rac� de la llengua
Tortosa ha estat considerada sovint com una ciutat situada a l'extrem sud de Catalunya i, des d'aquest punt de vista, es podria dir que la seva situaci� �s exc�ntrica a Catalunya, per� la perspectiva canvia completament si la considerem inserida en el context dels Pa�sos Catalans, l'�rea ling��stica i cultural de la llengua catalana.
En aquest context, Tortosa ja no �s el sud, ja no �s exc�ntrica, sin� que es troba situada estrat�gicament al bell mig de l'�rea ling��stica catalana. Tortosa, i amb ella totes les Terres de l'Ebre, s�n el pont entre les comarques centrals del Principat de Catalunya, el Pa�s Valenci� i la Franja de Ponent.
Per la seva situaci� geogr�fica, Tortosa �s de manera natural la capital de les Terres de l'Ebre i tamb� exerceix la capitalitat per les comarques m�s pr�ximes de la Franja de Ponent, com �s ara la comarca del Matarranya i poblacions de les comarques lim�trofes del Pa�s Valenci�, com el Maestrat i els Ports. Aquesta funci� de pont t� una tradici� administrativa important en el bisbat de Tortosa que durant segles s'ha est�s m�s enll� dels l�mits territorials del Principat de Catalunya cap al nord del Pa�s Valenci� i la Franja de Ponent.
Pel fet de ser una ciutat central dels territoris de llengua catalana, la FOLC (Federaci� d'Organitzacions per la Llengua Catalana), federaci� que aplega organitzacions que treballen per la llengua d'arreu dels Pa�sos Catalans, l'ha escollida per a establir-hi la seva seu. Equidistant de Barcelona i Val�ncia, de Perpiny� i d'Alacant, i no lluny de Vall-de-roures i Calaceit, t� el gran avantatge d'afavorir els contactes entre les organitzacions del nord, del sud i de ponent i t�, a m�s, la significaci� de projectar una imatge m�s centrada del nostre domini ling��stic.
D'altra banda, ling��sticament els parlars de l'Ebre pertanyen al catal� occidental, al mateix grup que els parlars valencians. Tortosa i les Terres de l'Ebre amb la seva acusada personalitat s�n tamb� un pont ling��stic per al Pa�s Valenci�. La difusi� dels parlars occidentals del Principat de Catalunya (vegueries de les Terres de l'Ebre, de Lleida i del Pirineu) des dels mitjans de comunicaci� amb seu a l'�rea de Barcelona seria un bon ant�dot contra les temptacions secessionistes d'alguns sectors valencians. Molts trets que diferencien el tortos� del parlar barcelon� s�n comuns amb molts parlars valencians.
Hi podr�em afegir d'altres raons hist�riques i culturals: perman�ncia musulmana m�s prolongada, estructures de poblament semblants, economia eminentment agr�ria fins fa pocs anys amb sorgiment accelerat de les ind�stries transformadores de base tradicional, folklore diferenciat del que s'ha volgut simplificar com a representatiu catal�, etc.; trets que diferencien les Terres de l'Ebre de la Catalunya central i que l'acosten a moltes zones del Pa�s Valenci�. Tortosa i les Terres de l'Ebre s�n de fet una veritable cru�lla dels Pa�sos Catalans.
La FOLC ha decidit constituir-se a Tortosa [�] i establir-hi la seva seu perqu� ha considerat que era el lloc idoni i tamb� per la voluntat de poder contribuir a impulsar aquesta ciutat com a capital cultural dels Pa�sos Catalans. L'Ajuntament de Tortosa ha ent�s la import�ncia que pot tenir aquesta capitalitat per la ciutat i ha donat tota mena de facilitats a l'establiment de la FOLC, fet que agra�m molt sincerament.
D'ara endavant caldr� treballar per impulsar aquestes potencialitats organitzant activitats que interessin a tot l'�mbit ling��stic catal�. La FOLC ja es proposa organitzar la propera tardor, juntament amb d'altres actors igualment interessats, unes Jornades a Tortosa sobre el Mercat Cultural Catal�, un mercat que compartim tots els parlants de la mateixa llengua.
Rafael Castellanos i Lloren�
Membre de l'Associaci� per la Llengua i del secretariat de la CFOLC
La veu de l'Ebre (15-04-2005)
El tema de la divisi� dels dialectes valencians �s realment m�s complexa del que sembla. Segons crec, la divisi� proposada darrerament pel benassalenc Andreu Beltran Saragoss� (i defesa tamb� per Jordi Colomina) trenca un poc la terminologia de Llu�s Gimeno Bet�. Gimeno Bet� parla de "tortos�" a tota la zona del nord del PV on hi ha -o a la primera persona "jo penso", cau la -r "canta(r)" i existix desafricaci� del fonema /d3/ intervoc�lic: m�i3e o m�3e. La franja estreta fronterera entre el PV i Catalunya on hi ha l'imperfet de subjuntiu "an�s" i un manteniment ferm de la /d/ en "vegada" �s considerada part del "tortos� septentrional". Per a Andreu Beltran, i tamb� per a mi, el que hi ha entre les terres de l'Ebre fins -aproximadament- Torreblanca �s una zona de transici� entre el nord-occidental i el valenci�.
El tortos� �s m�s una �rea de transici� que un dialecte concret, hi ha barreja de trets valencians i nord-occidentals, per� no una zona dialectal massa caracter�stica i estable. La quantitat d'isoglosses que hi ha a esta zona del nord del PV i del sud de Catalunya vindrien a confirmar esta visi� del tortos� com a dialecte de transici� entre dos grups dialectals principals: valenci� i nord-occidental. Jo crec que el "tortos� meridional" �s m�s justament "valenci� septentrional", o siga, una �rea amb caracter�stiques tortosines per� m�s af� al valenci�, mentre que eixa franja estreta a qu� feia refer�ncia on fan "an�s", "vegaDa" (amb d conservada) podria ser considerada m�s pr�piament "tortos�". I este "tortos�" hauria de ser definit com el dialecte del grup nord-occidental de transici� cap al valenci� i per aix� caracter�stic dins l'�rea nord-occidental.
Josep Saborit
Migjorn 27 setembre 2003
Com �s l�gic, com m�s gran �s l'espai que volem que abrace el tortos�, m�s isoglosses hi haur�. Si al tortos� li fem incloure els parlars de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsi�, Matarranya, Alt i Baix Maestrat i Ports...�s evident que ens trobem amb difer�ncies important�ssimes: lo/el; cant�s/cantara; ell pensa/ell pense; portaR-lo/porta'l/porta-lo; este-aquell/este-eixe-aquell; les "d" intervoc�liques, etc. Si el tortos� �s Baix Ebre i Montsi� amb parlars de trancisi� a nord, sud i oest, ens trobem amb un parlar prou homogeni, molt valencianitzant al sud del Montsi� (especialment Alcanar).
Si som capa�os de dividir una llengua en dialectes hem de saber qu� �s un dialecte. Per cert, qu� �s un dialecte? Em sembla m�s una abstracci� funcional i operativa per a treballar que una realitat inq�estionable. Si per a definir un dialecte �s b�sica la pres�ncia d'un centre i unes perif�ries de trancisi� que reben influ�ncia d'altres centres, sembla que el m�s l�gic �s que anomenem els dialectes amb el nom d'aquest centre: alacant�, tarragon�, castellonenc, etc. �s clar que, llavors, haurem de poder demostrar que els trets ling��stics d'aquesta �rea s'emanen des de la influ�ncia d'aquest centre. �s a dir: �si a Vinar�s diuen "cant�s" �s per la influ�ncia de Tortosa i si a Benicarl� diuen "cantara" �s per influ�ncia de Castell�? �Si a Arnes (Terra Alta) diuen "cantara" �s per la influ�ncia de Morella, Benicarl� o Castell�? Em temo que �s molt dif�cil provar tot aix�. Potser el centre-perif�ria no siga l'�nic criteri (i, fins i tot, no el decisiu) per a parlar d'un dialecte.
Si ens basem en centres d'influ�ncia, en casos com el tortos� ens trobem amb dificultats. �s indubtable que entre Lleida i Castell� hi va haver fins fa relativament poc la influ�ncia d'un centre que era Tortosa. Tan evident com que ara aix� no existeix: Tortosa-centre s'ha difuminat fins a desaper�ixer. �s evident que el tortos� en sentit lax es valencianitza a mesura que anem al sud i es lleidatanitza a mesura que anem cap al nord (T. Alta-Ribera). Aix� passaria tamb� si Tortosa fos centre d'aquest territori, per� en la situaci� actual s'ha accentuat. M'agradaria poder-ho constatar amb un estudi seri�s, per� tinc la impressi� (i alguna dada) que fa un parell de segles l'homeogene�tat d'aquests territoris era molt m�s gran per la pres�ncia d'un centre clar. Aix� no vol dir que tots parlessen com ara a Tortosa i que s'hagen separat!: a Tortosa fins fa no res es deia "eixe", "ac�" "eixir" , per exemple.
Per cert, em sembla que posar en dialectes diferents Vinar�s i Benicarl� �s una mica arriscat. L'imperfet de subjuntiu �s important, per� hi ha molts altres fen�mens a tenir en compte igualment importants. Crec que l'article mascul�, la primera p. del p. indicatiu, etc. s�n tant o m�s importants. Molts trets "valencians", a m�s, "pugen" al Matarranya i s'introdueixen a la Terra Alta: parlo dels imp. del subj. "cantara"... entre altres. Fins i tot, si mirem el conjunt, podr�em dir que alguns d'aquests trets connecten el nord del PV amb la Terra Alta i aquesta amb Lleida, mentre que Tortosa esdev� una illa "valencianitzant": "ell pense" �s Terra Alta, Matarranya, nord del PV fins molt avall, mentre que Tortosa-Amposta �s "pensa" (i una mica m�s al sud "pensE", fenomen fon�tic tamb� de m�s al nord i m�s al sud). La parla de Vall-de-roures t� molt m�s de morellana que de tortosina, i la morellana t� molt m�s de "valenciana" que la de Vinar�s... i la de Vinar�s-Alcanar t� molt m�s de valenciana que la d'Amposta.
Per� aix� passa arreu: el "tarragon�" �s "barcelonitza" cap al nord i es difumina amb l'occidental lleidat� amb algun tortosinisme cap al Priorat i lleidat� pur i dur cap a la Conca.
Joan Mascarell
Migjorn 29 setembre 2003