(DIEC-2)
La segona edici� del Diccionari de la llengua catalana es pot consultar lliurement en l�nia. La p�gina web de la segona edici� del diccionari no �s una mera reproducci� digital de la versi� impresa, ans permet de fer-hi consultes selectives i espec�fiques, com ara cerques per seq��ncies de car�cters, per categories gramaticals, per �rees tem�tiques o per la llengua d'origen d'un mot.
Pel que fa als continguts d�aquesta nova edici�, ha dit Joan Sol� que �l�important d�un diccionari com aquest no �s pas la inclusi� de tal o tal paraula, que �ara ja es podr� dir�. L�important �s l�operaci� global que s�ha realitzat i els criteris que l�han guiada�. Sol� troba a faltar en el nou diccionari normatiu la pronunciaci� �no evident� de certes paraules i tamb� s�ha queixat �de manera cordial� que no s�hi hagi incl�s la flexi� del femen� �bastanta�. Igualment, ha dit Sol� que �per al lector general hi ha dues pedres de toc complement�ries l�una de l�altra: si hi consten les condicions sem�ntiques, pragm�tiques i sint�ctiques d��s de les paraules i si el sistema d�exemplificaci� �s sistem�tic o raonable�. Sobre el primer punt ofereix un exemple de manca de precisi�, i sobre el segon un d�encert respecte a l�edici� anterior del diccionari.
Per� a banda d�aquestes valoracions sobre el contingut apressades i anecd�tiques que ha fet Sol�, com a expert �valoracions que segurament s�ha sentit obligat a fer emp�s pels editors del diari o per la mateixa pru�ja que sent l�especialista que publica cada setmana un article a la premsa i sap que aquella setmana �tothom� esperar� que parli del diccionari, per una vegada que un diccionari ha esdevingut afer medi�tic�, cal tenir en compte que passaran molts mesos abans que alg� no pugui fer-hi una an�lisi m�nimament acurada.
La versi� electr�nica
Pel que fa a la versi� electr�nica, l��nica, doncs, sobre la qual es pot dir alguna cosa d�antuvi, tamb� diu Sol�: �La versi� electr�nica permetr� d�actualitzar l�obra cont�nuament, com cal.� I aix� �s un gran qu�, segurament el principal, en una obra normativa la versi� anterior de la qual, el DIEC 1, havia deixat ja de ser de refer�ncia fa for�a temps per a molta gent, perqu� havia quedat antiquada �deixant de banda els problemes estructurals que tamb� tenia.
A banda de les obres normatives, poques editorials ofereixen els seus productes de franc a la x�rcia. En el cas del catal�, destaquen el Gran diccionari de la llengua catalana, d�Enciclop�dia, que funciona amb recerca per aproximaci� i amb comodins, i, per la magnitud, el Diccionari Catal�-Valenci�-Balear d�Alcover Moll. En castell�, amb possibilitat de fer cerques avan�ades nom�s hi ha el Clave, de l�editorial SM. En canvi, el de la Real Academia Espa�ola (DRAE) no permet emprar els asteriscs per indicar que una paraula comen�a o acaba per unes lletres determinades (embarca*, per exemple, per cercar embarcaci�n, embarcadero o embarcar).
Ara, amb el nou web del IEC es pot dir que arriba una veritable revoluci�, perqu� t� m�s prestacions que qualsevol altre diccionari d�internet. Per exemple, en la recerca b�sica, si vols saber el significat d�embarcaci� escrius aquesta palabra. Per� la resposta �nau� remet al lema que cont� tota la informaci� (dues entrades, m�s cinc accepcions i sis subaccepcions). I encara que nom�s s�indiqui una part de la paraula, el cercador la trobar�. A m�s, en la recerca avan�ada la p�gina desplega diverses caselles per acotar l�objectiu. Aix�, si se cerca el significat de deu, at�s que una mateixa grafia respon a realitats distintes, l�homon�mia es resol si se li indica que es tracta d�un substantiu mascul� (el nombre 10), un de femen� (una deu o font d�aigua) o b� un adjectiu (el que fa deu o des�). I en la mateixa pantalla apareixen les paraules amb les mateixes lletres per� accentuaci� diversa (en aquest cas, d�u, divinitat).
Per� encara hi ha m�s, perqu� tamb� permet endinsar-se en les definicions, amb la qual cosa les possibilitats es multipliquen. Per exemple, si es busca un verb relacionat amb una embarcaci�, cal assignar a la cerca aquests dos par�metres: la categoria gramatical de verb i la paraula embarcaci�. El resultat s�n 22 registres, que comencen per abordar, acular, aferrar... i acaben amb remar, remolcar, sirgar. Nom�s cal llegir les accepcions per saber quina �s la m�s precisa.
Amb aquest web avan�at, el IEC ofereix una aplicaci� que permet endinsar-se en els racons m�s amagats del gran llibre de les paraules i descobrir els seus secrets d�una manera r�pida i precisa. La directora del Termcat, Rosa Colomer, ha dit: �La decisi� de l�institut �s molt valenta. La web permet endinsar-se en les entranyes del diccionari i descobrir-hi les possibles incongru�ncies, fet que mostra l�esperit obert de l�acad�mia catalana.� El Termcat mateix havia anat pel davant en aquesta valentia de mostrar materials interrelacionats, per� sens dubte el motor de cerca del nou DIEC �s molt m�s complet.
L�acc�s a les definicions �s la clau
Els diversos nivells de cerca fan que l�obra normativa adquireixi una nova dimensi�, ja que es poden buscar paraules de dins les definicions, un dels aspectes m�s destacables de la web. En poder-se assenyalar una paraula clau de la definici�, l�obra esdev� autom�ticament un multidiccionari, perqu� ofereix sin�nims i funciona com un diccionari ideol�gic o d�idees afins. Si interessa ampliar el vocabulari sobre un grup sem�ntic concret, n�hi ha prou d�introduir la paraula clau en la definici�, i llavors s�obtenen totes les entrades que tinguin alguna cosa en com� amb aquella paraula clau. Les caselles de cerca permeten trobar tamb�, com ja s�ha dit, mots acabats d�una determinada manera (per fer una rima, per exemple) o mots que incloguin un determinat grup de lletres, ja que la web tamb� funciona com un diccionari invers o com un diccionari sil�l�bic.
(Font: elaboraci� pr�pia, a partir de not�cies de premsa idels articles de Mag� Camps [La Vanguardia, 22 abril 2007], i Joan Sol� [Avui, 3 maig 2007])