un model de llengua convergent, basat en formes cl�ssiques integradores, la determinaci� i aprovaci� del qual hauria de correspondre a les diferents institucions amb compet�ncies normatives sobre la llengua compartida. Esta desitjable converg�ncia ha de ser perfectament compatible amb la possibilitat d'utilitzar els models de llengua propis de cada territori en els usos que afecten les relacions particulars entre les institucions de fora del nostre �mbit ling��stic (resta d'Espanya, Uni� Europea...), per una banda, i les institucions i les persones f�siques i jur�diques de les comunitats aut�nomes que compartixen el mateix idioma, per una altra.
En conseq��ncia, l'AVL, fent �s de les atribucions que li conferix l'article 5 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, insta totes les institucions valencianes, les administracions, els poders p�blics i el sistema educatiu, aix� com els mitjans de comunicaci�, les entitats, els organismes i les empreses de titularitat p�blica o que compten amb finan�ament p�blic a ajustar les seues iniciatives en defensa de la denominaci� i l'entitat del valenci� als principis i criteris continguts en el present dictamen. Aix� mateix, l'AVL fa una crida a tots els parlants del nostre idioma perqu�, amb la m�xima generositat i flexibilitat, cooperen en la soluci� del denominat conflicte ling��stic valenci� amb sentit com� i visi� de futur. �s una condici� necess�ria, per b� que no suficient, per a fer possible l'�s normal i la dignificaci� de l'idioma en un context de globalitzaci� creixent on la perviv�ncia de lleng�es minoritzades com la nostra exigix, entre altres coses, una gran solidaritat entre tots els seus usuaris i l'allunyament tant de qualsevol temptaci� fragmentarista com de qualsevol esperit uniformitzador monoc�ntric.
Monestir de Sant Miquel dels Reis
Val�ncia, 9 de febrer del 2005
Comunicat de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)
L'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), davant el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominaci� i entitat del valenci�, aprovat per l'Acad�mia Valenciana de la Llengua (AVL) el dia 9 de febrer de 2005, fa p�bliques les consideracions seg�ents:
1. El dictamen de l'AVL naix d'una situaci� social i pol�tica complexa i �s fruit d'un labori�s consens, en el qual han incidit, entre altres factors, pressions pol�tiques i interessos partidistes diversos. En aquestes condicions, el dictamen constitueix un avan� significatiu per� insuficient envers la resoluci� d'un conflicte est�ril, derivat de la utilitzaci� pol�tica de la llengua i dels seus valors simb�lics.
2. El fet que l'AVL, anys despr�s de la seua constituci�, es manifeste sobre la identitat del valenci� sols contribuir� a la superaci� de l'enfrontament civil si els governants superen els antagonismes pol�tics i, en lloc de dividir la societat valenciana, promouen els valors de cohesi� cultural i ling��stica i de retrobament col�lectiu amb la llengua pr�pia.
3. L'esmentat dictamen fa una aportaci� rellevant a la resoluci� del conflicte identitari perqu�, d'acord amb el consens de la roman�stica internacional i de la tradici� filol�gica universit�ria:
a) Reconeix t�citament i expl�citament la unitat de la llengua catalana.
b) Enumera de manera inequ�voca els territoris on aquesta es parla.
c) Precisa que l'expressi� �sistema ling��stic� �s sin�nim de llengua.
d) Complementa el reconeixement indefugible de la unitat de la llengua amb remarques sobre la diversitat ling��stica, i sobre les similituds i difer�ncies entre identitat ling��stica, identitat cultural i ciutadania pol�tica.
4. Tanmateix, els condicionants pol�tics del dictamen fan que s'hi bandege l'aspecte nuclear del conflicte: la determinaci� del nom amb qu� s'ha de designar la llengua, dins i fora dels seu �mbit territorial. En aquest sentit, el dictamen �s calculadament ambigu i defuig un pronunciament clar perqu�:
a) Renuncia a la denominaci� llengua catalana que, d'acord amb la roman�stica, �s el terme general que denomina el conjunt de varietats ling��stiques d'aquest idioma.
b) Propugna, en contra dels fets consolidats, que l'apel�latiu valenci� s'use com a nom alternatiu de la llengua arreu del seu �mbit territorial, inclosos els contexts acad�mics, on, d'altra banda, s�n habituals les denominacions cient�fiques catal� o llengua catalana.
c) Defensa la idone�tat de l'expressi� llengua valenciana, que tot i estar hist�ricament documentada, fomenta la fragmentaci� de la llengua comuna.
d) Proposa, com a conseq��ncia de la indefinici� onom�stica, uns criteris gen�rics de codificaci� ling��stica que insisteixen m�s del que �s convenient en les peculiaritats valencianes, en detriment de la converg�ncia normativa.
5. En definitiva, l'AVL reconeix la unitat de la llengua, per� deixa passar l'ocasi� de dir les coses pel seu nom; s'escuda en les limitacions juridicopol�tiques que emparen la fluctuaci� onom�stica i trasllada als representants pol�tics la recerca d'una soluci� de comprom�s, funci� per a la qual justament es pact� la creaci� d'aquest ens normatiu de la Generalitat Valenciana.
6. L'IIFV s'adhereix a la crida que fa l'AVL per tal que els parlants, amb generositat i flexibilitat, cooperen en la resoluci� del conflicte ling��stic, amb sentit com� i visi� de futur. Aix� mateix, l'IIFV subscriu la declaraci� de l'Institut Joan Llu�s Vives, que agrupa les universitats de parla catalana, i insta els poders pol�tics a abandonar el litigi dels noms com a eina sect�ria de confrontaci� pol�tica, a enaltir i dignificar la llengua compartida i a treballar amb il�lusi� i fermesa per la seua recuperaci� col�lectiva.
Alacant, Castell� i Val�ncia
10 de febrer de 2005
ACPV, �mnium Cultural i OCB davant el DICTAMEN de l'AVL
Acci� Cultural del Pa�s Valenci� (ACPV), �mnium Cultural i Obra Cultural Balear (OCB), davant el Dictamen de l�Acad�mia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa i denominaci� de l�entitat del valenci� aprovat el dia 9 de febrer, volem fer arribar a l�opini� p�blica les seg�ents consideracions:
� 1r.- Valorem positivament que l�Acad�mia Valenciana de la Llengua (AVL) haja reconegut expl�citament la unitat de la llengua catalana. Tanmateix, cal recordar que el fet de la unitat de la llengua ja havia estat reconegut, a m�s de per les autoritats acad�miques, per la Llei de Creaci� de l�AVL, com el mateix Dictamen assenyala, de manera que aquest no �s un pas nou.
� 2n.- �s important tamb� el reconeixement del fet que la llengua pr�pia dels valencians ha rebut hist�ricament dues denominacions: la de �valenci�� i la de �catal��, tal com ha afirmat sempre la Universitat de Val�ncia, i tamb� la d�Alacant i la Jaume I de Castell�, en els seus estatuts. La legalitat d�aquesta doble denominaci� ha estat avalada pel Tribunal Constitucional i, recentment, per quatre sent�ncies del Tribunal Superior de Just�cia de la Comunitat Valenciana, m�xims �rgans judicials competents en la mat�ria. En conseq��ncia, tan legal �i tan avalat per la tradici�- �s l��s de la denominaci� �valenci�� com la de �catal�� per a referir-se a la llengua pr�pia dels valencians.
� 3r.- Tot i aix�, i tal com ha valorat l�Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), �els condicionants pol�tics del dictamen fan que s�hi bandege l�aspecte nuclear del conflicte: la determinaci� del nom amb qu� s�ha de designar la llengua, dins i fora dels seu �mbit territorial. En aquest sentit, el dictamen �s calculadament ambigu i defuig un pronunciament clar perqu�:
a) Renuncia a la denominaci� llengua catalana que, d�acord amb la roman�stica, �s el terme general que denomina el conjunt de varietats ling��stiques d�aquest idioma.
b) Propugna, en contra dels fets consolidats, que l�apel�latiu valenci� s�use com a nom alternatiu de la llengua arreu del seu �mbit territorial, inclosos els contexts acad�mics, on, d�altra banda, s�n habituals les denominacions cient�fiques catal� o llengua catalana.
c) Defensa la idone�tat de l�expressi� llengua valenciana, que t ot i estar hist�ricament documentada, fomenta la fragmentaci� de la llengua comuna�.
ACPV, �mnium Cultural i OCB comparteixen la valoraci� de l�IIFV segons la qual �En definitiva, l�AVL reconeix la unitat de la llengua, per� deixa passar l�ocasi� de dir les coses pel seu nom�.
� 4r.- A m�s, el Dictamen inclou un element de risc innecessari, com �s la proposta d�una codificaci� estrictament valenciana d�una llengua que es reconeix com a comuna. Una codificaci� innecess�ria �ja que la codificaci� existeix des de comen�ament de segle XX, ratificada al Pa�s Valenci� per les anomenades Normes de Castell� de 1932- les motivacions de la qual no entenem, i que pot significar un element de seccessionisme efectiu.
� 5�.- Finalment, el Dictament de l�AVL no tindr� cap valor real si aquest pronunciament formal no va acompanyat de mesures concretes positives, com ara l�homologaci� dels t�tols emesos per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci� amb els emesos pels �rgans hom�legs dels altres territoris els parlars dels quals, segons el pronunciament de l�AVL, constitueixen una �nica llengua, o l�aplicaci� pr�ctica i real del conegut com a Dec�leg d�Ares (llistat de 10 �Criteris d��s del valenci�� aprovat l�1 d�octubre del 2003 en la poblaci� d�Ares del Maestrat per l�actual govern auton�mic valenci� per� mai no aplicat).
Jordi Porta, �mnium Cultural
Sebasti� Frau, Obra Cultural Balear
Eliseu Climent, Acci� Cultural del Pa�s Valenci�
�Final del conflicte?
Alg� va comparar la declaraci� de l'Acad�mia Valenciana de la Llengua (AVL) de la setmana passada a la signatura del pacte de Castell� de la Plana l'any 1932. He d'escriure aquest article l'endem� mateix de la declaraci�, i per tant no tinc perspectiva; i el dia que es publicar�, el lector ja potser s'haur� atipat de comentaris. Aix� i tot, com que penso que va ser un acte molt important, em permeto de resumir-los el que crec m�s essencial d'un text tan curt que cada paraula hi ha sigut calculada al mil�l�metre.
a) "Els diferents parlars de tots eixos territoris constitu�xen una llengua." b) "Compartir una llengua [...] equival tamb� a compartir el llegat cultural que s'ha transm�s en eixa llengua. Per� aix� no implica que els valencians no tinguem unes senyes d'identitat i unes caracter�stiques culturals pr�pies, i que les percebem com a clarament diferenciades de les dels altres pobles que usen la nostra llengua." c) Aquesta llengua "�s una de les principals senyes d'identitat del nostre poble". d) L'AVL "considera que el terme m�s adequat per a designar la llengua pr�pia en la Comunitat Valenciana �s el de valenci�", terme que, en conseq��ncia, serveix per designar tant la globalitat de la llengua com la modalitat local. e) Per� l'AVL demana m�s: cal que "especialment fora d'eixe �mbit ling��stic, s'harmonitze la dualitat onom�stica" i que f) "per al conjunt de la llengua" es faci "una codificaci� polic�ntrica alhora que convergent", car el valenci� "t� la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial." g) Tot aix� "s'ha d'interpretar [...] com una via de promoure l'�s de l'idioma mitjan�ant l'acostament del model de llengua valenci� als seus usuaris".
Els acad�mics han col�locat unes quantes patates calentes en mans diferents, sense excloure's a ells mateixos: als pol�tics els pertoca l'harmonitzaci� de la designaci� (e) i la promoci� social de la llengua (g). Als ling�istes els pertoca de fer la codificaci� polic�ntrica alhora que convergent (f). El lector es preguntar�: �i que no ho era, ja, de polic�ntrica, la codificaci�? Doncs s� que ho era, per� els temps canvien i avui s'ha vist que cal analitzar amb compte una s�rie de fets que abans no s'havien pogut analitzar o valorar prou, simplement perqu� no hi havia "professionals legals" de la llengua com ara. Aqu� hi ha un important aspecte positiu que molts no valencians potser no percebem adequadament: una voluntat de refer l'autoestima i la identitat nacional dels valencians.
Les conseq��ncies d'aquest plantejament s�n ara "obertes": depenen, en definitiva, de la tra�a i de la bona voluntat de tots plegats. Una possibilitat seria for�ar una dualitat d'ensenyaments fora de l'�mbit ling��stic (i no s� si tamb� dins l'�mbit): seria negatiu i potser catastr�fic. Una altra, for�ar una dualitat de titulacions acad�miques: seria una possibilitat no menys nefasta. O b� for�ar que la titulaci� �nica inclogu�s de deb� la coneixen�a de les variants (de totes, ei): seria la millor opci�, i de fet crec que afectaria ben poc la realitat actual d'aquestes titulacions. Una altra possibilitat seria for�ar la duplicaci� sistem�tica de productes orals, audiovisuals i escrits: pel�l�cules, llibres de text, documents oficials, impresos de tota mena, traduccions de literatura. Seria una conseq��ncia nefasta si s'imposava des dels governs. Arribats a la situaci� que hem arribat (que a mi, en principi, em sembla positiva), l'opci� que jo veig m�s favorable per a la llengua seria potenciar de deb� i d'una vegada l'�s social de la llengua, per tots els mitjans legals i socials, i deixar la resta, d'una manera relativament �mplia, en mans dels professionals i dels t�cnics (editors, traductors, fil�legs, pedagogs), sense imposicions pol�tiques: i la llengua, a la llarga, aniria buscant i trobant el seu propi equilibri.
Joan Sol� (Universitat de Barcelona)
Avui 17 febrer 2005
El cam� equilibrat de l�Acad�mia
En fer-se p�blic el dictamen de l�Acad�mia de la Llengua sobre l�entitat i la denominaci� del valenci� (9-2-05), en la premsa s�han fet interpretacions que han remarcat tal o tal fragment segons quina era la ideologia particular de l�autor. Ara b�, �s obvi que, si volem valorar objectivament el document, l�hem de tindre en compte tot. Ben mirat, eixa actitud tamb� la demana la coher�ncia (i, encara, l�honradesa). He analitzat el dictamen en un altre lloc (www.valencianisme.com), i ac� em limitar� a mostrar que la instituci� continua treballant pel cam� equilibrat que la societat valenciana necessita.
En el valencianisme unitarista, l�aportaci� m�s citada �s el fet d�haver convertit en una exposici� clara i precisa la per�frasi llarga sobre la naturalesa del valenci� que hi ha en la Llei de Creaci� de l�AVL. Per�, d�aportacions, n�hi han unes quantes m�s. Com ara, el dictamen constata que, en les lleis espanyoles, hi han dos noms per a designar la mateixa llengua (valenci� i catal�), i possibilita que el nom valenci� siga apte per a anomenar el conjunt. A la vista de factors com eixos, �s comprensible que, en fer-se p�blic el dictamen, hi hagueren crits de sorpresa i d�alegria en els f�rums valencianistes en qu� la llengua �s central o molt important (com ara la llista Migjorn, o �valencianisme.com�).
Realment, tenint en compte els fets dels dos mesos anteriors i considerant quin �s el grau d�informaci� que hi ha en la societat valenciana, haurem de convindre que el dictamen �s m�s del que pod�em esperar. De fet, una persona que no destaca precisament per tindre simpaties per l�Acad�mia (ni pel valenci�) com �s Joan Mart� (el president de la Secci� Filol�gica de l�Institut d�Estudis Catalans) afirmava el dia 11 en un peri�dic: �Reconec que no m�esperava que s�emet�s el dictamen despr�s de les intenses pressions pol�tiques d�Esteban Gonz�lez Pons i el Govern de Camps sobre l�Acad�mia. Estic satisfet amb el text: l�AVL s�ha mantingut independent davant les amenaces pol�tiques�. Tamb� ha sigut molt positiva la valoraci� que ha fet l�editorial del diari Avui (11-2-05).
Com era predictible, algun pol�tic de la dreta valenciana ha fet afirmacions p�bliques que no es fonamenten en el contingut del dictamen i que, per tant, s�n demag�giques. Lamentablement, eixa caracter�stica tamb� apareix en declaracions de persones (i d�alguna instituci� p�blica) que es proclamen cient�fiques i que, el dia que algun investigador les analitzar�, provocaran vergonya en la universitat.
Ad�s, he esmentat aportacions que s�n desfavorables als qui tenen sentiments viscerals contra l�unitarisme. Per� el dictamen tamb� cont� recomanacions que provocaran reaccions negatives entre els qui tenen sentiments viscerals contra el particularisme. I �s que, des del comen�ament fins al final, l�Acad�mia manifesta una voluntat ferma d�evitar els extrems. Aix�, en afirmar la unitat ling��stica els acad�mics ens recorden que la modalitat valenciana t� �la mateixa jerarquia i dignitat� que les altres parts del sistema ling��stic, cosa que exclou que en la llengua culta hi hagen prejudicis contra paraules valencianes populars i perfectes, com ara avant o el pronom u. Diguem-ho en forma d�esl�gan: ni unitat sense particularitats, ni particularitats sense unitat. Un altre exemple: l�Acad�mia fa una exposici� que comporta que els bens culturals que compartim amb les Illes Balears i amb Catalunya no han d�enterbolir l�objectiu fonamental, que no pot ser altre que treballar per la identificaci� dels valencians amb nosaltres mateixos com a poble.
Podem dir, per tant, que la instituci� normativa avan�a pel cam� que m�s pot ajudar al valenci� a recuperar �s social: lliurar-lo d�uns enfrontaments que, ultra ser del tot antag�nics, supediten el valenci� als interessos particulars del bipartidisme espanyol. En realitat, l�esperit que batega en el dictamen de l�Acad�mia �s el mateix que apareix en Sanchis Guarner o en Josep Giner, el qual en els darrers anys han recuperat sectors ben importants del valencianisme pol�tic (tant en la part unitarista com en la particularista).
Com �s sabut, la petici� inicial que la llengua s�anomene valenci�-catal� fora del domini ling��stic, s�ha canviat pel requeriment que eixa q�esti� la solucionen els governs aut�noms implicats. La proposta final (que �s la que feia el manifest de �valencianisme.com� sobre el nom de la llengua en les lleis) diria que t� un fonament clar. La manera oficial d�anomenar un idioma �s un s�mbol tan potent, que eixa decisi� no es pot prendre prescindint de la m�xima instituci� democr�tica d�un poble. Recordem que una q�esti� molt menys important (una reforma ortogr�fica de tercera fila per a l�alemany) no es va aplicar mentres no va ser aprovada pels parlaments d�Alemanya, d��ustria, de Su�ssa i de tots els l�nders d�Alemanya.
A la vista de les caracter�stiques anteriors, conclouria que hem d�agrair als acad�mics el dictamen equilibrat que han elaborat, a pesar de la pressi� enorme que han hagut d�aguantar durant dos mesos. Tamb� cal destacar la defer�ncia de l�acad�mic que se�n va eixir de la sala a fi que el dictamen fora aprovat per unanimitat. Finalment, �s de just�cia remarcar l�esfor� que han fet dos sectors: el que prov� del particularisme (que ha acceptat la unitat ling��stica i el fet de compartir bens culturals) i l�universitari (que ha reconegut la import�ncia de tres factors valencians: el nom de la llengua, les particularitats ling��stiques i la consci�ncia de poble).
Ara cal esperar que, els uns i els altres, seran conseq�ents amb el dictamen que han firmat. Per a aconseguir que l�Acad�mia siga reconeguda, acceptada i estimada s�n necess�ries diverses condicions, una de les quals �s que els seus membres siguen els primers que practiquen i divulguen les seues pr�pies decisions, tant si es tracta del model ling��stic com si s�n acords onom�stics o culturals. Pel que fa a la societat civil valenciana, hem d�esperar que tindrem prou formaci� per a centrar-nos en el tema de l��s social del valenci� i ignorar la guerra d�ess�ncies i de s�mbols que seguiran proposant-nos des dels extrems.
Abelard Saragoss� (Universitat de Val�ncia)
Levante-El Mercantil Valenciano 16 febrer 2005
Ja ha nascut la criatura
El part ha estat dif�cil, per� al final la criatura �el dictamen de l�AVL� ha vingut al m�n. En aquest bugat de la llengua hi ha tres aspectes: la declaraci� de la unitat de la llengua, la q�esti� onom�stica i la q�esti� de l�est�ndard.
Primer punt. El document resol molt b� el tema de la unitat del catal�, que �s proclamada (ara s�) sense subterfugis. Amb aix� el secessionisme estricte queda malparat. Ja veurem qu� fan ara els del PP, que, a primera vista, sorpr�n que hagin dat el vistiplau al document.
Segon punt. La q�esti� onom�stica no queda ben resolta. L�acad�mia considera el nom de catal� com un dels noms (regionals) de la llengua al mateix nivell que el de valenci�; i aix� no �s seri�s, perqu� una instituci� que es pret�n cient�fica no pot deixar de proclamar tamb� que, per molt que els valencians hagin dit des de sempre valenci� a la seva parla, com altres catalanoparlants s�hi han referit amb altres noms locals �i aix� �s leg�tim, si es vol�, catal� �s la denominaci� que rep la llengua universalment en els dominis cient�fics. I catal� ha de ser el nom de la llengua considerada globalment i de la llengua estandarditzada destinada als usos formals. La pretensi� dels acad�mics d�introduir el gentilici valenci� en la denominaci� de l�idioma fora de l��mbit de la comunitat ling��stica, �s per a mi el punt m�s desafortunat del document.
Tercer punt. El tema de l�est�ndard tampoc no queda ben resolt, per� aix� ja no �s culpa nom�s de l�acad�mia. L�acad�mia l�encerta quan crida a elaborar un est�ndard unitari per als usos exteriors a la comunitat ling��stica, basat en formes cl�ssiques, etc. Per� no l�encerta quan d�en�� de la seva creaci� fomenta la dialectalitzaci� del catal� del Pa�s Valenci�, amb la ret�rica del populisme. Per� aix� �s el que han fet tamb� els lights barcelonins, no ho oblid�ssim pas.
Crec que dels tres punts indicats �proclamaci� de la unitat de la llengua, nom i est�ndard� el menys important �s el primer. S�, s�, tal com sona. Perqu� nom�s amb la utilitzaci� d�un nom unitari i amb la utilitzaci� d�un est�ndard com�, el catal� ser� percebut com una sola llengua pels qui el parlen. Les proclames sobre la unitat estan molt b�, per� sense els altres dos elements no serveixen per a gaire cosa. L'AVL ha proclamat solemnement la unitat de la llengua catalana, una cosa que ja sab�em de feia cent cinquanta-anys, per� en la q�esti� del nom de la llengua �que ser� el centre de la versi� actual de la batalla de Val�ncia� no s� si ha complicat m�s les coses en lloc de resoldre-les.
Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears)
9 febrer 2005
Academia Linguae Valentiana tandem agnoscitur Catalanam atque Valentianam ipsam esse linguam. Eius enim dictamen ita asseuerat: "secundum Philologiam, linguam Valentianis propriam atque historicam esse eamdem, qua utuntur Catalani, Baleari atque Andorrani, sicut aliae regiones antiqui Regni Aragoniae". Quae res, quamuis euidentissima iam patefiebat, in dubium revocata erat a nonnullis politicis (inter quos PP siue Factio Popularis), qui illam Academiam creauerunt duobus annis ante eo ut diuisionem linguisticam fieret. Ipsa pro causa, maioris momenti est hoc dictamen unitati fauens. Fortasse, primus hic fuerit gradus ad linguam Catalanam plene agnoscendam, utpote quae in Constitutione Europaea futura neglegitur, quamuis haec ubertati culturali fauere affirmet, illa amplius 7 milionibus hominum loquatur.
Ephemeris 13 febrer 2005