rac� de la llengua
Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears, proposa a la Secci� Filol�gica de l�Institut d�Estudis Catalans la incorporaci� del mot �esquizogl�ssia� al diccionari de l�Institut. Reprodu�m els fragments principals del text de la proposta, publicada al Diari de Balears.
�Prop�s a la Secci� Filol�gica de l'Institut d'Estudis Catalans d'incorporar r�pidament aquest nou mot al diccionari de la llengua catalana. Amb aquesta incorporaci� la paraula digl�ssia*, que tanta de feina ha fet en aquest pa�s i tantes d'alegries ens ha donat, deixar� d'anar tota sola per la vida i tindr� una germaneta que li faci companyia. I els qui ens buidam els ulls d'atalaiar la situaci� sociol�gica del catal� i ens buidam les gl�ndules suprarenals d'adrenalina com a conseq��ncia de tal activitat tindrem un nou estri conceptual que ens permetr� millorar els resultats de la nostra ingrata tasca.
��s clar que si b� �s ver que el nou mot tindria un germ� per part de mare, tamb� en tindria un per part de pare, que, com el lector ja deu haver endevinat, �s esquizofr�nia. El terme significa literalment �ment escindida�, i el concepte t� com un dels components primordials la idea de p�rdua de la unitat de personalitat. El terme esquizogl�ssia aniria perfecte per a caracteritzar la p�rdua d'unitat de personalitat ling��stica, un quadre patol�gic de cada vegada m�s present i m�s escampat a la nostra societat.
�L'esquizogl�ssic seria aquell biling�e que quan parla es troba tan lliurat a la passi� biling��stica que arriba a perdre la noci� de quina llengua parla. L'esquizogl�ssic bota de llengua a llengua �alternativament entre dues, vull dir� amb la mateixa rapidesa que una mona bota d'arbre a arbre, tot i que el comportament de la mona �s una manera natural d'avan�ar, i el comportament del biling�e botador �s nom�s una manera ben expl�cita de fer el moneot. [�]
�Doncs au. De la mateixa manera que despr�s de l'aportaci� de Ferguson tothom va poder veure les coses m�s n�tidament amb la distinci� entre biling�isme i digl�ssia, ara, amb aquesta nova proposta de precisi� conceptual, m�s ajustada a la realitat d'ara, tamb� podrem destriar coses que hom ens serveix de manera barrejada i confusa. Vaja, podrem deixar de caure en l'error de confondre biling�isme i esquizogl�ssia. �s clar que m�s que de biling�isme �parlar nom�s dues lleng�es ja s'ha de veure com una manera d'anar molt just� haur�em de parlar de multiling�isme. El multiling�isme ordenat �s aquell que practica el qui usa la pr�pia llengua per a viure al seu pa�s, el franc�s per a llegir Lamartine, l'angl�s per a participar en un congr�s internacional, i l'espanyol per a anar de visita a Las Hurdes. Un estat de salut i benestar ling��stics que �insistesc� no s'ha de confondre per res amb l'esquizogl�ssia. Ah: ni amb un altre estat de minusv�lua ling��stica com �s el monoling�isme. Sobretot el monoling�isme carencial que trobam en el nostre entorn, que es manifesta en la incapacitat de parlar la llengua pr�pia del pa�s on un ha nascut o viu, i la tend�ncia compulsiva a l'ostentaci� d'aquesta incapacitat. �
Gabriel Bibiloni �s professor de la UIB
Diari de Balears 30 mar� 2005
* [N. de l�editor d�info-reflex: digl�ssia �s la situaci� de contacte entre dues lleng�es una de les quals t� un estatus sociopol�tic inferior.]
[�] El biling�isme �s la capacitat que t� una persona de parlar i entendre dos idiomes, fet que �s altament positiu, perqu� augmenta considerablement les seves possibilitats de comunicaci� i amplia la seva cultura i la seva visi� del m�n. I encara ho �s m�s de positiu si la persona no es conforma a ser biling�e i arriba a ser pluriling�e.
El biling�isme �s, per tant, una caracter�stica individual.
Per� [�] el biling�isme [�] asim�tric [que propugna el PP], �o �s, [que] els mallorquins hem de saber el catal� i el castell�, per� els immigrants, tant si s�n espanyols com estrangers, no cal que coneguin la nostra llengua [�], t� com a conseq��ncia la minva dels drets individuals dels mallorquins, ja que si b� damunt el paper tenim el dret d'usar el nostre idioma pertot arreu, a la pr�ctica ens trobam amb un munt de monoling�es que no ens entenen quan feim servir l'�nica llengua pr�pia de Mallorca. Aix�, per�, [�] no �s biling�isme.
[�] Les caretes comencen a desapar�ixer, no es tracta nom�s de potenciar el biling�isme asim�tric, consistent a no fer res en els �mbits on el castell� �s majoritari i intervenir en aquells que domina el catal� per fer-los �biling�es�. Ara ja treballen obertament i sense cap tipus de prejudici pel monoling�isme castell�, trepitjant impunement i sense cap tipus de complex els drets individuals dels ind�genes d'aquesta terra, que legalment estam obligats a con�ixer el castell�, per� no ho estam a usar-lo for�osament.
Jaume Llad�, professor
El Cinqu� Simposi sobre Biling�isme reuneix 400 experts a Barcelona
"Totes les criatures creixen en un entorn biling�e o multiling�e. S'han de modificar els estudis, ja no poden basar-se en una concepci� de l'individu com si fos monoling�e". Amb aquest argument, la professora de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts Suzanne Flynn va clausurar dimecres la cinquena edici� del Simposi Internacional sobre Biling�isme, celebrat a Barcelona del 20 al 23 de mar�.
Flynn va exposar a la seva xerrada que "com m�s lleng�es se saben m�s f�cil �s aprendre'n altres". Segons aquesta investigadora, un nen que neix al Pa�s Basc i que parla castell� i euskera indistintament tindr� m�s "punts de refer�ncia per aprendre'n una tercera, una quarta o m�s lleng�es".
ESTUDIS EN AUGE
La trobada, que ha reunit m�s de 400 acad�mics de tot el m�n, ha suposat un aven� sobre una �rea del coneixement que ha experimentat un r�pid creixement en els �ltims 10 anys.
Aquesta �s la primera vegada que el simposi �que ha estat organitzat per la UAB, la UPC, la UPF i la UOC� es desenvolupa en un context de parla no angl�fona. "La trobada ha estat un �xit. S'ha plantejat la possibilitat de crear una associaci� internacional sobre biling�isme i multiling�isme", va explicar Joan Argenter, catedr�tic de ling��stica de la Universitat Aut�noma de Barcelona (UAB) i un dels organitzadors d'aquest esdeveniment.
El 1997, es va celebrar la primera trobada a Newcastle i, des d'aleshores, s'ha organitzat cada dos anys. El 2007, el simposi tindr� com a seu Hamburg.
El Peri�dico 24 mar� 2005
Benvolgut senyor President:/ Querido se�or Presidente:/ La gen�tica ens provoca m�s d'una sorpresa,/ la gen�tica nos da m�s de una sorpresa,/ com �s ara la del drac dels set caps,/ como la del drag�n de las siete cabezas,/ qualque xot amb cinc cames,/ alg�n cordero con cinco piernas,/ i m�s d'un gall amb dues crestes./ y m�s de un gallo con dos crestas./ Tanmateix, la gen�tica,/ Sin embargo, la gen�tica,/ no ha donat mai una persona amb dues lleng�es./ jam�s ha dado una persona con dos lenguas./ Insistesc: hi ha persones amb dues cares o amb dues camises,/ Insisto: hay personas con dos caras o con dos camisas,/ per� aquestes ja tenen un nom assignat en el diccionari./ pero estas ya tienen su nombre asignado en el diccionario./ Les primeres s'anomenen barrudes i les segones giracasaques./ A las primeras se las adjetiva como caraduras y a las segundas como chaqueteras./ En canvi, les que neixen amb dues lleng�es no figuren en el diccionari./ En cambio, las que nacen con dos lenguas no figuran en el diccionario./ I sap per qu�?/ �Y sabe la raz�n?/
Perqu� no n'hi ha ni n'hi ha hagut de persones amb dues lleng�es./ Porque no las hay ni las ha habido con dos lenguas./ N'hi ha de persones, aix� s�, a l'Espanya m�s intolerant, que s'han entestat que nosaltres, els ciutadans de les Balears, en tenguem dues./ Los hay, eso s�, en la Espa�a m�s intolerante, que se han propuesto que nosotros, los ciudadanos de las Baleares, tengamos dos./ I a aquests, d'una manera gen�rica, el diccionari els identifica amb la paraula babau./ Y a estos, de forma gen�rica, el diccionario los identifica con la palabra bobo./ Li don aquestes explicacions, senyor President,/ Le doy estas explicaciones, senyor Presidente,/ perqu� he rebut una carta signada per vost�/ porque he recibido una carta firmada por usted/ informant-me sobre diversos aspectes de la renda 2002,/ inform�ndome sobre diversos aspectos de la renta 2002,/ i me l'envia amb edici� biling�e./ y me la manda en edici�n biling�e.
�s a dir,/ Es decir,/ benvolgut ciutad�,/ estimado ciudadano,/ a doble columna./ a doble columna./ Francament, s'hauria pogut estalviar la meitat del paper i, alhora, hauria evitat que els ulls em partissin un per cada costat de la carta./ Francamente, se hubiera podido ahorrar la mitad del papel y, al mismo tiempo, habr�a evitado que mis ojos miraran uno para cada lado de la carta./ Imag�n que aquesta exquisida mostra de conviv�ncia que pret�n �sser la carta esmentada,/ Imagino que esta exquisita muestra de convivencia de la que pretende ser exponente la mencionada carta,/ li hauran dictat els seus assessors d'imatge./ se la habr�n dictado sus asesores de imagen./ Desconfi� d'ells./ Desconfie de ellos./
Rere cada assessor d'imatge hi ha un petit dictador./ Tras de cada asesor de imagen se esconde un peque�o dictador./ I, a m�s a m�s, no n'encerten ni una,/ Y, adem�s, no dan una en el clavo,/ encara que capitalitzen tots els �xits electorals./ pese a que capitalizan todos los �xitos electorales./ Quan Gonz�lez va arribar a la Moncloa,/ Cuando Gonz�lez lleg� a la Moncloa,/ els assessors d'imatge asseguraren que tot el m�rit era del nigulet que apareixia a la dreta del seu cap a les tanques publicit�ries./ los asesores de imagen aseguraron que el m�rito era de la nubecilla que aparec�a a la derecha de su imagen en las vallas publicitarias./ Em va impressionar aquesta conclusi�, perqu� els nigulets s�n cosa d'Abraham./ Me impresion� con esta conclusi�n, porque las nubecillas son cosa de Abraham./ Aix� no obstant, en demanar als votants socialistes si havien votat Gonz�lez pel nigulet,/ No obstante, al preguntar a los votantes socialistas si hab�an votado a Gonz�lez por la nubecilla,/ em miraren amb cara de no entendre res./ me miraron desconcertados./ Els nigulets, m�s aviat nigulots, arribaren despr�s amb el GAL, el BOE i altres hist�ries vergonyants./ Las nubecillas, m�s bien los nubarrones, llegar�an m�s tarde de la mano de los GAL, el BOE y otras historias vergonzantes./ A vost� li hauran dit que els mallorquins som biling�es./ A usted le habr�n hablado de que los mallorquines somos biling�es
No s'ho cregui./ No se lo crea./ Faci un tomb pels carrers d'Algaida i digui que n'hi ha un a pla�a que fa es puput./ D�se una vuelta por las calles de Algaida y comente que hay uno en la plaza que hace la abubilla./ Si ho diu en catal� l'entendr� tothom./ Si lo dice en catal�n le entender� todo el mundo./ Si ho diu en castell�, les rialles se sentiran des de sa Comuna./ Si lo dice en castellano, las carcajadas se oiran en sa Comuna./ Quants de ciutadans de les Balears hi ha amb dues lleng�es?/ �Cu�ntos ciudadanos de las Baleares hay con dos lenguas?/ Cap./ Ninguno.
Que des de Madrid diuen que s�, que en tenim dues?/ �Que desde Madrid aseguran que s�, que tenemos dos?/ Mirau, senyor President, de bajoques n'hi ha per tot arreu./ Cuidado, se�or Presidente, papanatas los hay en todas partes./ A m�s a m�s, vost�, senyor President,/ Adem�s, usted, se�or Presidente,/ sap que, ara per ara, la pol�tica progressista pasa per la potenciaci� de l'�s del catal�./ sabe que, hoy por hoy, la pol�tica progresista pasa por potenciar el uso del catal�n./ Jo, per tant, li agrairia que es deix�s d'orgues i m'escriv�s exclusivament en catal�./ Yo, por tanto, le agradecer�a que se dejase de coplas y me escribiera exclusivamente en catal�n./ Entre altres raons, per no donar mals costums./ Entre otras razones, para no dar malos ejemplos./ Imagini si ens topam pel carrer vost� i jo./ Imag�nese si nos encontramos en plena calle usted y yo./ Entre el benvolgut amic/ Entre el querido amigo/ i quatre frases de comprom�s/ y cuatro frases de compromiso/ en les dues lleng�es,/ en las dos lenguas,/ haurem acabat la xerrera abans de demanar-vos com estan els vostres./ habremos agotado las ganas de hablar sin que me haya interesado por la salud de su familia./
No compliquem la vida m�s del que ho �s, de complicada./ No compliquemos la vida m�s de lo que lo est�./ La persona t� una llengua, un cap i una consci�ncia./ La persona dispone de una lengua, un cerebro y una conciencia./ No desbaratem la gen�tica, que dels experiments en surten monstres./ No modifiquemos la gen�tica, porque de los experimentos surgen monstruos./ �s un consell d'amic./ Es un consejo de amigo./ I miri que m'apedrec les teulades./ Y f�jese que tiro piedras a mi propio tejado./ Al capdavall, a mi em conv� d'all� m�s aix� de dues lleng�es,/ Al fin y al cabo, a mi me conviene que haya dos lenguas,/ ja que amb la meitat de feina enllestesc l'article./ ya que con la mitad de trabajo acabo el art�culo. Salut i for�a en el canut./ Salud y... �qu� se yo? Ah� me pierdo. Traduzcalo usted, amigo m�o, como mejor le parezca.
Lloren� Capell�
Diari de Balears 1 maig 2003
-Me fa el favor de parlar-me en bil�ng�e?
-Quin bil�ng�e s'estima m�s, el de Mallorca o el de Formentera?
-Mallorca va b�.
-Per� vol un bil�ng�e solleric, llonguet amb eles bledes o li va b� des Coll den Rabassa, que �s on he viscut tota la vida?
-A mi es bil�ng�e que m'agrada �s es bil�ng�e de Llub�, ja veus, per� vatuvadell, des Coll den Rabassa va b�, no vendr� d'aqu�. Mentres me mant�ngui s'ortografia ben prefabriana...
-Prefaqu�?
-'xi-ho 'nar.
-Jo m�s aviat hauria dit "deshiun�" -Si comen�am a no respectar-mos ses varietats sociolectals cient�ficament reconegudes, val m�s que redactem es programa en castell�, tros de banc catalanista. Segur que en es carnet d'identidat teniu es nom escrit en normalitzat.
-Homo, normalitzat bil�ng�e. Jo de naixement som Jos� Mar�a. M'he deixat el Jos� en castell� i m'he tradu�t es "Maria"... Tanmateix, no l'emple�...
-I tanmateix ses maj�scules no s'accentuen. Ja els fotrem, aquests talibans...
-I adem�s, tothom me coneix com en Pep.
-Tant que dius que xerres en bil�ng�e i duim un bon rato i encara no hem amollat cap "ni siquiera".
-�s que "ni siquiera" �s castell�. Se diu "ni siquiere".
-Jo me far� una pancarta que digui "ni siquiere", id� -mira que ho som, de betzol, devers deu frases i no havia dit "id�", tampoc-, per treure a sa balconada es dia de "la" diada per "la" llengua aquesta que fan es quatre arreplegats de s'oceb�.
-Has de procurar, per�, no treurer-la per sa balconada de davant, que devora de sa des ve�nat se lletgir� "ni siquiere" "no a la guerra". I aix� fa fei.
-�s que ni siquiere he dit "nunca mais", tampoc.
-�s que "nunca mais" �s gallec.
-Trobes que mos hi entendr�em, amb sos gallecs, si els xerr�ssim en bil�ng�e?
-Homo, dep�n des bil�ng�e... Diuen es cient�fichs -veus, aix� �s prefabri�- que es gallec tamb� perteneix a sa mateixa "gran fam�lia ling��stica rom�nica".
-Es pardals, per� jo de rom� no en tenc ni un p�l.
-Es mateixos que de catal�.
-I de gallec?
-Pentura.
-Pentura qu�? Pentura s� o pentura no?
-En bil�ng�e, pentura significa ses dues coses.
-Ser� en bil�ng�e de Felanitx, perqu� en es bil�ng�e de Santa Catalina �s molt diferent.
-Jo un dia a Son Rapinya vaig dir "pentura" i me varen demanar si era d'Algaida.
-Id� jo un dia vaig anar a Algaida a menjar frit i es cambrer me va demanar si era foraster.
-Id� jo ho trob b�, que es forasters no puguin anar a menjar frit a Algaida.
-'xi-ho 'nar.
-Au, id�.
-Venga.
-Jauvorem.
Maties Salom
Diari de Balears, 1 maig 2003