Que l'Estat no inverteix prou a Catalunya és una obvietat, i si no ho fa a Catalunya a Badalona encara menys.
Badalona deu ser per Madrid el que Teruel és pels mapes. El llistat de greuges pot ser inacabable però posaré l'accent en dues qüestions ben visibles i properes als ciutadans: la N2 i la seu central de correus.

La carretera en qüestió, aquesta que com totes comença miraculosament al km.0 de la Puerta del Sol, ja ha començat a reparar-se en el seu tram montgatí. Posaria la ma al foc que és tracta, amb diferència, de la que pitjor estat presenta de quantes porten per nom una N i un sol número a darrera. Però es clar, nosaltres tenim autopistes.
El tram català de la N2 acumula potser el major nombre de punts negres de la xarxa de carreteres del país. La seva branca gironina és la que se'n porta la pitjor part. Ja fa deu anys que esperen que es compleixi la promesa del desdoblament total de la carretera. Amb una mica de sort i si no ens queixem gaire, a Badalona podríem tenir uns quants centenars de metres nous de trinca a finals de l'estiu.

Això de la seu de correus malauradament encara durarà més. Tot i que fa anys (desembre de 1999) ja es deia que la Delegación Territorial de Correos s'havia compromès amb l'Ajuntament a invertir uns 500 milions (de pts.) en la reforma de l'edifici, no s'han canviat encara ni els grafits de la façana.

He de dir que per edat no he hagut de patir el franquisme, si es que podem considerar això d'ara post-franquisme o franquisme sense Franco. Potser aquest és l'únic cognom que no apareix en el llarg llistat d'il·lustres fills de la dictadura amb càrrec actual a les administracions de l'estat. El cas és que quan tracto d'imaginar com eren les oficines d'aquells organismes plens de pols, caspa i burocràcia, de seguida em ve al cap la imatge de la nostra oficina central de correus (fins i tot a la façana un grafit recorda l'emblema de la Falange). Res a dir del personal que hi treballa. Sens dubte els primer patidors de les obsoletes instal·lacions.

Els que penseu que els viatges en el temps no són possibles només heu de passar la porta de l'edifici de la plaça Assemblea de Catalunya nº13. Una veritable experiència extrasensorial, de debò.

Paciència badalonins. Mentre Aznar no descobreixi a les platges de Badalona els encants que ha trobat a Orpesa o Palma no tenim res a fer. Potser per això l'Albiol porta tot l'any tractant de netejar la platja de nudistes.
Com a consol ens queda saber que sense noves inversions tampoc n'haurà preinauguracions, primeres pedres, inauguracions i reinauguracions amb les seves conseqüents lluites per les medalles. Perquè a la Badalona més esportiva, d'inversions ni idea però en medalles som els campions.

Miqui Mel
2 de juliol de 2002.