Un símbol present

En el renaixement dels Països Catalans i el renaixement d’Europa

Voldria cridar l’atenció envers un monument simbòlic que caldria restaurar, es tracta de les 4 COLUMNES, construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que hi havia davant les fonts de Montjuïc de Barcelona i que van ser enderrocades pel general espanyol Miguel Primo de Rivera, perquè eren un símbol català.

Aquest fet em recorda allò que van fer els fanàtics talibàn amb el monument del buda esculpit a la paret d’una gran roca a l’Afganistan.

Aquestes columnes simbolitzaven els quatre pals de la bandera catalana

El tema que es vol tocar en aquest article es la necessitat de restituir aquestes 4 columnes de Montjuïc, que eren un símbol de la catalanitat, de Barcelona, de Catalunya, dels Països Catalans.

La seva absència les ha convertit en un símbol de la descatalanització de Barcelona i de Catalunya.

L’Ajuntament de Barcelona, no les ha fet restaurar durant aquests anys que portem de règim democràtic a Catalunya.

No ho ha fet fer, ni tants sols, durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1.992.

No té previst fer-ho durant les celebracions del Fòrum 2004.

No solament no ho va restituir sinó que, els 4 pals, fins i tot, ens els han tret de l’escut i la bandera municipal de Barcelona.

Els 4 pals són un dels símbols més importants, no solament per a Catalunya i la seva identificació cultural, ho són també per l’humanisme i el cristianisme doncs són el símbol d’una fe, i representen un concepte de Déu que l’Europa del Renaixement va reconèixer i va fer-ne contingut cultural i símbol de la seva identitat.

Aquest senyal dels 4 pals, s’ha trobat a una pedra o menhir de Canovelles, prop de Granollers, que té una antiguetat de 5.000 anys abans de Crist.

El director general del Patrimoni Cultural, Francesc Tarrats, va presentar al Museu de Granollers (Vallès Oriental), la troballa d'una estàtua prehistòrica de fa més de 5.000 anys a Ca l'Estrada (Canovelles). L'estàtua-menhir antropomorfa de Ca l'Estrada, datada dins el període del neolític final, està esculpida sobre un bloc natural de gres vermell, treballat a l'anvers i el revers, i mesura uns 95 cm d'alçada. L'estàtua és la primera d'aquestes característiques trobada a Catalunya.

Ara que es parla de constituir Europa fidel a la seva identitat s’hauria de retornar al simbolisme d’aquests 4 pals catalans. Recomano, en aquest sentit, la lectura del llibre del figuerenc Alexandre Deulofeu “La Pau al món per la matemàtica de la història” on es fa palesa la influència de cultura catalana a Europa, també amb l’art anomenat romànic.

En Guifré el Pelòs, uns dels pares de la pàtria catalana, està l’origen de la restitució dels 4 pals catalans com a símbol de la catalanitat i alhora com a símbol que representa una manera d’entendre l’organització del món, a nivell cultural i a nivell nacional.

Guifré el Pelós va obtenir el reconeixement, per part de l’emperador Carles el Calb –no Lluís el Pietós com per part de determinats poders- com a heroi que va salvar Europa del domini del gegant Gerió que la mantenia opriomida, i li va concedir, a més del reconeixement del símbol dels 4 pals, com a símbol nacional català, una mena de dret d’autodeterminació en tots el territoris que reconquerís als sarraïns que els havien ocupat.

Aquest fet històric, que és un fet molt important per la història dels Països Catalans i d’Europa, no s’explica a les escoles i alguns poders polítics volen fer creure que és fals.

A França, però, tenen al cátalaGuifré per sant i celebren la seva festa el 13 de Desembre. Encara que, no ho diuenque era català.

Els catalans, com a responsables de la cultura en llengua catalana, ens hauríem de sentir orgullós i fer-nos dignes de tenir aquest símbol dels 4 pals.

Però, no sempre és així. Contràriament, l’Ajuntament de Barcelona l’ha tret del seu escut municipal. No li dedica cap monument a Guifré el Pelós, ni als 4 pals, i el que hi havia –les 4 columnes que va construir l’arquitecte Puig i Cadafalch a la muntanya de Montjuïc, enderrocat pel general espanyol Primo de Rivera-, no el fa restituir.

Tampoc ho fa la Generalitat de Catalunya, malgrat que l’autonomia de que gaudeix li ho permetria fer.

Després de tants segles de repressió i forasterisme cultural, els catalans ignorem els mites i símbols bàsics de la nostra identitat.

Com volem que l’opinió pública internacional ens reconeguin com a nació si nosaltres mateixos esborrem els nostres senyals d’identitat nacional i la concepció cultural que els fa universals en els valors, principis morals i objectius socials, de veritat, amor i justícia , que aquests 4 pals catalans representen?

Per què hi ha catalans que els rebutgen? Per què ens estem descatalanitzant nosaltres mateixos? Per què hi ha detractors i enemics d’aquesta cultura que té en els 4 pals el seu símbol? Qui són realment aquests detractors que la volen anorrear?

La llibertat de Catalunya comença pel reconeixement dels símbols que li són propis. Uns símbols relacionats amb el reconeixement de les llengües vernacles pròpies de cada lloc i no basats en la llengua materna.

Els polítics els han de fer presents a la vida social i a la vida urbana i municipal. Els símbols ajuden a tenir consciència nacional.

Els símbols faciliten la integració dels nouvinguts dins un marc cultural amb uns valors, uns principis i uns objectius. Els catalans seran aquells que vulguin ser catalans en funció d’aquests valors, principis i objectius que estan per damunt de les qüestions de la raça, la classe social i dels objectius que no tenen com a finalitat bàsica l’assoliment del bé comú.

Les 4 columnes de l’arquitecte Puig i Cadafalch que hi havia a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, originades en Guifré el Pelós, i abans d’ells en una cultura determinada, representen tota una concepció cultural que cal recuperar i ensenyar amb el seu autèntic significat.

L’arquitecte Puig i Cadafalch també està relacionat amb el monestir de Ripoll on hi ha la tomba de Guifré el Pelós, i antigament una verge negra, icona també relacionada amb la cultura dels 4 pals i el seu simbolisme.

L’any 2001 va ser declarat l’any de Puig i Cadafalch. Hauria estat una bona oportunitat per restituir-les en honor seu. No s’ha fet.

El primer senyal de la veritable recatalanització de Barcelona, Catalunya i els Països Catalans, començarà amb la restitució de les 4 columnes que hi havia a la muntanya de Montjuïc de Barcelona construïdes per l’arquitecte Puig i Cadafalch, ficades al peu de les escales que pugen cap el Palau on es troba el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Hi ha qui pensa que fins aleshores, Barcelona i Catalunya, viuran temps de descatalanitzament i decadència i que la restitució de les 4 columnes de Montjuïc marcarà el començament d’una nova era , un nou cicle, per la catalanitat i la fi del temps del descatalanitzament dels Països Catalans.

Crec que ens cal recuperar l’ètica, i plantar les 4 columnes que hi havia a la muntanya de Montjuïc, les quals, tenen una interpretació relacionable amb la cultura i el simbolisme de l’Arbre de la Vida, arbre, al qual jo crec que es referia Salvador Espriu en el seu verset-:

ARBRE

Jo et vaig somniar majestat invisible
Que plana per la faç de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home només, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
D’antics mil·lenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temença de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Déu en la nit.

Salvador Espriu
del Llibre "Les Hores" recordant B.Rosselló-Pòrcel.

Jordi Salat.