|
A
Espanya ben d'hora van decidir que el nou Estatut és
anticonstitucional. I és que molts espanyols són
vidents. Són capaços de preveure el que diu
un text de 78 pàgines tamany A4 només de veure
la portada, i tot sense necessitat de llegir-lo. De fet
tampoc han necessitat mai llegir la "Constitución".
No els cal. La Constitución sempre ha parlat per
les seves boques així que per què perdre els
temps amb interpretacions diferents dels seu articulat.
I és que n'hi ha que neixen amb el do de lleis. Quina
enveja.
El PSOE,
el PP, l'església espanyola i vaticana, l'exèrcit,
el governador del Banc d'Espanya, la CEOE, i un llarg etcètera
de tot l'espectre social espanyol ha decidit que el nou
Estatut no és constitucional. No caldrà doncs
perdre el temps portant-lo al tribunal corresponent.
De tota
manera, posats a suposar que aquest text, ordit per un reduït
grup de polítics catalans aliens a la realitat (88%
del Parlament), pogués estar emparat per la hipermoderna
Constitución Espanyola, aleshores, des de el cor
de la única i veritable nació a aquesta banda
dels Pirineus, s'aplicaria la disposició addicional
suplementària aleatòria. No s'espantin. És
simplement aquella que diu que ja pot ser tot l'estirable
que es vulgui la jove CE que encara s'haurà de superar
el criteri definitiu: el de l'interès general. Si,
aquell criteri que fa que els partits del Madrid i de la
selecció made in Spain siguin obligatoris i la resta
de "pay per view". Allà és on l'hem
cagada els catalans, perquè a ningú se li
escapa a hores d'ara que els catalans no som d'interès
general. Que hi farem.
Encara recordo
quan ma mare em va fer seure a poc de fer els set anys,
i amb un posat força seriós, quan pensava
que m'anava a dir que el meu pare no era pas el meu pare,
em va dir tremolosa: "fill meu, has de saber una cosa:
tu no ets d'interès general. I és culpa meva
perquè t'he fet néixer a Catalunya. Espero
que algun dia em sabràs perdonar". Aleshores
no vaig saber pas que volia dir ma mare, ara però
em temo que si. Ara se que és aquest un estigma compartit
per vora set milions de persones (si només contem
el Principat).
Però
potser tindrem sort. Aquesta mena de malaltia congènita
podria tenir-ne cura. Vaig llegir a una revista científica
recentment -al costat d'un article sobre l'avi Pau- que
existeix una vacuna, que tot i estar testant-se encara podria
corregir el problema i dotar els catalans d'un interès
general propi, desempallegant-nos tot d'una de l'interès
general aliè. El component bàsic de la vacuna
s'anomena "independicinolium" i fins ara sembla
que té un 88% de resultats positius. Esperem que
almenys la ciència estigui del nostre costat.
09 novembre
2005.
|
