Hem
assistit al penúltim capítol anti-Estatut
o anticatalà, com prefereixin, de la boca d'un militar
d'alta graduació, el tinent general i cap de la força
terrestre espanyola José Mena Aguado.
Em cenyiré a cinc qüestions: la primera és
l'evidència que les casernes encara en van plenes
de nostàlgics d'antics règims, per molt que
convenientment maquillats de defensors de la legalitat constitucional
vigent. En Mena parlava en nom dels "quadres de comandament
i els militars professionals de tropa". Si son majoria
o no (com diu el sindicat de militars AME) no ho sabrem
mai, però en tot cas en són masses si parlem
d'un col·lectiu subjecte a un règim democràtic
occidental.
Si després de 30 anys de democràcia i dos
intents coneguts de cop militar (no oblidem la operació
Galaxia) continuen arribant a la cúpula militar personatges
tant nefastos com aquest, és simplement perquè
per ser militar a Espanya no s'exigeix cap més requisit
que el de voler-ho ser i no es practiquen simples texts
psicotècnics d'accés -exigibles en professions
de rellevància social-. Perquè si es practiquen,
com s'explica que es passin per alt perfils altament sospitosos
com aquest? Molt em temo que fins i tot és aquesta
la mena de persona que es potencia.
Ara ja sabem que va ser el propi José Bono qui el
va nomenar. Siguem clars, un militar ultra hauria de ser
a l'exèrcit el que un pederasta a una llar d'infants.
Ben lluny.
La
segona qüestió va lligada a la primera sobre
la potenciació dels perfils ultres a l'estament militar.
El que va dir en Mena no és res més que conseqüència
de tenir un Ministre de Defensa gaire bé tant ultra
com ell, que amés va ser qui es va encarregar d'encendre
l'espurna de la cega defensa d'unitats pàtries. Ell
n'és un dels qui genera corrents anti-Estatut i qui
indirectament empeny altres subordinats a dir-les de ben
grosses. En Bono és responsable i m'agradaria saber
que n'hagués fet de no intervenir-hi el propi president
Zapatero.
El
tercer assumpte supera en importància els dos primers.
Es tracta de la sospita que l'opinió pública
espanyola es decanta del costat del tinent general, potser
pensant que el que defensava en Mena era precisament l'estat
de dret. Lamentable però comprensible si recordem
per enèsima vegada el que diu l'article 8 de la CE:
"Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército
de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen
como misión garantizar la soberanía e independencia
de España, defender su integridad territorial y el
ordenamiento constitucional". Això no té
parangó al món civilitzat. Amb un enunciat
tant alliçonador qui es pot estranyar de que la principal
obsessió de l'exèrcit sigui la d'atacar tot
all susceptible d'afeblir la divina unitat d'Espanya. O
és que s'havien pensat que era la de portar un casc
de color blanc?
Sens dubte un argument de molt més pes per defensar
una eventual reforma constitucional que no pas l'ensucrada
de la successió de la corona.
També
m'ha sobtat, i espero no ser-ne l'únic, el fet que
s'interpreti com a "falta lleu" aquesta exaltació
de l'acció militar. Si no fos perquè a hores
d'ara la meva capacitat indignatòria es troba a les
seves acaballes per excés d'ús, cridaria a
la mobilització davant tant sospitosa subestimació
i manca de contundència sancionadora. Se'l castiga
si fa o no fa per un delicte d'opinió (art.7.31 de
la llei de règim disciplinari de les forces armades),
i així es torna a donar una lliçó d'anti-pedagogia
gràcies a la qual algú pot arribar a interpretar
de manera simplista que era encertat el que va dir i que
el que passa és que no es pot opinar sobre Catalunya.
Finalment
un breu comentari sobre l'actitud no condemnatòria
del PP davant aquest succés per recordar que, la
manca de reprovació verbal de fets violents manté
un partit polític en la il·legalitat a Euskadi.
Sota criteris d'"interès general" però,
no deu ser el mateix voler enviar un exercit a sotmetre
els catalans que protegir un grup de gent armada que no
porta uniform. Son dues per tant les lleis a modificar.
La
clau crec que la va apuntar molt encertadament en Villatoro
a l'Avui. Tot plegat demostra que abans serà la terra
plana que no pas Espanya federal. Del rei, cap de tots els
exèrcits, dir que millor que resti mut com fins ara,
no sigui que encara s'animi a comandar la força d'assalt.
Ai
las, quin anyet ens espera.
9
de gener 2006. |