rac� de la llengua
[�] Una particularitat del parlar de les Balears �s la p�rdua de la S entre vocals que observam en mots com "filoa", "raboa", "caera", "roegar" i "camia" (per "filosa", "rabosa", "casera", "rosegar" i "camisa"). [�] El professor Francesc de B. Moll tracta d'aquesta q�esti� a "El parlar de Mallorca" (Biblioteca B�sica de Mallorca 26), p�gs. 73-74. Recull l'opini� de J. Coromines, segons el qual se tractaria d'un residu occit� deixat a les Illes pels repobladors procedents de Proven�a. Els repobladors occitans devien observar que, a vocables seus com "plazer", "auzir", "cruza", corresponien mots catalans pronunciats "plaer", "oir", "crua"; aleshores aquells proven�als aplicaven la mateixa reducci� a paraules que en catal� conservaven la consonant procedent de la S llatina. Se tractaria d'una ultracorrecci� basada en la regla de tres: si el mot occit� "cruza", en catal� �s "crua", "camisa" ha de ser "camia".
Professor Grimalt
Diari de Balears, 13 mar� 2005
Avui comen�a a fer cam� l�Institut d�Estudis Bale�rics. El seu naixement ha estat pol�mic, i no cal parlar-ne m�s. El govern de les Illes Balears abandona el Ramon Llull amb el pretext d�haver estat menyspreat per la Generalitat, i s�apressa a donar una dimensi� nova a l�Institut, perqu� pugui �sser el vehicle capa� de potenciar la pres�ncia de la literatura catalana d�autor balear a l�exterior i a l�interior de la Comunitat. Les coses es feren aviat, ja ho he dit, per� amb ganes de guanyar-se la confian�a dels escriptors. Immediatament despr�s de la ruptura amb el Llull, ja va c�rrer la brama que Gabriel Janer Manila en presidiria la r�plica. I aix� ha estat. Janer Manila �s un novel�lista d��xit i un intel�lectual de prestigi, que sempre ha mantingut una actitud rigorosa en defensa de la llengua i de la cultura catalanes. El seu fitxatge, per part del govern, constitu�a un �xit sense precedents.
Vull dir que el fet de posar Janer al front d�una instituci� p�blica dependent de la conselleria de Cultura, emmudia moltes veus cr�tiques envers la pol�tica ling��stica i cultural de Francesc Fiol. Si de cas quedaven dubtes, Janer va afirmar que tenia les mans lliures per a dissenyar, a la seva manera, l�organigrama i el camp de treball de l�Institut. No cal dir que ho crec. Altrament vull pensar que Janer -coherent amb la seva traject�ria-, hauria dimitit el primer dia. Aquestes bones sensacions es confirmaren amb el fitxatge estrella de Sebasti� Alzamora, com a responsable de l��rea de promoci� exterior de la literatura, i amb el d�un equip de professionals amb experi�ncia. Avui horabaixa l�Institut es presenta en societat. Hi he estat convidat (cosa que agraesc de tot cor), per� no hi anir�. Per qu�? Parlem-ne.
Consider que el plantejament inicial de l�Institut �s v�lid, �nicament si s�analitza fora de context. Quan se�l situa a l��mbit ling��stic, cultural i pol�tic en el qual neix, la seva pres�ncia no �s m�s que un enorme contrasentit. La literatura catalana s�ha de presentar a l�estranger a trav�s del Llull. I si el Llull no serveix, s�ha de crear un organisme que permeti canalitzar la divulgaci� de l�obra d�autor catal� sense reparar si �s nascut a Alcoi o a Sa Pobla.
El fet de promoure la literatura catalana feta a les Illes Balears, o per escriptors nascuts a les Illes Balears, no �s admissible ni partint del sup�sit que aquesta fos l��nica via que ens deixen lliure, als escriptors. Els possibilismes s�n v�lids en pol�tica i en economia. Tocant a llengua i cultura, no tenen sentit. La llengua i la literatura s�n part de l�expressi� m�s genu�na d�un poble, no admeten especulacions. Si s�hi especula, com fa el conseller Fiol amb l�ensenyan�a, �s perqu� nosaltres, els catalans, fem part d�un poble esquarterat i sotm�s. Ho sabem des de sempre. Tanmateix, aquesta circumst�ncia esdev� molt m�s lacerant quan el poder cau en mans d�un Jaume Matas, partidari d�aplicar pol�tiques clarament agressives contra tot all� que significa patrimoni i personalitat cultural.
Matas, amb Aznar a Madrid, era un partidari fervent de valencianitzar les Illes Balears. Zaplana �s el seu assessor m�s influent, no �s cap secret. M�s endavant, el contratemps electoral dels conservadors a les eleccions estatals el va fer canviar d�estrat�gia. D�idees, no. Aleshores, si Matas pensa com pensa i pensa malament, on hem d�encabir l�Institut per fer-ne una lectura positiva? Dif�cilment pot promoure la literatura que es fa en aquesta part del pa�s, si la llengua catalana �s sistem�ticament maltractada des del mateix govern.
No podem desvincular l�Institut de les maniobres de Fiol, Rodr�guez o Estar�s, encaminades a rebaixar la presencia social de la llengua catalana. Tampoc no el podem desvincular de la supressi� de la JAC, de la l�ocupaci� de la freq��ncia dels canals catalans per part d�IB3, de la convocat�ria biling�e dels Ciutat de Palma o de l�exclusi� de l�OCB dels consells consultius de la Comissi� Consultiva d�Avaluaci� del Catal� i del mateix Institut d�Estudis Bale�rics. D�altra banda, i pel que fa a l�Institut, veig amb sorpresa que l�AELC -l��nica associaci� representativa dels interessos dels escriptors- tamb� ha estat exclosa. Tot plegat em fa pensar que l�Institut neix amb molts d�interrogants, amb independ�ncia que sigui una eina �til per a alguns escriptors o per als escriptors en general.
M�s partit, no hi ha dubte, en traur� el govern, que guanya imatge amb el foment (aparent) de la literatura catalana, mentre promou l�empobriment de l��s social del catal�. Per aix� no acudir� anit a la presentaci� de l�Institut. Tanmateix, desig tota la sort del m�n a Gabriel Janer i als professionals que se n�han fet c�rrec. Res no em satisfaria m�s que haver de recon�ixer que jo anava equivocat. En sortir�em tots guanyant. Seria senyal que el govern Matas -amb el senyor Matas al capdavant- hauria canviat de criteri.
Lloren� Capell�, escriptor
Diari de Balears 30 setembre 2004
Palma, 20 juliol 2004. Segons informa C. Roig al Diari de Balears (www.diaridebalears.com), el 65'8 per cent dels ex�mens de les Proves d'Acc�s a la Universitat realitzades a les Illes Balears el mes de juny passat es contestaren en catal�. Aquesta xifra representa un lleuger increment del 2'7 per cent respecte de les dades que es recolliren l'any anterior i de prop de sis punts en els darrers dos anys. Des de l'any 2001 s'ha augmentat m�s de quinze punts el nombre d'ex�mens de selectivitat contestats en catal� a les Illes Balears.
Aquest c�mput contempla nom�s les assignatures en les quals la llengua catalana �s �nicament vehicle d'expressi� i per aix� s'exclouen les mat�ries de llengua catalana, llengua espanyola i estrangera.
Pel que fa als resultats per illes, Menorca �s on m�s ex�mens s'han respost en la llengua pr�pia de les Illes Balears amb un total del 84'5 per cent, seguit de Mallorca amb el 62'5 per cent i les Piti�ses amb el 57'6 per cent.
Aquest augment suposa que en els darrers cinc anys s'ha produ�t un increment general de l'�s de la llengua catalana a les proves de selectivitat d'un 24'1 per cent en el conjunt de les Illes. A Mallorca suposa una millora del 21'2 per cent un 20'6 per cent a Menorca i un 36 per cent a Eivissa i Formentera.
Divendres passat, l�escriptor Baltasar Porcel mantenia un di�leg amb N�Antoni Bassas, presentador d�un programa de Catalunya R�dio, al qual jo, capficat en la feina que feia, no prestava gaire atenci�. De cop, em vaig t�mer que la conversa derivava cap a una q�esti� de llenguatge i vaig estirar les orelles. El presentador, volent-se expressar a la mallorquina, va dir: "amb es cotxo". El senyor Porcel, molt oportunament, el va rectificar dient: "No: amb so cotxo". � Per�, a Mallorca, no dieu "es cotxo"? �va objectar el presentador. Aqu� En Porcel va donar una resposta vaga, com ara: S�, deim "es cotxo", per� va variant...
Abans de m�s comentaris, precisar� la regla: la forma "so", de l�article mascul�, s�usa en lloc de "es", quan va precedida de la preposici� "amb" i seguida d�un mot comen�at en consonant, com en el cas que comentam. �s una variaci� an�loga a la que fan a Pollen�a, on diuen "u cap", per� "amb lo cap". El plural de "so" �s sempre "sos": "amb sos cavalls", "amb sos amics". Aix� mateix cal dir que de vegades usam la preposici� "amb" all� on tocaria usar "en". Per exemple, �s corrent dir "pensava "amb" all� que m�havies dit". Tamb� quan la preposici� "amb" apareix indegudament, usam la forma "so" de l�article: "pensa amb "sos" deutes que t�". Aix� ens planteja dubtes quan volem escriure dialectalment: qu� hem de fer en aquests casos? �Escriurem "pensa amb sos deutes", i llavors no usam la preposici� adequada, o escriurem "pensos en sos deutes", i farem una combinaci� indeguda, o b� escriurem "pensa en es deutes", i falsejarem el parlar que tractam de representar?
En Jaume Vidal Alcover, que coneixia b� el parlar de Mallorca i altres parlars catalans, ja advertia dels errors que trobam en escrits que pretenen transcriure�n el parlar viu i, referint-se a l�Arxiduc, deia: "S�embulla a l�hora dels plurals. Amb el femen� "ses", encara l�encerta. Per� no sap escriure "ets" o "es" segons convengui", i m�s endavant afegeix: "Darrerament he llegit un text, que vol esser escrit en mallorqu� ben planer i tal com es parla, on posa "amb es dibuix d�un pag�s", o "ha canviat molt amb es temps", cosa que no diria mai un mallorqu�, el qual usaria "so" sense cap dubte, a la primera frase i per ventura "el" a la segona." Quan publicava aquestes l�nies (10 d�agos del 1972, a la "Pol�mica d�en Pep Gonella"), ja no vivia a Mallorca, i per aix� no devia haver notat un canvi que jo vaig comen�ar a observar a Ciutat a principis dels anys 70, per� podria haver-se iniciat abans. Hi ha mallorquins que ja dirien "amb es dibuix". Pertanyen a un grup hum� que no sabria delimitar.
Sobre aix�, m�agradaria sentir l�opini� d�un dialect�leg, o millor potser d�un soci�leg del llenguatge. Els qui diuen "amb es" solen esser persones amb cert vern�s cultural, de vegades amb t�tol universitari, i sovint gent de la Ceba; en tot cas, persones que parlen amb pretensions, cosa que no els impedeix cometre errors greus. A les meves orelles, la combinaci� "amb es" hi sona com una nota desafinada, com hi sonaria a els d�aquells mallorquins d�antany, tan sensibles a les desviacions en el parlar. M�imagin que els qui diuen "amb es" es deuen pensar que la forma "so" �s incorrecte, i no ho �s gens si s�usa on correspon, al contrari. I �s que avui, les normes m�s respectades solen esser les m�s injustificades i desencertades, i de vegades, com en aquest cas, les inexistents.
Professor Grimalt
Diario de Mallorca, 26 d�octubre de 2003