Avui em ve de gust parlar del meu Llefià. Hauria de dir potser Nimphià. El lloc de les nimfes.
Costa de creure ara que en aquest indret del Maresme fonts i rierols poguessin alimentar un dia la imaginació del primers romans de Baetulo. Potser el que van descobrir aquells centurions portats per les Guerres Púniques va ser belles laietanes rentant-se la cara o emmirallant-se en algun estany.
Els laietans van baixar dels turons i es barrejaren amb els conqueridors. Els àrabs van rentar les seves robes als safaretjos, i els francs feren de Llefià el territori més poblat de Badalona. Avui dia la fesomia del barri fa impossible rememorar ni tant sols un bocí del que va ser pels volts del segle -II. El meu primer record però és molt més proper. Tot just després de gaire bé quaranta anys de repressió que havien assecat les fonts i fet córrer sang per les rieres. El 1975 la totxana i l'asfalt cobrien desordenadament Llefià. En aquells anys tant els meus pares com els de tants altres es dedicaven a tallar les carreteres principals tot reclamant-ne escoles pels seus fills. Era l'època daurada del PSUC. Aquella gent del PSUC que tant ha fet pel barri. Perquè de fet hi havia tant per fer...tanta llibertat per reconquerir.
I passaren els anys, i la llibertat mai no ha estat plena, i la feina no s'ha fet. Va tornar el gris. No pas el dels vells guardians de la dictadura, sinó el de la burocràcia, les falses promeses, el clientelisme, el caciquisme, la llunyania, la mediocritat, la corrupció... I no bufà tramuntana, i els núvols s'amuntegaven fins semblar negre el cel...
Sortosament Llefià, tot i que encara guetitzat, era ben viu, i un bon Setembre el negre es va fondre en pluja, i després d’una llarga letargia van aparèixer les primeres estelades a les balconades. El cor laietà de la vella Baitolo tornà a bategar amb energia. Ressuscità encarnat sovint en els fills dels nouvinguts. Abandonàvem així el niu de serps d’aquells del braç enlairat. Bevíem denou de les fonts de les nimfes. Abraçàvem la seva llengua, i l'endemà les quatre barres i l'estel tornaren al consistori. Els diables desvetllaren el barri per festes.

Però cal estar alerta, les serps no han mort, viuen amades a les clavegueres, expectants mentre observen com continua arribant gent. Nous badalonins que volem lluitant plegats al nostre costat.

L'any vinent hi haurà potser dues candidatures estelades, i jo tindré dubtes per triar-ne una papereta. M'encanta tenir-ne dubtes!Aquest Octubre el Correllengua anirà al barri. Algunes nits s'hi veuen estrelles al cel, just a sobre de la Torre d'en Mena. Prop del lloc on l'Anastasi, abans d'esdevenir sant, espiava les nimfes mentre elles es rentaven la cara a les fonts.

30 de setembre 2006.