El
divertiment ocupa cada vegada més espai en la nostra
vida. Hom vol dedicar el seu temps lliure de la millor manera
possible. Els uns de la forma més original que se'ls
acudeix. Altres ho fan com s'ha fet sempre, a la manera tradicional.
I fins i tot hi ha gent que simplement no fa res, gaudeixen
badant del seu temps d'oci.
En aquest
sentit moltes entitats, o les anomenades comissions de festes
s'esforcen any rera any en oferir activitats lúdiques
que arrosseguin el màxim nombre de persones durant
les festes patronals -ja siguin municipals o de barriades-
i els faci destacar per sobre de les dels seus veïns.
Sovint aquesta lluita estimula la creativitat. Cada cop més
però tot es redueix a aconseguir un bon pressupost
a base d'arreplegar un bon nombre de generosos patrocinadors,
cosa que va justament en detriment de l'originalitat, doncs
quan es parla de diners es va sobre segur.
Ací
és on trobem un cert perill. El cercar un seguiment
massiu implica donar massa relleu al populisme, i quan aquest
que rima amb electoralisme pren la paraula s'allunya qualsevol
possibilitat de fred enraonament.
És això el que crec succeeix a Llefià
amb les seves vaquilles. Una celebració que es ve desenvolupant
des de mitjans anys 80, organitzada per l'AA.VV de Sant Joan
de Llefià-Gran Sol, i que compta fins ara amb el vist
i plau de la Generalitat (es troba acollida a la llei de protecció
d'animals de la Generalitat de l'any 1988 per estar qualificada
des d'el mateix any com a festa tradicional quan tot just
feia quatre anys que se celebrava). L'Ajuntament, per la seva
banda, recolza indirectament l'activitat, deixant la decisió
en mans de la Generalitat, i no havent-se oposat a considerar
la festa com a "tradicional".
Des d'aleshores
el consistori no s'ha oposat mai públicament a la celebració
de 'esdeve-niment i fins i tot els seus membres a títol
particular s'han mostrat favorables a la "suelta de vaquilles"
sustentant-se en el suposat suport popular.
ASOA (Associació
Segona Oportunitat Animal", entitat que té cura
dels gossos de la gossera municipal, va demanar el gener del
2002 al Ple municipal que es fes tot el possible per prohibir
aquesta celebració perquè considera que és
una pràctica vexatòria i denigrant per uns animals
que, a més, pateixen maltractes per part del públic.
Plantejaven amés si es pot considerar que aquesta festa
és una tradició a Badalona com per mantenir-la?
Van demanar també la revisió de les llicències
que posseeix l'AAVV que els permeten realitzar l'activitat.
Aleshores
Caterina Mieras com alcaldessa accidental es va comprometre
a donar una resposta que no va arribar fins el mes d'abril,
i només a mitges. L'Ajuntament deia que la responsabilitat
en el tema de la festa de les vaquilles era de la Generalitat;
d'aquesta manera desviava la qüestió sense pronunciar-se
(la tàctica de sempre). Posteriorment a través
d'una entrevista a Ràdio Ciutat (4 d'abril) es va saber
el parer de Maite Arqué, qui va manifestar que si el
grup municipal socialista s'hagués de pronunciar sobre
el tema estaria a favor d'aquesta activitat. Continuava així
sense mullar-se el consistori.
El mateix
mes d'abril el primer tinent d'alcalde, Eduard Tortajada,
va manifestar que el paper de l'Ajuntament en la qüestió
es reduïa a comunicar a la Generalitat quants anys feia
que es desenvolupava l'activitat (aleshores 4 anys), i que
només actuarien en cas d'incompliment de la llei o
si es tractés d'una activitat municipal. L'Ajuntament
però es va negar a assistir a una reunió entre
la Generalitat i ASOA.
Tortajada
va ser un dels primers en reconèixer públicament
que es tenia en compte que hi ha molts badalonins que segueixen
la festa. Maité Arqué també va dir que
el grup donava suport a l'acte pel nombrós públic
que aglutina. El populisme més barroer ja havia pres
les regnes.
Però
com ASOA planteja, com es pot considerar tradicional una activitat
que feia tot just 4 anys que es practicava?
No és
aquest l'únic argument contrari a la celebració.
Òscar Montoro, president d'ASOA, manifestava el juny
de l'any passat al diari el Punt que: «Surten a la plaça
menors d'edat, es toquen les vaquillas i, entre altres coses,
se'ls fa mal a còpia de puntades de peu i cops diversos».
ASOA va enviar
una carta a tots els grups municipals de la ciutat qualificant
la "suelta" d'«aberrant, retrògrada,
grollera i innecessària», en la mateixa s'oferien
amés a col·laborar amb els organitzadors de
la festa «amb el propòsit que, malgrat la nostra
oposició, es faci complir la llei autonòmica
i les ordenances municipals», i per això proposaven
que es controli la gent que salta a la plaça realitzant
una inscripció prèvia i que s'eviti que els
assistents pugin a la tanca, des d'on sembla «s'agredeixen
els animals quan s'hi acosten».
Montoro ho
va dir clarament: «A Llefià hi ha 50.000 vots,
i això fa que l'Ajuntament no posi traves als veïns.»
La oposició no escapa tampoc a les seves crítiques.
Des de l'altra
banda els arguments semblen molt pobres. Segons Joaquim Rodríguez,
president de l'Associació de veïns de Sant Joan
de Llefià-Gran Sol: «Les vaquillas necessiten
córrer darrera la gent perquè són braus.».
Durant aquestes declaracions al diari El Punt també
va dir «
els veterinaris no han hagut d'aixecar
mai cap acta tot i que ja fa divuit anys que organitzem la
suelta», per després confessar que «de
tant en tant es produeix alguna acció puntual força
desagradable, com les puntades de peu».
També
però s'ofereix col·laboració per part
de l'AA.VV. Fernández proposa controlar les persones
que hi accedeixen a través d'un grup de voluntaris;
proposta que tot i ser ben rebuda per ASOA no ha prosperat.
El juliol
del mateix any una altra entitat es va sumar a les crítiques
per la celebració d'aquest tipus de correbous. L'Associació
per la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA) va demanar la
Generalitat que no atorgués més permisos per
a la "suelta de vaquillas" durant les festes que
cada any es realitza al barri de Llefià. Segons ADDA,
la celebració implica "un risc de maltractament
dels animals".
Vet aquí
que Iniciativa per Catalunya, després de mesos de silenci,
diu la seva. Muntsa Niso (regidora de medi ambient) respon
el mes d'octubre a ASOA, proposant un debat entre administracions.
Això tot just quan ASOA està apunt d'entrevistar-se
amb el Conseller en Cap de la Generalitat, Artur Mas, per
tractar del tema.
Niso adreça una carta a l'entitat on expressa «la
necessitat imperiosa d'encetar un debat on totes les administracions,
i les entitats organitzadores, discuteixin obertament com
reconduir aquests actes des de la serenor, però en
una clara defensa dels drets dels animals» i afirma
que cal «eradicar la crueltat, així com el foment,
el culte o la recreació de la violència»,
però també puntualitza que no pretén
obrir un debat sobre la prohibició de l'activitat.
ASOA després de les declaracions de Niso espera reunir-se
amb l'Ajuntament i la Generalitat per debatre el tema.
ASOA aquella
mateixa setmana es reuneix amb Artus Mas i li demana que s'il·legalitzi
la "suelta de vaquillas" i formalitza una trobada
entre la Generalitat i l'ajuntament badaloní amb la
data per concretar. Proposa amés que es podria susbstituir
la suelta per altres activitats amb animals sense perill de
patiment pels mateixos.
L'endemà
Muntsa Niso demana diàleg entre els favorables i els
contraris de la festa de les vaquilles i diu preferir el debat
abans de prohibir la celebració, i que cal fer entendre
a l'entitat organitzadora que no s'han d'utilitzar els animals
en les festes populars. El president de l'AA.VV per la seva
banda va deixar clar que només deixaria de celebrar-se
si ho prohibís el govern català.
ASOA també
ha demanat a la Generalitat i a l'Ajuntament la rectificació
de la llei de protecció d'animals de 1988.
Més
d'un any després de la demanda d'il·legalització
de la "suelta" presentada per ASOA, l'Ajuntament
continua sense opinar obertament sobre la qüestió,
i segueix parlant de diàleg sense que aquest es produeixi
efectivament.
Els ciutadans
de Badalona estem condemnats a ajornar indefinidament les
qüestions que ens preocupen. Un cop més l'Ajuntament
mira cap a una altra banda i deixa passar el temps esperant
que els badalonins oblidem perquè anem a votar cada
quatre anys, o perquè molts ja no hi van. És
veritat que els problemes requereixen de tranquil·litat,
però el nostre consistori confon sempre tranquil·litat
amb eternitat.
Si les vaquilles
han arrelat a Llefià es perquè alguns veïns
i l'Ajuntament han deixat que això passés sense
esperit crític. Aquest "arrelament" que ha
fet de la "suelta" el plat fort de les festes del
barri de Gran Sol, reuneix, segons alguna font, fins a quatre
mil persones a la plaça del Parc del Gran Sol, molts
d'ells menors de catorze anys, com denuncia ASOA.
El fet que
es continuï celebrant un acte d'aquestes característiques
des de 1984 no justifica el que s'hagi de continuar tancant
els ulls davant una pràctica pròpia d'antuvi,
i que mai ha sigut una tradició a la ciutat.
El mes de
desembre passat sortia a la llum els resultats d'una esperançadora
enquesta sobre les curses de braus. Sis de cada deu catalans
són partidaris de que el Parlament elabori una llei
per suprimir la celebració de curses de braus i de
correbous a Catalunya, més de la meitat dels catalans
volen la supressió d'aquests tipus de celebracions.
El sondeig,
realitzat per Demoscòpia, representa les opinions de
502 persones entre 18 i 65 anys, i determina que un 58,6%
creu que s'haurien de prohibir les curses de braus. La prohibició
d'aquestes curses és majoritàriament defensada
als joves de les províncies de Lleida i Girona, mentre
que a Tarragona és on es dóna un major suport
a aquesta tradició. Un 89% afirma que els espectacles
amb animals perjudiquen a l'educació dels nens i el
80,2% que han assistit a una plaça de toros fa més
de tres anys que no repeteix. L'ADDA vol que Barcelona es
declari ciutat anti-taurina abans del 2004, i per això
ha portat l'enquesta al Parlament (font: Diari de Barcelona).
Crec que molts
ciutadans han de reflexionar sobre aquest i altres fets. Hem
d'abandonar certs aspectes que ens lliguen a una gens desitjable
incultura. Una societat que respecta els animals demostra
que respecta moltes altres coses.
A Badalona,
ni curses de braus, ni correbous.
Per aquells
que ho desitgin poden consultar a traves d'internet la normativa
de protecció d'animals de la Generalitat de Catalunya:
· Llei
3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals.
· Resolució
de 12 de maig de 1989, sobre espectacles i festes tradicionals
amb bous (correbous). (DOGC 1145, de 22.5.1989) Desplega la
Llei 3/1988.
· Projecte
de llei de protecció dels animals (Reg. 39490 / 19.03.2002).
Miqui Mel
2 de febrer de 2003. |